dimecres, 26 de novembre de 2008

Els experts demanen que el Sant Calze de València siga Patrimoni de la Humanitat

El I Congrés Internacional sobre el Sant Calze es va clausurar ahir a València amb un important anunci. Els assistents van recolzar amb aplaudiments la conclusió final de les jornades: instar les autoritats competents a què sol·liciten a la UNESCO (Organització de les nacions Unides per a la Ciència, l'Esport i la Cultura) que la relíquia valenciana siga declarada Patrimoni de la Humanitat. Serà el comitè científic del congrés l'encarregat de canalitzar la proposta, que es realitzarà de forma immediata.
La petició, realitzada pel president del Centre espanyol de Sindonologia, Jorge Manuel Rodríguez -encarregat de presentar les conclusions del congrés-, se sustenta en el fet que es pot demostrar que el grial valencià va inspirar les narracions medievals que van donar lloc a la literatura èpica europea.
Va ser l'escriptor alemany Michael Hesemann qui en la seua ponència del dissabte va mostrar punts de convergència entre les descripcions de llocs i personatges de les llegendes de Perceval de Chrétien de Troyes i Wolfram Von Eschenbach (segles XII i XIII) amb entorns com el monestir de Sant Joan de la Penya i el rei Alfons II.
La copa que es custodia en la catedral de València des de 1437, a més, no té competidor en cap de les peces que pugnen per l'autenticitat. "Si es va conservar el Sant Calze hauria de ser este", va sentenciar Rodríguez. Entre els fonaments d'esta afirmació, al marge de la datació del grial -entre els segles V i IV abans de Crist i el I de la nostra era-, el material que està fet: pedra d'àgata polida. Entre els seus rivals, n'hi ha de fusta -com el Sacre Catino de Gènova o la Copa de Nanteos-, matèria considerada impura per als jueus per la seua porositat i, per tant, apartada dels ritus sagrats, com ho era la Pasqua, quan Jesucrist va celebrar el sopar amb els seus deixebles.
Altres copes competidores estan fets de metalls com la plata -la Copa de Plata d'Antioquia o el Calder de Gundestrup-, material car i que tampoc gaudia del favor en els rituals hebreus.
No obstant això, l'autenticitat del grial valencià podria reforçar-se delimitant més la seua antiguitat. Per això, les conclusions del congrés van arreplegar la petició del catedràtic de la Universitat de Saragossa Manuel Martín Bueno d'analitzar el calze. Els experts, tot i reconèixer la "vigència" de la recerca realitzada el 1959 pel professor Antonio Beltrán -entre altres aspectes va determinar que el grial estava compost per tres parts-, creuen que amb les tècniques actuals es podria avançar més en la datació i origen de la peça. No sols animen a continuar investigant en este aspecte, sinó també en altres línies apuntades en el congrés, com l'empremta del calze en la iconografia religiosa. Va ser la ponència del professor d'Història de l'Art Vicent Zuriaga qui va desvelar l'existència d'un model iconogràfic -la Mare de Déu portadora d'un calze refulgent- que es localitza només en frescos medievals en esglésies i monestirs del Pirineu.

Suport papal 
El simposi remarca també que, respecte a la vinculació del grial valencià i el calze de l'Última Cena, "no s'ha trobat cap argument en contra i considera admissible que puga seguir mantenint-se esta tradició multisecular". En opinió del president del Centre espanyol de Sindonologia, fins a les altes autoritats de l'Església han donat valor a la tradició ja que la copa sagrada ha sigut venerada i utilitzada pels dos últims pontífexs (Joan Pau II i Benet XVI).
Així mateix, l'estudi presentat per primera vegada en el congrés sobre la pregària eucarística denominada Cànon Romà que identifica el calze dels papes dels primers segles amb el de Jesús "suposa un avanç enorme amb vista a documentar l'estada del calze de l'Última Cena a Roma en els primers anys del cristianisme, pressupòsit necessari per a donar validesa a la tradició que explica el seu trasllat a Espanya" a la mort de Sant Llorenç (segle III).
Un altre fet que reforçaria la importància del got venerat a València és l'interès que ha despertat en determinats moments. Jorge Manuel Rodríguez va apuntar, per exemple, la intenció dels maçons de fer-se amb el Sant Calze durant els saquejos en la catedral en la Guerra Civil o d'un grup de jueus holandesos, que van oferir set milions de pessetes en or al govern de la República per la relíquia. També l'art reflecteix la importància del calze. Joan de Joanes, per exemple, el va immortalitzar en 1550 en el quadro sobre l'Última Cena. E Pérez. 

Las Provincias, 10 de novembre de 2008

dissabte, 1 de novembre de 2008

El fantasma de la Margarida Xirgu al Romea

 
 Margarida Xirgu. Font: EFE

La Margarida encara es passeja pel Romea, malgrat haver mort a Montevideo el 1969. La periodista Laura Serra explica al respecte: "En Juan, el cap de sala del teatre -i una persona d'allò més racional- assegura que a les nits passen coses estranyes per alguns racons del teatre, per on evita passar. Sorolls que no surten d'enlloc, focus que cauen inexplicablement i el senyal definitiu per atribuir-ho a un misteri i no a una rata: fins i tot s'ha vist una silueta fluorescent que es passeja per la platea. Correm a la consulta d'un expert. Doctor D'Arbó, doctor D'Arbó, què passa al Romea? "És un fantasma. El que no s'ha pogut demostrar és que sigui la Xirgu", aclareix el periodista des del plató de RAC1, on cada cap de setmana destapa "Enigmes" (i n'hi ha d'haver per força, perquè fa 40 anys que s'hi dedica!). Fenòmens parafísics com el del Teatre Romea s'han demostrat i s'han fotografiat. Són un fet per als ocultistes. Però determinar a quina persona pertany l'espectre ja és més difícil. Ha de ser algun difunt que tingués una relació especial amb el lloc. I el Romea va ser un talismà per a la Xirgu, que hi va debutar el 8 de desembre de 1906, fent el paper de Blanca a Mar i cel d'Àngel Guimerà. D'aquí la deducció".
Domènec Reixac -qui va ser director del teatre- explica també al respecte: <"Quan em van nomenar director del Centre Dramàtic de la Generalitat amb seu en el Teatre Romea de Barcelona, allà per 1988, coneixia a Margarida Xirgu de nom, per ser una gran actriu i poca cosa més. Però al fer-me càrrec del Romea, una espècie de síndrome Xirgu es va anar allotjant-se en el meu interior fins a assolir una certa convivència fantasmal, que era ben rebuda i captada amb "tota normalitat". Perquè la Xirgu, millor dit el fantasma de la Xirgu, vivia en el Romea. L'escoltava passejar per sobre del sostre de la platea, tancar portes, desplaçar objectes... al principi preguntava:
Heu escoltat això? I els més antics de l'edifici, amb tota normalitat, em responien: És la Xirgu.
Així vaig aprendre a conviure amb aquests sorolls, amb aquella presència, que s'havien convertit en part de la vida interior del Romea (com la té tot teatre). Més endavant, estudiant la història del Romea i del teatre català, vaig poder comprendre quan gran havia estat la Xirgu, quantes nits glorioses havia viscut i, sobretot, quin gran servei havia fet al teatre català i als seus autors, no només representant-los amb tot el seu talent sinó duent-los més enllà de les nostres fronteres. Margarida, una forta abraçada".
L'actriu Clara Segura explica també: "... en el Teatre Romea també deien que estava el fantasma de Margarida Xirgu. No sé si és veritat o no, però al poc temps em van donar el Premi Margarida Xirgu 2004/2005 per "Ets aquí?", de Javier Daulte. Casualitat? No ho sé, només sé que aquestes coses em donen molt respecte". 

 Camerino de Margarida Xirgu al teatre Rome. Foto: Ryou Abe

Cada 27 de març, des de l'any 1961, se celebra arreu del món el Dia Mundial del Teatre i abans de la funció, el Teatre Romea el fa sentir convidant a tothom a conèixer les seves intimitats. Els seus 145 anys d'existència es palpen en cada racó: recorrent els seus passadissos estrets, pujant per l'escenari o travessant el pati de butaques. I també el fantasma de Margarida Xirgu, tan present en tot el Teatre Romea. Els actors acompanyen el públic entre bastidors per veure què es cou a les entranyes d'un teatre. L'actor Carles Canut, un dels encarregats de guiar el públic en alguna ocasió, assegurava que l'ha sentida sovint entre vestidors. Just al costat de l'escenari hi ha l'antic camerino de Margarida Xirgu. Per passar d'una banda a l'altra de l'escenari, els actors han de fer una cursa arriscada que recorre les entranyes del teatre, a sota mateix de l'escenari. Un indret que guarda telers, varals de llum i altres elements que recorden que el Romea és memòria viva del teatre del segle passat.
Aquesta diada serveix per difondre l'esperit amb què va néixer l'Institut Internacional del Teatre, que no és altre que "promoure l'intercanvi internacional de coneixements i pràctiques teatrals, estimular la creació, incrementar la cooperació entre la gent del teatre, fer palesa la importància de les arts en el desenvolupament de les societats i aprofundir en el vessant fraternal i pacificador que propicia el teatre", segons ja es llegia al seu manifest fundacional.
L'acte més arrelat del Dia Mundial és la lectura d'un manifest, que és el mateix per a tots els teatres del món. Cada any el redacta una personalitat de l'escena internacional i és llegit abans de les representacions que es fan el 27 de març. D'aquesta tasca se n'ocupen, habitualment, algun dels actors o el director de l'espectacle que es representarà. En el passat, s'han ocupat d'escriure el manifest autors com Arthur Miller (1963), Peter Brook (1969), Pablo Neruda (1971), Luchino Visconti (1973) o Antonio Gala (1987).
El 6 de setembre de 2011 Julio Manrique, actor i director de teatre, escriu i dirigeig l'obra Llum de guàrdia al teatre Romea. La llegenda del fantasma de la Xirgu li ha servit d'inspiració.

Font: www.margaritaxirgu.es

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.

dimarts, 8 de juliol de 2008

Els senyals enigmàtics de Vacarisses formen part d'una campanya publicitària


Ni són un fet paranormal ni tenen res a veure amb el misteri de la muntanya de Montserrat. Els senyals apareguts en un camp de Vacarisses, prop del quilòmetre 36 de l’autopista C-16, els va fer l'empresa catalana Bacardí per promocionar un rom de les illes Fiji. El dibuix que apareix en el camp és el logotip de la marca d'aquest rom, Seven Tiki, segons ha explicat a l'AVUI.cat el cap de màrqueting de Bacardí, Josep Maria Bardagí.
El propietari del camp, Ignasi Gibert, ha informat a l'ajuntament que diumenge passat s'hi va fer el rodatge, en el qual va estar present. "Eren un equip d’unes 10 persones, i van treballar de les 6 fins a les 11 del matí, aproximadament”, remarca la pàgina web del municipi del Vallès Occidental.
Les marques aparegudes sobre el camp es van fer aplanant el blat amb unes fustes. Una explicació ben senzilla, doncs, per un fet que ha despertat un gran interès entre els afeccionats als fets paranormals i els mitjans de comunicació.
Gibert té el camp arrendat a una altra persona, que és amb qui es va posar en contacte la productora. Ara, l’arrendatari serà compensat econòmicament pels danys que les marques han causat als cultius.

Avui

dilluns, 7 de juliol de 2008

Senyals enigmàtics en un camp de blat abandonat a Vacarisses


Montserrat, la muntanya màgica per excel·lència, sempre ha estat un dels centres d’atenció per als amants dels efectes paranormals. Hi ha diverses teories sobre el perquè de la seva peculiar silueta i, fins i tot, hi ha un grup de persones que s’hi reuneixen cada mes per divisar ovnis a l’horitzó.
Amb la majestuosa muntanya com a paisatge de fons, en un camp de blat sec i abandonat al peu del quilòmetre 36 de l’autopista C-16 i al costat de l’antiga carretera que va a Castellbell i el Vilar, han aparegut el que s’anomena, en l’argot dels experts en aquestes qüestions, un cercle de collita atribuïble a éssers extraterrestres.
Per als més escèptics: un cercle de grans dimensions que conté figures geomètriques i que ha estat gravat al camp aixafant el blat.
Diversos veïns de la zona alertaven dimecres a les autoritats locals de la seva aparició.
Aquesta curiositat ha suscitat l’interès de periodistes d’arreu de Catalunya i apassionats dels efectes paranormals que no han deixat de trucar a l’Ajuntament de Vacarisses demanant explicacions i informació d’allotjament a la localitat per tal d’anar a veure el cercle durant aquest cap de setmana.
L’afluència de visitants, però, no ha estat important o, almenys, no s’ha deixat notar especialment als restaurants del poble. Si més no, algun establiment reconeix que els comensals han estat més animats del que és habitual a causa
d’aquest tema.
El camí d’accés al camp de blat és abrupte i difícil si no es fa amb un vehicle apte per transitar terrenys de muntanya. Per arribar al punt exacte cal ser coneixedor de la zona, tot i que es pot divisar des de l’autopista C-16. El propietari encara no s’havia posat en contacte amb els agents de la policia local per aclarir la qüestió.
A la parcel·la hi ha signes evidents d’activitat humana, trepitjades i marques de pneumàtics, així que la hipòtesi més evident és que es tracti de l’obra d’un grup de persones que hagin utilitzat màquines per aixafar el terreny, es veu pel camí d’entrada, i que ho hagin fet durant la nit. 

Esther Núñez. Avui

diumenge, 6 de gener de 2008

Volen regular les teràpies alternatives al Regne Unit

El Govern britànic es disposa a regular per primera vegada l'aromateràpia, la reflexologia, l'homeopatia, l'acupuntura i altres teràpies alternatives, cada vegada més populars al Regne Unit, segons ha publicat avui el rotatiu The Times
El nou Consell per a la Sanitat Natural, que gaudeix del suport del príncep de Gal·les, podrà així prohibir l’exercici d'aquest tipus de pràctiques a eventuals xarlatans, així com a professionals incompetents o desaprensius. Aquests organisme s'encarregarà d'establir estàndards mínims capaços de garantir que els que practiquen aquestes medicines complementàries o paral·leles estan degudament qualificats per a la seva pràctica.
Els pacients podran traslladar queixes a aquest Consell, inspirat en el ja existent Consell Mèdic General. Encara que el sistema serà en un principi voluntari, les autoritats confien que tots els practicants ho accepten perquè serà una garantia de qualitat que tindrà en compte el públic. L'organisme en qüestió només acceptarà el registre dels professionals que hagin completat un curs reconegut oficialment, estiguin assegurats i subscriguin un codi de conducta.
Actualment, els britànics inverteixen més de 180 milions d'euros en tot tipus de teràpies alternatives i es preveu que eixa xifra augmente fins a 290 milions d'euros en els pròxims quatre anys. Segons alguns sondejos, un 68 per cent dels ciutadans del Regne Unit creuen que les teràpies alternatives són tan vàlides com les tradicionals. No obstant això, des de fa temps les autoritats estan preocupades pel fet que actualment qualsevol persona pugui dedicar-se a l'acupuntura, l'homeopatia i altres pràctiques d'aquests tipus.
Al Regne Unit tres de cada quatre persones creuen que els que practiquen aquestes teràpies alternatives estan degudament formats i autoritzats per a fer-ho. Entre les pràctiques que regularan les autoritats sanitàries, figuren, a més, els massatges, l'osteopatia cranial, la digitopuntura (shiatzu), l'imposició de mans (reiki) i les anomenades tècniques d'Alexander (massatges) i de Bowen (correcció de postures).
El Consell per a la Sanitat Natural l'integraran una sèrie de persones nomenades en un procés independent. Hi haurà una clara divisió entre aquest organisme i els ens professionals representatius de les teràpies regulades.