dimecres, 1 de desembre de 2010

Les aparicions marianes de Can Cerdà

La carretera que uneix Barcelona amb Cerdanyola transcorre, superat el Tibidabo, entre espessos i encara bonics boscos, plena de corbes i contracorbes perilloses. Deixant enrere el topònim El Forat del Vent, i abans d'arribar al modern berenador de Can Coll, una desviació a mà dreta ens condueix al restaurant de Can Cerdà.
A pocs metres una tanca metàl•lica revela la presència d'un entorn especial, summament compte, que es coneix com El recinte. Encara que es visiti a hores intempestives, el curiós podrà penetrar en ell, ja que la porta només està tancada per impedir profanacions canines.
Es tracta d'un espai d'uns centenars de metres el protagonisme l'acapara un arbre caigut, per sobre del qual es troba en una peanya una imatge de la Verge de Lourdes. Davant es disposen uns seients de fusta per la pregària i la meditació. A banda i banda s'ha disposat perquè espelmes i ciris estiguin convenientment protegits. A l'extrem oposat a la imatge mariana s'han establert les diferents estacions d'un Via Crucis. El sacre complex disposa de megafonia.


Josefa Pugès i les aparicions marianes

Va ser el dia 8 de novembre de 1974 quan un grup de cinc persones es va reunir a l'esplanada que avui constitueix El Recinte de Can Cerdà. Es trobaven allà perquè Josefa Pugès, que des de petita comunicava al seu confessor que veia al Mare de Déu, estant a casa havia rebut un comunicat d'Ella sol•licitant-la perquè es personés en aquest lloc, que llavor ja coneixia.
Trobant-se en els voltants, va poder sentir una veu que la cridava i tornant la cara, va veure damunt d'un arbre caigut a la Verge de Lourdes, que li va pregar que l'onze de cada mes anés a pronunciar les tres parts del Rosari. Tres dies després, l'11 de novembre ja eren catorze les persones congregades. Quan van acabar de resar el que la Mare de Déu semblava haver-li encomanat, Josefa els va semblar que es desmaiava. En aquest moment va pronunciar unes paraules, que semblava que li fossin dictades, “Sóc la Verge de Catalunya”.
Conclòs el trànsit va manifestar haver vist a la Verge de Lourdes i que li havia reiterat el seu desig que anés cada dia onze.
Des d'aquesta data el nombre de visitants va anar en augment, especialment, a partir del mes d'abril de 1976, després d'un programa de televisió a Informe Semanal -gravat el 11 de març de 1976, el mateix dia en què també es trobava present una unitat mòbil de Ràdio Barcelona desplaçada per transmetre per al programa L'altra dimensió, dirigit llavors per Sebastià Daniel Arbonés (D'Arbó) -. Els creients i curiosos van arribar a superar els 10.000, quan el dia de les gravacions escassament arribaven a les 500 ànimes.
La intervenció de la premsa, va ser desafortunada segons el pare Francesc de Paula Sola i Carrió, avui ja mort. Aquest va pronosticar que davant el caire que prenien les coses, la Verge anunciaria la fi dels seus aparicions. I així va ser; Al maig la Mare de Déu adverteix: “Fills meus, vigileu, que hi ha discòrdia i està l'enemic entre vosaltres”. El 30 del mateix mes, mentre se celebrava la fi del mes Maria va dir a través de Pepita: “El dia 15 d'agost serà l'últim dia que m’apareixeré” . I es va complir la promesa. El dia quinze de agost de 1976, per exprés desig del Cardenal Pepita Pugès no es va presentar a Can Cerdà, però la Mare de Déu se li va aparèixer allà on ella va ser.
Va ser l'últim missatge d'un conjunt que s'havia estès durant una mica menys de dos anys, i que havia tractat de l'oració i penitència, de la salvació de Barcelona, Catalunya, Espanya i el món, de les virtuts i la devoció, dels sacerdots i religioses, de la joventut i la família, del pecat i del càstig. Els comunicats de la Verge van ser recollides en un volum titulat El Mensaje de Can Cerdà (El Missatge de Can Cerdà), reeditat el 1994 i per a la nova presentació va anar la famosa Pitita Ridruejo. Destaquen alguns temes candents de l'època com la Guerra del Sàhara, la militància política d'alguns sacerdots, o les modes lleugeres: “Dones impures que ensenyeu les carns, temptant als homes! Sigueu honestes! En el vestir i en el pensament. No llegiu revistes d'escàndol i no visiteu cinemes de corrupció. Penseu que teniu una ànima que Jo vull salvar. Us vull, filles meves!”.


Vida de Pepita Pugès

El lector pot preguntar-se pels motius que sigui precisament la Mare de Déu de Lourdes i no una altra l'advocació a Can Cerdà. Per respondre a això endinsem-nos, encara que sigui amb brevetat en la biografia de Pepita Pugès.
Nascuda en una família de moral molt estricta el 20 de setembre de 1920, des de molt petita demostra una devoció molt especial cap a Jesucrist i la Mare de Déu. A partir de la seva Primera Comunió cada vegada que combrega sosté un diàleg amb Jesús. Als vint anys vol convertir-se en religiosa, i té una visió de com són les “Esposes del Senyor” que ella mateixa explica així: “Llevant els meus ulls, vaig veure les Esposes verges de Déu, totes blanques, amb un vel finíssim que els cobria el cap, en les seves mans portaven lliris blancs, com no n'hi ha a la terra; portaven una corona de maragdes ... “. Però el seu pare li impedeix la seva vocació.
Es va casar el 9 de juny de 1948, i abans de fer-ho li comunica al seu futur que ella veu a la Verge. Aviat començarà a complir el que Jesucrist li ha predit: malaltia i patiment.
El 1954 viatja a Lourdes i la verge la cura d'una inclinació de columna vertebral pel mal de Pott, i li restitueix pel que sembla, la mida d'una cama que li havia quedat vuit centímetres més curta que l'altra. Aquest és l'origen de la vinculació amb Lourdes.
Tot i que el 30 agost 1978 moria la vident, no per això el lloc ha estat oblidat, sinó que lluny d'això, la Fundació que al seu dia es va crear continua lluitant per erigir un temple com la Verge va demanar.


Successos extraordinaris

Al marge de les visions de llavor Pugès altres estranys fenòmens, almenys per als testimonis, han estat descrits a Can Cerdà. Així s'explica que centenars de persones estaven presents quan un núvol blau va venir a posar-se sobre la figura de la verge. O el prodigi segons el qual podia contemplar més d'un pam de gruix de neu en tots els racons d'aquest bosc excepte exactament darrere de la Verge. Altres afegeixen posseir fotografies d'estranys fenòmens celestes.
Però sens dubte l'esdeveniment més extraordinari que es relata és aquell en el qual diverses persones van assegurar haver contemplat el 1975 quan el Sol es va tornar opac, amb una aurèola de colors que canviaven amb rapidesa i, sobretot girant sobre si mateix, de manera semblant a com va ser descrit a Fàtima el 1917.
Deixant al marge que una variació tan brusca en el moviment solar desencadenaria brusques alteracions en la terra, cap observatori astronòmic del món va detectar ni el 1975 ni en cap altre any res que indiqués comportaments anòmals del sol. Per tant cal entendre que es tracta d'algun tipus d'una visió o al•lucinació, sense fonament físic.
El 11 de gener de 1975 va ser beneït un sortidor d'aigua que es troba a tocar. L'aigua miraculosa de la Font de la Mare de Déu com l'anomenen ara, ha concedit més de tres-centes gràcies. La Verge va manifestar: “Us dono una font que curarà les ànimes i els cossos, si convé per a la seva ànima”. És curiosa aquesta associació reiterada entre certs númens com les aparicions marianes, els arbres i l'aigua. Potser. Velles reminiscències ...
També hi ha hagut presumptes curacions de la Verge. La més espectacular va ser l'ocorreguda el 11 de maig de 1976 quan en presència de nombrosíssims testimonis, segons s'explica, el braç semiparalític de Pepita Pugès es va curar instantàniament. Una altra curació d'una situació semblant va tenir com a protagonista la vident barcelonina Rami Sánchez. Un temps després se li manifestaria la Verge, segons explica aquesta vident, a Sant Sebastian de los Reyes (Madrid), convertint-se en una de les VIPs de l'activitat aparicions a Espanya.

Fenòmens reals?

Els successos descrits al llarg d'aquest text no manquen d’importància. Curacions i canvis astronòmics no son poca cosa, de ser reals, per a aquells que amb devoció i gran creença van a resar i demanar gràcies al lloc de les aparicions.
Ara bé, el “miracle del sol” pot no ser-ho tant. L'experiència en el cas de les aparicions marianes ensenya que els fidels solen mirar amb passió al sol. Això, que en ocasions pot ser causant de danys irreversible, provoca alteracions en la visió, causades per romandre cert temps amb l'atenció retinguda.
Sobre les curacions, és evident que caldria un estudi detallat de cada cas per conèixer la realitat i abast de la curació. Encara que s'admeti l'existència de successos que potser, i dic potser no compten encara amb una explicació prou satisfactòria, com seria el cas d'algunes curacions a Lourdes i altres centres de peregrinació, atribuir-les a la Verge, o a d’altres númens és qüestió únicament de fe. Hi ha una gran distància entre no poder explicar una cosa, potser fins i tot per manca d'informació o dades contradictòries, i atribuir a un numen.
Altres fenòmens descrits semblen més lligats a la subjectivitat interpretativa dels testimonis.
Sobre la visió mística pròpiament de Pepita Pugès, l'any 1976 se li va realitzar un examen mentre estava en èxtasi. L'estudi va ser realitzat pel psiquiatre i parapsicòleg Ricardo Puncernau. No obstant això, resulta incomplet i ofereix dubtes en alguns dels seus termes. Es pot afirmar que la vident es trobava en estat de trànsit, sent insensible a punxades i cremades que deixaven empremta física. La seva visió continuava, segons va declarar ella posteriorment, fins i tot quan es va procedir amb la mà la oclusió dels seus ulls, fet del qual no es va advertir. Això va fer suposar als estudiosos que es tractava d'una visió interna. Tampoc pot aquest fet sorprendre massa ja que els altres testimonis no veien absolutament res.
Hi ha material fotogràfic publicat, encara que personalment tinc un assortiment addicional procedent de l'arxiu del parapsicòleg Juli Roca Muntañola, que la família va tenir a bé cedir-me íntegrament l'any 2003, cosa que aprofito per agrair públicament.
Morta Pepita, diversos "vidents" han passat per aquests pagaments, en ocasions competint pel protagonisme, fenomen res inhabitual, és el cas d'Alfredo García, Pietat Lorente, o la ja esmentada Rami Sánchez.
Com esdevé en aquests casos no existeix cap prova que darrere de les visions de llavor s'estigués produint cap fenomen sobrenatural d'origen celestial o no.


Bibliografia

  • Arbonés, Sebastián [d'Arbo]. La Cataluña misteriosa. Barcelona: Petronio, 1977, p. 215-246.
  • El mensaje de Can Cerdà. Barcelona: Fundació Can Cerdà, 1994.
  • "La vidente de Can Sardà analizada". A Telepsíquia 1 (Feb. 1977), p. 17-20.
  • Roig Gironella, Juan: Una mujer del pueblo o el libro de la gota de sangre. Barcelona: Balmes, 1982.
  • Síntesis de "El Mensaje". Barcelona: Fundació Can Cerdà.
  • Subirats, S. "Fenómenos místicos (Apariciones de la Virgen) Auténticos milagros o fanatismo religioso". A Karma 7, 42 (maig 1976), p. 13-18.
  • Virgo Potens. Revista. Boletín de la Fundació Can Cerdà. Des de 1977 a la actualitat.

Jordi Ardanuy, Años Luz, setembre 2005

1 comentari:

  1. Varem anar ahir a pasar una estoma recullint aigua per alguns malalts.

    ResponElimina