dimecres, 8 de desembre de 2010

Fantasmes als carrers de Barcelona



La primera guia de fantasmes, anomenada 'Fantasmes de Barcelona' (Angle Editorial) i escrita per Sylvia Lagarda-Mata, us proposa 13 itineraris amb mapes per descobrir els fantasmes i esperits de la nostra ciutat, des dels carrers del gòtic fins als de la part alta de la ciutat, passant per les rondes i el Poblenou. A més, ara cada divendres podeu fer una ruta. No us ho perdeu!
La ruta dels fantasmes. Seria un bon nom per promocionar-la, sens dubte! Poca broma, va de debò, us proposem fer una ruta per la ciutat rere les passes dels fantasmes, esperits i espectres que amaga des de fa segles. I és que a la nostra ciutat hi ha hagut uns quants episodis sobrenaturals!
Coneixeu el fantasma de Canaletes? Heu sentit mai a parlar de la Vampira del Raval? I de l'espectre del Call jueu?
"Llegint Lo somni, de Bernat Metge, vaig confirmar-ho: a Barcelona tenim fantasmes. I n'hi ha de molt aristocràtics!", explica Lagarda-Mata.


El primer exorcisme de Verdaguer

Sabíeu que a Barcelona hi havia una casa d'exorcismes? I que Verdaguer, el poeta, en practicava?
Corrien els darrers anys del segle XIX quan el carmelita beatificat Francesc Palau va fundar al carrer Miralles una casa d'oració especialitzada en possessions demoníaques, que passaria a ser coneguda com la Casa dels Exorcismes.
Mossèn Verdaguer, el nostre poeta frare, en va fer molts, d'exorcismes, i sovint voltava per allà. El més famós va ser el que va fer a una tal Maria de Sarrià, que blasfemava quan sentia el nom de Crist, a qui va fer vomitar agulles i trossos de vidre que s'havia empassat en els seus deliris.
Però un dia el bisbe de la ciutat, Josep Català, va prohibir que s'hi fessin exorcismes i va ordenar la detenció de Verdaguer per fer-lo tancar per boig i per poder-li treure les llicències per consagrar i celebrar missa. I així ho va fer!


L'arbre que parlava pels morts a la plaça del Pi

A la plaça del Pi hi vivia un noi que no sabia parlar, només deia estirabots sense sentit, motiu pel qual els veïns se'n burlaven i li deien que quan morís aniria a l'infern perquè no sabia resar.
Quan va morir el van enterrar en aquesta plaça, ja que hi havia el cementiri de la parròquia, i després de poc temps va créixer un pi que es va fer molt alt ràpidament. Gent de tot Barcelona venien a veure l'arbre, que era ben estrany perquè tenia les fulles recargolades i hi havia algunes paraules sense sentit escrites.
Ni tan sols els experts en van poder donar cap explicació, però les autoritats eclesiàstiques van ordenar excavar al peu de l'arbre i hi van descobrir el cos incorrupte del noi amb la boca oberta, de dins de la qual sortien les arrels de l'arbre.


La noia de la plaça Reial

Diuen que molts l'han vista, però potser havien pres alguna copa de més en alguna de les terrasses de la plaça Reial.
En aquest indret de Barcelona diuen que s'hi passeja des de fa dos segles una noia trista, la vídua del virrei del Perú, un home massa vell amb qui es va veure obligada a casar-se perquè el seu nebot la va deixar plantada a l'altar.


Les aparicions de l'Eixample

Si aneu de nit pels carrers de l'Eixample no us desitgem pas que tingueu cap aparició! Sapigueu que des de principi de segle es parla de la Mala Cosa, una mena de gegant negre com la nit que sortia a passejar a la mitjanit i quan trobava un vianant endarrerit el seguia.
També parlen d'un altre espectre, de nom Cruixidor, que sembla un gos negre pelut, però pot canviar de forma i tritura ossos amb la boca. Aquell que hagi tingut la desgràcia d'ensopegar-hi morirà sense remei d'angúnia i de terror, diu la llegenda.


Els fantasmes de la Boqueria

Sabíeu que el Mercat de la Boqueria va ser aixecat sobre les runes del convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep? Rere els seus murs, deien, succeïen fets molt estranys.
Un dels més sonats va ser el concert nocturn que un grup de frares morts (més aviat cadàvers amb túnica) van oferir, davant el temor i sorpresa dels germans de la congregació. Solets van tornar cap a les lloses del seu cementiri. Deu dies després, el 25 de juliol de 1835, una multitud va assaltar el convent i va assassinar els carmelites.
Des d'aleshores, la nit del 15 de juliol de cada any se senten al mercat remors de càntics. O això diuen! Els heu sentit mai, vosaltres?

Meritxell Doncel, BCN.cat, 12 de gener de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada