divendres, 30 de desembre de 2016

La Mussara i la Vila del Sis



L'escriptor Emili Gil ha publicat recentment un article sobre la Mussara en la qual aclareix l'origen de l'anomenada Vila del Cis, Vila del Sis i fins i tot "Villa del Seis". 
Emili Gil i Jordi Ardanuy van publicar fa uns mesos un llibre sobre llegendes paranormals de Catalunya del qual ja vam informar fa uns mesos. Ara l'Emili Gil ha publicat un article en el qual s'explica per primer cop a internet l'origen d'aquesta llegenda ben contemporània, un origen literari que es remunta a la novel·la  Estic morta, saps?, de Francesc Valls-Calçada i Carles Pastrana en la qual apareix la Viladencís.
No és el primer cop que Jordi Ardanuy escateix històries d'aquests tipus, tal i com ja va fer fa uns anys amb el cas del vampir de Borox. Aquest cop ho ha fet amb la companyia de la singular, però brillant ploma de l'Emili Gil. 

dissabte, 26 de novembre de 2016

Conferència sobre espiritisme i feminisme



Les doctores en psicologia Mònica Balltondre i Andrea Graus impartiran una conferència titulada "La secularització de la ciutat: l’espiritisme i el feminisme" dins del cicle 'La ciutat dels prodigis científics (1888-1929)' al Museu d'Història de Barcelona. 
La sessió tindrà lloc el proper dijous dia 1 a les 18 hores a la sala Martí l'humà. 
Aquestes joves doctores han realitzar part de les seves activitats de recerca centrades en l'estudi de la història de finals del segle XIX i principis del XX dels fenòmens els paranormals. De fet les investigadores han treballat dins d'un progama d'estudi dels límits de la ciència psicològica que lidera  la doctora Annette Mülberger, en el marc del Centre d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. 

dijous, 3 de novembre de 2016

El Santet del Poblenou

 
El mes de març era La Vanguardia qui treia un article parlant del Santet del cementiri del Poble Nou. Ara ha estat el diari  El País qui ha publicat un article fent referència als miracles o fenòmens paranormals atribuïts al Santet. 
L'article que signa en castellà Alfonso L. Congostrina, ens situa al nínxol 138 del centre de l'illa 4a del departament 1 del cementiri del Poblenou que conté les restes d'en Francesc Canals i Ambrós, mort el 27 de juliol de 1899, als 22 anys.
A en Canals se'l coneix popularment com el Santet i, des de la seva mort, desenes de devots veneren la seva tomba. Li atribueixen poders sobrenaturals i la concessió de tota mena de favors relacionats amb la salut, els amors no correspostos o l'absència de fertilitat. Un culte popular que sobreviu 117 anys dels seu traspàs.
 L'historiador de Cementiris de Barcelona, ​​Adrià Terol, confessa que la vida del Santet està escassament documentada. "No se sap molt bé qui va ser i, molt menys, d'on prové aquesta devoció popular que no compta amb el beneplàcit de les autoritats eclesiàstiques", afirma.
"Es creu que era un jove molt caritatiu i amb poders guaridors", assegura. Francesc Canals va començar a treballar als 14 anys en els magatzems El Siglo, situats a la Rambla. Exercia sobre els seus companys un influx especial, era immensament bo i caritatiu i, entre altres qualitats, podia predir el futur. Segons Terol, el jove va morir de tuberculosi i va ser enterrat al cementiri de Poble Nou. L'historiador afirma que amb el decés del jove el pare de Canals, que era invident, va recuperar la visió. A més, Canals va predir l'incendi dels magatzems El Siglo diversos anys després de la seva mort, el dia de Nadal de 1932. 
Els seus companys i, segons algunes fonts, també les floristes de la Rambla, van començar a venerar la seva tomba. Ràpidament es va estendre el rumor que el mort concedia favors des del més enllà. La sepultura es va inundar de flors, espelmes i exvots fins al punt que davant la manca d'espais les ofrenes van començar a amuntegar-se en els nínxols dels voltants. El 1908 l'Ajuntament va traslladar les restes del Santet al nínxol actual. Al seu costat es van mantenir diversos nínxols buits que s'utilitzen per deixar ofrenes. A més s'han construït unes xemeneies a la part superior dels nínxols perquè no s'acumuli el fum de les desenes d'espelmes que el col·loquen.
Una senyora discretament resava aquesta setmana davant del nínxol. La làpida està protegida amb un vidre amb una obertura superior on després d'una oració introdueix un paper on ha anotat les seves peticions. El volum de quartilles supera la meitat de la tomba. "Quan s'omple m'han dit que cremen totes les peticions", assegura una altra devota. "Jo porto netejant panteons des de 1982 i conec a moltíssima gent a la qual el Santet ha fet favors", informa una habitual amb drap, fregadora en mà. "La meva filla em va donar aquesta fotografia d'una amiga seva, és la seva nena de la qual feia dos anys que els treballadors socials li havien retirat la custòdia. Vam venir, vaig resar a Santet i al cap de dues setmanes la va recuperar ", somriu una altra habitual. 
La llegenda diu que poc després d'enterrament de Canals es va esquerdar la làpida en diagonal. Es va reparar i es va tornar a trencar pel mateix lloc. Alguns asseguraven que si es mirava fixament l'esquerda es podia veure la llum del més enllà. Fins i tot que se sentia un crit celestial.Actualment, el nínxol del Santet no té cap esquerda. El presideix una fotografia del mort en blanc i negre. Al seu voltant, desenes de nens Jesús, verges, mil i una fotografies i fins i tot algun Buda. L'historiador del cementiri recorda que després de les mort de Canals van ser les classes populars i en especial algunes ètnies com la gitana les que van creure en el Santet. "Actualment vénen devots de Rússia, Itàlia, diferents països sud-americans ... de mig món per demanar favors al Santet". 
Segons la tradició, concedida la petició cal tornar a la tomba per agrair al Santet els serveis prestats. 


divendres, 30 de setembre de 2016

El volum de negoci relacionat amb l'ocultisme a Catalunya

Segons un informe de l'agència tributària al qual hem tingut accés, el volum de negoci a Catalunya de serveis de vidència, màgia, astrologia, assessoria esotèrica, fires i mitjans de comunicació supera els 500 milions d'euros anuals, al voltant d'un 0,25 del PIB nacional, donant feina a unes 17.000 persones, la major part de les quals desenvolupen la seva tasca fora de la legalitat fiscal.
A aquesta quantitat caldria sumar algunes pràctiques considerades pels escèptics radicals com a pseudocientífiques i relacionades amb les medicines complementàries com ara l'acupuntura i l'homeopatia, però que en una part molt més considerable si que paguen impostos, especialment a través de farmàcies, clíniques i centres sanitaris.

dilluns, 19 de setembre de 2016

Mor Gabriele Amorth, que arribà a practicar mitja dotzena d'exorcismes al dia a la diòcesi de Roma




El proppassat divendres morí Gabriele Amorth a l’edat de  91, probablement el més famós exorcista de l’Església catòlica. 
Gabriele Amorth, no només creia en l’existència del diable, sinó que retreia la comunitat catòlica que no fes cas de la seva existència. «Es parla poc de Satanàs a la nostra esglésies i molts, fins i tot en el clero, no hi creuen», lamentava, citant una frase dels Evangelis: «El vostre enemic, el diable, gira com un lleó rugent buscant a qui devorar». «Els bisbes i cardenals que no hi creuen hauran de respondre de la seva incredulitat, perquè no creure-hi i sobretot no nomenar exorcistes quan n’hi ha més necessitat és, en la meva opinió, un pecat greu, mortal», sentenciava.
Tampoc creia que hi haguessin possessiona a cada cantonada. «No s’ha de creure mai que els qui afirmen estar posseïts ho estiguin de debò, perquè la majoria de persones només pateixen greus problemes psicològics», argumentava, però sense que això li impedís narrar escenes realment de pel·lícula. «Un dia estava exorcitzant un posseït. A través de la seva veu, Satanàs em parlava. M’escopia insults, blasfèmies, acusacions i amenaces. Però en un moment em va dir: ‘Mossèn, ves-te’n, deixa’m’. ‘Ves-te’n tu’, li respongué. ‘Si us plau, ves-te’n. Contra tu no puc fer res. ‘En nom de Crist, diguem per què no em pots fer res’. ‘Perquè estàs massa protegit per la teva Senyora [la Verge Maria]. La teva Senyora t’envolta amb el seu mantell i no puc tocar-te».
L’any 1990 fundà  l’Associació Internacional d’Exorcistes, reconeguda el 2014 pel Vaticà. La seva vida va canviar el 1986, als 61 anys. Després d’haver exercit com a jurista i mariòleg, el bisbe de Roma, Ugo Poletti, li proposà substituir en el càrrec l’exorcista oficial de la diòcesi. Va acceptar i a poc a poc guanyà fama.
Deia que l’exorcisme «és una forma de caritat i de benefici per a les persones que pateixen. Forma sens dubte part de les obres de misericòrdia corporal i espiritual».
Les seves ensenyances s’han estès. Aquest any s’ha inaugurat a Roma l’11è màster sobre exorcismes, amb capellans com a alumnes, però també metges, criminòlegs i policies. «La lluita contra el mal i el maligne s’està convertint en una emergència», diu el psiquiatre Valter Cascioli, president de l’Associació Internacional d’Exorcistes, que ho atribueix a «l’acció directa de l’enemic de Déu i la falta de valors». 


Font: El Periódico de Catalunya