dimecres, 26 de novembre de 2008

Els experts demanen que el Sant Calze de València siga Patrimoni de la Humanitat

El I Congrés Internacional sobre el Sant Calze es va clausurar ahir a València amb un important anunci. Els assistents van recolzar amb aplaudiments la conclusió final de les jornades: instar les autoritats competents a què sol·liciten a la UNESCO (Organització de les nacions Unides per a la Ciència, l'Esport i la Cultura) que la relíquia valenciana siga declarada Patrimoni de la Humanitat. Serà el comitè científic del congrés l'encarregat de canalitzar la proposta, que es realitzarà de forma immediata.
La petició, realitzada pel president del Centre espanyol de Sindonologia, Jorge Manuel Rodríguez -encarregat de presentar les conclusions del congrés-, se sustenta en el fet que es pot demostrar que el grial valencià va inspirar les narracions medievals que van donar lloc a la literatura èpica europea.
Va ser l'escriptor alemany Michael Hesemann qui en la seua ponència del dissabte va mostrar punts de convergència entre les descripcions de llocs i personatges de les llegendes de Perceval de Chrétien de Troyes i Wolfram Von Eschenbach (segles XII i XIII) amb entorns com el monestir de Sant Joan de la Penya i el rei Alfons II.
La copa que es custodia en la catedral de València des de 1437, a més, no té competidor en cap de les peces que pugnen per l'autenticitat. "Si es va conservar el Sant Calze hauria de ser este", va sentenciar Rodríguez. Entre els fonaments d'esta afirmació, al marge de la datació del grial -entre els segles V i IV abans de Crist i el I de la nostra era-, el material que està fet: pedra d'àgata polida. Entre els seus rivals, n'hi ha de fusta -com el Sacre Catino de Gènova o la Copa de Nanteos-, matèria considerada impura per als jueus per la seua porositat i, per tant, apartada dels ritus sagrats, com ho era la Pasqua, quan Jesucrist va celebrar el sopar amb els seus deixebles.
Altres copes competidores estan fets de metalls com la plata -la Copa de Plata d'Antioquia o el Calder de Gundestrup-, material car i que tampoc gaudia del favor en els rituals hebreus.
No obstant això, l'autenticitat del grial valencià podria reforçar-se delimitant més la seua antiguitat. Per això, les conclusions del congrés van arreplegar la petició del catedràtic de la Universitat de Saragossa Manuel Martín Bueno d'analitzar el calze. Els experts, tot i reconèixer la "vigència" de la recerca realitzada el 1959 pel professor Antonio Beltrán -entre altres aspectes va determinar que el grial estava compost per tres parts-, creuen que amb les tècniques actuals es podria avançar més en la datació i origen de la peça. No sols animen a continuar investigant en este aspecte, sinó també en altres línies apuntades en el congrés, com l'empremta del calze en la iconografia religiosa. Va ser la ponència del professor d'Història de l'Art Vicent Zuriaga qui va desvelar l'existència d'un model iconogràfic -la Mare de Déu portadora d'un calze refulgent- que es localitza només en frescos medievals en esglésies i monestirs del Pirineu.

Suport papal 
El simposi remarca també que, respecte a la vinculació del grial valencià i el calze de l'Última Cena, "no s'ha trobat cap argument en contra i considera admissible que puga seguir mantenint-se esta tradició multisecular". En opinió del president del Centre espanyol de Sindonologia, fins a les altes autoritats de l'Església han donat valor a la tradició ja que la copa sagrada ha sigut venerada i utilitzada pels dos últims pontífexs (Joan Pau II i Benet XVI).
Així mateix, l'estudi presentat per primera vegada en el congrés sobre la pregària eucarística denominada Cànon Romà que identifica el calze dels papes dels primers segles amb el de Jesús "suposa un avanç enorme amb vista a documentar l'estada del calze de l'Última Cena a Roma en els primers anys del cristianisme, pressupòsit necessari per a donar validesa a la tradició que explica el seu trasllat a Espanya" a la mort de Sant Llorenç (segle III).
Un altre fet que reforçaria la importància del got venerat a València és l'interès que ha despertat en determinats moments. Jorge Manuel Rodríguez va apuntar, per exemple, la intenció dels maçons de fer-se amb el Sant Calze durant els saquejos en la catedral en la Guerra Civil o d'un grup de jueus holandesos, que van oferir set milions de pessetes en or al govern de la República per la relíquia. També l'art reflecteix la importància del calze. Joan de Joanes, per exemple, el va immortalitzar en 1550 en el quadro sobre l'Última Cena. E Pérez. 

Las Provincias, 10 de novembre de 2008

dissabte, 1 de novembre de 2008

El fantasma de la Margarida Xirgu al Romea

 
 Margarida Xirgu. Font: EFE

La Margarida encara es passeja pel Romea, malgrat haver mort a Montevideo el 1969. La periodista Laura Serra explica al respecte: "En Juan, el cap de sala del teatre -i una persona d'allò més racional- assegura que a les nits passen coses estranyes per alguns racons del teatre, per on evita passar. Sorolls que no surten d'enlloc, focus que cauen inexplicablement i el senyal definitiu per atribuir-ho a un misteri i no a una rata: fins i tot s'ha vist una silueta fluorescent que es passeja per la platea. Correm a la consulta d'un expert. Doctor D'Arbó, doctor D'Arbó, què passa al Romea? "És un fantasma. El que no s'ha pogut demostrar és que sigui la Xirgu", aclareix el periodista des del plató de RAC1, on cada cap de setmana destapa "Enigmes" (i n'hi ha d'haver per força, perquè fa 40 anys que s'hi dedica!). Fenòmens parafísics com el del Teatre Romea s'han demostrat i s'han fotografiat. Són un fet per als ocultistes. Però determinar a quina persona pertany l'espectre ja és més difícil. Ha de ser algun difunt que tingués una relació especial amb el lloc. I el Romea va ser un talismà per a la Xirgu, que hi va debutar el 8 de desembre de 1906, fent el paper de Blanca a Mar i cel d'Àngel Guimerà. D'aquí la deducció".
Domènec Reixac -qui va ser director del teatre- explica també al respecte: <"Quan em van nomenar director del Centre Dramàtic de la Generalitat amb seu en el Teatre Romea de Barcelona, allà per 1988, coneixia a Margarida Xirgu de nom, per ser una gran actriu i poca cosa més. Però al fer-me càrrec del Romea, una espècie de síndrome Xirgu es va anar allotjant-se en el meu interior fins a assolir una certa convivència fantasmal, que era ben rebuda i captada amb "tota normalitat". Perquè la Xirgu, millor dit el fantasma de la Xirgu, vivia en el Romea. L'escoltava passejar per sobre del sostre de la platea, tancar portes, desplaçar objectes... al principi preguntava:
Heu escoltat això? I els més antics de l'edifici, amb tota normalitat, em responien: És la Xirgu.
Així vaig aprendre a conviure amb aquests sorolls, amb aquella presència, que s'havien convertit en part de la vida interior del Romea (com la té tot teatre). Més endavant, estudiant la història del Romea i del teatre català, vaig poder comprendre quan gran havia estat la Xirgu, quantes nits glorioses havia viscut i, sobretot, quin gran servei havia fet al teatre català i als seus autors, no només representant-los amb tot el seu talent sinó duent-los més enllà de les nostres fronteres. Margarida, una forta abraçada".
L'actriu Clara Segura explica també: "... en el Teatre Romea també deien que estava el fantasma de Margarida Xirgu. No sé si és veritat o no, però al poc temps em van donar el Premi Margarida Xirgu 2004/2005 per "Ets aquí?", de Javier Daulte. Casualitat? No ho sé, només sé que aquestes coses em donen molt respecte". 

 Camerino de Margarida Xirgu al teatre Rome. Foto: Ryou Abe

Cada 27 de març, des de l'any 1961, se celebra arreu del món el Dia Mundial del Teatre i abans de la funció, el Teatre Romea el fa sentir convidant a tothom a conèixer les seves intimitats. Els seus 145 anys d'existència es palpen en cada racó: recorrent els seus passadissos estrets, pujant per l'escenari o travessant el pati de butaques. I també el fantasma de Margarida Xirgu, tan present en tot el Teatre Romea. Els actors acompanyen el públic entre bastidors per veure què es cou a les entranyes d'un teatre. L'actor Carles Canut, un dels encarregats de guiar el públic en alguna ocasió, assegurava que l'ha sentida sovint entre vestidors. Just al costat de l'escenari hi ha l'antic camerino de Margarida Xirgu. Per passar d'una banda a l'altra de l'escenari, els actors han de fer una cursa arriscada que recorre les entranyes del teatre, a sota mateix de l'escenari. Un indret que guarda telers, varals de llum i altres elements que recorden que el Romea és memòria viva del teatre del segle passat.
Aquesta diada serveix per difondre l'esperit amb què va néixer l'Institut Internacional del Teatre, que no és altre que "promoure l'intercanvi internacional de coneixements i pràctiques teatrals, estimular la creació, incrementar la cooperació entre la gent del teatre, fer palesa la importància de les arts en el desenvolupament de les societats i aprofundir en el vessant fraternal i pacificador que propicia el teatre", segons ja es llegia al seu manifest fundacional.
L'acte més arrelat del Dia Mundial és la lectura d'un manifest, que és el mateix per a tots els teatres del món. Cada any el redacta una personalitat de l'escena internacional i és llegit abans de les representacions que es fan el 27 de març. D'aquesta tasca se n'ocupen, habitualment, algun dels actors o el director de l'espectacle que es representarà. En el passat, s'han ocupat d'escriure el manifest autors com Arthur Miller (1963), Peter Brook (1969), Pablo Neruda (1971), Luchino Visconti (1973) o Antonio Gala (1987).
El 6 de setembre de 2011 Julio Manrique, actor i director de teatre, escriu i dirigeig l'obra Llum de guàrdia al teatre Romea. La llegenda del fantasma de la Xirgu li ha servit d'inspiració.

Font: www.margaritaxirgu.es

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.