diumenge, 27 de març de 2011

Santeria a Veneçuela

El 2007, l’Esperanza Ruiz va patir un pre-vessament cerebral. El neuròleg que la tractava li va dir que la ciència no podia curar-la. "Busca ajuda paranormal", van ser les paraules que van marcar a aquesta pacient, qui amb els ulls embenats es va lliurar a la santeria amb l'esperança de continuar vivint. Així comença un article que va publicar recentment el diari veneçolà Nueva Prensa, signat per Yoersis Morgado.
La Santeria procedeix de la tribu Ioruba d'Àfrica. Les pràctiques d'aquesta religió van perdurar durant dotze segles fins el 1896. A finals del segle XVIII, els iorubes van patir una sèrie de guerres, que van ocasionar l'esclavitud del poble. Els esclaus van haver d'anar a treballar a Cuba i a Brasil. Des de llavors, aquesta religió es va expandir per Iberoamèrica i després per la resta del continent barrejant-se amb la simbologia cristiana de les classes dominats.
El sacrifici d'animals obeeix a la creença que s’ha de prendre una vida perquè una altra pugui viure. Precisament, Ruiz va sacrificar a un ànec negre en honor al seu sant-Iemanjà ‒ a canvi de salut. De vegades, la persona ha de prendre la sang de l'animal per honrar al sant. "A la cerimònia em van embenar els ulls, perquè l'ànec és l'únic animal que quan mor maleeix", va comentar.
Fins ara no ha perdut la fe, tot i que afirma que la Santeria és coneguda com una religió molt comercial. "Els costos són elevats. Hi ha cases de sants que al•leguen que porten cubans o brasilers, però resulta que és mentida. La gent ha de tenir cura de no anar a aquests llocs amb vehemència. Cal visitar diverses cases de sant i anar descartant", va sostenir.
Des de 1582 es practicava la paleria a Ndongo -estat pre-colonial d'Àfrica. Al segle XVI, amb l'esclavitud, els habitants d'aquest estat africà van ser portats a Cuba. Els terratinents de l'illa van començar a consultar als seus esclaus per buscar la manera de solucionar els problemes de les collites. Des de llavors, la paleria s'ha transmès de generació en generació a Iberoamèrica.
Aquesta religió conga rendeix culte als morts i als esperits. De fet, els palers preparen una "nganga", és a dir, un calder de ferro de tres potes on es dipositen ossos humans, terra de cementiri, pals, herbes, alemanyes, ossos d'animals, aigua i minerals. El mort que està en el calder cal atendre'l. Per això, el paler ha oferir-li una tassa de cafè, aliments, fumar-li un tabac o un cigar i bufar-li rom, amb la finalitat de mantenir una connexió amb el mort.
"Mentre pitjor hagi estat en sa vida, més fortalesa donarà", va explicar Esperança Ruiz. Els morts més usats per als treballs de paleria són els policies i els "bergants forts", ja que són aquests els que més protegirà al creient contra robatoris, assassinats, enveja, pèrdues, misèria, entre d'altres infortunis. No obstant això, hi ha una condició: l'individu no pot haver mort per tret al cap, ja que això posa en perill a aquell per qui es fa la cerimònia.
Quan el client va a consultar amb el paler, aquest li pot dir: "Has de fer-te un treball fort perquè se't veu mort". Després d'això, generalment, se li demana el cap d'un cadàver humà. Cada part del cos té un significat a la paleria. Per exemple, les cames es fan servir per a guiar a la persona pel bon camí i tenir un guardià.
De vegades, no cal profanar les tombes, ja que només n'hi ha prou amb enterrar el nom del subjecte a qui se li vol fer el treball de paleria. "Amb això s'obtenen dues coses: la mort o el fracàs de la persona".
Com s'obté el cadàver? En els darrers anys, s'ha estès el costum de la profanació de tombes als cementiris de Veneçuela. El cementiri municipal de Puerto de la Cruz no escapa d'aquesta pràctica. "Hi ha complicitat. Hi ha milers de contactes dins del cementiri ", va dir Esperanza Ruiz. Els horaris per destruir la parcel•la, obrir les urnes i fer les tasques de paleria són les dotze del migdia, les tres de la tarda i la mitjanit. L'ús d’aquestes hores és per dues raons: perquè el treball tingui efecte i per evitar curiosos.


Alguns deïtats

Xangó, Santa Bàrbara (força)
Iemanjà, La nostra Senyora de Regla (maternitat)
Oxún, Nostra Senyora de la Caritat (eros)
Eleguà, Sant Antoni de Pàdua (obridor de camins) o el Nen Sant d’Atocha
Obatalà, Nostra Senyora de la Mercè (claredat)
Ibeji, (Els nens bessons) Sant Cosme i Sant Damià (salut i problemes urgents)
Inle, Sant Rafael (medicina)
Agaiú, Sant Cristòfol, (paternitat)
Babaluaie, Sant Llàtzer (malaltia)
Ogún, Sant Pere, (ferro)
Olokun, Nostra Senyora de la regla (profunditat)
Orula, San Francesc (saviesa i destinació)
Ossaim, San Josep (herbes)
Oshossi, Sant Norbert (caça i protecció)
Oia (Iansan a Brasil), Nostra Senyora de la Candelària (mort)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada