dijous, 14 d’octubre de 2010

Congrés Mundial d'espiritisme a València (I)

Els espiritistes tenen resposta per a les tres preguntes clau que tot ser humà s’ha plantejat alguna vegada en la vida i que constitueixen el gran paradigma de la història de la filosofia: D’on venim? Què som? i A on anem en morir? Ells creuen en la immortalitat de l’esperit i en la reencarnació perquè la vida "és un fluir continu i sense fi". Dos mil persones de cinquanta nacionalitats assisteixen des d’avui i fins al dimarts a València al VIè Congrés Espirita Mundial que se celebra en la Fira de Mostres.
El president d’aquest moviment a Espanya, Juan Miguel Fernández, parla amb un to de veu calmat i afable: "Espiritisme és una ciència de l’observació que tracta de l’origen i el destí dels esperits i de les seves relacions amb el món físic".
Aquest moviment filosòfic i ètic religiós que s’assenta sobre el pilar de la fe va arrancar en 1857 a París de la mà d’Allan Kardec, que va escriure un manual revelador per a les persones d’aquest corrent, El llibre dels esperits. La primera cosa que va fer va ser canviar el concepte de Déu: "És la causa primera de totes les coses", afirma el president.
La resposta a tan transcendent pregunta sobre l’origen de l’home, li surt amb rapidesa i pareix que quasi sense pensar: "Venim del món espiritual; ara estem encarnats aquí, és una situació circumstancial, quan corregim les imperfeccions que tenim, tornarem a la pàtria espiritual per a continuar progressant en el destí del nostre ser", afirma el president Juan Miguel Fernández, que precisa que "és fàcil" reencarnar-se diverses vegades "fins a polir tots els defectes i imperfeccions que acumulem".
La reencarnació és una de les pedres angulars d’aquest moviment. "Només creient en la reencarnació -expressa- es pot comprendre la relació tan diferent de cada persona amb el món i entendre com marca la llei de la causa-efecte perquè som els arquitectes del nostre destí i del nostre futur. Avui -indica- som el resultat de l’ahir i demà serem el resultat de l’avui".
Per als espiritistes les enormes calamitats, desgràcies, infortunis i injustícies que es poden patir al llarg d’una existència són les "proves" o "reparacions" per a corregir errors i imperfeccions de vides passades.
"Sí, a vegades cal passar per experiències negatives perquè són necessàries per al nostre aprenentatge i procés", afegeix.
Després d’afirmar que som esperits immortals i aclarir una de les incògnites més controvertides de la filosofia, el portaveu del moviment espiritista té resposta per a la tercera qüestió A on anem quan morim?: "A la pàtria de l’esperit, on els esperits hem sigut creats".

Continuïtat de la vida
Fernández indica que el que es proposen traslladar a la societat amb aquest congrés mundial és "molta confiança i esperança en el demà, en la vida futura", així com serenitat, pau i calma, "de que aquells que van partir abans que nosaltres es van a trobar amb nosaltres en un futur, perquè la continuïtat de la vida no va només del bressol a la sepultura".
La llei principal que, segons Fernández, cal complir estrictament en aquesta vida és la de no inferir dany a ningú, "això és el més important, perquè això ens va a marcar el futur". L’espiritista també precisa que "no estem ací per casualitat sinó per causalitat" i que totes les situacions que vivim tanquen un per què. "La sort no existeix, tot té una causa", afirma convençut.
Els espiritistes diuen disfrutar també d’una qualitat molt especial que és la de comunicar-se amb els esperits que estan en el més enllà, encara que Juan Miguel Fernández alerta sobre els estafadors que s’aprofiten de la necessitat i desesperació de les persones que han perdut a un ser volgut, que no ho admeten i que a tota costa desitgen entrar en contacte amb ell.
"Els desencarnats es comuniquen amb nosaltres, nosaltres som els telèfons, ells són els que decideixen quan poden comunicar-se amb nosaltres, no estan perquè siguem nosaltres els que els invoquem o els cridem, són ells els que ho decideixen", expressa, alhora que destaca que la necessitat i el desconeixement dóna lloc a enganys i fraus. Però, com ho fan?"Es manifesten quan volen, a través dels somnis, de la sintonia amb persones sensitives que transmeten pensaments i intuïcions, a través d’escriptura automàtica, amb psicofonies... i inclús es deixen veure, hi ha persones que tenen la facultat de veure; en realitat tots som mèdiums però només alguns ho desenvolupen" expressa el president d’aquest moviment que assegura que moltes vegades aquestes comunicacions es realitzen per a ajudar als esperits desatesos o torbats, "perquè hi ha molts que es desencarnen (moren) i que no saben que han mort", agrega.
Sobre la "ouija", Fernández indica que es tracta d’un mètode que els joves practiquen però que no té res a veure amb el que ells organitzen una vegada per setmana en la seva seu: una trobada formal amb els esperits. Amb dia i hora. 

Pilar G. del Burgo, Levante, 10 d'octubre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada