dimarts, 7 de setembre de 2010

El grotequisme universalista de Charles Fort


Fins a principis de la passada dècada, tant el nom com l’obra de Charles Hoy Fort van romandre injustament ignorats pel públic de parla hispana.
El fet de que els francesos Pauwels i Bergier li dedicaren tot un capitul del seu controvertit Retorn dels Bruixots [Le Matin des Sorciers], un dels llibres més impactants dels últims anys, reconeixent-lo com un mestre del Realisme Fantàstic, va ser prou perquè milers de milions de lectors de tot el món conegueren la seva existència.
Incomprensiblement, la seva obra principal EI Llibre dels Condemnats [Book of the Damned] no va ser editat en castellà fins a nou anys més tard (Rumeu Ed.; Barcelona. 1970). I, si bé la seva acollida no ha sigut dolenta per part dels amants del desconegut i del fantàstic, no ha tingut la repercussió que mereix.
De Fort (1874-1932), com a individu no hi ha molt que dir. Nascut en Albany (Nova York), després de treballar diversos anys en la botiga d’ultramarins dels seus pares es va dedicar a simultaniejar el periodisme amb la taxidèrmia, escrivint algunes novel•les [The Outcast Manufacturers (El manufacturers proscrits, 1906)].
Als 34 anys, morts els seus pares, va vendre la botiga per a entregar-se de ple a la seva autèntica vocació. Compilador de l’insòlit, crític de l’establiment científic, comentarista de realitats ignorades. Un intent per a compensar la monotonia provinciana de la seva existència? Tota una sèrie d’esforços per a superar la comprensió de la seva pròpia subjectivitat? Va reunir milers de notes sobre fets publicats i després olímpicament depreciats per la Ciència:
Pluges insòlites comprenent una gamma inimaginable de possibilitats: des de sofre o escòries de ferro fins a peixos i granotes, passant per objectes manufacturats; marques i empremtes insòlites; estranyes desaparicions; manifestacions de poders desconeguts; estranyes naus aèries; indicis de l’existència de civilitzacions tan avançades com remotes: cataclismes inexplicables...
En vuit anys va intentar aprendre quantes arts i ciències coneixia i inventar una altra mitja dotzena.
Després, va escriure el seu primer llibre, l’aparició del qual va produir una autèntica revolució en els mitjans intel•lectuals nord-americans. En ell arreplega 1.001 d’aquells fenòmens inconcebibles. I agafa la pólvora que contenen amb els seus mordaços comentaris.
Però com va escriure Domingo Santos en la seva introducció a la versió espanyola: “El mèrit d’El Llibre dels Condemnats és molt més profund que la simple recopilació d’uns fets maleïts: m’atreviria a dir que és, inclús, el del plantejament d’una nova filosofia.”
Un intent d’exposar la seva visió personal i antidogmàtica de l’Univers.
“Vivim una pseudoexistència – afirma - i tota les seves aparences participen de la seva irrealitat essencial. Però certes aparences s’aproximen més que altres a l’estat positiu. Considera que les "coses" ocupen gradacions, etapes serials entre la positivitat i la negativitat, entre la realitat i la irrealitat.
“No sóc realista ni tampoc idealista. Sóc intermediarista.”
Aquest intermediarisme seu és “una rabiosa reacció contra el conservadorisme d’una ciència oficial que només accepta els fets que li convenen a ella, una reacció contra l’exclusionisme que exerceixen unes determinades disciplines científiques que, des de tots els temps. han practicat una severa segregació entre els fets que li acomoden i els que no se li acomoden, acceptant sense més els primers i ignorant completament, rebutjant i suprimint sense escrúpols tots els que li molesten.”
“La gran desgràcia d’aquesta obra - escriu l’autor- és que farà de nosaltres una colla de cínics: serem incapaços de meravellar-nos davant de cap cosa. Sabíem al principi que la ciència i la imbecil•litat eren un continu, però tan nombroses expressions dels seus punts de contacte acaben per sorprendre.”
El seu sarcasme li porta a assegurar: “Sóc intel•ligent i així contrasto fortament amb els ortodoxos”. I també: “En la topografia de la intel•ligència el coneixement podria definir-se com a Ignorància embolicada en rialles.”
L'anima un monisme objetivitzant, una convicció que “tot està en tot”, que coincideix amb la base primordial de la saviesa hermètica:
“Em guardaria de traçar una línia divisòria possible entre l'objectiu i el subjectiu: tots els fenòmens, coses o persones són subjectius en l’interior d’un tot i de fet els pensaments del que es denomina comunament "persones" són subjectius.”
“Tot el que ens rodeja és una part d’alguna cosa que al seu torn és part d’una altra cosa: en aquest món res és bell, només les aparences són intermediàries entre la bellesa i la lletjor. Només la universitat és completa; només ho complet és bell.”
“Estic persuadit de que el material i l’immaterial no formen més que una sola cosa, fusionant-se en un pensament continu de l’acció física: tot això no pot ser explicat, perquè el procés d’explicació vol que s’interpreti qualsevol cosa en termes d’una altra cosa que no s’ha pres per base.”
Medita sobre el convencionalisme dels esquemes mentals imposats per l’educació i l’herència. “Sempre he trobat interessant recórrer un carrer, mirar el que em rodeja i preguntar-me a què s’assemblarien totes aquestes coses si no se m’hagués ensenyat a veure cavalls, arbres i cases allí on hi ha cavalls, arbres i cases. Estic persuadit de que, per a una visió superior, els objectes no són més que constrenyiments locals fonent-se instintivament els uns amb els altres en un gran tot global.”
“Les meves conclusions són intermediaristes: demà altres les rebatran, igual que avui sometent jo les conclusions positivistes, i estaré content per això.” Un autèntic reconeixement de la llei Universal del Ritme de l’Hermetisme.
Es pregunta també per què els éssers d’altres mons, que segons ell ens han visitat, no estableixen relacions amb nosaltres. i es contesta opinant que “som béns immobiliaris, accessoris, bestiar per als Super-Senyors de l’Espai.
Pensa, en fi. “que la lògica, la ciència, l’art i la religió no són, en el corrent de la nostra ‘existència’, més que premonicions d’un despertar que ha de venir, com la consciència nebulosa de la realitat exterior en la ment d’una persona que dorm.”.
A El Llibre dels Condemnats (aparegut en 1919) el seguiran Noves Terres ([New Lands] 1923), Lo! ([Mira!, 1931), Talents Salvatges ([Wild Talents], 1932, [pòstuma]), en els que parla dels fets més diversos amb un humor admirable, unint-los l’esperit de controvèrsia que l'animava (hi ha una edició de butxaca dels quatre a: Ace Books Inc.-Dept. MM; 1120 Avenue of the Americas; New York: N. I. 10036: USA).
El 1931 es va crear la Fortean Society (Box 192; Gran Central Annex; New York) amb el propòsit de donar continuïtat als intents de dissident combat de Fort. Arreplega quants fets maleïts li són comunicats pels seus corresponsals de 52 països en la seva revista trimestral Doubt.

Enrique de Vicente, Karma 7 núm. 0, juny 1972

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada