diumenge, 5 de setembre de 2010

Entrevista amb Bikram Choudhury, iogui

Mai recordo la meva edat. Vaig nàixer a Calcuta i viu Beverly Hills. Casat, tinc dos fills. He tingut com a alumnes a Nixon, Reagan, Kennedy, Clinton, Indira Gandhi, Nehru. Estic amb els demòcrates. La religió és control, no crec en ella. El cos és el temple de l’esperit

Quan era petit el meu guru em soterrava sota terra durant deu dies. 


I què més!

He sostingut sobre el meu pit a un elefant. I he levitat, hi ha vídeos sobre això.

En tot cas, per a què feia això?

L’objectiu era recaptar fons per a l’obra de la mare Teresa, a la que vaig conèixer de petit. Vaig començar a practicar ioga als tres anys.

Així i tot...

Els ioguis tenim poders que la gent normal no ha desenvolupat. Es pot viure durant un temps sense respirar, menjar ni beure. El meu mestre era Bishnu Ghosh, el culturista més cèlebre d’aquella època. Metge, enginyer, atleta, poeta, filòsof i advocat; el germà menut de Paramhansa Yogananda, autor d’Autobiografia d’un iogui.

Així i tot...

Em va colpejar com un martell tota la meva vida perquè ningú pogués fer-me ni una arrapada en el cos, la ment o l’ànima. Va fer que em tornés resistent a tot: al fred, a la calor, a les emocions, al sexe i als diners.

... Dons té un garatge ple de Bentley i Rolls-Royce.

Cert, em fascinen els cotxes, però es tracta de vehicles de segona mà que he comprat com a ferralla i que he arreglat amb les meues pròpies mans. Dirigia la meva primera escola de ioga i simultàniament treballava en un garatge de reparacions.

És vostè mecànic?

Sí, de cotxes i de cossos. La pràctica del Hatha ioga, de la meva sèrie de 26 postures i dos exercicis de respiració, converteix un humà ferralla en un Rolls-Royce: arregla el xassís, recarrega les bateries, equilibra els transmissors i afina els motors.

Com va arribar a aquesta sèrie?

Als 13 anys vaig ser l’atleta més jove que mai va guanyar el Campionat Indi d’Asanas de Ioga, i ho vaig guanyar durant tres anys consecutius. També vaig aconseguir rècords com a alçador de pesos fins al dia que un pes de 200 kg em va polvoritzar un genoll. Els metges em van dir que no tornaria a caminar.

Miracle?

Efectivament. Me vaig anar coixejant fins al meu guru i ell em va recuperar. Va ser tal el miracle que vaig decidir ser professor de ioga, ja no em vaig moure del seu costat. Quan el meu mestre tractava un pacient, li deia el que havia de menjar i les postures que havia d’exercitar per curar la seva malaltia: ronyons, columna, diabetis, cor, tiroide, artritis. Era la tradició.

Tradició que vostè va canviar?

El meu guru em va enviar a Bombai a tractar pacients i vaig pensar que si podia ensenyar en grup les postures correctes en l’orde correcte, podria tractar molta gent. Així vaig crear el meu mètode. Em vaig fer famosíssim. El 1959 va venir George Harrison, el 1960 Shirley MacLaine, per demanar-me que fos a Hollywood.

I se’n va anar.

Encara no. En 1970 el meu mestre em va enviar a obrir una escola a Tòquio, treballava els set dies de la setmana i em vaig convertir ràpidament en una superestrela. Ensenyava ioga a la família imperial.

No me’ls imagino fent la postura del conill a 40 graus.

Vaig tractar la neboda de Hirohito, que tenia un càncer d’ossos, s’havia sotmès a dues operacions i va estar 16 anys en el llit. Després de vuit mesos ja havia abandonat la cadira de rodes. Amb ella vaig ser a Honolulu.

Bon indret...

Allí vaig curar d’una trombosi cerebral al primer ministre, Kakuei Tanaka, que li va parlar de mi al president Richard Nixon. Nixon patia una trombosi en la cama esquerra. Ho vaig conèixer en el llit amb un dolor atroç.

Explica’m què li va fer.

El vaig ficar en la Banyera amb sals d’Epsom, li vaig subministrar un tractament hidropàtic, és a dir: ioga en una Banyera. Al quart dia estava bé. En acomiadar-se, em va donar un sobre que va canviar la meva vida.

Què hi havia en el sobre?

El permís que mai havia sol•licitat per residir als EE. UU. El 1973 vaig obrir la meva escola en Los Ángeles amb l’ajuda de Shirley Mac-Laine. Al principi no volia cobrar als meus alumnes, ja que un verdader iogui no rep diners dels seus alumnes. Jo mai vaig pagar al meu mestre, però li vaig fregar el terra.

Ja s’ha tornat occidental?

Va ser ella la que em va informar i em va convèncer de que allí no funcionaven les coses d’aquesta manera. Actualment hi ha més de dos mil escoles de Bikram ioga al món. He col•laborat en un projecte de la Universitat de Tòquio, patrocinat per l’ONU, que demostra que el ioga regenera els teixits i cura malalties cròniques.

I és necessari fer-ho a 40 graus?

Això com a mínim; com més calor, millor. I sap per què infligeixo aquesta tortura?

Prefereixo no especular.

Perquè siguin més feliços. Per convertir un tros de ferro en una bella espasa, un ferrer utilitza la calor: així forjo ments i cossos d’acer.

Be, be ...

El ioga modifica el cos de l’interior a l’exterior, des dels ossos fins a la pell. Per aconseguir-ho, primer has de calfar el cos, ablanir-ho: un cos calent és un cos flexible. A més, la calor permet fer flexions i estirades amb el menor risc de dany i elimina toxines. Però deixi’m advertir-li:

Fer quelcom correcte al 99% significa fer-ho malament al 100%.

___________________________________________________________________


Guapos i feliços

És el venedor ambulant de miracles més descarat que he conegut: "Amb el Bikram ioga els alumnes són més guapos, es troben millor i viuen una vida més feliç i satisfactòria", escriu en el pròleg de Bikram ioga (editorial Obelisc, en castellà). Em presenta a una de les seves professores, una dona octogenària que es retorç en postures impossibles. Nacho Cano li va confessar Buenafuente que el Bikram ioga, que es practica a més de 40 graus, no sols li va curar una hèrnia en la columna, sinó que li va canviar la vida. Bikram assegura que la seva sèrie de 26 postures i dos exercicis de respiració curen el cos. "Cada postura beneficia a un o més òrgans, i la respiració correcta és el secret de la joventut."

Text: Ima Sanchis. Foto: Roser Villalonga. La Contra, La Vanguardia, 19 de juliol de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada