diumenge, 17 de juliol de 2011

Article d'opinió molt crític de La Vanguardia sobre el projecte de Museu de les cares de Bélmez

Els galtes de Bélmez

La UE i la Diputació de Jaén posaran diners per crear un museu sobre el fenomen de les cares hagin fet d’aquest superxeria un modus vivendi o que la regidoria de Turisme aprofiti la tirada de les cares per incrementar el turisme és comprensible. El que no té raó de ser és que es vulgui invertir en un centre dedicat a la investigació de les cares i que la UE i la Diputació de Jaén posin diners per crear un museu d’aquest fenomen paranormal de dubtosa credibilitat. En total destinaran més de tres quarts de milió a aquesta ocurrència, que no té ni cap ni peus, encara que sí que té cares.
L’alcalde de la localitat, Pedro Justícia, considera que té tot el sentit del món posar en marxa un centre per donar a conèixer aquest fenomen. Hi haurà sala d’exposicions, de psicofonies i de projeccions. El centre es dedicarà a la “conservació i difusió del patrimoni etnogràfic”. Tanmateix, des del camp de la ciència han sortit veus que adverteixen del disbarat que resulta aquest monument a la ignorància. El professor de bioquímica de la Universitat de Granada Juan Antonio Aguilera ha declarat al diari Público que el fenomen és una ensarronada i que no s’entén que amb diners públics es financi “una cosa tan casposa, pròpia del franquisme atrotinat”. Aquest professor se sent ofès perquè algú des de l’administració pugui considerar que unes formacions sobre el ciment en les quals es van trobar restes de sutge, vinagre i oli puguin ser objecte d’estudi.
Sorprèn que la UE sigui la principal subministradora de fons al projecte pseudocientífic de Bélmez. Són temps en què els ciutadans exigeixen el màxim rigor en la gestió dels seus impostos i encara que és legítim que la localitat jaenesa vulgui treure profit d’aquesta història, costa de creure que a Brussel·les un comissari hagi posat la seva firma a una superxeria que alguns denominen no les cares sinó els galtes de Bélmez.
Fa quaranta anys la premsa va dedicar pàgines i més pàgines a un presumpte fenomen paranormal conegut com les cares de Bélmez, a la província de Jaén. En una Espanya on no hi passava res, o almenys s’explicaven poques coses, la pretesa notícia va causar cert enrenou, fins al punt que aquesta localitat de menys de 2.000 habitants es va veure inundada de parapsicòlegs, ocultistes i nigromants. I de periodistes. Els he de confessar que gràcies a aquest esotèric esdeveniment vaig aconseguir un excel·lent en l’assignatura de periodisme informatiu a l’Escola Oficial de Periodisme, ja que amb un parell de col·legues i un Seat 850 ens vam presentar a Bélmez i vam tornar 48 hores després amb un reportatge que en quatre capítols es va publicar al diari Tele/eXprés. 
L’assumpte de les cares de Bélmez encara cueja, la qual cosa té el seu mèrit perquè recordo que anys més tard se’n va parlar d’elles com d’un frau, resultat de les fantasies pictòriques d’un familiar dels propietaris de la casa en la qual apareixien aquestes formes que semblaven rostres. Que a Bélmez hagin fet d'aquest superxeria un modus vivendi o que la regidoria de Turisme aprofiti la tirada de les cares per incrementar el turisme és comprensible. El que no té raó de ser és que es vulgui invertir en un centre dedicat a la investigació de les cares i que la UE i la Diputació de Jaén posin diners per crear un museu d'aquest fenomen paranormal de dubtosa credibilitat. En total destinaran més de tres quarts de milió a aquesta ocurrència, que no té ni cap ni peus, encara que sí que té cares.
L'alcalde de la localitat considera que té tot el sentit del món posar en marxa un centre per donar a conèixer aquest fenomen. Hi haurà sala d'exposicions, de psicofonies i de projeccions. El centre es dedicarà a la "conservació i difusió del patrimoni etnogràfic". Tanmateix, des del camp de la ciència han sortit veus que adverteixen del disbarat que resulta aquest monument a la ignorància. El professor de bioquímica de la Universitat de Granada Juan Antonio Aguilera ha declarat al diari Público que el fenomen és una ensarronada i que no s'entén que amb diners públics es financi "una cosa tan casposa, pròpia del franquisme atrotinat". Aquest professor se sent ofès perquè algú des de l'administració pugui considerar que unes formacions sobre el ciment en les quals es van trobar restes de sutge, vinagre i oli puguin ser objecte d'estudi.
Sorprèn que la UE sigui la principal subministradora de fons al projecte pseudocientífic de Bélmez. Són temps en què els ciutadans exigeixen el màxim rigor en la gestió dels seus impostos i encara que és legítim que la localitat jaenesa vulgui treure profit d'aquesta història, costa de creure que a Brussel·les un comissari hagi posat la seva firma a una superxeria que alguns denominen no les cares sinó els galtes de Bélmez. 

Màrius Carol.
La Vanguardia, 11 de juliol (incorporant les esmenes la fe d'errors del dia 12 de juliol).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada