dimarts, 6 de desembre de 2011

Absolt un home que encaixava amb la descripció que una vident va donar en presència de la Guàrdia Civil

Ets el sospitós d’assassinar la teva esposa. Aquesta és l’etiqueta que ha portat durant onze anys en Joan Milán. Més d’una dècada, fins que ara una jutgessa de Manresa ha dictaminat que no hi ha proves, ni mòbil ni res en què recolzar aquesta tesi, i l’ha exonerat de tots els càrrecs.
Les recerques han estat singulars des de l’inici. El 27 de març del 2000, Josefina Serrán va aparèixer degollada al seu domicili de Castellbell i el Vilar. A l’habitació del pis superior descansava la seva filla, que tenia 18 mesos d’edat. Fins que va arribar la comissió judicial per aixecar el cadàver, més de deu persones van contaminar l’escena del crim. Ni tan sols es va poder dictaminar del cert el moment de la defunció.
Dos mesos després de l’assassinat, el 27 de maig del 2000, una vident va donar la versió dels fets en una sessió a la qual van assistir la família de la difunta i dos agents de la Guàrdia Civil que participaven en les investigacions. La mèdium va declarar al jutjat que la descripció de l’assassí que va veure era la següent: un home entre 30 i 35 anys, amb cabells curts, del poble però que treballava en una altra població. Molts van interpretar que aquesta imatge encaixava amb l’espòs, i així es donava el tret de sortida als recels
Dos anys després, la Guàrdia Civil va detenir el vidu, suposat culpable. Va ser pel maig del 2002. Va estar en presó provisional fins que a l’estiu l’audiència de Barcelona en va decretar la llibertat sota fiança. Fa uns dies, la jutgessa de Manresa, onze anys després del crim i al cap de nou d’haver estat arrestat, va convocar la vista que preveu la llei del Jurat, per concloure la investigació i decidir si l’assumpte anava o no a judici. Després de sentir l'advocat defensor d'en Milán i el fiscal va decidir arxivar la causa i exonerar l’acusat, perquè no hi havia cap mòbil per al crim, ni proves objectives per incriminar el vidu.
En la interlocutòria s’indica que no hi ha arma. Tampoc no es va determinar l’hora de la mort de na Josefina Serrán. Va passar el 27 de març del 2000, però hi ha una dada que ha resultat essencial. A un quart i cinc de deu del matí, na Josefina va trucar a la seva empresa perquè tenia un atac de ronyó. La telefonista, que la coneixia bé, va posar l’altaveu i va parlar amb ella, juntament amb una altra treballadora que era al costat. Totes dues han declarat tres vegades al jutjat instructor que a l’altre costat del telèfon hi havia na Josefina. I està demostrat que a un quart i cinc de deu del matí del 27 de març del 2000 en Joan Milán era a la seva feina. Podia ser a dos llocs alhora?.
Durant onze anys, en Joan Milán ha estat acusat injustament de matar la seva esposa. Durant el procés va passar de perjudicat a sospitós, va ingressar a la presó, la seva casa va patir pintades intimidatòries, va rebre amenaces, es van repartir pasquins en contra seu i va haver d’anar-se’n a viure a un altre lloc, junt amb la seva filla, que llavors tenia 18 mesos. Onze anys que són un mirall trencat per a en Milán i la seva filla, i que ara hauran de reparar.
La Justícia i la gent fa fàstic.

Basat en l'article de Santiago Tarín 'Onze anys sota sospita' de La Vanguardia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada