dijous, 14 d’octubre de 2010

Els nazis a Montserrat

Jesús era jueu, no ari, no obstant això no ho tenia clar Heinrich Himmler la tarda en què va efectuar una visita rellamp al monestir de Montserrat, el 23 d’octubre de 1940, el mateix dia en què Hitler s’entrevistava a Hendaia amb Franco. El reichsführer de les SS, acompanyat de dues dotzenes d’oficials i del general Karl Wolff, expert en esoterisme i ciències ocultes, buscava en el Sant Grial el talismà que li atorgués poders i fer-li guanyar la guerra a Alemanya. Encara que tot això resulti d’allò més xocant, Himmler creia que la copa que Jesucrist va utilitzar en l’última cena i que ha format part de les llegendes artúriques estava a Montserrat, convençut de que la muntanya catalana era el Montsalvat de "Parsifal", de Wagner. Es va emportar segurament un dels majors desenganys de la seva vida després que els monjos li insistiren en el fet que el seu únic Grial era la Moreneta i el costum, besar-la.
L’historiador Rüdiger Safranski recorda a Romanticismo com Himmler planificava una imposició de l’ari a gran escala en els territoris orientals conquistats. Per a esclavitzar-los, havia estudiat la mitologia germànica, conscient que a la germanofília romàntica li faltava allò decisiu: biologisme i racisme. Impulsor de l’ Ahnenerbe, el sinistre institut nazi d’investigacions arqueològiques, es va entossudir a trobar proves que confirmessin la suposada superioritat de la raça ària en tot el món i poder justificar d’aquesta manera el genocidi que li va costar la vida a milions de sers humans.
La visita a Montserrat del cap de les SS, un episodi curiós i simptomàtic de la demència nacionalsocialista, està arreplegada amb detalls en el reportatge "Els vam veure passar", de Juan Sariol i Jaime Arias, publicat en 1948 després de la derrota de Hitler i, també, per Montserrat Ric en la seva novel•la L’abadia profanada. Possiblement res del que va ocórrer s’hauria sabut sense el testimoni del pare Andreu Ripol, el llavors joveníssim monjo que va servir de guia Himmler i va tirar un pitxer d’aigua freda sobre les seves expectatives.
Ripol, que s’expressava perfectament en alemany, va tenir aquell dia la responsabilitat d’enfrontar-se a l’al•lucinació ària, després que l’abat del monestir, Antoni M. Marcet, es negués a rebre el cap nazi, degut, presumiblement, a la persecució de l’Església catòlica que estava duent a terme el III Reich. El jove monjo va voler ensenyar-los als visitants l’abadia, però Himmler només buscava la constatació de la seva boja idea del Grial i volia explorar quanta documentació hagués a la biblioteca del cenobi.

Insistia en el fet que Jesucrist era ari
Quan van passar per davant de la imatge de la verge negra, Ripol va explicar que besar-la era el costum i Himmler va respondre que ja s’encarregaria ell d’acabar amb aquest tipus de supersticions. El nazi, com més tard va explicar el propi monjo, insistia en la seva obsessió que Jesucrist era ari per la via de Jacob, i Ripol amb un somriure beatífic li aclaria que tot es tractava d’un invent seu. Ni l’abadia de Montserrat era depositària de la relíquia de l’última cena, ni de cap document que servís per a provar la filiació de Perceval, l’heroi griàlic. Himmler se’n va anar del monestir, com és de suposar, amb la cua entre les cames.
La incursió de les SS en la muntanya sagrada de Catalunya va coincidir en la mateixa data en què Hitler havia recorregut el camí més llarg fins a Hendaia per a obtenir de Franco el conegut compromís d’intervenció espanyola en la guerra, quelcom que mai es va produir. De fet, el cap de la "policia negra" havia arribat a Madrid dos dies abans per a preparar l’entrevista a El Pardo. El 23, Himmler va volar a Barcelona. El va rebre a l’aeroport l’alcalde Miguel Mateu i Pla i, igual que havia succeït en la capital d’Espanya, els principals carrers de la ciutat es van omplir de banderes nazis. Va esmorzar al Ritz i va saludar des del balcó de la seva suite a una multitud que l'aplaudia. D’allà va partir a Montserrat i del monestir va tornar a l’hotel , que va abandonar al matí següent, diuen que sense la maleta negra que portava els plans i documents sobre el Grial, que va perdre en el Ritz i el robatori del qual s’ha atribuït als serveis d’espionatge britànics, la resistència francesa i inclús a la mediació de Bernard Hilda, el músic d’origen jueu que no va cansar de combatre els nazis després de veure’s obligat a fugir d’ells.
El 23 d’octubre no va ser la millor de les dates per al III Reich: alhora que desapareixia el maletí negre de Himmler, el seu cap, el Führer perdia la paciència a Hendaia amb aquell "homenet ingrat i covard", del que més tard va dir que preferiria que li arranquessin mitja dotzena de dents sense anestèsia abans de tornar a entrevistar-se amb ell.
Sorprenent va resultar saber que el Reichfuhrer alemany havia estat a Espanya. Es deia que el Cap de les SS alemanyes havia visitat Montserrat. No obstant això, avui sabem més: El viatge de Himmler a Espanya va ser un recorregut de motivació exclusivament iniciàtica, màgica i ocultista, i va comprendre unes quantes ciutats espanyoles, entre elles Barcelona. Molta gent ignora que Himmler va estar també a Toledo.
Els alts comandaments de la SS concedien un anell anomenat "Totenkopfring" a certs membres de la SS que avançaven en els seus coneixements sobre l’ocultisme. Els nazis van practicar rituals pagans, s’interessaven en l’espiritisme, el mesmerisme, el magnetisme, el significat de les runes, l’astrologia, la reencarnació, el catarisme i el neopaganisme. La tradició nazi no va morir amb Hitler, de fet només va ser traslladada a Estats Units i Sud-Amèrica.

Luis M. Alonso, Levante, 24 de gener de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada