dilluns, 15 de novembre de 2010

Gerald Brosseau Gardner (1884-1964)


Gerald Gardner és potser, una de les figures més ben conegudes i criticades de la bruixeria moderna fins avui. Bruixot d'herència anglesa, va ser el fundador de la bruixeria contemporània practicada com a religió. Alguns el consideren un home amb gran visió i creativitat, que va tenir el coratge d'intentar coses estranyes en temps difícils. D'altres el miren com un home conservador, mentider i manipulador.
Va escriure els famosos llibres Witchcraft Today (Bruixeria avui) The Meaning of Witchcraft, (El significat de la bruixeria) tots dos en els 50. Aquests dos títols clàssics van inspirar el creixement i desenvolupament de moltes tradicions de la bruixeria moderna al Regne Unit, Europa i els Estats Units.


Gerald Gardner va néixer el 13 de juny de 1884 en una petita ciutat del nord anomenada Blundellsands, prop de Liverpool, Anglaterra. Provinent de descendència escocesa i d'una bona família, el seu pare va ser comerciant i jutge de pau. El seu avi tenia reputació de haver-se casat amb una bruixa i ell al•legava que alguns membres de la seva família distant tenien dons psíquics.
Gardner es creia descendent de Grisell Gardner, que va ser cremada per bruixeria a Newburgh a 1610. Dels seus ancestres, molts van arribar a ser alcaldes de Liverpool, i un d'ells "Alan Gardner", un comandant naval, va ser distingit amb un títol de noblesa com a comandant en cap de l'Armada de Canal i va ajudar a impedir la invasió de Napoleó de 1807.
Gardner va ser el segon de tres fills, però va mantenir distància amb els seus dos germans ja que patia bastant pels seus episodis d'asma. Com a resultat, els seus pares li van contractar una mainadera, Josephine "Com" McCombie, per criar-lo per separat.
Com va persuadir els seus pares de permetre dur a Gardner de viatge durant els mesos hivernals, per ajudar a alleujar la seva condició. Viatjant a través d'Europa, el noi, era deixat sol freqüentment al seu propi albir i s'acontentava amb llegir i estudiar matèries acadèmiques com Història i Arqueologia.
Posteriorment, en la seva joventut, la seva mainadera es va casar i va anar a viure amb el seu marit a Ceilan. Gardner se’n va anar amb ella i va començar a treballar en una plantació de te. Després es va mudar a Borneo i finalment, es va establir a Malàisia.
Un cop allà, Gardner va quedar fascinat amb la cultura local i les seves creences màgiques i religioses. També tenia un profund interès en totes les coses ocultes i va ser atret particularment pels rituals amb ganivets i dagues, especialment, el "Kris" malai (una daga amb el tall ondulat).
Gardner es va guanyar renom en els cercles acadèmics amb la seva pionera investigació de les civilitzacions primitives de Malàisia. També es va guanyar respecte com a autor, i té algunes publicacions en el diari de la branca malaia de la Reial Societat Asiàtica.
Va escriure el seu primer llibre sobre la història i folklore del Kris malai i d'altres armes dels indígenes de Malàisia Keris and other Malay Weapons, (Keris i altres Armes Malaiaes) Singapur, 1936.
Des de 1923 fins al seu retir el 1936, Gardner va treballar com a auxiliar civil per al govern britànic, primer com a inspector dels camps de goma, i després com a oficial i inspector dels establiments d'opi. Gardner va fer considerable diners en els seus tractes amb la goma, la qual cosa li permetia tenir temps per a la seva passatemps favorit, l'arqueologia. En una de les seves expedicions va proclamar haver trobat el lloc d'una antiga ciutat de Singapur.
El 1927 va conèixer i es va casar amb una dona anglesa anomenada Donna.

 Garnerd i la seva esposa a la llança de duana en el riu Johore a Malàisia.

Després del seu retir a Malàisia, el 1936, Gardner i la seva esposa van tornar a Anglaterra i es van assentar en l'àrea de New Forrest, a Hampshire. Va continuar amb el seu interès en l'arqueologia i va ocupar molt del seu temps a viatjan arreu d'Europa i Àsia Menor.
A Xipre, va trobar llocs que deia haver somiat i en els que estava convençut d'haver estat en les seves vides passades.
El 1939 va escriure i publicar el seu segon llibre, A Godder Arrive, el qual es basava en Xipre i en la deessa Afrodita a l'any 1450 aC
En aquells moment, la Segona Guerra Mundial estava a la cantonada i Gardner, ansiós de poder servir al seu país i al rei, va dirigir els seus pensaments cap a la defensa civil. Va escriure una carta publicada al Daily Telegraph indicant el següent: "Com es decreta a la Carta Magna, cada anglès nascut lliure està obligat a prendre les armes en defensa de si mateix i del seu patrimoni".
Posteriorment va suggerir que la població civil havia de ser armada i entrenada en cas d'una invasió.
El seu escrit va aparèixer a la portada del Frankfurter Zeitung, provocant la furia i l’enuig contra l'home que havia fet tal suggeriment "medieval". Poc després d'això, el famós "Guardià de la Llar" va arribar a ser conegut com el "Defensor Local dels Voluntaris".
Gardner va començar a investigar llavors, sobre la història de New Forrest, un dels boscos més antics d'Anglaterra. Aviat va trobar que el folklore local s’ocupava de la fetilleria i es va embolicar en la seva recerca.
A través dels seus veïns, va ser informat d'un grup local ocultista anomenat Comasons, una fraternitat que es deia a si mateixa "La Companyia de Crotona". Va ser fundada per la Sra. Besant-Scott, la filla d'Annie Besant, teosofista i fundadora del moviment femení Co-Masonry. (L'ordre estava afiliada a la Grant Orient de França, i per això no estava reconeguda per la Gran Lògia Maçònica d'Anglaterra).
Havien construït petit teatre comunitari anomenat El Primer Teatre Rosacreu a Anglaterra i l'usaven per a reunir-se. Gardner es va unir a ells i els va ajudar a muntar algunes obres amb temes ocultistes i espirituals.
Dins de la companyia, un altre grup secret operava, un membre del qual es va comunicar amb Gardner, dient-li que l'havia conegut en una vida passada i descrivint els llocs on ell havia estat a Xipre.
Poc després, el van incloure en el seu grup privat, considerant-se un grup hereditari de bruixots que practicaven la Tradició que havia estat passada transmesa fina a arribar a ells des de segles enrere.
El grup es reunia a New Forest on li va ser presentat a Mrs Dorothy Clutterbuck. La Vella Dorothy, com era coneguda afectuosament, va acceptar a Gardner per a la seva iniciació i al setembre de 1939, a casa, va ser iniciat en l'Antiga Religió.
A la confraria o coven de la Vella Dorothy, creien que eren els últims romanents d'un clan descendent directament d'un dels famosos Covens fundats per Old George Pickingill, uns 40 anys enrere.
A l'any següent, 1940, mentre treballava amb el seu coven, Gardner va dir que havia ajudat i pres part en l'ara famós Coven Rites, dirigit contra l'Alt Comandament Nazi, i la invasió de les forces de Hitler. Ara sabem que això no és cert. Els Coven Rites en contra de Hitler van ser orquestrades per Cecil Williamson, la fundadora del Centre per a la Investigació de la Bruixeria i va ser realitzat per Aleister Crowley, el famós ocultista. És més probable i possible pensar que ells van realitzar una mena de ritu propi.
Just després del final de la guerra, Gardner va conèixer a Arnold Crowther, un ventriloquista i mag professional, i tots dos van formar una amistat que duraria anys. Va ser després de la guerra, el 1946, quan Gardner va conèixer a Cecil Williamson. Es van trobar a la famosa Atlantis Bookshop de Londres, on Gardner donava una xerrada informal.
Havia estat ansiós per conèixer Williamson per estendre la seva xarxa de contactes ocults. Es va reunir sovint després de la primera trobada, però la seva relació es va tornar tensa i acabarien malament. Williamson descriu a Gardner com un "home vanitós i egocèntric, garrepa amb els seus diners i majorment interessat en mostrar-se en les seves activitats voyeurísticas i nudistes, que en aprendre alguna cosa sobre la veritable fetilleria".
El 1947, el seu amic Arnold Crowther, el va presentar a Aleister Crowley. La seu breu associació seria després motiu de controvèrsia sobre l'autenticitat del Book of Shadows (Llibre de les Ombres) original de Gardner. Crowley havia al•legat ser membre dels Covens originals d'Old George Pickingill, a New Forest, i Gardner va estar interessat especialment en els rituals utilitzats per aquest coven, per incrementar el volum dels rituals fragmentats usats per ell mateix. Gardner li va demanar a Crowley que escrivís tot el que recordés i que ho implementés amb altres materials màgics.
Crowley estava llavors força feble i a pocs mesos de la seva mort, però va accedir a la petició de Gardner. I no només això, sinó que el va fer membre honorari de la Ordo Templi Orientis (OTO), una ordre màgica basada en el sexe i el tantrisme, en aquells moments sota el seu lideratge, i li va permetre operar a seva pròpia lògia. Crowley era també conegut de Cecil Wiliamson.
Mentrestant, Gardner s'havia mudat de New Forest, a Bricketts Wood, als afores de St Albans. Havia comprat una casa de camp en els terrenys d'un club nudista, des d’on va arrancar la seva pròpia lògia. Sense tenir cotxe o saber-lo utilitzar, Gardner va convèncer Williamson de dur-lo a la casa d'Crowley per a unes consultes. Williamson després va dir haver participat com a observadora en algunes de les activitats de la lògia de Gardner.
L'altar, segons va dir, es va fer en una vella taula rasa amb una coberta de metall, i era usat per a realitzar el Gran Ritu (un ritus que incloïa interaccions sexuals). La lògia, segons deia ell, havia més homes que dones amb prop d'un 80 a 20 per cent de diferència, pel fet que moltes de les dones que ingressaven a la lògia, no afavorien els ritus sexuals. En algun moment, Gardner va haver d'anar a Londres a buscar una prostituta perquè prengués el lloc de la Gran Sacerdotessa i practiqués la còpula.
Conforme va anar passant el temps, Gardner, va acumular un vast coneixement en Folklore, Bruixeria i Màgia, i va col•leccionar molts artefactes i materials sobre procediments màgics i màgia cerimonial. Així com va voler escriure i transmetre el seu coneixement, també va evitar de fer-ho massa públic.
La Bruixeria anava encara contra de la llei a Anglaterra i va ser encoratjat per la Vella Dorothy a mantenir el secret i no escriure. Posteriorment, sense agradar-li gens, li va permetre escriure en forma de ficció. El resultat va ser una novel•la fosca anomenada High Magic's Aid, publicada el 1949 per Michael Houghton, mésconegut com Michael Juste, el propietari d'Atlantis Bookshop a Londres. El llibre contenia les idees bàsiques del que després es coneixeria com Wicca Gardneriana.
El 1951, hi va haver un ressorgiment de l’interès mostrat per l'Antiga Religió, amb la derogació de les últimes lleis antiquades sobre la bruixeria que encara mantenia Anglaterra. Gardner era ara lliure de fer públic el seu coven a New Forest, i va començar a establir-lo per si mateix. Aquest canvi en les lleis també li va fer possible a Cecil Williamson obrir el famós Museu de Màgia i Bruixeria (formalment anomenat Centre de Folklore) a Castletown, a la Illa de Man. Després d'una disputa amb els seus conl•laboradors econòmics, Gardner va estar en seriosos problemes financers. Williamson, el va fer director del Museu, pel la qual cosa va ser conegut com el "Bruixot Resident".

 Gardner davant d'una mostra de material en el Museu de la Màgia i la bruixeria

A través de la seva associació amb el museu, Gardner va arribar a ser conegut per la major part dels cercles ocultistes de l'època. La seva reputació com una autoritat líder en la bruixeria es va estendre. Un any després, el 1952, amb els seus problemes financers resolts, Gardner va comprar a Williamson l'edifici del museu juntament amb les seves vitrines.
La col lecció d'artefactes i materials de Gardner no era tan extensa com la Williamson,i es va adonar que no tenia prou objectes per omplir les vitrines. Així que li va demanar que li prestés alguns dels seus talismans i amulets. Ja en aquells dies cansada, si no és que estava obertament disgustada amb Gardner, Williamson va acceptar a contracor, però va prendre la precaució de fer motlles i impressions de cada article. Gardner va reobrir el museu i el va gestionar sol.

 El moli de les bruixes, seu del museu de Castetown

El 1953, va conèixer a Doreen Valiente i la va iniciar dins del seu coven. Doreen va demostrar ser la seva millor col•laboració. Va ser ella qui el va ajudar a reescriure i expandir el seu existent Llibre de les Ombres. Col•laborant junts, ella va embellir els nombrosos textos i rituals que havia recollit Gardner i que deia havien estat transmesos a ell pel Coven New Forest. Doreen, també va polir molt del material d'Aleister Crowley i va posar més èmfasi en el tema de la Deessa. Així que va ser que Doreen i Gardner van establir una nova forma de practicar el que avui en dia es coneix com la tradició líder en el moviment wicca, la Wicca Gardneriana.
El 1954, Gardner va escriure i publicar el seu primer llibre seriós sobre el tema de la Bruixeria, Witchcraft Today. En ell, defensava la teoria de l'antropòloga Margaret A. Murray, que argumentava que la bruixeria moderna és el que va sobreviure d'una religió Pagana organitzada, que havia existit abans de la cacera de bruixes.
Murray també va escriure un llibre. Aquest va ser un èxit immediat i, a causa d'això, confraries noves es van escampar per tota Anglaterra, totes practicant els seus preceptes. La tradició gardneriana havia nascut.
Gardner aviat es va convertir en una celebritat en els mitjans i va atreure la seva atenció. Li encantava ser el centre d’interès i va fer nombroses aparicions públiques, conegut per la premsa com "El Cap Britànic de la Bruixeria". No obstant això, no tota la publicitat va ser benèfica.
Gardner era un entusiasta naturista i la seva afició per la nuesa ritual va ser incorporada a la nova tradició. Això va causar conflictes amb altres bruixes hereditàries que van argumentar haver treballat sempre vestides. Molts també creien que ell s'havia equivocat fent tan públic, el que sempre havien considerat un secret. Pensaven que massa publicitat podria resultar danyí per a la pràctica.
Aviat va ser difícil treballar amb Gardner. El seu egoisme i la cerca de publicitat va posar a prova la paciència dels membres del seu confraria, fins i tot la de Valiente, ja llavors, la seva Gran Sacerdotessa. Les esquerdes van començar a aparèixer en el seu coven. El també va insistir a usar el que ell deia ser les lleis de la Pràctica "antiga", que li atorgaven domini del Déu sobre la Deessa. La revolta final va ocórrer quan va declarar que la Gran Sacerdotessa havia de retirar-se quan ell la considerés massa vella. El 1957, Doreen Valiente i altres membres havien tingut prou d’evangeli segons Gardner i el van deixar per prendre camins separats. Impàvid davant d'això, Gardner va continuar escrivint i va publicar el seu últim llibre The Meaning of Witchcraft, el 1959.
Al maig de l'any següent, 1960, Gardner va ser convidat a una festa de jardí en el Palau de Buckingham, això en reconeixement del seu distingit servei social l’Orient.
Unes setmanes després, el 6 de juny, va iniciar a Patricia Dawson en el seu coven i ella ho va fer amb el seu vell amic Arnold Crowther. El 8 de novembre, Patricia i Arnold es van casar en una unió privada, oficiada per Gardner, seguida al dia següent d'una cerimònia civil.
Aquest mateix any la seva devota esposa Donna va morir. Mentre que ella mai va prendre part en la pràctica o en les seves activitats, va romandre sent la seva lleial companya durant 33 anys. Gardner estava devastat i va començar a patir una vegada més la seva afecció infantil de l'asma.

El 1962, va començar a escriure amb un anglès que estava als EUA Raymond Buckland. Buckland seria després responsable d'introduir la tradició gardneriana als Estats Units. El va conèixer a Perth, Escòcia, el 1963, a la casa de la llavors Gran Sacerdotessa de Gardner, Monique Wilson (Lady Olwen). Monique va iniciar a Buckland en la pràctica, poc després que Gardner s'anés i vacances al Líban els mesos d'hivern.
Gardner mai veuria l'impacte de la seva tradició a Amèrica. Tornant amb vaixell de les seves vacances, va patir d'un atac cardíac que va resultar fatal. El 12 de febrer de 1964, va morir a la cafeteria del vaixell. Al dia següent va ser enterrat a la platja de Tunis i el seu funeral celebrat només pel Capità del vaixell en què viatjava.
En el seu testament Gardner va llegar el museu de Castletown a la Gran Sacerdotessa, Monique Wilson, juntament amb tots els seus artefactes, les seves eines personals, quaderns i els drets dels seus llibres. Monique i el seu marit van continuar amb la tasca del museu i a organitzar trobades setmanals del coven a la vella finca de Gardner, però només per poc temps.
Immediatament que van poder van tancar el museu i van vendre tot el seu contingut a l’organizació Ripley del Estats Units. Aquests van dispersar moltes peces entre els seus diversos museus i altres van ser venuts a col•leccions privades. Molts dels mecenes de Gardner es van consternar i s’enfadaren per aquest fet de manaera que Monique va ser substituïda com a Gran Sacerdotessa.
Altres beneficiaris de Gardner van ser Patricia i Arnold Crwother (els seus antics amics) i Jack L. Bracelin, l'autor de la seva biografia escrita el 1960, titulada Gerald Gardner: Witch (Gerald Gardner: bruxot).

George Knowles. Extret de: Controverscial.Com, 2001

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada