dimecres, 12 d’octubre de 2011

Quan els escèptics tenen raó: els caçadors de ietis haurien de ser més científics



Imatge capturada per Eric Shipton l'any 1951 mentre escalava l'Everest i atribuïda a la possible petjada d'un ieti.


Una queixa comuna entre els criptozoòlegs és que la ciència convencional no pren seriosament la seva feina i que les etiquetes de forma inadequada com pseudociència. Els tripijocs que estant passant actualment a Rússia són un bon exemple de per què succeeix això. Allà reunits, com els titulars de tot el món han proclamat, hi ha un grup d'entusiastes del monstre, units per investigar un augment en els albiraments a Rússia del ieti, o abominable home de les neus. Alguns dels participants en la recerca inclouen un ex boxejador rus es va convertir en polític, una dona americana que declara que una família bigfoot viu en la seva propietat rural, així com un científic intrèpid o dos. També sembla ser una tendència política fer servir aquest tipus de propaganda per impulsar el turisme a la seva part del món. I aquí radica el problema.
Una de les coses del projecte del monstre a Rússia il·lumina és la diferència entre ciència i pseudociència: entre la ciència veritable i falsa, entre els científics professionals i investigadors aficionats. La ciència investiga a fons durant llargs períodes, amb controls i doble controls per assegurar-se que pot demostrar les seves troballes. Charles Darwin - que era essencialment un aficionat – va esperar dècades abans de publicar el seu treball sobre l’evolució per estar segur que podria donar suport el seu argument. Aquests exemples són legió. La ciència busca l'evidència abans dels titulars (encara que de tant en tant els científics han caigut presa dels primers informes massa entusiastes abans d'haver establert la base del seu treball - recorden la fusió freda?).
Els projectes de caça de monstres no són res de nou a Rússia. Hi ha una robusta història d’anar a la recerca de almas i almasti. Aquests cosins més petits del ieti son coneguts en el folklore rus. Van ser buscats al segle 20 per els estudiosos de Mongòlia Badzar Baradiin i Tsyben Žamcarano, més tard per Yöngsiyebü Rinčen. El 1958 el govern soviètic va organitzar una "comissió de l’home de les neus", que al seu torn va patrocinar una expedició a les muntanyes del Pamir per al seguiment dels albiraments de les criatures a la zona. Més tard, els acadèmics, com l'historiador Boris Porshnev i el metge Koffman Marie-Jeanne es va convertir en el venerats pares de la caça de monstres russos . La seva progènie, Dmitri Bayanov, Bourtsev Igor i altres continuen amb la tradició.
Tot i els pessimistes, el concepte bàsic de la criptozoología no és pseudocientífica. Animals desconeguts són trobats regularment per biòlegs i zoòlegs, i hi ha una llarga història d'erudits compromesos amb el concepte de criatures monstruoses, també. D'Aristòtil a Plini a Linneo, Richard Owen i Darwin, els naturalistes han investigat els monstres i encara ho fan. Darwin pensava que podria ser capaç de fer llum sobre qüestions sobre la generació i la transmutació. A favor dels criptozoòlegs està el fet que les criatures com el ieti o Peu Gran tenen una major plausibilitat teòrica evolutiva que, per exemple, els homes llop o el diable de Jersey.
No hi ha cap problema amb la recerca de monstres, el problema és com fer-ho. Aquest és el tema de la discòrdia a Rússia. Es necessiten proves. Afirmacions, afirmacions i titulars no són suficients. Vagues trossets de pell i estranyes empremtes trobats en una cova com a truc publicitari no constitueixen una prova. Els partidaris de disseny intel·ligent creacionista intenten fer el mateix. Ells es volen saltar tot l'esforç quotidià que es dedica a la ciència i saltar directament al punt en que les seves idees són acceptades.
Hi ha una sèrie de criptozoòlegs que treballen diligentment en ser pròpiament científics. Ells fan la seva feina amb intel·ligència i energia. La seva majoria són aficionats, que encarnen l'essència de l'activitat científica: la recerca del desconegut. Ells, però, solen veure soscavada la seva activitat pels seus germans, menys acadèmics. Aquesta situació indica que més que la ciència dominant són sovint els propis criptozoòlegs els que perjudiquen la disciplina.
Si el Ieti o Peu Gran o qualsevol dels seus parents existeix, algun dia es trobarà, i probablement per un aficionat i no un científic professional. Si aquest dia arriba a tots nosaltres els escèptics haurem de reconsiderar les nostres posicions. Fins llavors, si els criptozoòlegs volen ser considerats seriosament pels científics, necessiten comportar-se més com els científics i menys com pregoners del carnaval. Mantenir el circ al mínim fins que realment es tingui un ieti que mostrar al món, llavors vindrà el respecte.

Brian Regal, The Guardian

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Proves de l'existència del Ieti a Sibèria?... o simple publicitat turística

La immensa tundra siberiana té misteris indicibles, des de antigues instal•lacions nuclears secretes a presumptes llocs de caiguda d’OVNIs.
Ara, un equip de científics diuen que estan un "95 %" segurs que l’extensió hivernal de Rússia és la llar del mític ieti, conegut com l'abominable home de les neus.
Més d'una dotzena de científics i entusiastes de ieti van volar en avió des del Canadà, Estònia, Suècia i els EUA per a l'intercanvi de resultats amb els seus homòlegs russos en una conferència d'un dia de durada a la ciutat de Tashtagol, a uns 2.000 quilòmetres a l'est de Moscou, a la regió de Kemerovo. La gent de la zona ha informat d'un augment en els albiraments de la criatura als últims anys.
Una expedició de dos dies a la regió de la cova d’Azassky i del pic Karatag durant el cap de setmana "va reunir proves irrefutables" de l'existència allí del ieti, segons va afirmar en un comunicat el govern de Kemerovo. "En un dels rastres detectats, el científic rus Anatoly Fokin va trobar diversos pèls que podrien pertànyer al ieti", va afegir. Els científics també van trobar empremtes, un llit i diverses d’altres senyals.
"Els participants de la conferència van arribar a la conclusió que els objectes trobats donen un 95% evidencia que habita l’"home de les neu" en el territori de la regió de Kemerovo," va dir el comunicat.
"Sé que hi és - els veig cada dia", va dir una de les participants en la conferència, Robin Lynn, per telèfon des de Kemerovo. Ella va explicar que té una família de 10 éssers com el ieti que viuen a la seva comarca als EUA, a l'estat de Michigan.
S’han trobat presumptament proves de l’existència del ieti a l'Himàlaia i a Amèrica del Nord, on és conegut com Sasquatch o el Bigfoot. John Binderangel, un biòleg canadenc especialitzat en la vida salvatge que ha estat estudiant el ieti des de fa 30 anys, va dir que l'expedició a Sibèria ofereix una prova més de l'existència de la bèstia.
"Ens van ensenyar algunes branques de salze retorçades, uns senyals que són una prova contundent de l’existència d’aquest homínid", va dir. "Hi havia també alguns rastres, però no estem molt segurs de què fer amb ells." Alguns dels participants de la conferència van demanar la posada en marxa d'una campanya per "elaborar una relació més seriosa [cap al ieti] a la societat i els mitjans de comunicació", va declarar el govern de Kemerovo. També van proposar l'obertura d'un centre d'investigació universitari.
El govern de Kemerovo ha organitzat una sèrie de maniobres encaminades a impulsar la reputació de la regió com un centre del ieti.
El mes passat, es va donar la benvinguda a l'excampió mundial de boxa Nikolai Valuev que va participar en la recerca del ieti. La "Bèstia de l'Est" de 7 peus (2,10 cm), segons la informació, no va tenir èxit en la seva cacera.

Miriam Elder , The Guardian

dijous, 6 d’octubre de 2011

Descobrint Fassman



La seua vida va girar entorn del mentalisme i, encara que no va estar exempt de polèmica, van ser més els que van seguir Fassman, l’hipnotitzador de Sort, que els que el van criticar. El pròxim 30 d’abril es compleixen cent anys del seu naixement i la família vol homenatjar-lo per recuperar la seua figura i traient a la llum el seu costat més desconegut. Especialment la seua filla, que acaba de publicar una biografia en què revela la personalitat de Fassman. Una figura plena de voluntat, amb una vida intensa i plena de fama. * El pròxim 30 d’abril es compleixen cent anys del naixement de José Mir Rocafort, el reconegut mentalista i hipnotitzador de Sort que va arribar a congregar multituds als seus espectacles i que va passejar els seus poders per mig món.


Els inicis d’una gran carrera

La primera presa de contacte de Fassman amb el mentalisme va ser als nou anys, quan va descobrir a les golfes de casa uns llibres relacionats amb el tema. No va ser fins als disset quan va pujar a un escenari.
 Uns llibres sobre magnetisme i suggestió li van obrir els ulls. Els va descobrir a les golfes de casa seua, a Sort, quan només tenia nou anys i, sense voler-ho ni saber-ho, van acabar convertint-se en el tresor que va marcar la resta de la seua vida. La vida de José Mir Rocafort, el gran Fassman, el mentalista, hipnotitzador, psicòleg i parapsicòleg nascut al Pallars Sobirà que amb nou anys ja hipnotitzava els veïns de la seua localitat natal. Una gran figura, professional alhora que polèmica i desconeguda, que la seua família i amics, especialment la seua filla Maria, s’han proposat recuperar i desempolsegar amb motiu del primer centenari del seu naixement, que es complirà el pròxim 30 d’abril. L’objectiu, entre altres, de la biografia que ella mateixa ha escrit sobre el seu pare no és sinó deixar al descobert el mite i el personatge, però també la persona.
Una persona que justament cent anys abans d’aquesta data naixia en ple Pirineu lleidatà. I ja va nàixer mentalista i hipnotitzador, diuen, encara que no va ser fins als 17 anys quan va començar a actuar als cafès de Barcelona, on va demostrar els eus dots amb la mnemoctècnia, el càlcul mental ràpid o la hipnosi. No obstant, va ser la casualitat la que el va portar a la fama. «El meu pare treballava en una barberia. Un dia va decidir hipnotitzar-ne els clients i els va fer creure que hi havia un incendi i tots van començar a tirar aigua contra l’aparador fins que els va despertar», recorda la seua filla. Curiosament, entre els clients hi havia un agent teatral, gràcies al qual va aconseguir el seu primer contracte professional en un circ ambulant per tot Catalunya. No obstant, l’ambició del mateix Fassman el va portar més enllà. Primer a Perpinyà i després a París, encara que aviat, concretament el 1927, va tornar a Barcelona, on l’esperaven gires pels cafès que l’havien vist crèixer com a professional. Després, i ja amb un espectacle individual, vindrien el circ Price de Madrid i les gires teatrals per Espanya i Portugal, en què el seu poder de convocatòria no deixava lloc a dubtes. «Expliquen que la cua per veure’l actuar al Coliseum de Barcelona el 1945 donava tota la volta a l’illa de cases», assegura Maria Mir.
I és que, sens dubte, estaven davant d’un geni i un mite, això sí, que nova estar exempt de polèmica. Malgrat els problemes amb l’Esglèsia, que el definien com a satànic, o amb els metges, que l’acusaven d’intrusisme, la seua fama no deixava de créixer. I més des que va incorporar a l’espectacle Deyka, la seua dona. Va ser llavors quan el mentalisme de Fassman va donar la volta al món amb una gira nord-americana que, lluny de durar uns quants mesos previstos, es va allargar durant tres anys, entre el 1948 i el 1951. Cuba, l’Argentina o Veneçuela van ser en aquella època testimonis dels seus poders, especialment aquest últim. «Allà va conèixer el president de la Junta Militar, per al qual havia d’actuar. Però el meu pare va tindre una indisposició i li va enviar un telegrama. L’endemà el van assassinar i sempre es va dir que en aquesta carta el meu pare l’advertia que estava en perill», recorda Maria.
Més de 35 anys sobre els escenaris van ser suficients per a Fassman, que el 1962 es va retirar. És llavors quan es dedica en cos i ànima a la psicologia i obre a Barcelona l’Institut Parapsicològic Fassman, on va impartir classes de dinàmica mental i superació personal basades en tècniques d’autohipnosi. «La seua entrega absoluta a pacients i alumnes el va fer treballar fins a dos mesos abans de la seua mort, el 1991, quan el càncer ja no el deixava ni caminar», explica la seua filla. En el record del Pallars Sobirà queda ara, a més de la seua memòria, la Casa Fassman, que va ser durant molts anys la seua «font d’energia» i on, a partir del pròxim 26 d’abril, descansaran les seues cendres per sempre. «Sentia absoluta passió per Sort i el Pallars», conclou Maria.

ENTREVISTA – Maria Mir, filla de Fassman i autora de Fassman, la biografía. El poder de la voluntad

«El meu pare tenia més coses a dir a la vida»

Què la va moure a escriure una biografia del seu pare?
Fa temps, l’Alcalde de Sort em va dir en un acte públic que si no escrivia un llibre sobre el meu pare, amb el temps Fassman seria només una llegenda local perquè ningú més el recordaria. Vaig pensar que no s’ho mereixia perquè va ser una persona molt important.

Què podem trobar en aquest llibre, a més d’un relat sobre la vida de Fassman?
No és només una biografia per a aficionats al mentalisme o la parapsicologia, perquè el personatge, el meu pare, tenia més coses per explicar a la vida. I això és el que el fa un cas extraordinari per a psicòlegs, psiquiatres o neuròlegs.

A què es refereix?
Que era una persona amb una gran força de voluntat que va trencar amb tots els designis del destí. D’ell la gent ha d’aprendre que és possible superar qualsevol circumstància adversa per aconseguir el que et proposes.

Què opina de la polèmica que va envoltar la figura de Fassman al llarg de tota la seua vida?
La polèmica sempre ha perseguit els mentalistes, i especialment el meu pare. La gent ha de saber que són professionals que entretenen i que tenen una agilitat mental i una capacitat especial per convèncer.


FITXA PERSONAL

Nom: José Mir Rocafort
Naixement: 30 d’abril del 1909 a Sort
Mort: 22 de juny del 1991 a Barcelona
Professió: mentalista, hipnotitzador, psicòleg i parapsicòleg
José Mir Rocafort va nàixer a Sort el 1909. L’endemà de nàixer va ser separat de la seua família i traslladat a un molí de Soriguera, on va viure fins als cinc anys. Amb nou va descobrir uns llibres a les golfes que el van iniciar en el mentalisme. A l’últim curs de batxillerat es va traslladar a Barcelona, on va començar a fer actuacions espontànies que el van portar fins a París. Va tornar a Espanya a finals del 1927 i setze anys després el va contractar el circ Price de Madrid. El 1948 va iniciar la primera gira americana i catorze anys després es va retirar dels escenaris per dedicar-se a la parapsicologia fins tres mesos abans de la seua mort. Va morir a Barcelona el 1991.

Rebeca Río, SEGRE,  19 d’abril del 2009

Una pel·licula documental sobre Fassman


Sebastià D’Arbó ha rodat una pel·lícula sobre famós mentalista Fassman. La pel·licula ha tingut un cost de 100.000 euros i desgraciadament no està rodada en català. El Sr. D’Arbó després s’omplirà la boca de catalanisme, però en realitat és dels que pensa que la pela és la pela.
L’estrena de la pel·lícula es produirà el dia 15 d’octubre en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, a les 16 hores dins de la secció Brigaddom. Sebastià D’Arbó estarà present i intervindrà en el col·loqui posterior a la projecció
Sinopsi: Recorregut per la vida del professor Fassman i de la seva professió d’hipnotitzador. Va sortir del seu poble de Sort, va començar a treballar en el món del circ, va passar per diversos espectacles teatrals i va intervenir en cinema i televisió. En la seva maduresa va fundar un institut per al desenvolupament de les capacitats mentals de l’ésser humà.