dilluns, 28 de febrer de 2011

Els vampirs de Pradip

Dibuix representatiu del típic dip

Els dips eren uns estranys gossos-vampirs, segons les històries que s'expliquen a l’indret, que van fer alguna cosa més que terroritzar als veïns: els van deixar el seu nom, del que sorgiria el del poble Pratdip, el prat dels dips. Sonia Rubio i Miguel Seguí, col•laboradors informatius de Karma.7 així ens ho relaten en aquest informe.
Els dips eren amos del lloc, ningú gosava passar de nit pel prat dels dips. Petits monstres que terroritzaven tot el contorn. Vagabunds de la nit, ansiosos de víctimes. La sang era la seva millor i més apreciat aliment.
Els dips, uns estranys gossos-vampirs, segons les històries que s'expliquen en el lloc, van fer alguna cosa més que terroritzar als veïns: els van deixar el seu nom, del que sorgiria el del poble: Pratdip, el prat dels dips.

 Pratdip
Escut actual de la població.

Un poble, una història

Prenent la carretera que des de Reus ens condueix a Móra d'Ebre, arribem a Pratdip, un petit poble del Baix Camp. El primer que sorprèn a qui circuli per aquells paratges és l'aire de misteri que sentirà al seu voltant, perquè Pratdip és només un punt [dins de la gran zona màgica de Tivissa]. La densa boira, que de sobte envolta al viatger, els alts cingles que s'alcen amenaçadors, i els camins estrets i tortuosos fan que endinsar-se per aquests llocs sigui com travessar per una porta desconeguda que ens transporta a un altre món en el que el silenci i la soledat es fan palpables.
Però la sorpresa més inesperada que trobarà aquest viatger, serà en el moment que veu el poble als peus d'un mil•lenari castell. Amb els seus carrers costeruts i les seves cases de pedra, el conjunt urbà adquireix matisos que fan pensar que aquest lloc es troba com suspès en el temps, en una època llunyana en la qual històries i tradicions populars es vivien i respiraven conscientment, podria dir amb la confiança d allò que se sap cert.
Fixem-nos en aquests personatges que constitueixen el tema central del nostre article: els dips, uns éssers que potser són impensables per a les nostres ments urbanes. La seva presència no es pot separar de la història del poble. El seu nom i el seu aspecte senyoregen encara avui en dia en el que abans va ser el seu domini.
Expliquen els habitants de Pratdip, que abans abundaven per aquelles terres unes estranyes criatures. La seva forma ens resulta familiar a tots nosaltres: una mena de gossos, però uns gossos amb una característica en extrem sorprenent: el seu hàbit i manera d'alimentar-se ... Era la sang! Igual que els vampirs.

Castell de Pratdip


Estranyes figures al santuari

Deixant el poble enrere i continuant per la carretera, a uns 4 quilòmetres, arribarem a un bell paratge ple de vegetació i fonts d'aigua. Hi trobem un antic santuari dedicat a Santa Marina, santa que és objecte de gran devoció pels veïns de Pratdip.
Doncs bé, en aquest reducte de soledat i assossec, tornem a trobar el record d'aquells animals sanguinaris. A l'antiga capella principal, presidint, s'alçava en temps la imatge de Santa Marina, i sota mateix dels seus peus s'estenia l'altar.
Parem atenció a aquest altar, perquè eren quatre els gossos que el sostenien sobre els seus lloms. Curiós? Més aviat enigmàtic, perquè eren quatre gossos dips, tranquils, assossegats, amb la imatge de la santa dominant-los, com apaivagant qualsevol atac que puguin realitzar.
Per desgràcia, juntament amb la major part del Santuari aquest altar va ser destruït el 1936. Però encara es conserven antigues fotografies que demostren com era i, per descomptat, queden també els testimonis dels veïns que van conèixer en el seu moment aquestes figures de tan enigmàtiques connotacions.
No obstant això, cal preguntar què pot haver darrere de tot això, ja que no sembla gens casual que hagi arrelat la creença en aquestes criatures ... precisament a Pratdip.
Ja es va comentar amb anterioritat que aquest poble es troba en una zona més àmplia, que per les seves característiques es la podria anomenar màgica (i que mereixeria comentaris més extensos i profunds en una altra ocasió). No en va aquest Santuari aquesta dedicat a Santa Marina, santa sota la advocació podem trobar moltes ermites i esglésies en llocs amb una antiga i important tradició màgica.
Casualitat? És possible, però cal tenir en compte que aquesta santa és un símbol: assenyala la zona especial on l'ésser humà pot aconseguir la seva transcendència, on pot adquirir el coneixement absolut.

Ermita de Santa Marina

Retaule barroc del 1602

L’insòlit pot trobar-se en qualsevol lloc 

Llocs com aquests es distribueixen per tota la Península. Pratdip és un d'ells, encara que potser aquí s'acumulin una sèrie de fets que ho facin més reconeixible per a tots nosaltres: uns estranys gossos, uns estranys vampirs.
Però hi ha la possibilitat que prop de nosaltres, de la nostra ciutat o potser del nostre mateix poble, trobem unes petjades marcades pel pas del temps que les converteixin, també, en alguna cosa especials.
Pratdip és només un petit poble de del Baix Camp. Però els dips, uns éssers inquietants, l'han convertit en un dels pocs llocs amb tradicions vampíriques que existeixen al nostre país.
Joan Perucho, famós escriptor i autor de nombroses obres de literatura fantàstica, es va inspirar en aquest poble i en les seves misterioses històries per escriure una de les seves novel•les seves més coneguda Les Històries Naturals en la qual converteix Pratdip en una espècie de Transsilvània i als dips són el cèlebre Dràcula.
Tot viatger que s'apropi a Pratdip, que no vagi confiat. Encara que el que aquí hem exp1icat fa temps que va passar, sempre pot quedar algun dip aguaitant en la foscor.

 Joan Perucho, poc temps abans de la seva mort el 2003.


Sonia Rubió, Miguel Seguí, "Los vampiros de Pratdip", Karma 7 núm. 139, 1984
Imatges: Internet 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada