dimecres, 25 de maig de 2011

Templers: de Chinon a Ascó

Al voltant de la comanda d'Ascó, el 1306, va ser soterrat el tresor del Temple, salvat a Xipre en dues naus que, passant per la Turtusa de Síria, arribaren a la Tortosa catalana.


Al Castell de Chinon (França), es troben ben marcats el destí i any del Tresor del Temple: Ascó, 1309. 
Foto: Arxiu Pros.

L'Ebre dels meus amors no para de sorprendre'm, ara en bé. L'altre dia, Josep M. Pros Tarragó (Vinebre, 1948) truca i em diu: “Xeic, vine, que haig de dir-te'n una de grossa”. Quan un tipus com Pros –entusiasta, però discret, estudiós pacient de la simbologia templera– truca vol dir que no és perquè sí.
La cosa va de templers, és a dir, com a mínim de 700 anys enrere, quan la glòria de l'orde guerrer i religiós del Temple anava de baixa, perseguida pel rei de França i el papa del moment, que s'aliaren per decretar-ne la fi el 1307. La història que ha descabdellat Pros arrenca, però, del 1291 (setze anys abans), quan, arran de la caiguda a mans dels turcs de Sant Joan d'Acre (lloc portuari de Jerusalem que els templers protegien per a la cristiandat), dues naus van poder arribar fins a Xipre amb un valuós botí a bord, l'anomenat tresor del Temple, el qual, pel que sembla, era considerable, materialment i en savieses espirituals, culturals i cabalístiques.
I què se n'ha fet, d'aquest tresor, que li pregunto. “Prepara't, perquè no t'ho creuràs”, em diu. Caram! Poso les orelles com els pàmpols que hi havia fa quaranta anys pels camps d'Ascó, Vinebre i la Torre, i Pros em ve a dir que estic dient els noms geogràfics preferits pels vells i savis templers, que, abans de ser socarrats vius a les fogueres inquisitorials, van decidir que en aquest clot fluvial de l'Ebre català, en els dominis de la Corona d'Aragó, podrien estar ben guardats els seus secrets.
Quedo estupefacte. Ara resulta que aquesta terra nuclearitzada, d'emigració i baixos preus agraris, acull la joia de la corona templera, que tenia importants cases o comandes que, mal que bé, es mantenen en peu: Miravet, Montsó, Horta de Sant Joan, Gardeny (Lleida), Tortosa i, per suposat, Ascó mateix.
Com ha estat possible localitzar el secret d'aquest tresor? Sembla irreal, però les imatges en deu grans vinyetes que es conserven a la paret de la presó del castell de Chinon, a la vall francesa del riu Loira, fotografiades i analitzades per Pros, permeten documentar el que és una evidència: al voltant de la Comanda d'Ascó, el 1306, va ser soterrat el tresor del Temple, salvat a Xipre en aquelles dues naus que, passant per la Turtusa de Síria, arribaren a la Tortosa catalana, des d'on, i durant 14 anys (de 1292 a 1306), van anar pujant en llaguts els preuats cofres misteriosos.
L'inici d'aquesta descoberta arrenca dels primers anys vuitanta, quan Carmel Biarnés, pioner de tantes coses d'Ascó, troba l'anomenada Estela, on hi ha esgrafiada la flor de lis, que ell associa al castell de Chinon, on hi ha els deu signes –dibuixats pel Mestre templer Jacques de Mollay quan va ser-hi tancat el 1308, amb altres alts càrrecs templers– que han permès a Pros, a través d'una investigació apassionant, identificar amb la vall d'Ascó la localització del tresor.
Aquest és el primer cop que es fa pública, de manera resumida, aquesta sensacional descoberta, de la qual ja estan al cas una desena de persones –curiosament, tantes com els dibuixos que han portat a la pista de l'Ebre– que faran l'impossible per donar-hi valor històric i turístic. Ja hi ha qui diu que el tresor templer pot fer deixar de pensar en el cementiri nuclear. Gràcies, amics de fa 700 anys!

Xavier Garcia,El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, Pàgina 56