divendres, 24 de desembre de 2010

Juli Roca Muntañola



Nascut a Barcelona el 1911. Professor mercantil ,va tenir el seu primer contacte en el camp editorial i periodístic el 1928, publicant articles i contes en els diaris barcelonins en castellà Las Noticias  i El Diluvio.
El 1930 publica a l'Havana (Cuba) un assaig filosòfic sobre esoterisme: "Las leyes del mundo psíquico" (Les lleis del Món Psíquic), i un any més tard  "Riqueza espiritual de la Teosofía" (Riquesa espiritual de la Teosofia).
Autor de diversos llibres també en castellà La Parapsicología (La Parspsicologia, 1967), Fenomenología Parapsicológica (Fenomenologia parapsicològica, 1970), Introducción a la Parapsicología (Introducció a la parapsicologia, 1972), Viaje al Antiuniverso (Viatge a l’antiunivers, 1974), En los confines de la Parspsicología (En els confins de la Parapsicologia (1975), Más Alla de la proyección astral (Més enllà de la projecció Astral 1976), Parapsicología i su fenomenologia (Parapsicologia i la seva fenomenologia, 1976) i Diccionario de Parapsicología (Diccionari de Parapsicologia, 1979).
Va fer de redactor de parapsicologia de les revistes Karma-7, des de 1972 i de Ecos de Parapsicologia, des de 1974. També va fer col•laboracions de la revista Alguna cosa (1967-1971) i a Diez Minutos va aconseguir el segon premi en un concurs de narracions curtes (1970).
Va formar part de les Juntes de govern de les associacions: Associación Española de Investigaciones Parapsicológicas,  Centre d'Estudis Parapsicològics i Associació de radiestesistes de Barcelona  També va formar part del Centre d’Estudis Interplanetaris. Dedicava a aquests temes tots el temps que li deixava lliure la botiga que tenia i la família.
Les seves recerques sobre Tivissa i la visió espiritualista sobre els fenòmens que allà s’hi donaven, així con de la ufologia i parapsicologia en general, el van apartar definitivament del CEI. Un exemple n'és el succés que ell mateix val classificar de “sommi tridimensional” a través del qual hauria arribat a una cova de Tivissa on va trobar penjats en una paret a la roca uns vestits semblants al d’un d’escafandrista, però de mida reduïda, com per un nin. Segurament aquesta era la cova que buscaven a la Conca alguns joves de l'època influenciats per ell.
Va morir l’any 1980 deixant una influència com a parapsicòleg espiritualista sobre un garpat de persones que encara és vigent a Barcelona 30 anys després.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada