divendres, 5 de novembre de 2010

Tivissa: Canvi de dimensió

La carta origen del cas Tivissa va ser publicada en el diari Tele Express el 27 d'agost de 1968. L'any 1975 van ser publicada a Karma 7, número 35, en una carta del lector D. C. Carreras. D'aquí la trèiem per a la traducció. 

"Senyor director,
El passat diumenge anterior la meva germana va venir a veure'm a Darmós on jo visc, doncs em va dir, que al seu marit Joan li havia passat una cosa molt rara i estava malalt. Ells viuen a la Serra d’Almos en una masia a uns 7 quilòmetres de Tivissa, me’n vaig anar amb ella i Juan em va explicar el que ara explico.
Em va dir que divendres s'havia aixecat com sempre a les sis ja que té animals i que un cop arreglats se’n va anar a l'hort, i que des d'allà va veure una llum molt brillant una mica més avall cap al mar, que des d'allà es veu molt bé, va creure que era un mirall o una xapa d'un cotxe el que donava aquell resplendor i va trucar a la Matilde, la meva germana, que també ho va veure, després Joan va anar a veure que passava amb el gos, ja que pensava podia ser un auto avariat. Quan va arribar allà va quedar aturat, ja que no era res d'això, diu que semblava una mitjana síndria amb la part rodona per dalt, i que no tocava a terra, sinó que estava a un metre més o menys del sòl; diu que la resplendor era terrible. En això, el gos es va posar a bordar i en mirar Joan cap a un altre costat va veure dues coses que corrien a uns cent metres d'ell i es dirigien a la cosa brillant, diu que eren com uns grans pops, doncs tenien quatre o cinc potes i alts d'un metre i de color molt clar, una cosa tan repugnant que Joan va caure a terra mig desmaiat i l'últim que va veure va ser que els dos pops es van ficar per sota d'aquella mitja síndria brillant i per això comprèn el que va veure primer que no tocava el terra.
Tot això m'ho va dir diverses vegades i estava tremolant al llit, jo no sabia que pensar, doncs el meu cunyat és incapaç d'una broma, ja que és un home de treball i molt seriós sempre, així que me’n vaig anar on em va dir la meva germana que estava allò brillant, a un quilòmetre més o menys de la casa. Vaig estar per allà mitja hora i no vaig veure res; només a terra hi havia com una gran taca negrosa amb la terra i les males herbes cremats, una mica més enllà hi havia una altra semblant a uns 200 metres hi havia una altra, però es notava molt menys, com si el foc encès fos molt anterior. Naturalment jo vaig pensar que eren excursionistes que havien fet un gran foc, doncs allí no hi ha perill de propagació, ja que no hi ha arbres ni mates, només unes quantes herbotes petites molt escampades, però no vaig veure pedres cremades tot i que les vaig buscar per si havien fet algun menjar sobre elles.
Bé vaig tornar a la casa de Juan i li vaig explicar tot, i que sens dubte havia vist algun reflex, però estava horriblement espantat pel allò dels dos pops, que tampoc sabia jo explicar-ho. Llavors em vaig anar a veure els alemanys, que és un matrimoni amb dos nens que porten allà fent càmping tot aquest mes i moltes vegades vénen a casa a buscar una mica d'aigua de la cisterna i comprar una mica de fruita per si havien vist alguna cosa, el senyor alemany em va dir que no havia notat res. Se m'oblidava dir que quan vaig tornar de veure els taques cremats el rellotge se m'havia parat, però no li vaig prestar atenció ja que a vegades m'oblido de donar-li corda, també l'hi vaig dir a l'alemany.
Aquest bon senyor em va acompanyar un altre cop al lloc i ho va estar examinant tot, les taques tenien una amplada d'uns 15 passos i no trobem més que tres, em va dir que no era un foc de branques ni per fer menjar, que li semblava que havia de ser que havia tirat gasolina i l'havien encès, en dos o tres llocs, i que això del pop eren segurament serps, que hi ha moltes pel lloc i corrent posades verticals, creia que tenia raó i vam marxar tots dos. Però així que havíem caminat tres o quatre-cents metres, l'alemany es va quedar aturat i em va agafar el braç i vaig veure que estava més blanc que un llençol i no parlava; jo vaig mirar al voltant espantat per si ell havia vist alguna cosa i no hi havia res, amb el dit em assenyalava el rellotge i estava parat! Jo vaig mirar el meu i també!
Llavors em vaig espantar de debò i em vaig posar a córrer i ell darrera meu. Al cap d'una estona ens parem, ja que les cames no em sostenien. Em va dir que si creia ara l'explicació del meu cunyat, ja que l'atur dels rellotges era totalment anormal i a mi era la segona vegada que em passava, doncs ja ho havia explicat abans. Després va dir que havíem de tornar a comprovar-ho, i vam posar els rellotges una altra vegada en marxa, vam anar poc a poc i mirant el rellotge. I una altra vegada en arribar a uns dos metres de la primera taca se li va parar el rellotge i després el meu, llavors va treure la màquina fotogràfica i va començar a tirar fotos per tot arreu i també a mi, i després als meus parents i a la casa . Vaig marxar i em va donar la seva targeta i es deia Hans Volkert i viu a Wien, i m'ho, publicaria a Alemanya, i m’enviaria fotos i diaris, ja que era una cosa molt important, ja que deia que els pops eren éssers de fora de la terra i l'objectiu brillant era un plat volador. Vaig veure que la senyora alemanya estava molt nerviosa, ja que va estar parlant amb ell una estona davant meu i ell ho va explicar tot, per això no em va estranyar que a la nit vinguessin amb el cotxe a Darmós a veure’m i acomiadar-se, doncs jo vaig veure que havien agafat molta por i marxaven. També la meva germana i Juan estan espantats i a la nit tanquen les portes i finestres i ho barrar tot, només els faltava això, perquè ja tenien ganes de marxar, ja que allò està molt solitari i no hi ha electricitat ni a penes aigua i tota la Conca s’està despoblant.
Jo li escric perquè he llegit en el seu diari alguns articles sobre éssers extrahumans i plats voladors i per si volen publicar aquestes línies, que dono a un amic perquè les posi a correus a Barcelona, ja que aquí tot funciona bastant malament. El meu cunyat no sap llegir i ni està assabentat dels platets, per això li crec en tot i per tot, doncs no, pot haver estat ni un somni ni imaginació, i això dels rellotges jo ho he comprovat tres vegades. Què és el que passa? És que aquests sers han baixat tres vegades al mateix lloc? dues de les taques són molt visibles, gairebé recents, però l'altra queda més esborrada i es nota que té més dies. Li dic tot el que sé per si algú pot donar una opinió; ho he explicat a un parell d'amics i aquests dies hem estat mirant pel lloc al matí i a la nit, però fins ara tot està tranquil.


Sebastián Mateu
Mas de Darmós
Tivissa"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada