dilluns, 1 de novembre de 2010

Un fantasma a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona

Primer hi vaig de dia; per si de cas. Diuen al Raval que un fantasma recorre el pati de l'antic Hospital de la Santa Creu i vaig al darrere d'aquesta al·lucinació. Amb pas ferm, entro pel carrer del Carme sense saber que, qui l'ha vist, assegura que aquest fantasma deambula pel claustre entre la font i la creu barroca. Me n'assabentaré més tard. Ara envaeixo el seu territori a cegues. Fa pudor de haixix i de pixats.
El primer que veig són unes tauletes amb llibres i un home corpulent amb unes estisores a la mà. És real? L'home, que manté a ratlla rosers i parroquians, es diu Bernardo i fins divendres era l'encarregat de la biblioteca a El Jardí. Bernardo reparteix diaris, presta llibres amb etiqueta de la biblioteca i manté aquesta ala del pati en una calma tensa.
Abans era territori de jonquis; ara l'espai s'ha democratitzat i hi ha estudiants, toxicòmans, jubilats i veïns. Interpel·lant-los pel seu nom, Bernardo demana a un grup de nois, alguns d'enganxats a la metadona i altres amb empremtes d'heroïna a les carns, que s'asseguin tranquil·lament. Aquell ja no és només el seu territori; ara és de tots. Li fan cas i organitzen una partida de dards que té com a diana un arbre. Apunten, tiren, l'encerten.

Zombis i vampirs

Un d'ells crida que Nicolas Sarkozy està expulsant gitanos a França: «No hi ha dret si són europeus». Ho va llegir en un diari que li va deixar Bernardo. Hi ha fantasmes? «Aquí hi ha vampirs, zombis, ratpenats -diu Bernardo- però són de carn i ossos. Jo estic recollint firmes perquè es mantingui el servei ja que volen treure'l pel fred». Un veí agafa un diari. Sota el braç hi porta un llibre de títol inquietant: La Muerte, una reflexión.
He de seguir. Travesso el pati. Els arbres es reflecteixen a les finestres tancades de la capella i uns estudiants es petonegen en un racó amagat de l'escala de la biblioteca de Catalunya. En un cartell s'hi llegeix que, al segle XI, aquest lloc va ser hospital de pelegrins. Al segle XV, «afollats, contrets, nafrats, infants gitats» alleujaven el seu dolor entre aquestes parets.
La porta de la capella està oberta i el vent fa moure la cortina negra. No hi entro. Els nois de la cafeteria El Jardí tenen informació sobre el fantasma. Asseguren que de nit «hi passen coses rares». «A vegades, a prop de la font s'hi veu una llum diferent de la que utilitzen els guàrdies per fer la ronda. És com de fanalet. Apareix cada vegada que remouen la terra. Aquí hi va haver molt de patiment, morts, sempre hi troben ossos», explica Pablo Lippo. Podria ser l'espectre de Gaudí? De Rafael Casanova? D'un tolit? No se sap, però molts van passar les seves últimes penes aquí. Ment racional, Pablo intenta buscar un argument a la llum misteriosa. No el troba. «El que es veu és una silueta, no sé si és un fantasma». Després de dir això, cau una de les estufes de peu. El temps i les cares es paralitzen. No fereix a ningú, però no se sap com ha passat. Una ràfega de naftalina atordeix el meu nas.


Des de la cafeteria faig un cop d'ull a la porta oberta de la capella. Una artista ha aconseguit que la llum es coli per 31 de les obertures. Durant dues dècades, la capella havia estat en penombres. El sol es cola a l'entrada. Al cor s'hi entreveu una silueta. És una estàtua de la façana de l'Hospital! Em giro. Hi ha un feix intermitent a la volta. És un colom! Hi torno de nit. Ja no camino amb pas ferm i em refugio a El Jardí. La veritat, no m'atreveixo a deambular pel claustre. La creu m'intimida. Em dic a mi mateixa que potser hi ha un gat.

Catalina Gayà, El Periódico, 1 de novembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada