diumenge, 27 de març de 2011

Santeria a Veneçuela

El 2007, l’Esperanza Ruiz va patir un pre-vessament cerebral. El neuròleg que la tractava li va dir que la ciència no podia curar-la. "Busca ajuda paranormal", van ser les paraules que van marcar a aquesta pacient, qui amb els ulls embenats es va lliurar a la santeria amb l'esperança de continuar vivint. Així comença un article que va publicar recentment el diari veneçolà Nueva Prensa, signat per Yoersis Morgado.
La Santeria procedeix de la tribu Ioruba d'Àfrica. Les pràctiques d'aquesta religió van perdurar durant dotze segles fins el 1896. A finals del segle XVIII, els iorubes van patir una sèrie de guerres, que van ocasionar l'esclavitud del poble. Els esclaus van haver d'anar a treballar a Cuba i a Brasil. Des de llavors, aquesta religió es va expandir per Iberoamèrica i després per la resta del continent barrejant-se amb la simbologia cristiana de les classes dominats.
El sacrifici d'animals obeeix a la creença que s’ha de prendre una vida perquè una altra pugui viure. Precisament, Ruiz va sacrificar a un ànec negre en honor al seu sant-Iemanjà ‒ a canvi de salut. De vegades, la persona ha de prendre la sang de l'animal per honrar al sant. "A la cerimònia em van embenar els ulls, perquè l'ànec és l'únic animal que quan mor maleeix", va comentar.
Fins ara no ha perdut la fe, tot i que afirma que la Santeria és coneguda com una religió molt comercial. "Els costos són elevats. Hi ha cases de sants que al•leguen que porten cubans o brasilers, però resulta que és mentida. La gent ha de tenir cura de no anar a aquests llocs amb vehemència. Cal visitar diverses cases de sant i anar descartant", va sostenir.
Des de 1582 es practicava la paleria a Ndongo -estat pre-colonial d'Àfrica. Al segle XVI, amb l'esclavitud, els habitants d'aquest estat africà van ser portats a Cuba. Els terratinents de l'illa van començar a consultar als seus esclaus per buscar la manera de solucionar els problemes de les collites. Des de llavors, la paleria s'ha transmès de generació en generació a Iberoamèrica.
Aquesta religió conga rendeix culte als morts i als esperits. De fet, els palers preparen una "nganga", és a dir, un calder de ferro de tres potes on es dipositen ossos humans, terra de cementiri, pals, herbes, alemanyes, ossos d'animals, aigua i minerals. El mort que està en el calder cal atendre'l. Per això, el paler ha oferir-li una tassa de cafè, aliments, fumar-li un tabac o un cigar i bufar-li rom, amb la finalitat de mantenir una connexió amb el mort.
"Mentre pitjor hagi estat en sa vida, més fortalesa donarà", va explicar Esperança Ruiz. Els morts més usats per als treballs de paleria són els policies i els "bergants forts", ja que són aquests els que més protegirà al creient contra robatoris, assassinats, enveja, pèrdues, misèria, entre d'altres infortunis. No obstant això, hi ha una condició: l'individu no pot haver mort per tret al cap, ja que això posa en perill a aquell per qui es fa la cerimònia.
Quan el client va a consultar amb el paler, aquest li pot dir: "Has de fer-te un treball fort perquè se't veu mort". Després d'això, generalment, se li demana el cap d'un cadàver humà. Cada part del cos té un significat a la paleria. Per exemple, les cames es fan servir per a guiar a la persona pel bon camí i tenir un guardià.
De vegades, no cal profanar les tombes, ja que només n'hi ha prou amb enterrar el nom del subjecte a qui se li vol fer el treball de paleria. "Amb això s'obtenen dues coses: la mort o el fracàs de la persona".
Com s'obté el cadàver? En els darrers anys, s'ha estès el costum de la profanació de tombes als cementiris de Veneçuela. El cementiri municipal de Puerto de la Cruz no escapa d'aquesta pràctica. "Hi ha complicitat. Hi ha milers de contactes dins del cementiri ", va dir Esperanza Ruiz. Els horaris per destruir la parcel•la, obrir les urnes i fer les tasques de paleria són les dotze del migdia, les tres de la tarda i la mitjanit. L'ús d’aquestes hores és per dues raons: perquè el treball tingui efecte i per evitar curiosos.


Alguns deïtats

Xangó, Santa Bàrbara (força)
Iemanjà, La nostra Senyora de Regla (maternitat)
Oxún, Nostra Senyora de la Caritat (eros)
Eleguà, Sant Antoni de Pàdua (obridor de camins) o el Nen Sant d’Atocha
Obatalà, Nostra Senyora de la Mercè (claredat)
Ibeji, (Els nens bessons) Sant Cosme i Sant Damià (salut i problemes urgents)
Inle, Sant Rafael (medicina)
Agaiú, Sant Cristòfol, (paternitat)
Babaluaie, Sant Llàtzer (malaltia)
Ogún, Sant Pere, (ferro)
Olokun, Nostra Senyora de la regla (profunditat)
Orula, San Francesc (saviesa i destinació)
Ossaim, San Josep (herbes)
Oshossi, Sant Norbert (caça i protecció)
Oia (Iansan a Brasil), Nostra Senyora de la Candelària (mort)

dimecres, 23 de març de 2011

Diuen que xuclacabres és fruit de la imaginació d'una dóna que va veure el fim "Species"

 

Un llibre recentment publicat pel negacionista recalcitrant dels fenòmens estranys Benjamin Radford, editor en cap d’Skeptical Inquiry, apunta la hipòtesi que el xuclacabres (chupacabras) no és més que fruit de la imaginació d'una dona de Canòvanes, Puerto Rico.
En el llibre, titulat Tracking the Chupacabra: The Vampire Beast in Fact, Fiction, and Folklore (Seguint el rastre del xuclacabres: la bestia vampir a la realitat, la ficció i el folklore), l'autor explica que Madelyn Tolentino va inventar la criatura després d'haver vist la pel•lícula de terror Species, on apareix monstre que posseix característiques similars a les que va creure veure en un animal estrany rondant casa seva un dies més tard.

 Monstre d'Species

Els successos es remunten a l'any 1995. A Puerto Rico, el xuclacabres és esmentat cada vegada que apareixen animals morts de manera misteriosa, particularment si mostren petits orificis pels quals sembli que hagin estat dessagnats. Però des de 1995 s’han denunciat observacions similars en altres parts del món. Per exemple, Radford va realitzar estudis a Texas i Nicaragua.

 Recreació del xuclacabres

Dels anàlisis genètics practicats a supòsits xuclacabres l'escriptor va concloure que es tractava essencialment de gossos i coiots afectats per una malaltia dermatològica que els feia mostrar la pell tensa, exposant més les seves dents i ullals.
Sobre els animals morts, segons informació publicada per Discovery News en el seu portal electrònic, l'investigador indica que usualment els gossos i coiots ataquen a les seves preses quan aquestes estan en grup, i les solen mossegar pel coll. Va aclarir que com que no tots són consumits o destrossats i poden morir a causa de d’hemorràgies interns o sufocació, es crea la falsa impressió de vampirisme.
A Catalunya s'han ocupat d'aquest tema Jordi Ardanuy i Ramon Navia.

Xenologia, 22 de març de 2011

diumenge, 13 de març de 2011

Ovnis a la Serra de Tramuntana?

Base militar del Puig Major. Foto: Gabriel Lacomba

Un dels atractius que té la Serra de Tramuntana és la seva riquesa en llegendes i misteris. I un d'aquests misteris, que cíclicament s'obre pas en l'actualitat, és el relacionat amb els "objectes voladors no identificats", el que popularment coneixem com a ovnis.
Així és que al valuós patrimoni natural, arqueològic, etnològic, cultural i antropològic de la Serra de Tramuntana li hem d'afegir el del patrimoni ovni.
El cert és que, siguem més o manco crèduls, molts d'experts en el fenomen ovni consideren la Serra el que ells anomenen una "zona finestra", és a dir, una zona amb una alta concentració d'albiraments, de testimonis d'albiraments o de possibles testimonis d'albiraments.
Convé explicar que la "zona finestra" de la Serra és la compresa entre Deià i sa Calobra, i que té la "zona zero" al voltant del Puig Major.
Idò, és veritat que aquest bocí de la Serra és ric en albiraments d'ovnis? Si hem de fer cas a l'hemeroteca, el que és innegable és que es tracta d'un àrea ben atractiva per als curiosos i interessats en aquests tipus d'històries.
I les històries sobre el tema són moltes i diverses. Vertaderes? Això ho haureu de decidir cada un de vosaltres.
Des de persones que van ser segrestades (ara sabem que aquests segrests s'anomenen abduccions) i portades durant unes hores a naus espacials d'avançadíssima tecnologia fins a simples visions de llums de colors movent-se a velocitats extraordinàries, les anècdotes són de tot tipus i amb diferents graus de credibilitat.
La base submarina d'ovnis davant cala Tuent és una d'aquestes històries. No hi ha molta informació sobre el tema; simplement, que davant cala Tuent, al peu del Puig Major, i a unes quantes milles endins se situaria una base d'ovnis que estaria al fons de la mar. Els testimonis són pocs i molt eteris. Es parla d'uns pescadors que els anys setanta del segle passat veren sortir uns objectes lluminosos de dins la mar, però ningú no coneix aquests pescadors ni se'n conserva cap documentació oficial. Alguns excursionistes també asseguren haver vist llums sortir de dins la mar. A més, cal assenyalar que la base submarina d'ovnis, altres "experts" l'han situada davant la península de na Foradada, a les costes de Deià.
La Serra també té el seu raconet de protagonisme en el cas més famós del món de la ufologia a Espanya: el cas Manises. Resumint, es tracta d'un avió que l'11 de novembre de 1979, després d'haver sortit de Son Sant Joan cap a Tenerife va haver d'aterrar d'emergència a l'aeroport de Manises (València) per culpa d'un objecte lluminós que se li apropava a gran velocitat. Aquest fet tingué una gran repercussió i, fins i tot, un diputat socialista (l'actual defensor del poble [espanyol], Enrique Múgica) va fer una pregunta al Congrés dels Diputats. Doncs bé, la matinada del 12 de novembre, un ufòleg mallorquí, Pep Climent, va fer unes fotos d'uns ovnis prop de Fornalutx. Les fotos finalment varen ser requisades pels militars del Puig Major. L'ovni fotografiat era el mateix que havia fet aterrar un avió el dia abans? Ja no ho sabrem mai, i a més, investigacions més recents han aclarit el misteri i atribueixen els objectes lluminosos que va veure el comandant de l'avió a un efecte òptic produït per una inversió tèrmica i les xemeneies de la refineria de Cartagena que es reflectien en el cel.
Una pretesa base d'ovnis al fons de la mar davant cala Tuent és una teoria estudiada per alguns investigadors i ufòlegs
Però el fenomen ovni a la Serra de Tramuntana va viure el seu moment de glòria un any abans, el juny de 1978. En aquella època, a Sóller hi havia un grup molt actiu d'aficionats a aquests temes. Tan actiu que van aconseguir que prop de 6.000 persones (segons els diaris de l'època) decidissin passar la nit del 12 al 13 de juny a la zona compresa entre el Mirador de les Barques i el pla de Cúber amb l'objectiu d'entrar en contacte amb uns extraterrestres que s'havien de comunicar amb la humanitat justament aquell dia al peu del Puig Major. Pel que sembla, contactes n'hi va haver pocs, almanco amb l'espai exterior.
A la primavera d'aquell any, s'havia estrenat als cinemes de Ciutat la pel·lícula Encontres en la tercera fase, de Steven Spielberg. Hi ha relació entre l'operació de màrqueting que va envoltar la pel·lícula i l'èxit de la mobilització "còsmica"? Ja mai no ho sabrem. O sí.

Bartomeu Homar, Ultima Hora