dissabte, 25 de desembre de 2010

Bussos i humanoides

En llegir l'entrevista a J.J. Benítez vaig en recordar-me d'altres històries que si bé no són exactament iguals (hi ha diferències substancials) contenen algunes coincidències amb l'experiència de l'humanoide' vestit d’escafandrista.
Una es refereix a un nen de 5 anys que va sentir des de la seva habitació un soroll al jardí i va contemplar un ésser de la seva mateixa alçada o semblant vestit amb una mena de vestit de bus de color groc.
El nen es va fer gran i es va convertir en el conegut ufòleg Brad Steiger. Ell mateix va publicar la història (pel que sembla, no tinc les dades per ell) el 1982.
Cuadernos de Ufología (Quaderns d’Ufologia) va publicar en el seu núm. 1 (2a època) de juliol de 1987 un article de Genevieve Vanquelef titulat "Les abduccions de nens", on s'explica això de Steiger, i també altres casos.
Per altres vies vaig saber, igualment, d'una altra història que suposadament li va passar al parapsicòleg barceloní (ja mort) Juli Roca Muntañola. A principis dels 70's investigant un cas va arribar de forma una mica estranya (ell mateix el va qualificar de 'somni tridimensional ') fins a una cova a Tivissa on va trobar uns vestits d’escafandrista (o alguna cosa semblant) de la mida d'un nen, penjats a la paret de roca.
El tema tenia a veure amb humanoides. La història no es va publicar mai i jo la sé per múltiples fonts, totes properes a Roca Muntañola. De fet tot el món (ufòleg-paranormal) de l'època estava al corrent de la història.
Pel que no sàpiga qui és Roca Muntañola apuntar que NO vivia de la parapsicologia ni dels OVNIs, tenia un negoci propi i es gastava el seu temps i diners en investigar tot això; naturalment era un creient. També feia obres benèfiques: en els anys 50's un grup d'amics acudien a qualsevol part de Barcelona per ajudar a famílies necessitades (aportant diners, posant injeccions, etc.). Mai ho va fer públic i al marge dels seus íntims (els mateixos que formaven el grup d'ajuda) i familiars, molt pocs coneixen aquesta faceta. Va escriure mitja dotzena de llibres, un munt d'articles sobre aquests temes (a Algo, Karma-7, Ecos de Parapsicologia, etc.), però també de caràcter sociològic i literari (especialment a Cuba quan encara no era castrista). Si no recordo malament va néixer el 1911 i va morir el 1980. En fi, un tipus dels que ja no queden ...

Martí Flo, Escepticos http://the-geek.org/escepticos/199704/msg01714.html,  30 d'abril de 1997

divendres, 24 de desembre de 2010

Juli Roca Muntañola



Nascut a Barcelona el 1911. Professor mercantil ,va tenir el seu primer contacte en el camp editorial i periodístic el 1928, publicant articles i contes en els diaris barcelonins en castellà Las Noticias  i El Diluvio.
El 1930 publica a l'Havana (Cuba) un assaig filosòfic sobre esoterisme: "Las leyes del mundo psíquico" (Les lleis del Món Psíquic), i un any més tard  "Riqueza espiritual de la Teosofía" (Riquesa espiritual de la Teosofia).
Autor de diversos llibres també en castellà La Parapsicología (La Parspsicologia, 1967), Fenomenología Parapsicológica (Fenomenologia parapsicològica, 1970), Introducción a la Parapsicología (Introducció a la parapsicologia, 1972), Viaje al Antiuniverso (Viatge a l’antiunivers, 1974), En los confines de la Parspsicología (En els confins de la Parapsicologia (1975), Más Alla de la proyección astral (Més enllà de la projecció Astral 1976), Parapsicología i su fenomenologia (Parapsicologia i la seva fenomenologia, 1976) i Diccionario de Parapsicología (Diccionari de Parapsicologia, 1979).
Va fer de redactor de parapsicologia de les revistes Karma-7, des de 1972 i de Ecos de Parapsicologia, des de 1974. També va fer col•laboracions de la revista Alguna cosa (1967-1971) i a Diez Minutos va aconseguir el segon premi en un concurs de narracions curtes (1970).
Va formar part de les Juntes de govern de les associacions: Associación Española de Investigaciones Parapsicológicas,  Centre d'Estudis Parapsicològics i Associació de radiestesistes de Barcelona  També va formar part del Centre d’Estudis Interplanetaris. Dedicava a aquests temes tots el temps que li deixava lliure la botiga que tenia i la família.
Les seves recerques sobre Tivissa i la visió espiritualista sobre els fenòmens que allà s’hi donaven, així con de la ufologia i parapsicologia en general, el van apartar definitivament del CEI. Un exemple n'és el succés que ell mateix val classificar de “sommi tridimensional” a través del qual hauria arribat a una cova de Tivissa on va trobar penjats en una paret a la roca uns vestits semblants al d’un d’escafandrista, però de mida reduïda, com per un nin. Segurament aquesta era la cova que buscaven a la Conca alguns joves de l'època influenciats per ell.
Va morir l’any 1980 deixant una influència com a parapsicòleg espiritualista sobre un garpat de persones que encara és vigent a Barcelona 30 anys després.

Una funerària colombiana censa més de dos-cents fantasmes

Una funerària de la ciutat colombiana de Medellin, ha decidit incloure entre el seu ampli catàleg de serveis un 'cens fantasmal' amb el que pretenen "recuperar el patrimoni històric i cultural ".
La Funerària Betancur, fundada el 1912 i que ofereix serveis des de l'enterrament o incineració de mascotes fins l'enviament de cendres a l'espai, ja ha censat uns 215 fantasmes amb aquesta iniciativa.
"Tenim una funerària molt antiga i molts dels clients de la funerària ens han explicat les seves històries de fantasmes. Vam veure que els fantasmes eren molt importants pel que fa a la recuperació del patrimoni històric i cultural", explica el director de la funerària, William Betancur .
Aquest cens recull qualsevol tipus d'aparició des del més enllà. Abans, per comprovar l'existència d'aquestes entitats la funerària es desplaça fins als llocs on presumptament ocorren els successos.
"Primer informen del fantasma per telèfon o correu electrònic, ens expliquen la història, i si la família té una casa encantada on es donin les manifestacions nosaltres ens desplacem i tractem de treure proves mitjançant enregistraments, fotografia o vídeo", va dir Betancur.
"És molt important veure la relació que hi ha entre l'entitat i l'edifici", explica el director de la funerària. "En el cens que portem fins ara hem descobert que hi ha llocs que tenen una calidesa molt àmplia per a les manifestacions, com aparcaments o l'edifici de la Governació", afegeix.
En aquest cens les aparicions es divideixen en tres grups: manifestacions lluminoses (boles de llum, centelleigs), sonores (passos, gemecs, veus) i visuals, que permeten veure el fantasma amb claredat i de les quals ja han estat comptabilitzades 23.
Encara que la funerària va començar registrant als esperits apareguts a Medellín, Betancur assegura que reben desenes de trucades cada dia procedents d'altres ciutats o països.

Agències

dijous, 23 de desembre de 2010

La Mussara: de veritat hi han hagut tants fenòmens paranormals?

 La Mussara, amb l'esglesia de Sant Isidre. Font: Assimetrich.

La Mussara és un poble abandonat agregat a Vilaplana (Baix Camp) des de l’any 1961. D’aquest despoblat s’expliquen fabuloses històries paranormals. Tanmateix no ha tingut l’atenció dels especialistes de primera fila de Catalunya i només s’han ocupat d’ell curiosos amb formació no universitària i sense gaire coneixement de la cultura catalana. 


 Dues imatges d'arxiu.


Les històries més divulgades es corresponen amb desaparicions misterioses. La més antiga correspondria a un alferes de l’exèrcit espanyol que ocupava el campament proper de Castillejos i que va anar fins a La Mussara amb la seva novia. Després d’haver estat fora unes dues hores, va resultar que en realitat eren dotze. S’expliquen d’altres casos anàlegs que es relacionen amb la boira i alteracions en el temps. Però, sincerament, no cal ser un negativiste per sospitar d’històries com aquestes.
El cas més conegut va passar el 16 d’octubre de 1991 quan un grup de 4 amics van anar a buscar bolets. Enrique Martínez Ortiz es va quedar una mica enredera i, poc després, se’n van adonar els seus amics que ja no hi era i no el van poder localitzar. El cotxe va quedar aparcat amb una medecina a l’interior que havia de prendre. Les forces policials van rastrejar la zona, però ningú el va trobar. L'únic rastre era un el cistell amb un bolet en un lloc pla i proper a una pedra que diuen que et pot transportar a un món paral·lel. 
A dia d’avui tampoc hauria aparegut. Cal considerar, però, que la zona és calcària, cosa que fa molt possible que caigués en algun tipus de petit pou o avenc obert entre la malesa.
Els amics el van seguir buscant. En un d’aquests intents, a finals de gener de 1992, mentre descansaven en una de les cases abandonades, Jorge Roberto Boluda va escoltar el soroll d'un cavall que semblava procedir de la també abandonada església de Sant Isidre. Li va semblar estrany i es va dirigir cap a aquest punt. Allà va veure dos ésser semitransparents vestits amb el que semblaven túniques. A l’interior n’hi havia quatre o cinc més que movien algunes pedres. Aquest testimoni, demostrant gran valor, els hi va parlar, però el van ignorar. I de cop i volta, es van volatilitzar. La història és sense dubtes molt interessant, però, fins a quin punt es creïble?
Aquest fet és el que va disparar el nombre de relats sobre la Mussara. S’explica així que l’any 1995 un enginyer alemany que treballava per la zona va desaparèixer durant tres hores. Després no recordava res. Però, què té això de paranormal?
Més grossa. Es diu que un veí es va fer fonedís per reaparèixer a... els EUA. La recerca a la zona demostra que aquest fet no és real. Cap persona de la zona coneix la història, sinó comptada per forans que pregunten i insisteixen sobre aquest fenòmens. D’altra banda és una d'aquestes llegendes urbana que es va adaptant a l’indret i circumstàncies i que arreu ha estat investigada per periodistes com Alejandro Agostinelli, i a casa nostra per Jordi Ardanuy i, sembla ser, d'altres primeres espases del mític CEI.
Segons Francisco Recio es pot parlar de mareigs, anomalies magnètiques i mal funcionament d’aparells electrònics. També explica que una persona de Lleida va tenir-hi un encontre amb un humanoide a l'indret.
En aquest web i en altres es citen ovnis, sense dir res més concret i d’una pedra que segons una tradició extremadament moderna portaria a la “Vila del sis” una espècie de poblat en una altra dimensió. 


És aquesta la pedra que duu a la Vila del sis? Foto procedent d'un article de Fran Recio a Mundo Paranormal.


Vet aquí que la Vila del sis és va convertir en un videojoc. La història comença quan una nit, anant cap a La Mussara per veure la pluja d'estels, se't para el cotxe i s’escolta un soroll molt fort llunyà. El jugador no es pot resistir i amb molta por, decideix investigar l'origen d'aquest misteri. El número de gener de 2007 de la revista Año Cero va fer una petita referència a l’enginy.
Hi ha un llegenda molt més antiga que diu que La Mussara atreu, i que un cop hi has anat es crea un vincle que et crida sempre més...
Imatge de Fontbrune procedent de telegraph.co.uk


El passat 7 de desembre moria víctima d'un fatal tumor cerebral, un controvertit i polèmic personatge que va consagrar gran part de la seva vida a interpretar les enigmàtiques quartetes del famós astròleg Nostradamus. El seu nom era Joan Pigeard de Gurbert, però era més conegut en els mitjans amb el nom literari de Jean-Charles de Fontbrune.
Fontbrune, nascut l'any 1935, va saltar a la fama quan es va considerar que havia predit encertadament l'intent d'assassinat del Papa Joan Pau II i igualment en el cas de l'arribada de François Mitterrand al poder a França. No obstant això, moltes interpretacions van ser clarament errades. Segons l'autor havíem d'haver estat ja en la III Guerra Mundial que enfrontaria a dos bàndols ben diferenciats: russos i àrabs contra europeus i nord-americans.
Entre les prediccions encertades que se li atribueixen estarien la crisi financera que vivim actualment i Osama Bin Laden.
Entre els darrers esdeveniments que poden ocórrer Fontbrune va assenyalar la mort d'un Papa el 13 de desembre i l'arribada de l'Anticrist que hauria nascut ja a Àsia, tindria un origen mongol, seria cap d'un estat militar i en breu envairà Occident. Amb el vindrà una època de calamitats i s'esmenta l'aparició d'una estranya epidèmia que acabarà amb dos terços de la població mundial.

dimecres, 22 de desembre de 2010

El poltergeist de Gràcia de 1935

 Guàrdies d'assalt davant del número 43 del carrer Francisco de Giner de Gràcia.

Un dels casos que més va fer parlar a la premsa de finals de 1934 va ser, sense cap dubte, el follet de Saragossa. Policies i jutges van unir els seus esforços per intentar aclarir aquella misteriosa veu que, inexplicablement, sortia del fogó de la cuina.
El Febrer es va traslladar l’atenció al carrer de Francisco Giner de Gràcia. El gèlid hivern que castigava a tota la ciutat va fer que Enric Montroig Mendoza s'abrigués més que del que era habitual per tal de passar la nit  com a vigilant nocturn que era del taller del Passeig de Sant Joan 149 de l’empresa de motors Elizalde. Aquella havia de ser molt freda, i després de col•locar alguns aliments en els seu sarró per fer-la més agradable, abandonava el seu domicili com solia fer cada dia en direcció al seu lloc de treball. Enrere deixava els baixos del número 43 del carrer Francisco Giner, on convivia amb la seva muller, mare política i dos fills. Era el diumenge 10 de febrer de 1935 i després de marxar, la família se'n va anar a dormir aliena al que aquesta nit els oferiria.
Al cap de poca estona que s'haguessin estirat van començar a sentir-se uns cops sords a les parets adjacents a l'escala de la casa i, cap a les onze de la nit, els sorolls cada vegada més seguits es van intensificar sentint-se a tot l'edifici. Alarmat, el fill gran es va aixecar temorós que es tractés d'uns lladres i, en encendre la llum del menjador, va sentir un fort estrèpit al mateix temps que veia com un calaix que es trobava sobre una lleixa es llançava amb la força d'un projectil contra el terra.
Amb tals esdeveniments, van decidir trucar al vigilant de la demarcació que, juntament amb el serè, va efectuar una detinguda inspecció de l'habitatge. Mentrestant, encara continuaven sentint-se els estranys sorolls, tot i que més atenuats. També els inquilins dels pisos superiors, alertats per l'escàndol organitzat, es van congregar a casa dels Montroig per veure què estava passant però, una vegada que van haver arribat els veïns, els sorolls i altres esdeveniments misteriosos van cessar per complet, de manera que van tornar a marxar a casa seva. Allà tampoc era necessària ja la presència del vigilant ni la del serè, de manaera que van decidir abandonar la inspecció que de totes formes havia resultat negativa. Poc després de sortir, els sorolls i altres fenòmens tornaren novament a torbar la tranquil•litat en què havia quedat la casa, prosseguint intensament fins a la matinada, moment en què va tornar al seu domicili Enrique Montroig.
El dilluns, 11 febrer 1935, com que continuaven els sorolls, el propietari del pis es va presentar a la caserna de la Guàrdia Urbana del districte per denunciar el fet. Des d'allà ho van notificar a la Delegació de Policia i un agent, juntament amb una parella de guàrdies, van ser destacats al lloc dels pretesos extraordinaris successos per a realitzar una minuciosa investigació que pel que sembla no va donar cap resultat.
L'endemà, dimarts 12 de febrer, els fenòmens havien desaparegut, però cap  a dos quarts  de vuit del vespre un part del veïnat va haver de sortir precipitadament al carrer, boig de terror, a causa dels eixordadors sorolls que novament s’escoltaven a la casa, seguits de fenòmens extraordinaris. Una cadira del menjador va caure sola dos cops a terra i es va tornar a aixecar sense l'ajuda de ningú. El rellotge es va aturar i va reprendre la marxa sense que se’l toqués. Va desaparèixer una forquilla que estava sobre la taula per caure després als peus del fill gran. El llum d'aquesta sala va començar a moure's frenèticament,i tots els vidres van començar a dringar. Immediatament va caure una pluja de pedres al  petit patí interior i els sorolls, cada vegada més ensordidors, van prosseguir una altra vegada fins a la matinada.
De totes les explicacions que la família va donar a la policia, hi va haver un fenomen que va cridar-los poderosament l'atenció: la dringadissa dels cristalls. Aquests estaven tan sòlidament subjectes a la finestra que resultava pràcticament impossible provocar aquest efecte intencionadament.
Hi va haver més testimonis, alguns dels quals van ser narrats pels propis veïns, espantats del que els seus fills deien veure. Els nois asseguraven haver observat ombres blanques creuant pel passadís, així com cadires i rellotges que es movien sols. A més la mainada explicava que en alguna ocasió havia notat el frec d'una espècie d'ala freda en el seu front i com si algú colpegés els vidres de la finestra de casa seva, sense que hi hagués ningú.
Finalment diversos veïns, inclosos els Montroig, van desallotjar els seus pisos passant a ocupar-ne d’altres a la mateixa finca i ja mai més es va sentir a parlar del cas.

Basat en un article d’Ángel Briongos, Karma 7 núm. 297, novembre de 1998

dimarts, 14 de desembre de 2010

Fet insòlit a Tivissa?

En el número 167 (2003) de la revista Mas Allá, apareixia un nota de Javier Carreño Vilchez de Reus en que deia haver estat testimoni a Tivissa d’un fet insòlit: “Fa poc, un grup d’amics vam anar a Tivissa perquè escoltàvem rumors. No vam veure res, però ens va agradar el lloc, així que hi vam anar per segon cop i tampoc res. A la tercera visita vam veure una cosa sorprenent, unes llums desapareixent en llocs diferents”.
L’autor de la nota donava el seu correu electrònic: carrethebest@hotmail.com.

diumenge, 12 de desembre de 2010

Enllaç a un article sobre el Triangle de les Balears

Com ja es va assenyalar en resposta a un comentari, a Internet es troba un altre article sobre el Triangle de les Balears, obra del negativista Maties Morey, allotjat en l'interessant web de Jordi Ardanuy i Lluïsa Romero. 
Tot i l'actitud "poc imaginativa" del jurista mallorquí Maties Morey, l'article té l'excell·lent virtut de resumir amb gran detall tots els aspectes relacionats amb el Triangle des de 1977 fins l'any 1998 que va ser quan es va publicar l'article originalment a Papers d'Ovnis, butlletí de l'històric Centre d'Estudis Interplanetaris de Barcelona.
Es pot trobar l'article a: http://www.documentant.net/triangle.htm

Els ovnis surten del mar d'Eivissa

Existeix un base submarina de Sa Conillera?

El lector de Mundo Desconocido mereix una breu explicació sobre aquest article. El nostre col•laborador Planells ens va comunicar una sèrie d’observacions en aigües del mar d’Eivissa. Els testimonis que anaven sortint, aconsellaven primer terme allargar la informació per confeccionar un extens dossier que, en definitiva no fa sinó donar suport a les tesis d’Antoni Ribera. Vam retardar la publicació d’actualitat.
Però s’han vist nous OVNIs en mars d’Eivissa i hem preferit incloure aquesta asèptica i imparcial informació, com a nota d’actualitat palpitant. Les conclusions arribaran, i les publicarem “in extenso”, sobre els que esbrini la recerca de camp que està realitzant exhaustivament Marià Planells, amb un equip de més de 25 homes.
Avui donem aquí una sèrie de dades d’actualitat que succeeixen en ple triangle mortal de la Mar Mediterrània (occidental).

Nito Verdera és un assidu col•laborador de l'únic diari de l'illa Pitiüsa Major (Eivissa), Diario de Ibiza. Al llarg dels anys ha anat deixant escapar notes sobre alguna observació d’OVNIS a l'illa. Però cal aclarir que el caràcter dels eivissencs, com el dels illencs en general, és flegmàtic, donat l'escepticisme, estoic. Nito Verdera, evidentment tenia por. Por al ridícul.
Va ser necessari un dia 7 de febrer, perquè els fets sobrepassessin aquest pudor del científic, o de l'observador aficionat, perquè els esdeveniments es van desencadenar en allau, sobrepassant fins i tot la fàcil capacitat de sorpresa del gran públic.
Nito Verdera fins i tot va quedar desplaçat, avantatjat pels esdeveniments. Però en aquest instant va arribar en la seva ajuda, en la mateixa publicació, un jove aficionat amb "aficions rares": Josep Riera. Tots dos ens seran molt útils per al "dossier" que estem preparant i que no dubtem alegrarà enormement al prestigiós Antoni Ribera.


Dia 7 de febrer: Sa Conillera

Anem a exposar periodísticament els fets, sense afegir absolutament res de la nostra pròpia collita. Aquí va: "Com una Lluna sencera il•luminada completament en el seu interior, de color taronja, amb forts centelleigs, i un punt exterior lluminós girant constantment". Aquesta és l'esquemàtica descripció de l’OVNI observat per Antonio Torres Mariano. Amb ell, la seva esposa, el seu fill i l'esposa d'aquest. El va observar el mateix dia i a la mateixa hora (dia 7 de febrer a les 22, 15 hores) un matrimoni propietari d'un comerç, que no van voler donar els seus noms a Nito Verdera, l'esmentat estudiós d'aquesta fenomenologia a les Pitiüses.
El fenomen no identificat va poder observar al llarg de cinc minuts i per les declaracions dels preguntats va tenir lloc sobre de l'ancestralment "estrany" illot de Sa Conillera, a l'esquerra de l'únic far que té, a uns 10 graus d'altura sobre l'horitzó . Per tant no hi havia confusió possible amb la llum intermitent i constant del far.
Escriu Verdera: "En un firmament clar i clar el nostre OVNI anava navegant lentament cap a Cullera. Podem afirmar-ho així, perquè els nostres amics (els observadors del OVNI) coneixen amb exactitud la posició de Cap de Sant Antoni, vist des de les cases que habiten." Remarca que podrien testimoniar aquesta aparició diversos vaixells de pesca que estaven treballant en aquests moments ... i, continua Verdera ... "Precisament perquè hi havia pesquers, la massa lluminosa del OVNI, no podia confondre's amb llums de navegació al mar, ni amb avions, per les seves llums groguencs i poca velocitat, ni molt menys amb algun planeta o estrella, perquè ho van comprovar dimarts a la nit i a la mateixa hora.


Mapa procedent de Google on es veu Sant Antoni de Portmany i Sa Cunillera, al nort de la qual es situaria la base submarina d'ovnis en el "Triangle Mortal de la Mediterrània".


12 juny 1974: els mateixos testimonis

Potser és una casualitat més, però dos dels testimonis d'aquesta primera observació (Vicent Torres Marí i Laura Domínguez) ja van ser testimonis en la nit del 12 de juny de 1974 del fenomen celest que va ser visible des de les illes Balears fins a Galícia, i que mai ha estat explicat. Les especulacions de diferents especialistes espanyols van apuntar cap a l'explosió d'un coet meteorològic, una aurora boreal (?), una difracció electrostàtica o ... l'explosió d'un OVNI. Des d'Eivissa, aquell fenomen de 1974 va poder-se observar amb progressius moviments en ziga-zaga i durant una hora aproximadament, a una alçada de 20 quilòmetres.
Seguim de prop el cronista Nito Verdera que acaba la seva informació i que en aquests moments està ordenant els seus arxius per a treballar conjuntament amb nosaltres: "En definitiva el de dilluns, 2 de febrer, és una prova més per als ufòlegs i una altra aportació, aparentment demostrativa , que al NORD DE LES PITIUSES POT EXISTIR UNA BASE D'OBJECTES VOLANTS NO IDENTIFICATS.


Més testimonis sobre la observació

Seguim informant sense comentar absolutament res, la qual cosa deixem per a una altra ocasió: Uns dies després al mateix periodista, després d'haver parlat amb nosaltres sobre alguns detalls, informava a l'opinió publica d'Eivissa que nous testimonis de importància havien observat el fenomen: Un matrimoni amb els seus fills que viuen davant de l'illot (ens reservem els noms). Dos policies municipals, un guàrdia civil i un matrimoni estranger, tots ells des del port (des d'on es domina perfectament Sa Conillera, segons es pot observar al mapa adjunt), donant-se la circumstància que el matrimoni estranger venien perseguint l’observació des d'Eivissa-capital, és a dir, des d'uns 16 quilòmetres. Dies després l'estudiós d'aquesta problemàtica, Josep Riera, descriuria que també ell amb diversos amics i des del seu automòbil, venint d'Eivissa, havia seguit l’observació.

Fenòmens secundaris:

1) El receptor de televisió del matrimoni amb els seus fills, va patir grans i constants interferències durant el temps de la en QUE VA ESTAR ATURAT A SA CONILLERA. Abans no (?)
2) La filla, terroritzada (?) Nena petita del matrimoni va trencar en plor inconsolable. Els pares estaven tranquils. res van dir que la pogués espantar. Es va calmar després de l’observació.


La primavera calenta que no cessa: més observacions

Els dies de febrer-març d’Eivissa transcorren en un temps primaveral. Alguns turistes i residents prenen el sol a les terrasses ... a la nit prenen el seu licor i cafè a la terrassa ... les observacions no acaben. Seguim informant: Dimecres, dia 9, dos dies després de la primera observació, l'OVNI o els OVNIS (?) va ser observable entre Cala Conta i Sa Conillera (veure mapa de l'Oest d'Eivissa). Entre les informacions de què disposem consta que baixava i pujava "capritxosament".
No acaba aquí aquest allau d'observacions, en cap moment atribuïble a una neurosi o psicosi d’"observació", Hem constatat les informacions i ens responsabilitzem de la seva serietat, així com de la dels testimonis: la nit del dia 15 de febrer van ser vistos per la senyora de Castell, resident als apartaments "Sa Serra" (des dels quals es veu clarament Sa Conillera). La senyora de Castell va observar un sol OVNI. Aquesta senyora va afirmar que "per la seva proximitat va sentir temor i es va refugiar a casa seva".

L'illa de Sa Cunillera tal i com es pot observar des de Sant Antoni de Portmany
L'arc traçat mostra la situació on va aparèixer l'OVNI o OVNIs de la "primavera calenta" d'Eivissa.  
També s'esfonsen en el mar des d'aquesta perspectiva. A on van?



La importància d'un diari personal "Casolà"

Abans de prosseguir i per completar els màxims detalls possibles sobre aquestes observacions del febrer eivissenc, volem remarcar que un observador va tenir la prudència i prevenció de confeccionar un petit esquema que, per deferència del Diario de Ibiza reproduïm. El croquis el va fer "És Calero" (a Eivissa es posen renoms amb molta facilitat perquè tots es diuen gairebé igual). No es descriu-ho. Remetem el lector al dibuix, que és molt explícit.

Croquis confeccionat per "Calero", sobre el terreny en el moment de l'observació. 
Colors: 1, vermell; 2, groc; 3, blanquiblau; 4, vermell; 5, blau clar.


I ara és quan apareix un nou personatge, que malgrat la seva joventut ha mostrat sempre una forta responsabilitat i constància. Ens referim a Josep Riera, que s'ha dedicat al llarg de dos anys a estudiar aquesta fenomenologia, i les dades ens seran de gran utilitat a l'hora de completar el "dossier" que abans hem anunciat.
Josep Riera també és testimoni presencial d'aquestes observacions. Però no anem a insistir en nous detalls per no allargar-nos excessivament. Recorrem al diari casolà, personal, de Riera, i algunes de les seves primeres conclusions d'urgència. A causa del seu treball i també a la ploma de Salvador Petit publiquem el mapa d'observacions Eivissa-Costa Llevantina. Aquestes són les constants observades en 2 anys de i recopilació de testimonis:

- "Des del hivern de 1974, hem observat que cada any, a finals de gener i durant els mesos de febrer i març, les aparicions d'objectes estranys no identificats en el cel d'Eivissa són relativament freqüents. Després arriben a ser més espaiades i pràcticament nul•les durant la segona meitat de l'any. " (Nota: Observem que aquesta conclusió de Riera està en contradicció amb les observacions mundials, que donen octubre com a època de més activitat OVNI observable).
- "Durant el mes de febrer de 1976, es van succeir tot un seguit d'aparicions d'objectes que vaig anotar fidelment en un petit diari, per repetir-se periòdicament i amb fidelitat en un punt i a una hora determinats. Observem diverses nits el pas d'un objecte en direcció nord Nord-oest, sempre a la mateixa hora de la nit: emetia una forta llum blancogroguenca, en flaixos regulars veient també un pilot vermell a la part superior, per l'hora, velocitat i característiques no podia ser un helicòpter ni un avió, fet que em van informar els aeroports de Palma i València. Una altra nit, sobre la 1 de la matinada també vam veure, quan ja tornàvem a casa, el pas veloç d'un OVNI en direcció Nord-Sud-oest, rapidíssim i a gran alçada, impossible per a un avió: llum vermella que va desplaçar-se en qüestió de segons per l'espai accessible als nostres ulls i va desaparèixer amb la mateixa rapidesa que parla aparegut. ".
- "Una nit de juny de 1974, dos de nosaltres observem també aquest fenomen celest encara no explicat". (Aquí es refereixen al fenomen vist pel matrimoni Vicent Torres, abans descrit). A la nit següent (és a dir, seria el dia 13) van veure novament aquesta llum espurnejant sobre de l’Atalaia de Sant Antoni (això és una muntanya), immòbil, fins que va desaparèixer entre els arbres, minuts més tard.
- Anota Riera altres observacions que per la seva imprecisió no vol donar a conèixer. Afegeix que la de febrer sobre Sa Conillera ja l'havia observat amb el seu equip a "moltes nits", immòbil, des del port i les costes d'Eivissa situades davant de Sa Conillera.


El gràfic mostra aproximadament la hipotètica base submarina d'OVNIs.


Una base submarina de OVNIS en ple triangle mortal de la Mediterrània

La idea no és nova, però s'ha afirmat que, d'haver-hi una base de OVNIS a les profunditats de la Mar Mediterrania, molt bé podria estar situada al nord d'Eivissa. Crec que Antoni Ribera implícitament ha suggerit una mica d'això. Que no em deixi mentir. Aquest prestigiós investigador ja va publicar un interessant article en el No 4 de Mundo Desconocido que molt bé pot relacionar-se amb el que aquí estem exposant, sense intents de pontificar. La prudència és la base de tot troballa sensacional. (Remetem el lector a aquest fonamental treball: Los Doce triángulos de la muerte - El dotze triangles de la mort ).
Volem anotar més documentació sobre aquest aspecte. Seguim de prop les experiències de Riera. Aquest apartat el considerem d'extraordinària importància i esperem noves comprovacions:
- 'Encara a risc de ser titllat de fantasiós- diu Riera-, cosa que no m'importa gaire, jo mateix va ser testimoni d'alguna cosa SORPRENENT, i ignoro si algú més el va veure: Aquesta llum brillant (es refereix al OVNI de Sa Conillera, que tan sovint apareix, encara que és lògic que no sigui "un", sinó OVNIS d'idèntiques característiques), més que qualsevol altra estrella, va descendir sobre el far de sa Conillera, primer lentament i després, en poc segons, a una velocitat al•lucinant . LA LLUM DEL FAR S'apaga DURANT MÉS D'UN MINUT I MIG, fet comprovat amb un rellotge, quan el seu temps de rotació són 45 segons com a màxim. I aquesta llum va desaparèixer fins a baixar, no vaig poder veure si darrere de l'illot o enfonsant-se al mar, premissa aquesta última que més possibilitats m'ofereix " (Això va ser publicat a Diario d’Ibiza. Les majúscules són nostres).


El gràfic de Petit, publicat en el Diario de Ibiza, reflexteix la impossibilitat de confusió entre la llum de Sa Cunillera i el far de l'illa, que té una cadència de rotació de 45 segons.


Conclusions d'urgència

Com hem dit al principi, no intentem concloure res en aquests moments. Penso que aquesta informació és de capital importància i remarco que conservem molta més en el nostre arxiu. Cal confrontar, estudiar i seguir el treball. És el que estem fent en aquests moments. El "dossier" està prenent una magnitud insospitada. Hi ha aquesta base de OVNIS a Eivissa a la Mediterrània occidental, en ple triangle mortal de la Mediterrània, tal com explica Antoni Ribera? No deixem que la imaginació voli amb febre. Però tampoc rebutgem una informació que pot ser fonamental a l'hora de desentranyar un dels majors enigmes de les diferents civilitzacions humanes.
Com hem promès abans, aportarem més dades, més sorpreses en un món completament desconegut. Estem en els llindars de desvetllar el misteri? Eivissa sembla albergar una clau. El Mediterrani que conserva secrets i testimonis escrits des de fa més de cinc mil anys.

Marià Planells, Mundo Desconocido 12, abril 1977

dimecres, 8 de desembre de 2010

Fantasmes als carrers de Barcelona



La primera guia de fantasmes, anomenada 'Fantasmes de Barcelona' (Angle Editorial) i escrita per Sylvia Lagarda-Mata, us proposa 13 itineraris amb mapes per descobrir els fantasmes i esperits de la nostra ciutat, des dels carrers del gòtic fins als de la part alta de la ciutat, passant per les rondes i el Poblenou. A més, ara cada divendres podeu fer una ruta. No us ho perdeu!
La ruta dels fantasmes. Seria un bon nom per promocionar-la, sens dubte! Poca broma, va de debò, us proposem fer una ruta per la ciutat rere les passes dels fantasmes, esperits i espectres que amaga des de fa segles. I és que a la nostra ciutat hi ha hagut uns quants episodis sobrenaturals!
Coneixeu el fantasma de Canaletes? Heu sentit mai a parlar de la Vampira del Raval? I de l'espectre del Call jueu?
"Llegint Lo somni, de Bernat Metge, vaig confirmar-ho: a Barcelona tenim fantasmes. I n'hi ha de molt aristocràtics!", explica Lagarda-Mata.


El primer exorcisme de Verdaguer

Sabíeu que a Barcelona hi havia una casa d'exorcismes? I que Verdaguer, el poeta, en practicava?
Corrien els darrers anys del segle XIX quan el carmelita beatificat Francesc Palau va fundar al carrer Miralles una casa d'oració especialitzada en possessions demoníaques, que passaria a ser coneguda com la Casa dels Exorcismes.
Mossèn Verdaguer, el nostre poeta frare, en va fer molts, d'exorcismes, i sovint voltava per allà. El més famós va ser el que va fer a una tal Maria de Sarrià, que blasfemava quan sentia el nom de Crist, a qui va fer vomitar agulles i trossos de vidre que s'havia empassat en els seus deliris.
Però un dia el bisbe de la ciutat, Josep Català, va prohibir que s'hi fessin exorcismes i va ordenar la detenció de Verdaguer per fer-lo tancar per boig i per poder-li treure les llicències per consagrar i celebrar missa. I així ho va fer!


L'arbre que parlava pels morts a la plaça del Pi

A la plaça del Pi hi vivia un noi que no sabia parlar, només deia estirabots sense sentit, motiu pel qual els veïns se'n burlaven i li deien que quan morís aniria a l'infern perquè no sabia resar.
Quan va morir el van enterrar en aquesta plaça, ja que hi havia el cementiri de la parròquia, i després de poc temps va créixer un pi que es va fer molt alt ràpidament. Gent de tot Barcelona venien a veure l'arbre, que era ben estrany perquè tenia les fulles recargolades i hi havia algunes paraules sense sentit escrites.
Ni tan sols els experts en van poder donar cap explicació, però les autoritats eclesiàstiques van ordenar excavar al peu de l'arbre i hi van descobrir el cos incorrupte del noi amb la boca oberta, de dins de la qual sortien les arrels de l'arbre.


La noia de la plaça Reial

Diuen que molts l'han vista, però potser havien pres alguna copa de més en alguna de les terrasses de la plaça Reial.
En aquest indret de Barcelona diuen que s'hi passeja des de fa dos segles una noia trista, la vídua del virrei del Perú, un home massa vell amb qui es va veure obligada a casar-se perquè el seu nebot la va deixar plantada a l'altar.


Les aparicions de l'Eixample

Si aneu de nit pels carrers de l'Eixample no us desitgem pas que tingueu cap aparició! Sapigueu que des de principi de segle es parla de la Mala Cosa, una mena de gegant negre com la nit que sortia a passejar a la mitjanit i quan trobava un vianant endarrerit el seguia.
També parlen d'un altre espectre, de nom Cruixidor, que sembla un gos negre pelut, però pot canviar de forma i tritura ossos amb la boca. Aquell que hagi tingut la desgràcia d'ensopegar-hi morirà sense remei d'angúnia i de terror, diu la llegenda.


Els fantasmes de la Boqueria

Sabíeu que el Mercat de la Boqueria va ser aixecat sobre les runes del convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep? Rere els seus murs, deien, succeïen fets molt estranys.
Un dels més sonats va ser el concert nocturn que un grup de frares morts (més aviat cadàvers amb túnica) van oferir, davant el temor i sorpresa dels germans de la congregació. Solets van tornar cap a les lloses del seu cementiri. Deu dies després, el 25 de juliol de 1835, una multitud va assaltar el convent i va assassinar els carmelites.
Des d'aleshores, la nit del 15 de juliol de cada any se senten al mercat remors de càntics. O això diuen! Els heu sentit mai, vosaltres?

Meritxell Doncel, BCN.cat, 12 de gener de 2010

dissabte, 4 de desembre de 2010

Vallgorguina: un país de bruixes

Dolmen de Vallgorgina. Imatge procedent de www.dolmenvallgorguina.com

Vallgorguina es troba situat a la serra del Montnegre, envoltat de muntanyes boscoses. Cal destacar la seva església que data de l’any 1848 i el dolmen de la Pedra Gentil situat al quilòmetre 13,2 de la carretera comarcal 61, de Sant Celoni a Arenys de Mar
Hi ha molts enclavaments en la nostra geografia marcats per la presència de les bruixes, llegendes relacionades amb els aquelarres, la situació del dolmen de pedra gentil és un d'aquests llocs, les seves llegendes es confonen entre el mite, la superstició i possiblement en part de veritat.
He visitat innombrables vegades aquest lloc, per a algunes persones només es tracta d'un dolmen més com tants d'altres podem trobar a la nostra geografia, però aquest és un lloc ric en llegenda, i com diu la dita, tota llegenda té la seva part de veritat.
Es tracta d'un enclavament especial perquè des de temps remots l'home sempre ha buscat llocs on les energies de la pròpia terra estaven més presents, llocs on construir els seus temples, els seus llocs de connexió amb el transcendental i fins i tot on ubicar els seus difunts, aquest és el cas del dolmen de Vallgorguina. En aquest indret hem realitzat nombroses experiències, viatges astrals, sessions de ouija i fins i tot arqueologia psíquica. En una de les meves primeres visites vam realitzar una experiència d'intent de connexió amb el dolmen, un intent de visualitzar de forma mental la seva història, curiosament el paratge que es mostrava en alguns dels participants en l'experiència era notablement diferent a l'actual, cosa bastant normal en principi, ja que l’indret podia molt bé haver sofert transformacions amb el pas del temps, però el meu interès per aquest lloc em faria recollir més informació per descobrir que en realitat la situació d'aquest dolmen no és l'original, ja que el 1885 Josep Pradell restauraria el monument megalític i el feria traslladar, molt probablement per motius d'un millor accés, per motius turístics.
El dolmen consta de set lloses de pedra clavades al terra i una llosa a forma de sostre, també es desconeix si aquest era l'aspecte original del monument.
Sobre aquest lloc recauen nombroses històries de bruixes, però en realitat els dòlmens poc o gens tenien a veure amb les bruixes. Les comunitats prehistòriques construïen aquestes tombes per tal de donar sepultura als seus difunts, tractant-se moltes vegades de tombes múltiples ja que en nombroses excavacions arqueològiques s'han trobat esquelets, acompanyats en multitud d'ocasions per objectes a manera d'ofrenes, collarets, eines i fins i tot probablement aliments. Això confirma la teoria que des de temps immemorials l'home ha tingut consciència del transcendental, una profunda creença en un més enllà, després de la nostra vida material, sentiment que en l'actualitat s'ha perdut en gran manera, no pels avenços tecnològics, hi ha nombroses proves de la possibilitat d'un més enllà, però la nostra societat i un excés de materialisme han minvat la nostra psique. Sempre és trist veure com aquests llocs són víctimes del gamberrisme indiscriminat, és molt comú veure pintades sobre aquest dolmen, al•lusions sobretot al símbol malèfics com creus invertides, el ja clàssic número 666 i altres pintades similars. També he trobat al seu voltant restes d'espelmes, varetes d'encens i altres elements que en un principi alguns atribueixen de seguida a ritus relacionats amb el satanisme o la màgia negra, però m'inclino més a pensar que tots aquests elements formen més part de els vàndals i les seves accions que de ritus màgics en si, encara que per descomptat no descarto en la seva totalitat aquesta possibilitat. Aclarir també que les restes de ciris o, fins i tot, les pintades de pentagrames o les marcacions amb sal no tenen perquè evidenciar forçosament el ritual de màgia negra; també és possible que formin part de rituals que no tinguin a veure amb el costat fosc de la màgia. Si es tracta de rituals "negres" probablement serien bastant "casolans" ja que la majoria de sectes fosques treballen de manera que no deixin rastre de les seves accions i contenen en nombrosos casos elements i ritus bastant elaborats.

 Dolmen de Vallgorgina. Imatge procedent de www.dolmenvallgorguina.com

La seva llegenda:  El Cas "Xavi C"

Vallgorguina és un lloc abans que res conegut pel dolmen de la Pedra Gentil, però també corren llegendes d'estranyes llums i éssers, un dels casos més famosos ha estat en nombroses ocasions titllat de fraudulent, però donada la reputació de qui el va treure a la llum, l’Antoni Ribera, el pare de la ufologia al nostre país, bé s'ha de tenir en compte, possiblement no puguem afirmar la veracitat del cas per falta de proves, però no per falta d'aquestes, tampoc s'ha de descartar.
El cas data del 1986 i és conegut com "El cas Xavi C", un fotògraf de vint tants anys d'edat que decideix visitar el dolmen per realitzar alguna instantànies. Tot transcorre amb aparent normalitat, però quan torna a casa s'adona que porta fora unes 34 hores, de les quals no recorda els fets. En revelar les pel•lícules, el seu desconcert augmenta ja que descobreix en elles unes estranyes figures monstruoses i com fotografies d'arpes. Davant d'aquesta incertesa de no recordar el passat, se sotmet a una regressió hipnòtica, la qual és conduïda per Francisco Rovatti. Durant la sessió recorda uns éssers de pell escamosa i grotescos rostres dels quals l'havien conduït a unes grutes properes al dolmen.

 Una de les imatges capturades per Xavi C.
 
Certament mai van aparèixer les grutes, ni fins la data han estat trobades, i les sessions no van poder revelar els més de 200 km de més del marcador de quilometratge del vehicle ni el perquè va aparèixer ple de fang, parlant d'un mes extremadament sec a la localitat. .
Potser el cas no sigui del tot verídic, però com dic al principi i donada la reputació de qui el va treure a la llum, bé mereix tenir-se en consideració, ja que d'altra banda en els voltants han estat descobertes petjades grans de peus homínids i el lloc està ple de llegendes i esdeveniments de trobades amb éssers estranys, ocasionalment relacionats amb el que cada testimoni creu haver vist.
Abans d'endinsar-nos en algunes de les llegendes del lloc cal esmentar el testimoni d'un amable vilatà amb el que vam tenir oportunitat de conversar quan preníem cafè al bar del poble abans de dirigir-nos a l'enclavament del dolmen.
Li vaig preguntar si coneixia alguna llegenda d'aquest lloc. Ens comentava com en una ocasió va sortir a la premsa local un cas en què un jove després de perdre's per la carretera on s'ubica el dolmen, va decidir parar-se a descansar al seu costat, en aquest moment va semblar com si una boira espessa i fosca inundar- vehicle, per posteriorment ell quedar com transposat, escoltant una veu que el cridava: "estàs en lloc sagrat i ni tan sols has pregat" "així que queda't transposat desgraciat", quedant-se en aquest estat fins entrat el matí. Aquest vilatà ens insistia que aquest relat va aparèixer a la premsa, encara que ell mateix tenia els seus dubtes, pensava que potser l'únic que li succeís fos a causa del cansament barrejat amb la llegenda del lloc, a haver-se perdut o simplement per tornar de festa. No obstant això la carretera que condueix al dolmen, més que carretera és un camí estret, el qual difícilment agafaríem per casualitat, perquè això ens obligaria a deixar la carretera comarcal i desviar-nos, creuant un petit pont. Bé, sigui com sigui és un dels casos que es narren sobre Vallgorguina.
Una altra de les llegendes, ens parla de la bruixa de Vallgorguina la qual vivia al dolmen, en la seva ubicació original coneguda com La Pedra Gelada, i que provocava a voluntat terribles tempestes i conjurava contra els habitants del poble.
La següent llegenda ens parla sobre de reunions de bruixes sobre el dolmen de pedra gentil, saltant sobre ell per tenir contacte amb la pedra, perdent l'efecte de la gravetat per elevar-se i volar sobre ell, provocant l'espessa boira i el llamp. La tempesta estava provocada, les bruixes llavors saltaven de núvol en núvol invocant l'esperit de la tempesta i l’huracà. Per a espantar i posar fi a la tempesta, els pagesos usaven flaires i recitaven salms, després de ser foragitats tornava la calma.
Una altra de les llegendes ens parla de les bruixes que es reunien al voltant del dolmen per començar l'aquelarre. El poble era sobrevolat per elles amb direcció al dolmen, allà entonaven els seus càntics i prenien beuratges nauseabunds, per a després copular amb el mascle cabró en un disbauxa total.
La majoria de les llegendes que he pogut recopilar al voltant de les bruixes del dolmen de pedra gentil, fan referència al llamp i la tempesta. Aquest poble en els seus orígens i fins i tot en l'actualitat vivia del camp, per la qual que ens podem fer una idea del terrible mal que representava per a ells la tempesta. En una època de gran superstició, era una manera d'explicar la formació de les tempestes, però bruixes, haver-n'hi ha hagut i les segueix havent.
Es deia que quan sobrevolaven el poble en direcció al dolmen, es tocaven les campanes de l'església per tal de espantar-les. De vegades aquestes campanes repicaven soles. Les bruixes havien maleït aquesta església i al seu poble.
Ens trobem en aquests paratges amb nombroses llegendes anàlogues, ritus macabres, com a centre el dolmen de pedra gentil, des del seu interior conjurat la pedra, per contrarestar-ho, bales beneïdes amb direcció als núvols.
Però, no només ens trobem narracions de bruixes; també apareixen els éssers juganers de la natura, els gnoms, éssers invisibles que habiten en els boscos de la zona. Un dos de desembre de 1989 es van trobar impreses en el fang unes empremtes diminutes, que per la seva forma evidenciaven quatre dits i taló. Certs saurins afirmaven notar certa energia efluent de les petjades, però, què hi ha de cert en tota aquesta història? Potser folklore, més de mite i llegenda que de realitat, però tot i així són molts els que diuen percebre aquestes energies de la natura, aquests elementals, fins i tot hi ha qui els veu en fotografies convencionals amb el seu característic rostre arquetípic. També el mític home llop va aparèixer a Vallgorguina, concretament el 1983. La premsa es va fer ressò de l'aparició d'un home amb aspecte salvatge i pelut. Estranys éssers d'aparença clàssica alienígena, segons el testimoni, que va ser objecte de rapte i conduït a una estranya cova que mai va ser trobada. I no és l'únic cas, una altra abducció també va ser comesa en aquests paratges de la serra del Mont Negre, cas que bé mereixerà un article.
Tots aquests llocs semblen ser envaïts per diferents casos relacionats amb l’inexplicat. Mite, llegenda o realitat, però en aquest punt i concloent aquest article torno a l’inici, preguntant-me si en realitat en aquests monuments megalítics, així com altre tipus d'edificacions, per a la seva ubicació es buscaven els anomenats llocs de poder, on les energies tel•lúriques estiguessin més presents, omplint aquestes ubicacions amb la màgia de la mare terra.

Fran Recio, Clave 7 núm. 2, agost 2010

dijous, 2 de desembre de 2010

El Triangle d'Eivissa

El mes de maig de 1978, va visitar les illes Pitiüses el periodista suec, Gustav Sjoberg, per tal de recopilar material per a la realització d'un extens treball al voltant de la possible existència d'una base submarina de OVNIS als voltants d'Eivissa. Segons ell, aquest punt neuràlgic del turisme balear podria trobar-se prop d'un nucli magnètic terrestre - equiparable a altres del Machu Picchu i la Illa de Pasqua- a on suposadament acudirien els OVNIS per extreure l'energia acumulada en muntanyes rocoses de forma semblant a la piramidal.
Tres exemples d'aquest tipus de promontori-acumuladors serien per Sjöberg, l'illot eivissenc d’Es Vedrà, el Penyal d'Ifac a Calp i la muntanya emplaçada al costat de la capital alacantina que formarien - en la seva opinió - un Triangle Simbòlic que, segons sembla, ja va tenir algun significat per al culte a la deessa cartaginesa Tanit i al voltant del qual es podria crear un camp marí d'atracció energètica capaç d'explicar - entre altres coses- la desorientació dels coloms missatgers, que s'orienten seguint els corrents electromagnètiques de la atmosfera, en la qual fa temps es coneix com "zona del silenci" i  que, dit sigui de passada, està una mica més al nord de l'esmentat triangle).


Les aigües balears, centre de dispersió per als ovnis

El tema no és nou. Des de fa anys preocupa els diaris locals i a certa premsa europea necessitada de notícies amb força, donat l'alt nombre d'aparicions de OVNIS registrades sobre les Balears i més concretament a Eivissa i les seves proximitats. Uns informadors alemanys van arribar a arriscar que aquesta base podria trobar-se cap al sud de Formentera, per ser aquest un lloc d'aigües tranquiles. Mentre que Nito Verdera va anotar en el Diario de Ibiza la possibilitat que es trobés en direcció diametralment oposada, al nord de les Pitiüses. Aquest últim treballa amb Marià Planells (que va publicar un interessant treball sobre el particular al número 12 de la magnífica revista Mundo Desconocido) i altres 25 persones en la realització d'un complet dossier sobre l'assumpte.
Antoni Ribera havia apuntat així mateix semblant possibilitat en alguns dels seus treballs. Ja en la seva obra magistral - que recomanem a qualsevol que vulgui introduir-se en el problema OVNI de la mà d'un mestre - El gran enigma de los platillos volantes (El gran enigma dels plats voladors, Plaza & Janés) recull un parell d'interessants observacions del que podrien ser - en la argot ufològic - "naus nodrissa". Una d'elles, amb forma de punta de fletxa, observada a uns 45 quilòmetres d'altura i en diverses tardes successives a finals de juny de 1953 simultàniament des de Mallorca i Eivissa. L'altra, contemplada sobre el mar des de Barcelona a l'estiu de 1958, com un objecte cilíndric de brillantor platejat intens i mida aparent similar al del disc lunar. I es tracta només de dos casos entre els molts que figuren en els magnífics arxius del català Centre d'Estudis Interplanetaris (CEI).
Ribera fins i tot suposa en el seu llibre Los doce triángulos de la muerte (Els dotze triangles de la mort, Eds. ATE) que en aquesta zona de la Mediterrània Occidental pot existir una zona semblant a la de les Bermudes, basant-se en les diverses desaparicions i accidents d'avions, vaixells i submarins al voltant del que ell anomena el “forat negre” de les Balears.
Però la nostra sorpresa arriba al seu grau màxim en llegir en l'estudi dels enginyers Félix Ares de Blas i David Gustavo López sobre el seu Análisis de la oleada de 1968-1969 (d'edició privada i ja exhaurida): «En anar unint cronològicament tots els casos ocorreguts durant el període en estudi, ens trobem amb una espècie de 'penetració' i 'sortida' (dels OVNIS) per la regió catalana, segons dues branques principals i ben definides que es dirigeixen des de Catalunya cap a Sevilla i La Corunya respectivament. La confluència d'aquestes dues branques sembla tenir lloc en un punt de la Mediterrània no gaire llunyà a la costa ».
En un posterior treball - citat per Ribera en els seus Dotze triangles - els dos estudiosos assenyalen que aquest descobriment els va fer pensar en la possible existència d'un "focus de radiació" situat en algun punt de la Mediterrània, des d'on el fenomen es propagués cap a determinats països europeus. Bona part de les observacions franceses estudiades per Aimé Michel el 1954 semblaven confirmar aquesta suposició.


El Puig Major, lloc de peregrinació

El fet és que les aparicions sobre les Balears s'han multiplicat amb renovada intensitat durant els últims anys. I l'onada de 1978 i començaments de 1979 no ha constituït una excepció. Vegem alguns exemples ...
Durant la tarda del 5 de gener de 1978 es van observar diversos OVNIS a enormes velocitats en les proximitats del Puig Major mallorquí. La premsa va assegurar - sense que poguéssim obtenir confirmació telefònica de la notícia per part de la base militar, en la qual es va al•legar desconeixement del fet - que els objectes havien estat detectats per les ultrasensibles estacions de radar instal•lades al cim d'aquella muntanya, amb una freqüència i intensitat inusitada que va alarmar als tècnics americans i espanyols que les atenen al mateix temps que es produïen nombroses interferències radials. A partir d'aquell moment van abundar les expedicions al Puig Major, organitzades per persones desitjoses de veure OVNIS i fins i tot de contactar amb els extraterrestres. La més famosa d'aquestes peculiars romeries tenir lloc a la nit del 22 de juny de 1978, amb motiu del dia de la Unitat Planetària, organitzat per Paco Padró i el grup de Canàries. Encara que el motiu de la cita era la realització d '"una emissió mental col•lectiva d'energia d'amor a la humanitat", la majoria dels tres mil mallorquins que es van reunir al peu del Puig, al voltant de la popular figura de Joan Coll, àlies «Johnny Memphis», el «contactat» local de torn, el que desitjaven realment era "posar un OVNI en la seva vida". Però els seus desitjos es van veure defraudats. No obstant això, el reporter Lorenzo del Diario de Mallorca va pretendre haver captat un OVNI - imperceptible a primera vista - amb la seva càmera mentre prenia fotografies de la enfervorida multitud.
Folklores al marge, el Diario de Ibiza es feia ressò un mes més tard d'un parell d'estranys successos que val la pena ressenyar.


El «monjo» i el robot

Cap a les 13 hores del 11 de juliol, dos nens de 10 i 11 anys que es trobaven jugant en un descampat de la finca de Can Fita», a prop de Can Cifre, a uns quilòmetres en línia recta de Vila, van sentir un fort soroll a prop de les branques baixes del garrofer sobre el qual estaven enfilats. Quan van baixar de l'arbre, pensant es tractava d'algun animal, van veure ajupit a un estrany personatge amb aparença de robot. Era alt i semblava portar un vestit platejat, com metal•litzat . El seu cap apareixia aplanada a la part superior i a la part de la mateixa van apreciar una escletxa circular i dues antenes que partien de la part del crani. En lloc d'ulls tenien dues escletxes verticals. A l'advertir la presència dels nens, l'insòlit ser - que semblava buscar alguna cosa a terra - es va incorporar, davant la qual cosa els dos petits van a córrer fins un filat, on es van aturar a mirar el que passava a l'esquena.
Van advertir llavors la presència d'una segona figura, la d'un home amb una mica més de dos metres d'alçada, vestit amb una túnica blanca que li cobria el cap, sota la qual es veien alguns flocs de cabell pèl-roig. En la part anterior de les seves vestidures van apreciar unes tires negres verticals, a banda i banda, i una espècie d'estrella brodada al pit.
Quan van baixar del garrofer havien observat un objecte lluminós de color grisenc i forma ovoide, elevat a menys d'un metre del terra. Poc després, l'objecte es va elevar fins a quedar surant immòbil sota uns cables de la línia elèctrica que es movien, tremolosament, i van quedar corbats cap amunt.
Sempre segons el seu relat, quan els nens van veure que aquells dos individus els observaven, van fugir del lloc un tant terroritzats i amb la seguretat que van ser perseguits durant diversos segons per una llum blavosa. Quan al cap d'un quart d'hora es van atrevir a tornar al lloc, van comprovar que l'OVNI i els seus dos presumptes ocupants havien desaparegut.
"Un dels testimonis - continua el periodista eivissenc - que ens ha explicat la història, acompanyat d'un germà gran, en el lloc del succés, assegura que sota l'arbre havia quedat una empremta de peu amb tres cercles, un d'ells dins un triangle, que més tard altres nens jugant amb ella la van destruir. El germà gran diu, i per la seva ocupació pot saber-ho, que la petjada corresponia a una talla 50 ".
El cas, a primera vista interessant, ens mereix alguns dubtes, pensant que no s'ha de descartar la possibilitat que es tracti d'una invenció dels nens, el comportament davant els estranys sembla contradictori, en tornar sols al lloc del que acaben de fugir atemorits, en lloc de fer-ho amb altres persones grans com lògica protecció. Les dues entitats, per altres banda, ens recorden a certs protagonistes de La guerra de les galàxies que haurà fet segurament un lògic impacte en les seves mentalitats infantils. S'imposa per tant una entrevista personal amb els dos presumptes testimonis abans de ser concloents en un o altre sentit.



Insòlits focus lluminosos sobre el mar

L'altre succés va tenir lloc sis dies més tard, la nit del dilluns 17 de juliol i la matinada del dimarts 18, sobre la localitat eivissenca de Santa Eulàlia des Riu i van ser testimonis de la mateixa un grup de persones de la màxima solvència, entre els quals es comptava un redactor del Diario de Ibiza .
Cap a dos quarts de dotze de la nit del 17 van ser observats sobre l'horitzó i en direcció sud-est dos grans focus lluminosos que produïen un estrany resplendor blanc, un més gran que l'altre. Al principi distaven entre si uns 6 quilòmetres. Semblaven trobar-se a uns 36 quilòmetres de distància. La precisió de les dades obtingudes és deguda al fet que, entre els nombrosos testimonis presencials, hi havia un professional que va instal•lar un teodolit de 180 augments amb què va aconseguir reunir una sèrie de dades tècniques sobre l'observació.
A la 1,55 de la matinada de dimarts la distància que separava als focus lluminosos dels observadors era de 101 quilòmetres. i es van detectar vertiginosos desplaçaments de les masses de llum, arribant a assolir aquestes velocitats de 30 quilòmetres per segon, segons el citat diari. Es calcula que la llum més potent tenia 17 metres d'alt i 13 de llarg. Observada a través del teodolit s'apreciava una forma simètrica (que es reprodueix en el dibuix adjunt), amb quatre focus situats sobre una mena de plataforma. Mentre l'altra font lluminosa tenia un sol focus. Ambdues llums apareixien i desapareixien sense cap tipus de ritme.
Cap a les 3 de la matinada va amarar l'estructura lluminosa major, per tornar a elevar-se sobre l'horitzó 35 minuts després, arribant el reflex de la seva llum fins a la costa, de la qual el separava llavors una distància de 139 quilòmetres. Sobre les 4 va aparèixer a la part superior dreta una altra llum menor de color verdós.
Al llarg de tota l'observació, la brúixola incorporada al teodolit va patir una important desviació magnètica, que també va afectar una brúixola manual, mantenint-se fins que, en començar a alba, cap a les 6 de la matinada, les masses lluminoses van desaparèixer lentament a l'horitzó, en direcció sud-oest.
Durant les sis hores i mitja que va durar l'espectacle dels testimonis van advertir així mateix el pas de diversos avions de línia que - segons ells - necessàriament van haver de veure les dues grans masses de llum i patir desviacions magnètiques en els seus brúixoles.


Dibuix del principal focus lluminós observat pel teodolit, segons el Diario de Ibiza


La increïble "nau nodrissa" i els seus, miniplatets

El 8 de desembre de 1978, entre les 10 i les 11 de la nit, va tenir lloc una altra insòlita observació des del nord-oest de Mallorca, a pocs quilòmetres del Puig Major. Quatre persones que havien anat a passar el cap de setmana a les rodalies de Sa Costera, concretament al Puig Roig, situat a 1.003 metres d'altitud, albirar cap a les 22 hores un estrany espectacle, mar endins, entre el Morro d'en Llobera i la torre de l'anomenat Morrillo de Bordils.
"Primerament – va comentar a Francisco Riutord, un periodista local- vam veure sobrevolar a set cercles lluminosos, que feien continus desplaçaments, apareixent un deixant d'una llum viva, blau i taronja, que es desprenia d'uns tubs propulsors. Sobre els estranys aparells, de forma circular, s'albirava una altra llum intermitent també de color ataronjat. Poc després es van sumar dos OVNIS a la zona, de manera que vam arribar a comptabilitzar nou aparells en total, en el firmament realitzant desplaçaments o quedant-se suspesos a estones, de manera que l'espectacle era veritablement esglaiador.
Teníem en el nostre poder dos prismàtics i a través d’ells van poder veure amb millor detall la forma dels estranys objectes voladors i vam poder seguir detingudament tots els seus desplaçaments, encara que es realitzessin aparentment a moltes milles de distància del lloc os ens trobabem
Mentre estàvem contemplant tan singular espectacle que no acabàvem de creure’ns, va passar el més fantàstic del succés. Inesperadament vam veure emergir a un objecte que vam suposar de grans proporcions, desprenent unes intenses llums. Des de les nostres posicions podia tractar-se d’una plataforma metàl•lica, al voltant de la qual maniobraven nou OVNIS que, durant gairebé unes dues hores, van ser visibles per a nosaltres. Donava la sensació de ser una petita població flotant ...
Aquesta plataforma va tornar a submergir-poc abans de les onze de la nit, i queda una feble llum visible durant algun temps. Els nou objectes voladors van ser després desapareixent en diferents direccions. "
Riutord afegeix que, tres dies després d'aquesta aparició, nombroses persones van poder observar un altre OVNI des del Port de Sóller, així mateix, entre les 10 i les 11 de la nit.


Els 50 ovnis que van envoltar el Tamames

Els 20 homes que integren la dotació del vaixell butaner Tamames, que realitza el recorregut d’Alcúdia a Cartagena, van ser testimonis durant la nit del dimarts 6 de febrer de 1979 de la presència de ni més ni menys que uns 50 OVNIS que van semblar voltar al seu vaixell durant unes sis hores.
«Sobre les 9 del vespre - va declarar el capità d'aquest, José Luis González, en arribar al port de Cartagena - quan estàvem a unes 15 milles de Formentera, van aparèixer davant nostre unes llums brillants com de bengala que no estaven estàtiques. Eren de color groguenc i estaven a menys de vuit milles de nosaltres ... Unes vegades es paraven i altres s'acostaven fins a la nostra embarcació.
Tot va començar quan el mariner de guàrdia va observar una cosa estranya i va avisar a la resta de la tripulació. El radar del vaixell va estar donant uns senyals enormes, el que indicava el registre d'alguna cosa sòlid i concret.
Els tripulants del Tamames van arribar a comptar en algun moment fins a uns 60 objectes, sense que mai fossin menys d'una dotzena. Semblaven boles de foc de diferents colors que es movien en l'horitzó, sense que mai estiguessin prou a prop com per poder precisar les seves formes concretes. No obstant això, la qual cosa, el radar va advertir que cap a les 0,45 hores de la matinada del 7 alguns dels focus lluminosos van començar a aproximar-se al vaixell, arribant a estar a unes dues milles d'aquest.
Quan van arribar al port de Cartagena van adonar immediatament del que va passar a les autoritats de Marina, sense que hi hagués cap comentari oficial i la premsa internacional es va fer ressò del sorprenent fet.
Dies més tard, els mitjans informatius van publicar una confusa explicació semioficial, assegurant que els OVNIS observats no eren sinó paracaigudistes portadors de llanternes enceses que participaven en unes maniobres nocturnes. I així es va voler donar l'assumpte per tancat.
Però cal advertir que la “hipòtesi paracaigudista” sembla caiguda del cel i és bastant inversemblant: Com van poder romandre visibles durant 6 hores els paracaigudistes, per molts que fossin, sigui en l'aire o en les aigües més aviat fresquetes? Com van ser capaços, a 8 milles de distància, d'impressionar el radar amb els seus cossos minúsculs, fins fer-li donar enormes senyals que més semblen correspondre a objectes de mida considerable i massa compacta ... ? I així seguint.
A més - segons vam poder esbrinar - Alfonso Díez, del programa de la Ràdio Nacional espanyola Testimonio Directo, que va assistir a les maniobres militars - que, en efecte, van tenir lloc aquella nit a considerable distància de la ruta seguida pel Tamames i durant un període de temps considerablement inferior a les esmentades 6 hores - i al qual s'implicava en la “desmitificació” del cas, que ell no sabia res de tota aquella història vaixell i no era qui per desmentir el capità i la tripulació d'aquest. A més, ha afegit que el dia anterior - quan encara no havien començat les pràctiques dels "paraques"- uns vilatans li van assegurar haver vist unes llums molt estranyes a la zona ...

Dibuix que acompanyava l'article de Juan José Benítez "Por qué los OVNIS no eran bengalas de los paracaidistas" a la Hoja del Lunes de Bilbao.


La història que mai acaba! I, com sempre, al final la incògnita: Hi ha raons suficients per a suposar que a la Mediterrània Occidental, no gaire lluny de les Illes Balears podria existir un centre de dispersió - o una base, si ho prefereixen – d’OVNIS, o les observacions reportades a la zona són explicables per la distribució més o menys aleatòria de les mateixes sobre el territori peninsular i altres factors terrenalment explicables? En aquest cas els estudis estadístics tenen la paraula, però -pel que hem vist al principi - molt ens temem que les futures investigacions seguiran assenyalant cap a la primera possibilitat: quelcom o algú ens vigila des del mar.

Enrique de Vicente, Contactos Extraterrestres, 1979