divendres, 4 de febrer de 2011

El fals follet del Pla de l'Estany


Setembre de 1989. Dues parelles d'amics, els matrimonis Añaños i Pujals, fan pícnic i escolten música en un bosc proper a Banyoles. De sobte, com hipnotitzat per la música, apareix un petit ésser d'entre els matolls, una mena de follet de 12 centímetres d'alçada, de grans ulls vermells, suau pell de color groc blavós, braços curts, orelles similars a les dels conills i un voluminós apèndix al front.
El diminut animal es va pujar a l'aparell de ràdio dels campistes i va començar a emetre potents xiscles. Un dels testimonis va escoltar els sons i va poder veure l'estrany nouvingut que el mirava amb ulls penetrants.
Segons els testimonis, la criatura era intel·ligent i dòcil i va resultar relativament fàcil atrapar-lo per mitjà d'una manta, tot i que l’ésser, en veure's sorprès, va intentar fugir veloçment i en ziga-zaga cap a uns matolls propers. Emetia uns sons que els seus capturadors compararen - segons les seves paraules - amb una rialla "similar a la d'un ancià". El van tancar en una gàbia d'ocells durant quatre dies fins que va morir, per la seva negativa a ingerir aliment. Admirem l'oportunitat de dur a una excursió campestre una gàbia per a ocells ...!
Les restes van ser guardades en un pot de cafè en pols –Nescafé, per a més detalls– al qual se li va afegir formol, cosa que va fer que el seu color s'anés transformant en groc verdós amb el pas dels dies.
Poc temps després, els descobridors de tan formidable espècimen el van vendre a Ángel Gordon, un parapsicòleg i expert en vampirs català que -des de llavors - el conserva en el seu domicili. En altre versions l’upiròleg es va fer amb el follet encara viu i tan sols quatre hores després de la seva captura ....
Segons ens explica Josep Guijarro en la seva Guia de la Cataluña mágica (Guia de la Catalunya màgica), l'ésser era de color blavós, amb algunes taques al coll i cara i amb un musell semblant al d'un rosegador. Els seus ulls vermells sobresortien d'una zona fosca que feia recordar a un antifaç i la seva peculiar morfologia semblava indicar que ens trobàvem davant d'un amfibi, per la seva absència gairebé total de pèl i la presència d'unes membranes que unien els seus dits. 




Aquests calerons que mai van malament ...

Guijarro ens descriu què va passar a continuació amb l'ésser del flascó. En el seu llibre, explica com Gordon va encarregar a un fotògraf d Hospitalet que realitzés una sèrie d'instantànies a l'animal. Algunes d'elles van arribar al patòleg nord-americà i expert en mutilacions de bestiar John Altshuler, que va descartar que es tractés d'un fetus animal i al doctor Luis Linares de Mula. Segons aquest metge i biòleg, ens troberiem davant d'un cas d'un ésser deforme, clarament anormal o bé davant d'una espècie primitiva desconeguda que pogués haver arribat amb vida fins als nostres dies. Aquestes declaracions les va fer en el programa de televisió espanyola En los límites de la realidad.
Gordon, amb les fotos sota el braç, va voler vendre l'exclusiva a la revista Karma-7. El seu director llavors, Pedro Palao, les va fer examinar per biòlegs del zoològic de Barcelona que van concloure que es tractava del fetus d'un animal, probablement un vedell de no més de tres mesos de gestació. A més, van afegir que aquest ser mai va poder caminar, ja que les seves extremitats no estaven prou desenvolupades amb aquesta finalitat. És a dir, que la trobada amb el nan ballarí sobre del radiocasset començava a trontollar precisament per la fragilitat de les seves potes ...
Realment, tot el que envolta aquest cas fa pudor a sofre. Així, els testimonis i capaturadors de l'ésser mai van poder ser localitzats i tampoc està identificat amb claredat el lloc on es va produir la trobada. El parapsicòleg català només va assenyalar que es tractava d'un punt situat a sis quilòmetres de Banyoles, a la carretera de Santa Pau, en el terme de Porqueres, un lloc anomenat el Bosc Encantat.
D'altra banda, el propi Gordon va tenir una actitud molt poc científica davant la fantàstica troballa, una cosa inusual en un investigador suposadament seriós. No es va realitzar cap autòpsia a l'animal, ni cap anàlisi de teixits. Tampoc es van donar a conèixer detalls més precisos sobre la seva constitució o morfologia que haguessin pogut ajudar a la catalogació zoològica del follet o, almenys, a dissipar alguns dubtes.
En el seu lloc, el posseïdor d'aquesta suposada meravella es passejava pels estudis de televisió contradient la seva versió dels esdeveniments en més d'una ocasió.


Apareix el veritable descobridor. I llavors, els altres?
Per si fos poc, l'investigador espanyol Francisco Contreras Gil descobreix, per casualitat, que els dos suposats matrimonis que van trobar l'animal mai van existir. Contreras narra que qui li va donar el fetus a Gordon –doncs d'això es tracta en la seva opinió– va ser Manuel Tello, un veí de Girona, que li va relatar com un amic seu va trobar el cos en qüestió, ja mort, passejant pel camp.
Tello va fer unes fotos, el va ficar en un pot i se'l va endur a casa. Poc després, s'assabenta que Gordon l’interessa l'animal i, suposadament, l'hi ven o cedeix, no està massa clar aquest punt. Setmanes després, el parapsicòleg apareixia davant els mitjans de comunicació amb les fotografies del follet en qüestió, explicant la seva falsejada i rocambolesca història. 


 Ángel Gordon. Imatge d'Internet.

Actualment, Ángel Gordon és President de l'Associació de Parapsicòlegs de Catalunya i president de la Federació Espanyola de Parapsicologia, càrrecs que compatibilitza amb la seva consulta d'hipnosi terapèutica a Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada