divendres, 21 de desembre de 2012

La falsa fi del món

Multitud de ciutadans d'arreu del món estan creant invents per "salvar-se" de la fi del món. La data del darrer dia de la Terra seria avui, segons algunes interpretacions del calendari maia. El dia 21 del mes 12 (desembre) de l'any 2012?. Altres lectures apunten, "només" a un canvi de cicle. El final d'una era i l'inici d'una altra.
La realitat, però, és que molt probablement no passi res i que aquest text es pugui llegir al darrer minut del dia d'avui sense que el planeta s'hagi extingit. No haurà xocat cap planeta contra la Terra ni arribarà cap flamarada solar que farà que el món sigui inhabitable ni apareixeran extraterrestres a bord d'una nau que s'enduran a tothom per fer-ne pintxos. Haurà estat, doncs, un engany. Una estafa planetària que haurà permès a alguns fer negoci amb la venda de tota mena d'objectes, la construcció de refugis amb capacitat per desenes de persones després d'un pagament astronòmic o fins i tot l'organització de festes de "comiat" de la vida.
És el tema de moda dels darrers mesos i setmanes i sobretot dels darrers dies. Entrar a buscadors d'Internet i posar la paraula "fi del món" en diferents idiomes provoca un retorn de milions de respostes. En anglès apareixen més de 2.800 milions d'enllaços. En castellà hi ha 21 milions d'opcions i en català, més de 7 milions de recerques.
Una multitud de curiosos i turistes es van acostar ahir fins al Monument de Tortuguero, al sud-est de Mèxic, on es va trobar el primer jeroglífic que fa referència a aquesta data, convertit ara en un improvisat lloc de culte. S'hi va començar a aplegar gent de manera improvisada.
No tot és tant bonic, però. Els maies s'han posat de moda gràcies a la celebració del "13 B'aktun", tal com s'anomena l'inici d'una nova era, però els indígenes guatemalencs, els seus descendents directes, segueixen oblidats, exclosos i marginats.
Tot i que els capellans, ancians i guies espirituals maies seran els qui dirigeixin les cerimònies religioses, en la festa els indígenes no tindran cabuda en aquests llocs. El Govern guatemalenc ha destinat sis milions ha atraure els turistes estrangers i no a motivar la participació dels indígenes, que segons xifres oficials representen més del 42 per cent dels habitants.
A la Xina, les autoritats han detingut els últims dies gairebé un miler de persones de sectes apocalíptiques per difondre rumors sobre la imminent fi del món, basant-se en la profecia maia. D'aquests, almenys 400 seguidors de la secta Déu Totpoderós -creada el 1990 a la província de Henan (centre-est)- van ser detinguts a la província de Qinghai, ubicada a l'oest de la Xina, d'acord amb la cadena britànica BBC.

Diari de Girona

Un llogarret del Llenguadoc espera l'arribada d'un ovni

Policia i exèrcit a l´entrada de Burgarag, amb la muntanya al fons. 
Foto: Diari de girona

Bugarag, un llogaret del Llenguadoc a seixanta quilòmetres de Perpinyà, és un dels punts de planeta que més està captant l'atracció. Està presidida per un pic de 1.231 metres que és la clau per entendre el fenomen. Desenes de persones creuen que la muntanya servirà de pista d'aterratge per a una nau nodrissa extraterrestre que salvarà de l'hecatombe uns quants elegits.
Des de fa un parell d'anys, ha corregut la veu en ambients esotèrics que aquest pic francès és l'únic lloc on es sobreviurà a l'apocalipsi augurada pel calendari maia. El dibuix de la muntanya hi tindria molt a veure.
Aquesta possibilitat es va anunciar a través de les xarxes socials i ha provocat una allau de visitants, periodistes i policies que intenten mantenir l'ordre en un poble que només té 188 habitants.
Vista l'allau de gent que s'hi estava a plegant ja des d'inicis de setmana, les autoritats locals han decidit tancar l'accés per evitar els curiosos. Tota la zona està essent acordonada per desenes de policies i bombers desplegats expressament per controlar l'entrada al poble. Fins i tot hi ha previst desplegar els espeleòlegs per controlar les coves del petit poble.
També hi ha qui gent que busca evitar ser víctima de la "fi del món" provant sort a la muntanya Rtanj, a Sèrbia, un lloc del qual es diu que podria oferir refugi davant el cataclisme. Amb forma de piràmide i 1.565 metres d'altura, les llegendes i la màgia envolten aquesta muntanya situada a 200 quilòmetres de Belgrad.
Base OVNI, receptacle d'energies misterioses, resta d'una civilització perduda... Els amants de l'esotèric veuen en Rtanj un lloc màgic, una creença que, amb l'anunciada apocalipsi molt a prop, ha portat a molta gent a reservar habitació en els dos hotels de la zona per al fatídic dia 21. Altres han començat a pujar la muntanya per quedar-s'hi tot el dia 21.
"És senzillament impossible que amb només l'assentament del sol i influències atmosfèriques es creiï alguna cosa com la muntanya Rtanj", declara Sasa Nadjfeji, del Centre Esperit de Rtanj, que reivindica els valors misteriosos d'aquest indret.

Diari de Girona

dilluns, 10 de desembre de 2012

Alerten oficialment contra vampirs a Sèrbia

 
Aquest dies la premsa internacional ha publicat que les autoritats locals de Zarožje, un poblet de la municipalitat de Bajina Bašta, al oest de Sèrbia, han advertit la població que es previngui contra els possibles atacats de Sava Savanović, un vampir del segle XVIII. La causa d'aquesta advertència és l'enfonsament fa uns mesos del molí dels Jagodići situat a la riba del Rogačica. 
La tradició diu que Sava Savanović vivia en aquest molí on matava els camperols que anaven a moldre el gra. Ara, sense un lloc on romandre, el vampir estaria buscant un nou indret per a establir-se, fet que justifica les mesures de protecció recomanades a la població que inclouen posar alls en finestres i portes i creus beneïdes a les habitacions. Sembla ser que l'alarma s'hauria disparat com a conseqüència que algunes persones haurien sentit sorolls estranys al bosc. 

  Estat actual del molí de Sava Savanović.

Segons ha divulgat Cercle-V, una organització catalana dedicada al tema dels vampirs,  el professor Jordi Ardanuy, ha aclarit que efectivament la creença en els vampirs encara roman viva a Sèrbia, però que no tenen res a veure amb el Dràcula cinematogràfic. Mes aviat es tracta de fantasmes, de vegades corporis, que retornen de la tomba provocant malalties o la mort. "Es com si aquests mal morts es fessin amb l'energia vital de familiars i vilatans"- ha declarat Jordi Ardanuy a Cercle-V.
L'investigador català també ha afegit que el molí està en mal estat des de fa temps i que poc a poc es va caient. Ardanuy no descarta que tot formi part d'un reclam turístic i recorda que hi va haver una polèmica fa pocs anys amb un població veïna que volia apropiar-se de la llegenda. Certament només cal veure la imatge del cartell de dalt que indica com arribar al molí per veure que a Sava Savanović potser no se'l prenen gaire seriosament.

dissabte, 8 de desembre de 2012

La Salvació a Burgarag (Llenguadoc)

Segons els apocalíptics, els conspiranoics i els fanàtics de la New Age, el 21 de desembre vinent s’ha d’estar a prop de Burgarag, un plàcid poblet del Llenguadoc, al sud de França, on hi ha censats 189 habitants.
Sostenen que el pic de Burgarag, la muntanya més alta de la regió –1.231 metres–, refugia un gegantí pàrquing d’ovnis que espera l’arribada de la destrucció total. Quan això passi, creuen, els extraterrestres s’emportaran en les seves naus els humans que hi hagi pels voltants.
Els últims tres anys, l’alcalde de Burgarag, Jean-Pierre Delord, ha expressat en repetides ocasions que està fart del degoteig d’assentaments de grups messiànics. En la seva opinió, la irrupció de 10.000 persones de cop i volta seria la cosa més semblant a la fi del món. De moment, ha protegit el perímetre de la muntanya. 

Reuters

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Maó, Hospital Verge del Toro: frau o fenòmen paranormal

Polèmica en aparèixer a TV un suposat policía relatant episodis d'aparicions i esperits en aquestes instal·acions tancades Llums que s'encenen i s'apaguen, murmuris i sorolls estranys, mobles que apareixen en llocs diferents en els que estaven i una presència esgarrifosa. Un suposat guàrdia civil –un tipus de policia militaritzada espanyola - ha aixecat una autèntica polèmica en anar un programa de TV i desvetllar que, el 2007, vuit agents van ser testimonis d'uns suposats terrorífics fenòmens paranormals a l'antic hospital de Maó, que romania tancat. El funcionari, que va acudir al programa 'Quart Mil·lenni' de la cadena espanyola Cuatro vestit d'uniforme i que es va identificar com Daniel, va explicar que els fets haurien ocorregut a les dues i mitja de la matinada de l'1 de novembre de 2007.
«El vigilant de Trablisa ens va cridar perquè escoltava sorolls estranys en una de les plantes». Les instal·lacions de l'hospital Verge del Toro portaven mesos clausurades. Una patrulla de la Guàrdia Civil va arribar al recinte i s'entrevista amb el vigilant. «Pensem que eren lladres que s'havien colat i vam començar a inspeccionar l'hospital. En la cinquena planta veiem llums que s'encenien i s'apagàvem, i pujàrem. Però no hi havia ningú. No obstant això, escoltàrem de sobte rialles i murmuris. Llavors vam pensar que els lladres estaven amagats i vam demanar reforços », indica Daniel. El grup va torna a escorcollar l'edifici, uns per les escales i altres per l'ascensor. Es va afegir al desplegament una patrulla del Cos Nacional de Policia – un cos no de policia no militaritzat -, però no van trobar res.
«En aquell moment vam pensar que eren més llestos que nosaltres i que s'havien amagat. Van tornar a baixar on era el vigilant i ho enfocaren de manera diferent: vam decidir que vingués el Grup Cinològic amb un gos». L'objectiu era que l'animal ensumés als lladres. Mentrestant, els vuit agents repararen en un fet molt inquietant: les habitacions i passadissos que havien escorcollat a la planta superior tenien els mobles moguts. Eren làmpades de quiròfan i llits pesades, que estaven canviades de lloc. Els armaris romanien oberts, quan inicialment eren tancats. «Des de la primera inspecció havien passat deu minuts i era impossible que algú els hagués mogut perquè hauríem escoltat el soroll. Un llit que havíem vist en una habitació de sobte estava enmig del passadís», va explicar el supòsit guàrdia. Van portar el gos i tot el grup, amb el pastor alemany, va pujar per l'ascensor a la cinquena planta. S'obriren les portes i el gos va reaccionar d'una manera molt estranya.
«No volia sortir. Estava molt nerviós i feia moviments molt forts. El guia va estirar-lo, per a que sortís, però l'animal es frenava ». L'expert caní li va llançar una joguina al passadís, de les utilitzades amb els gossos ensinistrats, però l’animal segueix paralitzat. «Va ser inaudit, mai havia passat. Li tires la joguina al fons del mar i va a per ell. Ens vam quedar molt sorpresos », continua.
De sobte, s'encenen els llums del passadís i els vuit agents veuen al fons, en una cantonada, l'ombra d'una dona. «Era alta, prima i vestia amb una mena de camisa de dormir. El pèl el portava molt llarg, li cobria mitja espatlla i treia el cap, temorosa ». Els agents li ordenen que s’aturi, creuen que ja han trobat el lladre. Li demanen que s'identifiqui. Estan a uns 20 o 25 metres, però l'ombra no reacciona. Li donen un segon avís, i la dona no en fa cap cas. Llavors, el grup desenfunda les seves pistoles i la encanonen. «No reacciona en absolut, només ens observa. Tot d'una, desapareix. Anem a la cantonada i ja no hi era. El més increïble és que estaven totes les portes i finestres segellades. Aquesta cinquena planta era per a malalts mentals, així que les mesures de seguretat eren molt estrictes», conclou Daniel.
El grup va baixar a la primera planta, amb tots els agents molt desconcertats. «Ens vam dir: Què ha passat aquí? En l'informe van concloure que es tractava d'un episodi paranormal, presenciat per vuit testimonis». A la Comandància de la Guàrdia Civil no ha trobat constància de l’informe exhibit durant el programa de TV, però tampoc ha desmentit el fets. 


Font: Última Hora, ¿Fenómenos paranormales en el antiguo hospital de Maó, Javier Jiménez, 4 d'octubre. 

dilluns, 3 de setembre de 2012

Una universitat d'Espanya realitza una recerca parapsicològica en un suposat edifici encantat

Investigadors de la Universitat de la Laguna a les Illes Canàries (Espanya) i de l'Institut d'Astrofísica de Canàries han realitzat un estudi a l’anomenada Casa Lercaro, seu d'un Museu d'Història i Antropologia, per descartar definitivament la presència de fenòmens paranormals en el citat espai, ja que aquest immoble ha estat centre d'una de les llegendes urbanes més famoses de la Laguna, la de l'existència del fantasma de Caterina, una jove que segons la llegenda, obligada a casar-se, preferí llevar-se la vida tirant-se al un pou de la casa.
Durant la investigació es va fotografiar sistemàticament  les estances del palau, es van analitzar els possibles sons anòmals, es procedir a mesurar la temperatura de manera contínua a totes les habitacions i es van col·locar gravadores en diferents punts de la Casa Lercaro per captar possibles psicofonies.
Segons les conclusions de l’estudi realitzat per Carlos J. Álvarez, professor del Departament de Psicologia Cognitiva, Social i Organitzacional, la pareidòlia i el biaix expliquen bona part de les experiències paranormals.
Segons Álvarez el cervell humà, per la seva evolució biològica, presenta diverses propietats conegudes per la ciència des de fa molt temps. D'una banda, tendeix a atribuir significat a estímuls ambigus o estranys: és el que es coneix per pareidòlia i passa quan veiem una cara en un núvol, per exemple. De l'altra, tendim a trobar evidències que confirmin les nostres creences i rebutjar les proves que les contradiguin. Es tracta de l'anomenat biaix confirmatori.
Segons les conclusions del projecte no es va trobar rastre del fantasma de Caterina ni es va percebre cap fenomen que no pogués atribuir-se a causes naturals. Entre els resultats, destaquen l'absència de sons estranys i que els únics canvis de temperatura registrats van ser en aquelles zones amb corrents d'aire, com l'entrada de la famosa cuina, flanquejada per dues portes una davant de l'altra i que donen al pati.

 Casa Lercaro

A la segona planta, i a causa de la fragilitat i moviment de les velles bigues de fusta -l'edific es remunta al segle XVI, com de les pròpies vitrines, els vidres vibren, els passos d'una persona o qualsevol moviment són transmesos a diversos metres de distància, produint un fenomen perceptiu curiós, com si algú estigués caminant en un altre lloc. Les vitrines, pròximes entre si, produeixen reflexos de llums, sobretot quan s'està a les fosques o amb poca llum.
Tant les veus que van ser gravades com les percebudes van ser les de persones que passaven pels dos carrers adjacents a la casa. Tots els sons gravats i percebuts es correponien als esperats en qualsevol casa antiga, com el cruixir de les fustes o el vent colant per escletxes. Tampoc es va trobar cap presència estranya en les fotos realitzades.

dilluns, 16 de juliol de 2012

Màgia i política: el cas de Collor de Melo

Rosane Collor, exdona de l'antic president brasiler (1990-1992) Fernando Collor de Mello, ha confirmat en una entrevista televisiva que l'actual senador practicava rituals de màgia negra quan governava el país. "Ells [Collor de Melo i els seus assessors més propers] feien rituals de màgia negra, però jo no hi participava, perquè en algunes coses hi vaig participar, però en la gran majoria, no", ha afirmat Rosane en el programa 'Fantástico' de la xarxa de televisió Globo. Rosane, va estar casada durant 22 anys amb l'exmandatari fins que es va divorciar el 2005. 
La revelació ha ratificat així les afirmacions fetes el 1992 pel germà de l'excap d'Estat a la revista Veja. Pedro Collor de Mello que va morir el 1994 víctima d'un càncer al cervell. "Eren ritus en cementiris, ritus molt forts i amb els animals era ben bé una matança, amb gallines, bous, vaques i animals que eren sacrificats. Quan vaig conèixer Fernando ell ja freqüentava aquests 'ambients' i quan vam estar casats ell els practicava", ha asseverat Rosane.
Els rituals eren encapçalats per una fetillera de nom María Cecilia, avui pastora evangèlica com la mateixa Rosane, i que apareix al costat de Collor de Melo en diverses fotografies de l'època en les quals el senador, ara aliat de la presidenta Dilma Rousseff, governava el país.
Segons Rosane, María Cecilia suggeria a Collor de Melo l'ús de vestits blancs i un altar de màgia negra a la Casa da Dinda, domicili particular de la família a Brasília. Quan María Cecilia es va convertir en pastora i va llançar un disc de música evangèlica, va revelar a la revista Época les pràctiques dels rituals per part de l'antic president, però una suposada amenaça telefònica de Collor de Melo va impedir que Rosane acompanyés la religiosa al llançament de l'àlbum musical i de revelacions.
Collor de Melo va ser president del Brasil entre el març del 1990 i el desembre del 1992, quan va haver de renunciar enmig d'un greu escàndol de corrupció que el va dur a perdre tots els seus drets polítics fins el 2006, quan va ser absolt. Posteriorment va ser elegit senador pel seu estat natal d'Alagoas, càrrec que ocupa a l'actualitat.
Malgrat les confirmacions sobre els rituals, Rosane ha afirmat que el seu exmarit no va tenir res a veure amb l'assassinat del seu principal assessor i tresorer durant la campanya presidencial del 1989, PC Farías, mort en estranyes circumstàncies el 1993 quan estava en llibertat condicional. No obstant, Rosane ha sentenciat: "Jo em considero un arxiu viu i si alguna cosa passa amb la meva vida el responsable serà Fernando Collor de Melo". Rosane també ha assegurat que el seu exmarit té por del llançament d'un llibre que ella prepara i en què promet explicar detalls dels rituals i de les fosques relacions amb PC Farías, entre altres. "Fernando va ser el gran amor de la meva vida, però també va ser la meva gran decepció", ha dit l'exprimera dama, que va ocupar aquest càrrec quan només tenia 26 anys.

EFE

dimecres, 11 de juliol de 2012

Nova anàlisi de pèl del Ieti

Londres, (PL). - Un equip internacional d'experts estudia totes les proves possibles que permetin desxifrar si el Ieti, o abominable home de les neus, en veritat existeix, o és només fruit de l'imaginari popular. Per a això, especialistes de les Universitats d'Oxford (Regne Unit) i de Lausana (Suïssa) fan proves genètiques d'última generació a restes orgàniques que suposadament pertanyen a la criatura. A més, s'han recollit noves mostres, com pèls, d'algunes zones en què segons testimonis habita aquest gegant. Nombroses són les persones que testimonien que existeix, i el descriuen com un ésser de gran alçada, enormes proporcions i totalment cobert de pèls. Ha estat anomenat també Peu Gran, Sasquatch o Migoi, segons la regió del món on es diu van ocórrer albiraments fugaços. "És una àrea d'investigació en que la que qualsevol acadèmic seriós s'aventura amb cert grau d'inquietud. És un camp ple d'informes excèntrics i enganyosos ", afirma Bryan Sykes, del Wolfson College d'Oxford. "Els avenços de la ciència forense, en particular l'estudi del cabell, han millorat substancialment i ens permetran arribar a conclusions molt més precises", assegura Sykes, que dirigirà el projecte en col·laboració amb el director del Museu de Zoologia de Lausana, Michel Sartori.

dijous, 5 de juliol de 2012

Detingudes 29 persones per canibalisme a Papua Nova Guinea

Almenys 29 integrants d'un grup caníbal de Papua Nova Guinea han estat detinguts per matar i menjar-se set persones durant rituals de màgia negra, ha informat la premsa papú. Entre els detinguts hi figura un noi de 13 anys i un mestre d'una escola de Biam, una zona rural de la costa nord-est del país, va indicar el cap de la Policia Daniel Kapen al diari The National. 
El líder del grup i dos membres més es van escapar de la batuda realitzada ahir a la nit a Biam, una setmana després de la troballa de restes d'un cadàver mutilat, segons la policia. Les mateixes fonts indiquen que aquest grup caníbal és responsable de l'assassinat d'almenys quatre homes i tres dones i que van utilitzar els seus cossos en rituals de fetilleria, una pràctica corrent entre les tribus papús que habiten a les zones més remotes.

Agència EFE

dilluns, 18 de juny de 2012

Els vampirs de Sozopol

 El vampir de Sozopol serà exhibit en una vitrina al Museu Nacional d'Història de Bulgària. 
Foto BGNES (Agència búlgara de notícies)

La fama del Castell de Bran en els Carpats del Sud, que va ser propietat del despietat comte Dràcula, s'ha vist ofuscada aquests dies per una troballa, feta a la afable vila costanera búlgara de Sozopol. Durant les excavacions que realitzaven d'un antic monestir en proximitat a la qual va ser antany muralla de la ciutat, els arqueòlegs van topar-se amb restes de dos esquelets: d'home l'un i de dona l'altre. L’ interès va arribar en descobrir que durant la cerimònia de l'enterrament dels dos cossos havien estat clavats amb dues piquetes de ferro a la zona del cor. A més, tenien extretes llurs dents canines. Segons els investigadors, es tracta d'un ritus, prou conegut de la literatura i el cinema, tenia com a finalitat prevenir que el mort es convertís en vampir. Sigui dit de passada, aquest ritus era bastant difós en l'antiguitat en les que avui són terres de Bulgària.
Ho corroboren més de 100 enterraments d'aquestes característiques descoberts en el territori búlgar.
L'esperit del esgarrifós Vlad Tepes, tan apreciat pels productors fílmics i tan temut per algunes persones de psique menys estable del normal, segurament es troba pertorbat, posseït per l'enveja i la indignació, perquè ara s'han posat de moda els anomenats "vampirs de Sozopol ". La parella disposa de l’envejable interès per part dels mitjans de comunicació nacionals, i productors i guionistes de la BBC i de la companyia de TV russa RTV competeixen per ser els primers a rodar una pel·lícula sobre aquesta troballa. Els dos morts van ser enterrats en una necròpolis darrere de la absis del temple, és a dir en un lloc absolutament sacre i reservat per als notables de la ciutat vinculats d'alguna manera amb el clergat, els governants i els militars. La qüestió és com valoraven els mortals si determinada persona era vampir o que podia convertir-s'hi a la seva mort. Es considerava que les persones especialment malvades, que en vida abusaven de la seva posició social i del poder per causar mal als altres, podien convertir-se en vampirs en morir per seguir assetjant la comunitat. Per posar fi a les seves malifetes i prevenir que les continuessin fent des de l'altre món, els seus cossos eren perforats amb piquetes de ferro, afirmen els antropòlegs.
No obstant això, la qualitat de vampir era atribuïda a persones que no pertorbaven la gent del poble amb la seva ferocitat sinó amb la seva intel·ligència, coneixements i perspicàcia. Sovint aquestes persones corrien la mateixa sort que els malvats: eren enterrades amb un piquet de ferro al cor i amb els ullals extrets. A propòsit, aquest costum de travessar el cor d'un mort ha estat ben estudiada pels especialistes búlgars gràcies al centenar de enterraments semblants trobats a tot el país. El que distingeix la troballa més recent és l'interès de part dels mitjans de comunicació nacionals. Els "vampirs" de Sozopol s'han convertit en veritables celebritats.

Foto BGNES (Agència búlgara de notícies)

"Els arqueòlegs suposen que l'esquelet de la dona és el de l'esposa del mort", explica Bozhidar Dimitrov, director del Museu Nacional d'Història. "Fins i tot en els nostres dies s'estima que moltes de les decisions impopulars preses pels governants són inspirades per les seves esposes. Sent així, no ens ha de sorprendre que al costat del mort hagi estat enterrada la seva dona. Recordeu com va acabar la vida d'Elena Ceausescu. Evidentment, també en el passat la plebs era implacable. El més probable és que aquest enterrament sigui dels segles XIII i XIV. Alguns dels altres enterraments rituals d'aquest tipus, descoberts en terres búlgares, han estat datats fins i tot en èpoques anteriors a aquesta. De principi els etnòlegs consideren que es tracta d'un substrat pre-cristià molt antic de costums populars, probablement relacionat amb les creences dels protobúlgars, és a dir, els búlgars antics. Alguns dels mites, ritus i creences del passat més remot del nostre poble han penetrat en el cristianisme i poc a poc l'església s'ha resignat amb la seva presència i els ha inclòs en les seves pràctiques ".

 Bozhidar Dimitrov. Foto BGNES (Agència búlgara de notícies)

Probablement, mai se sàpiga de qui són els esquelets trobats. Del que no hi ha dubte és que es tracta de marit i dona, i que en vida la parella incomodava als seus contemporanis amb la seva maldat, o potser amb la seva erudició. Aquests dies, per primera vegada al cap de tants segles, els cònjuges han estat separats. L'esquelet femení, que és més fràgil i està bastant triturat, ha ingressat al Museu d'Història de Sozopol, on serà examinat i investigat detalladament. L'esquelet masculí ha estat traslladat a Sofia, sota mesures de seguretat especials. Ha estat netejat, descontaminant i untat de solucions especials, i es troba exhibit al Museu Nacional d'Història d'aquesta capital.

 Ràdio Bulgària. Veneta Pavlova.
Versió en català de Miquel Aracil

divendres, 15 de juny de 2012

L'exorcista oficial de Catalunya

  


Juan José Gallego Salvadores, dominic, sacerdot, doctor en Teologia, catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia de Sant Vicenç Ferrer de València és l'únic exorcista oficial de Catalunya. Aquest càrrec diocesà –el d´exorcista– només es pot ostentar per encàrrec d´un bisbe. És el seu cas. A ell li va encomanar el cardenal i arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach el 2007. Diu que «normalment tinc tres visites tots els dies, excepte els dissabtes i els diumenges», però que «no a tots els aplico un exorcisme. Ho faig als que considero que tenen alguna influència demoníaca». D´ençà que es va jubilar, el 2010, i que va deixar de fer classes de Teologia a València, «li estic dedicant la pràctica totalitat del meu temps». 

Regio 7.

dissabte, 9 de juny de 2012

La cerca nazi del Graal a Montserrat

Les investigacions que va dur a terme l'Ahnenerbe recorden al guió d'alguna de les pel·lícules protagonitzades per Indiana Jones. El grup de Heinrich Himmler va recórrer el món a la recerca de l'origen del poble ari, de proves de la seva superioritat racial i de «objectes de poder» que li permetessin dominar el planeta. L'organització ocultista també va estar a Catalunya. Els nazis van creure que al nostre país podrien trobar alguna pista d'aquests preuats tresors que els anaven a fer invencibles.
La Deutsches Ahnenerbe, o «Societat per a la Recerca i Ensenyament sobre l'Herència Ancestral Alemanya», va ser una organització integrada en les SS com a secció antropològica i arqueològica que va investigar els orígens misteriosos de la «raça ària». Liderada pel «Reichführer» Heinrich Himmler, i dirigida pel coronel Wolfram von Sievers, va convertir el castell de Wewelsburg, a Westfàlia, al seu quarter general i destinació de les relíquies que recollia per tot el món. 


La Llança i la Pedra 

Segons Janire Rámila, la secció esotèrica de les SS va voler robar de l'abadia de Westminster la Pedra de Scone sobre la qual es coronen els reis d'Anglaterra i que, creien els nazis, va ser sobre la qual Jacob es va recolzar abans de somiar amb l'escala que portava a Déu. Però el Tercer Reich no va poder aconseguir aquesta «poderosa arma».
L'Ahnenerbe va tenir també entre els seus objectius la Llança del Destí, amb la qual el centurió romà Cayo Casio Longinos va ferir al costat a Crist. Existien quatre llances, però els nazis creien que la que es trobava al Museu Hofburg de Viena era l'autèntica. Quan el Tercer Reich es va annexionar Àustria, la peça va passar a mans d'Adolf Hitler. Se suposava que atorgava la victòria per sempre al seu posseïdor, i la derrota i mort a qui la perdés. Hores abans que el «führer» se suïcidés al seu búnquer berlinès, soldats nord-americans havien aconseguit fer-se amb la Llança de Longinos o del Destí. Sobre l'autenticitat de la peça que va robar Hitler no hi ha dubte. Les anàlisis efectuades el 2003 van revelar que el full de la llança és dels segles VII o VIII.


Himmler contra el pare Ripol

D'entre tots els «objectes de poder» que va buscar l'Ahnenerbe, la peça més cobejada per la secció ocultista de les SS era el Sant Grial, que va utilitzar Jesús durant l'Última Sopar i que va recollir la seva sang quan moria crucificat. Se suposa que Josep d'Arimatea el va portar a Europa, i que els càtars van ser els últims a guardar-lo al Llenguadoc occità.
Allà, a les ruïnes de Montsegur, el va buscar infructuosament l'ocultista Otto Rahn. Després del seu fracàs, Himmler va visitar el monestir de Montserrat i va preguntar pel Calze. Com assenyala Rámila, el «Reichführer» va voler visitar els passadissos subterranis de la muntanya, molt propera a Montsegur, però el pare Ripol, que feia d'amfitrió, va rebutjar la sol·licitud.
Miguel G. Aracil narra que Himmler va exigir veure tots els documents del monestir que estiguessin relacionats amb el Calze. Davant la negativa del pare Ripol, Himmler va cridar: «Tothom a Alemanya sap que el Graal està a Montserrat». Aracil explica també que el «Reichführer» es va negar a besar la imatge de la Verge negra de Montserrat, la Moreneta, i va demostrar la seva ignorància quan «mentre visitava el museu del monestir, en veure unes restes d'un home iber de grans dimensions, va aventurar que es tractava sens dubte d'un guerrer nòrdic. Quan el pare Ripol li va explicar que era un iber, no un nòrdic, el nazi va assegurar enutjat que els ibers eren oriünds del nord d'Europa ».


Nazis a Toledo

Segons explica Janire Rámila, un altre dels tresors que ambicionar l'Ahnenerbe va ser l'Arca de l'Aliança. La seva recerca va portar a la secció arqueològica de les SS fins a Toledo. Segons les Sagrades Escriptures, Déu va ordenar a Moisès construir una arca com a símbol de l'Aliança entre Ell i el poble d'Israel. Els jueus la van construir i van guardar al seu interior les Taules amb els Deu Manaments, la vara d'Aaron i mannà en un gerro daurat.
Es tractava d'una arma poderosa, ja que tocar-la provocava la mort, i posseir-la atorgava la victòria. Amb ella, 40.000 hebreus van marxar durant set dies al voltant de la ciutat de Jericó, el setè dia els sacerdots van tocar les seves trompetes i la muralla de la ciutat es va ensorrar.
Però als nazis de l'Ahnenerbe se'ls presentaria un problema en cas de trobar l'Arca. Segons la tradició hebrea, només un gran rabí jueu podria obrir-la sense morir, perquè per a això era necessari conèixer el veritable nom de Déu. Únicament mitjançant la cabalística, o ciència que persegueix la comprensió del diví a través dels números i les lletres, podrien els nazis conèixer el nom de Déu i obrir l'Arca.
L’Ahnenerbe va buscar un cabalista jueu, i el va trobar a Auschwitz. El cabalista, que no volia tornar al camp d'extermini, va callar el fet que segons la tradició, després de la mort de Jesús a la creu i el posterior esquinçament del vel del Temple de Jerusalem, el pacte entre Déu i Israel es va trencar, i l'Arca va perdre el seu poder.
Rámila assegura que el cabalista va dirigir a l'Ahnenerbe fins a la comunitat jueva de Toledo. Allà els nazis van haver de trobar alguna pista de l'Arca, perquè poc després l'almirall Wilhelm Canaris, màxim responsable de l'espionatge de la Wehrmacht, va decidir dirigir-se Museu Arqueològic Nacional espanyol, a Madrid, on creia que podria trobar l'Arca entre una col• lecció de peces de l'Antic Egipte suposadament recopilades per una lògia maçònica. Sens dubte els nazis no van aconseguir fer-se amb aquest potent «arma», perquè van perdre la guerra.


Les expedicions al Tibet i Sud-amèrica

Algunes teories dels racistes nazis sostenien que el Tibet va poder ser el bressol del poble ari. Segons explica Heather Pringle, «els investigadors racials afirmaven que els ancestres d'Alemanya van conquistar Àsia en el passat remot, donant lloc a una poderosa classe dominant de cabells rossos».
La secció arqueològica de les SS va enviar una expedició al Tibet dirigida pel biòleg Ernst Schäfer. Segons Pringle, l'investigador racial Bruno Beger, encarregat de la part més esotèrica de la missió, va mesurar els cranis de 376 persones i va treure motlles dels caps i rostres de 17. L'equip de Schäfer va portar també a Alemanya nombrosos volums de textos sagrats tibetans. L'Ordre Negra, organització paral·lela a la secció ocultista de les SS, estava interessada en els rituals dels lames per contactar amb els «éssers superiors».
Els nazis de l'Ahnenerbe també es van interessar per Sud-amèrica. Heather Pringle explica que l'ocultista «Edmund Kiss creia que l'antiga capital andina de Tiwanaku era creació d'uns colons nòrdics que havien arribat a Bolívia per mar feia més d'un milió d'anys [...] Va convèncer Himmler que li enviés en una expedició de vint homes a Bolívia, un pla que només es veuria frustrat per l'inici de la guerra ». Segons Rámila, una ordre de la secció esotèrica de les SS, al comandament de Karl-Maria Wiligut, va viatjar a Sud-amèrica per tal de fer-se amb diferents «objectes de poder», com el Martell de Wotan o les misterioses calaveres de cristall precolombines.


Crims contra la Humanitat

José Gregorio González recull unes paraules de Bruno Beger, membre de l'equip que l'Ahnenerbe va enviar al Tibet: «Sóc de l'opinió que el complet extermini dels jueus a Europa, i fora d'ella, a tot el món si és possible, no suposarà que els elements espirituals del judaisme, amb els que ens trobem a cada pas, siguin plenament eradicats. D'aquest fet es deriva l'important paper de la investigació de les ànimes racials».
L’Ahnenerbe no va ser només una organització elitista de «arqueòlegs» i «antropòlegs» al servei de l'ocultisme nazi. També va assortir d'éssers humans a l'experimentació mèdica del Tercer Reich. En l'entrevista que va fer González a Heather Pringle, la investigadora parla sobre les atrocitats mèdiques patrocinades per la secció de les SS: «August Hirt i Bruno Beger seleccionaren presoners jueus per a la" col·lecció d'esquelets ". Hirt també els va exposar a gas mostassa». L’Ahnenerbe va inocular la vacuna del tifus a persones sanes, i també va experimentar amb gas fosgè.
Després del «Procés dels doctors» dels judicis de Nuremberg, Wolfram von Sievers, director de l'Ahnenerbe, va ser l'únic membre de la secció ocultista de les SS condemnat a mort i ajusticiat per la seva participació en el subministrament d'éssers humans als experiments mèdics que es van realitzar en els camps de concentració del Tercer Reich.
Els intents dels nazis per descobrir l'essència ària viatjant per tot el món i experimentant amb éssers humans no van donar cap fruit. Tampoc van poder determinar què era la «raça jueva». Pringle afirma que «els investigadors alemanys van ser incapaços de definir científicament a la raça jueva, que no era més que un constructe fictici. Un estudi revelava que el 11 per cent dels nens jueus eren rossos i d'ulls blaus ».


Himmler i Hitler, algunes diferències

En el gran míting del partit nazi al setembre de 1936, Adolf Hitler va dirigir contra el primer president de l'Ahnenerbe, Herman Wirth, les següents paraules: «Nosaltres no tenim res a veure amb aquests elements que només entenen el nacionalisme en termes d'enraonies i sagues i que, en conseqüència, el confonen massa fàcilment amb vagues frases nòrdiques, i que ara estan iniciant una investigació basant-se en una mítica cultura atlant».
Himmler no pensava igual. Sobre el «Reichführer», Heather Pringle afirma: «Himmler volia lliurar a l'Alemanya nazi del catolicisme. Per aconseguir conrear de forma molt especial una gran amistat amb Karl-Maria Wiligut, un excoronel de l'Exèrcit Imperial d'Àustria i antic pacient psiquiàtric que als seus 67 anys afirmava ser descendent del déu nòrdic Thor i tenir coneixements secrets de les antigues tribus germàniques ». 

Guillermo Lona, ABC

dimarts, 22 de maig de 2012

Noves dades sobre la piràmide de Keops

 
Les investigacions de l'arquitecte català Miquel Pérez Sánchez durant més de deu anys han permès reconstruir per ordinador amb gran exactitud la piràmide de Keops. Les conclusions de la seva tesi doctoral doctoral també mostrarien que estava coronada per una esfera de més de dos metres. Fins ara s’havia proposat que la zona més elevada de la piràmide estava coberta d'or, però cap estudi havia fet referència a una bola situada a la seva zona més alta.




Pérez Sánchez, ha explicat en la presentació de l'estudi que "de l'anàlisi de la piràmide es dedueix que era una espècie d'enciclopèdia del saber del seu temps". La Gran Piràmide, l'edificació més important del Regne Antic, va ser construïda durant el regnat de Khufu (2550 a 2527 abans de l’Era moderna), segon faraó de la IV Dinastia, més conegut per Keops gràcies a Heròdot.
Va ser la primera de les anomenades 7 Meravelles del Món Antic i l'única que ha s'ha conservat dempeus, i en l'actualitat està desproveïda del seu recobriment original de blocs de pedra calcària blanca i el seu cim ha perdut 9 metres d'altura, de manera que fins ara no se'n coneixia la forma exacta, segons Miquel Pérez. L'esfera que coronava la piràmide, d’acord amb la hipòtesi de Pérez Sánchez, simbolitzava l'Ull d'Horus i tenia un diàmetre de 2,718 colzes reals (2,7 metres), la mesura aproximada del número e. 
Miquel Pérez afegeix que aquesta esfera de coronació estava, a la vegada, proporcionada amb el Sol i amb Siri, l'estrella més brillant del cel, associada a Isis. Les investigacions de l'arquitecte, han permès dibuixar el monument per ordinador amb una exactitud de 4 decimals. Això és "100 vegades superior a la precisió habitual en arquitectura". El dibuix tridimensional de la Gran Piràmide ha permès descobrir les seves mesures originals, analitzar-la i entendre el significat històric del monument. Miquel Pérez ha indicat que, a més de l'esfera de coronació, avui desapareguda, aquesta reconstrucció ha possibilitat conèixer "l'angle d'inclinació, de 51,84º; la plataforma de suport de l'esfera, de perímetre pi colzes reals; i l'altura del vèrtex piramidal, de 277.778 colzes reals, igual al quocient de dividir 1.000.000 per 3.600".

 El doctor Miquel Pérez Sánchez, en una recent entrevista a La Vanguardia

Segons l’opinió de l’arquitecte el descobriment de la forma i les mesures originals de la Gran Piràmide, i la seva reconstrucció i anàlisi, ha revelat "una arquitectura feta de pura filigrana matemàtica i geomètrica, geodèsica i astronòmica". Els egipcis que van idear aquesta piràmide tenien "coneixements científics insospitats, entre els quals s'ha de destacar l'ús del Teorema de Pitàgores dos mil•lennis abans del savi de Samos, una precisió en la definició del número pi amb 6 decimals que es va avançar 3 mil•lennis, així com el coneixement del número e i de les mesures de la Terra, el Sol i Siri que es van anticipar més de 4 mil•lennis". La dependència geodèsica de la Gran Piràmide ha estat confirmada per relacions d'escala basades en el sistema sexagesimal: el meridià terrestre pot obtenir-se com 43.200 vegades el perímetre del sòcol en contacte amb la terra; el radi polar, com 43.200 vegades l'altura total del monument, i el perímetre mitjà de la Terra, com 21.600 vegades el perímetre total del sòcol". Les dades astronòmiques aportades per Plutarc han permès situar el monument en el seu context històric: "A la Gran Piràmide, el faraó Khufu, alhora que va construir la seva tomba, va edificar un cenotafi commemoratiu del Mil•lenari del Diluvi en homenatge als seus avantpassats morts". Aquest fet explica la causa que Snefru, el pare de Khufu, fes construir tres piràmides per buscar la piràmide perfecta: "Tenia una cita amb la història i aquest fet explica l'esforç dels arquitectes de Khufu per incloure dintre de la Gran Piràmide els coneixements del passat".

Informació textual. El Periódico de Catalunya
Informació gràfica: La Vanguardia

dissabte, 17 de març de 2012

El periódico de Catalunya especula amb el Papa Negre

En un article sobre el talp que hi ha en el Vaticà i les ordres que ha donat Benet XVI per descobrir-lo, el Periódico de Catalunya d'avui recorda les profecies de Sant Malaquies sobre el Papa Negre.
Segons el rotatiu el Vaticà ha obert tres investigacions sobre les filtracions de documents oficials i confidencials a la premsa, que aquestes últimes setmanes han revelat circumstàncies desconegudes sobre L'Esta pontifici. Entre aquestes hi ha l'existència un complot per acabar "en 12 mesos" amb la vida del Papa, la seva possible dimissió i el malestar que gira al voltant del final del secret financer de l'Institut per a les Obres de Religió (IOR) o banc del Papa, que han posat fi a un paradís fiscal al centre de Roma.
Una de les investigacions obertes és un sumari criminal posat en mans del fiscal de l'Estat Pontifici; la segona és una investigació administrativa que dirigirà la Secretaria d'Estat; i la tercera consisteix en una comissió d'alt nivell, ordenada per Benet XVI, per tal de descobrir qui és el culpable de traïció.
La notícia, hauria estat donada pel diari vaticà L'Osservatore Romano, dins d'una entrevista del mateix director del diari, Gian Maria Vian, a monsenyor Angelo Becciu, substitut de la Secretaria d'Estat, segona autoritat vaticana després del Papa.
Seguint El Periódico, els pocs que s'haurien comportat amb deslleialtat "no han d'ofuscar aquesta realitat positiva" de la cúria o govern central de l'Església, afirmaria el monsenyor, que a més subratllaria que a causa de les filtracions "massa vegades la imatge de la cúria no es correspon a la realitat, que és molt millor, encara que ofuscada per la greu deslleialtat d'alguns". A més de referir-se a les investigacions obertes, monsenyor Becciu expressaria el seu desig que "es recompongui la base del nostre treball, amb la confiança recíproca", i afegiria que Benet XVI està ben informat sobre la qüestió
Becciu s'hauria referit als talps que han filtrat la documentació, qualificant-los com a persones que "s'han aprofitat d'una situació de privilegi" per publicar documents dels quals "tenien l'obligació de respectar la confidencialitat".
En els darrers mesos, han estat publicats per Il Fatto Quotidiano, diari italià contracorrent, diversos documents interns del Vaticà sobre fets reals i d'altres força rebuscats. Per exemple, que un monsenyor italià hauria explicat a algunes autoritats xineses que a Benet XVI li quedaven 12 mesos de vida. No per cap malaltia, sinó perquè algú posaria fi al seu pontificat. La informació, suposadament produïda a la Xina, hauria arribat al Vaticà, segons la font esmentada, a través d'Alemanya, de la mà d'un cardenal d'Iberoamèrica.
El Periódico ens recorda que la història recent del Vaticà mostra que les informacions reals de vegades arriben per vies inversemblants, com quan el cap dels serveis secrets francesos va anar personalment al Vaticà a informar que tenien notícia d'un atemptat contra Joan Pau II i el van despatxar educadament. Tots sabem, però, que al cap d'uns mesos (1981), el turc Ali Agca va disparar-li. Una altra informació que va sortir a la llum va ser la possible dimissió del Papa, feta pública aparentment a partir d'unes afirmacions de Benet XVI, publicades al llibre-entrevista Llum del món de Peter Seewald, publicat el novembre del 2010.
El tercer element que se sumaria a aquesta espècie ofensiva contra el papat actual és el paper del seu secretari d'Estat, el cardenal Tarsicio Bertone. Després de diversos errors per manca d'experiència diplomàtica, alguns bisbes alemanys i francesos haurien demanat que se'l destituís. Les pressions contra ell serien tan fortes que s'espera que el Papa el substitueixi després d'haver complert els 75 anys.
Ara bé, al Cèsar allò que és del Cèsar. El que més molestaria a l'interior dels Palaus Apostòlics seria la imposició de Benet XVI perquè el Vaticà firmés el tractat internacional contra el blanqueig de diners. A partir de la signatura el desembre passat, l'IOR, correntment conegut com a banc del Papa, està obligat a donar a conèixer les seves operacions a l'autoritat internacional que vigila sobre les transaccions financeres...
Per això ara alguns analistes d'assumptes vaticans estarien relacionant totes les filtracions de documents amb les citades informacions com una lenta campanya de desprestigi en contra del pontificat de Joseph Ratzinger. En paraules del Periódico la publicitat negativa inclou que el Papa té un secretari d'Estat impresentable i ha tret de l'anonimat el banc, de manera que algun boig podria acabar amb ell o bé, abans que succeeixi, podria presentar la seva dimissió". Però Ratzinger, que coneix bé la Cúria després de ser-hi durant 25 anys sense escorar-se, hauria decidit una contraofensiva per descobrir el talp: tres investigacions en paral·lel una d'elles de tipus criminal.
El Periódico acaba l'article assenyalant que "potser els esotèrics es deuen estar fregant les mans, evocant les profecies de Malaquies sobre el 'tots contra tots' que suposadament va vaticinar que succeiria abans de l'elecció d'un 'papa negre', a qui hauria succeït un 'antipapa' i, tot seguit, hauria arribat 'la fi del món'".

dijous, 15 de març de 2012

Fa 75 anys de la mort de Lovecraft

 
El dia 15 de març de 1937 va morir l’escriptor Howard Phillips Lovecraft. Creador d’una cosmogonia d’horror còsmic que recull els Mites del Cthulhu i que protagonitzen uns éssers 'primordials' vinguts de l’espai exterior a la Terra fa milions d’anys i que són despertats, inconscientment, pels humans.
Unes històries, les que explicava l’autor de Providence, que el fan rivalitzar amb el també americà de l'est Edgar Poe, en quant a preeminència entre els majors autors del gènere de terror. És absolutament inexcusable per un amant de la literatura de terror no haver llegit A les muntanyes de la follia, L’horror de Dunwich o alguna selecció dels seus relats en els quals van participar altres escriptors.
No és la seva vida la d’un literat plena d’aventures escabroses com les que viuen els seus personatges davant ‘d’horrors indescriptibles’ en ‘ciutats ciclopies’ si no la d’una persona a la qual no li agradava la vida social encara que sí era un infatigable i cordial escriptor de cartes. Encara que es va casar i va viure per un espai de temps a Long Island, fora de la seva Providence en la qual va passar la major part de la seva vida, mai es va sentit còmode en el matrimoni.
Els seus relats han estat portat al cinema de forma constant i gairebé sempre desafortunada, encara que ell mateix va evitar l’estrena d’una basada en la seva obra, de la qual destaquen Reanimator o Dagón, l’última pel•lícula de Francisco Rabal o darrerament s’ha parlat d’una versió de En les muntanyes de la follia protagonitzada per Tom Cruise i dirigida per Guillermo del Toro.
A la música la seva influència encara ha estat més gran, sobretot al heavy metal, tant que no és difícil trobar un grup del gènere que no tingui una cançó dedicada a algun relat de Lovecraft tal i com han fet Metallica (The Call of Cthuluh), Morbid Angel (Altars of Madness)...
Alguns aficionats i investigadors han considerat que les obres de Lovecraft podrien haver inspirat part dels relats sobre fets estranys a indrets paranormals de Catalunya com el cas de Tivissa on, a partir d'un cas ufòlogic original i els relats de Juli Roca Muntanyola, durant els anys 80 de diverses persones barcelonines vinculades llavors al món del misteri. 

Informació sobre Lovecraft del diari digital El Debat.

dilluns, 5 de març de 2012

Les germanes de l'Halo de Belcebú

Hi ha culebrots que a l'actualitat quotidiana de Castelló i les seves comarques es repeteixen i apareixen en les pàgines dels rotatius com serps d'estiu. Un tema recurrent en la premsa local és el de les sectes satàniques que des de mitjans dels anys vuitanta, quan pel que sembla van proliferar aquest tipus de col·lectius, marquen l'actualitat més morbosa en els mitjans de comunicació. Aquestes notícies sobre sectes, aquelarres més o menys orgiàstics i atemptats contra els cementiris, a Castelló tenen a unes singulars protagonistes que són Les Germanes de l'Haló de Belcebú, una organització satànica que pel que sembla opera des de mitjans dels anys vuitanta en diversos municipis de la Plana Baixa encara que mai ningú ha conegut alguna de les seves sòcies. El primer esment a Les Germanes de l'Halo de Belcebú va aparèixer a les pàgines del diari Mediterráneo en aquell mes de febrer de 1987 quan una dona, de la qual no es va revelar la seva identitat, va denunciar que en un pis de Vila-real, al costat de la antiga Torre Motxa, se celebraven misses negres en què es adorava al diable. Aquella notícia va causar un autèntic enrenou a la població i mitjans de comunicació d'àmbit estatal, que ja practicaven l'avui molt popular teleporqueria, es van fer ressò d'aquestes. La Policia va assegurar que iniciaria una investigació sobre aquesta secta i les seves pràctiques nigromants, però res es va poder treure en clar pel gran hermetisme amb què es van trobar els agents en els ambients que estan relacionats amb les pràctiques de la màgia negra.
Als pocs dies de conèixer-se la aquestes fosques pràctiques a Vila-real, una nova denunciant anònima va revelar que a la Vall d'Uixó també se celebraven aquest tipus de rituals i que diverses dones formaven part de la sinistra confraria satànica de les Germanes de l'Halo de Belcebú. I com a Vila-real, la psicosi es va apoderar del municipi de la Plana Baixa, on es va aixecar un clima de sospita que va alterar la normal convivència al poble. Així ho va dir l'alcalde valler, Vicente Zaragoza, qui va dubtar de la veracitat d'aquestes informacions i, en qualsevol cas, les va atribuir a la superxeria de gent sense cultura i fàcilment manipulables. Però la veritat és que al terme municipal de la Vall van aparèixer diversos objectes utilitzats en la celebració de les misses negres, cosa que va provocar més misteri sobre l'existència d'aquestes sectes satàniques.

El Periódico Mediterráneo, 26/02/2012

dimarts, 14 de febrer de 2012

L'Informe Cometa

El divendres 16 juliol 1999 es va publicar a França un document oficial sota el títol OVNIS i la Defensa: davant de què hem d'estar preparats? (Els Ovni Et La Defense: A quoi doit-on es préparer?) Aquest informe de noranta pàgines era el resultat d'un estudi sobre OVNIS que cobria molts aspectes, especialment els referents a la seguretat nacional.
L'estudi el va dur a terme durant diversos anys un grup independent d'antics auditors de l’Institut d'Estudis Avançats per a la defensa nacional (IHEDN en francès) i experts en diversos camps. Abans de la seva publicació, aquest informe va ser enviat al president francès de l’època Jacques Chirac i el primer ministre Lionel Jospin.
L'informe té un prefaci del General Bernard Norlain de la Força Aèria, antic director del IHEDN i comença amb un preàmbul d’Andre Lebeau, antic president del Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES), l'equivalent francès de la NASA. El grup mateix estava presidit pel General Denis Letty de la Força Aèria, antic auditor (FA) de l'IHEDN.
El nom de l'informe, COMETA, és una abreviatura francesa les sigles del qual signifiquen “Comitè per a estudis avançats”. A l’inici del document es dóna una llista no exhaustiva de membres del grup que resulta força impactant. Inclou:

General Bruno Lemoine de la Força Aèria (FA del IHEDN)
Almirall Marc Merlo (FA del IHEDN)
Michel Algrin, doctor en Ciències Polítiques i jutge (FA del IHEDN)
General Pierre Bescond, enginyer d'armaments (FA del IHEDN)
Denis Blancher, Cap de la Policia Nacional i ministre de l'Interior
Christian Marchal, enginyer en cap del Cos Nacional de Mines i Investigació. Director de l’Oficina Nacional d'Investigacions Aeronàutiques (Onera)
General Alain Orszag, Doctor en Ciències Físiques, enginyer d'armaments

El comitè també expressa la seva gratitud als col·laboradors externs com Jean-Jacques Velasco, cap del SEPRA del CNES; François Losange , president de Fleximage, especialista en anàlisi fotogràfica; i el General Joseph Domange, de la Força Aèria, delegat de l'Associació d'Auditors a l’IHEDN.
El General Norlain explica en un pròleg curt com va ser creat el comitè. El General Letty venir a veure-li al març de 1995, quan ell era director de l'IHEDN, per discutir la seva idea de crear un comitè sobre OVNIS. Norlain li va expressar el seu interès i el va adreçar a l'associació d'auditors de l’IHEDN la qual va brindar-li el seu suport proporcionant diversos dels seus membres juntament amb d’altres experts.
És interessant recordar aquí que fa vint anys hi va haver un informe de la mateixa organització la qual va conduir a la creació del GEPAN, la primera unitat d'estudi sobre OVNIS al CNES.
La majoria dels membres del comitè assumeixen o han assumit importants
funcions en la defensa, la indústria, l'ensenyament, la recerca o en l'administració central. El General Norlain expressa la seva esperança que aquest informe impulsés la posada en marxa de nous esforços a França que condueixin a una cooperació internacional.
El General Letty, com a president de COMETA, redacta la part central de l'informe: l'acumulació d'observacions ben documentades obliga ara a considerar totes les hipòtesis sobre l'origen dels OVNIS, “especialment la hipòtesi extraterrestre”. Després el comitè desenvolupa el contingut de l'estudi. La primera part consisteix en la presentació d'alguns casos d'extraordinària importància per a França i d’altres països.
A la segona part ells descriuen l'actual estat de la recerca, tant a França com a l'estranger, i els estudis realitzats per científics de tot el món que podrien proveir explicació parcial del fenomen OVNI d'acord amb lleis físiques conegudes. Després es revisen les explicacions generals, des d'avions secrets fins a la manifestació extraterrestre.
A la tercera part s’aborden les mesures a prendre en relació a la defensa, basant-se amb la informació proporcionada per pilots civils i militars. Les conseqüències estratègiques, polítiques i religioses que resultarien si la hipòtesi extraterrestre fos confirmada.


PART I: "fets i testimonis"

Molts dels casos seleccionats són ben coneguts per la majoria d'investigadors, i només necessiten ser esmentats aquí. 

Testimonis de pilots francesos:
M.Giraud ,pilot del Mirage IV (1977)
Coronel Bosc, pilot de combat (1976)
Vol aeri francès AF 3532 (Gener de 1974)

Casos aeronàutics mundials:
Lakenheath (U.K., 1956)
RB-47 (U.S., 1957)
Teheran (1976)
Russia (1990)
San Carlos de Bariloche (Argentina, 1995)

Observacions des del terra:
Valensole (Maurice Masse, 1965)
Cussac, Cantal (1967)
Trans-en-Provence (1981)
Nancy (el cas "Amaranth", 1982)

Contraexemple de fenomenologia explicada (dos casos)

Encara que la selecció és limitada, sembla que és suficient per convèncer el lector no informat però de ment oberta a la realitat dels OVNIS.


PART II: "L'Estat actual de coneixements"

La segona part comença amb una revisió de la recerca oficial sobre OVNIS a França, des de les primeres instruccions donades a la gendarmeria el 1974 per al registre d'informes, fins a la creació del GEPAN el 1977, la seva organització i els seus resultats, incloent un recull de més de 3000 informes de la gendarmeria, casos exemplars i anàlisis estadístiques.
Després passa revista als acords subscrits pel GEPAN i després pel SEPRA, amb la força aèria, amb l'exèrcit, l'aviació civil i altres organitzacions, com ara laboratoris civils i militars per a l'anàlisi de mostres i fotos.
Pel que fa als mètodes i resultats del SEPRA, es fa memòria d’alguns casos famosos (Trans-en-Provence, l'Amarante) i emfatitza la importància dels catàlegs de casos, principalment de pilots (catàleg Weinstein) i informes de radar i contacte visual arreu del món.
Aquí apareix una nota històrica amb una referència a la famosa carta del General Twining datada el setembre de 1947, la qual arriba a afirmar la realitat OVNI.
El següent capítol, anomenat "OVNIS: Hipòtesi i intents de Modelització" ("OVNI: Hypotheses, essais de modélisation") discuteix alguns models i hipòtesis que estan sota estudi a diversos països. Ja s'han fet simulacions parcials dels sistemes de propulsió dels OVNIS, basades en observacions relatives a la velocitat, moviments i acceleracions, fallada general dels motors de les aeronaus properes a un OVNI i paràlisi corporal dels testimonis. Un model és la propulsió MHD, assajada amb èxit sota l'aigua i de la qual s'espera obtenir resultats positius a l'atmosfera mitjançant la utilització de circuits superconductors, d'aquí a unes poques dècades. S’esmenten breument d’altres estudis relacionats amb la propulsió atmosfèrica i espacial, com ara els raigs de partícules, l’antigravetat, o la impulsió planetària i estel·lar.
Es suggereix que la fallada dels motors de les aeronaus properes a un OVNI pot ser explicada per radiacions de microones. De fet, generadors de hiperfreqüència de gran potència estan en estudi a França i en d’altres països. Una aplicació són les armes de microones. Raigs de partícules, com ara els protons, que ionitzen l'aire i per tant es fan visibles, poden explicar l'observació de raigs lluminosos truncats. Les microones poden explicar la paràlisi corporal.
Després continuen amb diverses hipòtesis extraterrestres. Una versió ha estat desenvolupada a França pels astrònoms Jean-Claude Ribes i Guy Monnet, basada en el concepte d’"illes espacials" del físic nord-americà O'Neill, i que és compatible amb les teories físiques més modernes.
S’inspecciona succintament la recerca sobre OVNIS als Estats Units, Regne Unit i Rússia. Als Estats Units, la premsa i les enquestes mostren un marcat interès i preocupació pública, però la posició oficial, especialment de la Força Aèria, és encara de negació, en concret que no suposa una amenaça a la defensa nacional. De fet, documents desclassificats i emesos sota la llei FOIA, mostren una altra cara que parla d'OVNIS vigilant instal·lacions nuclears i de l'estudi continu dels OVNIS per part d'agències d'intel·ligència i els militars.
L'informe emfatitza la importància, als Estats Units, de les associacions privades independents. Esmenten el document Les Millors Evidències disponibles enviat el 1995 a milers de personalitats del món, i el grup de treball de Sturrock el 1997, tots dos patrocinats per Lawrence Rockefeller.
Òbviament, el document Les Millors Evidències disponibles ha estat favorablement acollit pels autors de l'informe COMETA.
El comitè també ressalta les declaracions públiques de presumptes alts càrrecs amb accés a informació privilegiada com el Coronel Philip Corso, i conclou que el seu testimoni podria ser parcialment revelador de la situació real en els Estats Units, tot i la gran quantitat de crítics.
L'informe descriu breument la situació al Regne Unit, amb especial menció a Nick Pope, i suggereix la qüestió de la possible existència de estudis secrets conjunts amb els serveis nord-americans. També esmenta els estudis de Rússia i els informes emesos per la KGB el 1991.


PART III: "OVNIS i la defensa"

A la tercera part de l'informe es declara que si bé es cert que fins a la data no s'ha provat cap acció hostil dels OVNIS, alguns actes de intimidació sí s'han registrat a França (el cas Mirage IV, per exemple). Ja que l'origen extraterrestre dels OVNIS no pot ser descartat, és necessari estudiar les conseqüències d'aquesta hipòtesi des dels punts de vista estratègic, polític, religiós i informatiu.
El primer capítol de la part III es dedica a les estratègies factibles i comença amb preguntes fonamentals. Quines intencions i estratègies es podrien deduir del comportament dels OVNIS si aquests fossin extraterrestres?
Aquestes preguntes obren la part més controvertida de l'informe. S’exploren les possibles motivacions dels visitants extraterrestres, com per exemple que els extraterrestres estiguin protegint al planeta terra dels perills d'una guerra nuclear, idea suggerida pels vols repetitius de OVNIS per sobre de sitges de míssils nuclears. El comitè després sospesa les possibles repercussions del comportament, oficial o no, de les diferents nacions i focalitza en la possible existència de contactes privilegiats i secrets que podrien ser atribuïts als Estats Units. L'actitud dels Estats Units és vista com "d'allò més estranya" des del esdeveniment de Roswell el 1947. Des d'aquesta data, s’ha instal·lat una política contundent de secretisme, cosa que es podria explicar com un intent de protegir a qualsevol preu la superioritat tecnològica adquirida pels estudis sobre OVNIS.
A continuació l'informe tracta la qüestió "Quines mesures hem de prendre ara? "Si més no, sigui quina sigui la naturalesa dels OVNIS, es requereix una vigilància crítica en particular referent al risc de "Manipulacions desestabilitzadors". Una mena de "vigilància còsmica" haurien de poder aplicar les elits,d’abast nacional i internacional per evitar qualsevol sorpresa desagradable, interpretacions errònies i manipulacions hostils.
A nivell francès, COMETA sol·licita un reforç del SEPRA i recomana la creació d'un comitè al més alt nivell governamental que s'encarregui del desenvolupament d'hipòtesis, estratègies i la preparació d'acords cooperatius amb altres nacions europees o de fora. El següent pas seria que els estats europeus i la Unió Europea desenvolupessin una activitat diplomàtica amb els Estats Units en el marc de les aliances polítiques i estratègiques.
Una qüestió clau de l'informe és "Per a quins esdeveniments hauríem d'estar preparats? "Esmenta escenaris com ara un contacte oficial amb els extraterrestres; descobriment de bases OVNIS i alienígenes a la Terra; invasió (donada per improbable) i atacs localitzats o a gran escala; manipulació i desinformació deliberada amb l'objectiu de desestabilitzar altres nacions.
COMETA presta especial atenció a les "implicacions aeronàutiques", amb recomanacions detallades dirigides al personal aeri, als controladors, als meteoròlegs i als enginyers. També fa recomanacions d’abast científic i tècnic destinades a la recerca i desenvolupament amb beneficis potencials per a la defensa i la indústria. Més endavant el informe explora les implicacions polítiques i religioses dels OVNIS, usant com a model la perspectiva de la nostra pròpia exploració espacial: què faríem nosaltres? Com contactaríem amb civilitzacions menys avançades?
Aquest enfocament no és nou per als lectors ben informats de l'abundant literatura ufològica, però té un especial valor aquí, en ser tractada a més alt nivell. Les implicacions per a la premsa i l'opinió pública no són negades, amb els problemes de desinformació, por al ridícul, i manipulació per part de certs grups.
En la seva conclusió, l'informe COMETA afirma que la realitat física dels OVNIS, sota control d'éssers intel·ligents, és "gairebé certa". Només una hipòtesi explica totes les dades disponibles: la hipòtesi de visitants extraterrestres. Aquesta hipòtesi no ha estat provada però té conseqüències de llarg abast. Els objectius dels presumptes visitants romanen desconeguts però han de ser objecte d'especulacions i escenaris probables.
En la seva recomanació final, COMETA subratlla de nou la necessitat de:
  • Informar les persones amb poder de decisió i en posicions de responsabilitat.
  • Reforçar els mitjans d'investigació i estudi en el SEPRA.
  • Considerar si les agències encarregades de l’espai detecten OVNIS.
  • Crear un comitè estratègic al més alt nivell d'Estat.
  • Cooperar diplomàticament amb els Estats Units en les qüestions més importants.
  • Estudiar mesures d'emergència.
Finalment, aquest document està acompanyat per set interessants apèndixs que valen la pena llegir fins i tot per ufòlegs experts:
  1. Detecció radar a França.
  2. Observacions astronòmiques.
  3. Vida a l'univers.
  4. Colonització espacial.
  5. El cas Roswell i la possible desinformació.
  6. Antiguitat del fenomen OVNI i fonaments per a una cronologia
  7. Reflexió sobre aspectes psicològics, sociològics i polítics del fenomen OVNI.

Versió catalana del resum de Gildas Bourdais.

dilluns, 6 de febrer de 2012

Desapareix l'Atlàntida de Google Earth

Google Earth ha estat actualitzat per eliminar un patró reticular que havia fet que s'estenguessin els rumors que la ciutat submergida de l'Atlàntida havia estat trobada.
El 2009 els usuaris de Google Earth van descobrir una gran xarxa al fons marí que semblava la llegendària ciutat. Google es va afanyar a explicar que la falsificació la va causar la superposició de conjunts de dades i que no havien descobert l'Atlàntida. No obstant, el mapa s'havia mantingut fins ara.
Aquesta setmana, l'empresa ha anunciat que per commemorar el seu tercer aniversari ha llançat una important actualització que promet donar als usuaris una “clara visió” del paisatge subterrani de la Terra.
La nova versió ha sorgit de la col·laboració de Google amb l'Institut Scripps d'Oceanografia, l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), la Marina dels Estats Units, NGA i el GEBCO.
Segons David Sandwell, geofísic de Scripps, la versió original de Google Ocean contenia milers d'errors relacionats amb les dades arxivades. “Els estudiants han passat els últims tres anys identificant i corregint els errors, i han afegit totes les dades recollides per una ecosonda i arxivades al Centre Nacional de Dades Geofísiques, a Boulder (Colorado)”, ha explicat Sandwell.
La nova versió de Google Earth inclou imatges més precises dels oceans obtingudes a partir de les dades recollides pels creuers d'investigació fets en els últims tres anys.
El mapa de Google ara coincideix amb el que utilitza la comunitat d'investigadors, i això fa que el programa de Google Earth sigui molt més útil com una eina per a la planificació de creuers a zones inexplorades.

dilluns, 2 de gener de 2012

Ovnis sobre els Països Catalans

Sembla que darrerament els ovnis que sobrevolen els Països Catalans han ocupat un espai a les revistes espanyoles d'esoterisme. Segons hem llegit a Documentat.net, del brillant, però misteriós científic Jordi Ardanuy, s'ha publicat recentment informació sobre 4 casos.
Així el 17 de setembre, a les 21.15 hores, Antoni Alemany, veí de Palma de Mallorca va capturar 18 instantànies de vuit objectes lluminosos en forma de disc que evolucionaven sobre el mar.
Per la seva banda, el  5 d’octubre els veïns de Santa Eulàlia a l’illa d’Eivissa es van veure sorpresos per un estrèpit similar al d’un tro. Alguns testimonis van afirmar que el so va coincidir amb al caiguda d’un objecte similar a una estrella fugaç, però de mida més gran que desprenia una llum intensa de color blau i que deixava una traça de fum. Alguns observador van creure que es tractava d'un ovni i el van associar amb l’illot d’Es Vedrà, on alguns creuen que hi ha una base de plats voladors, o quelcom comparable.  
 Un altre cas es va produir al Baix Empordà. Antonio P. es trobava a casa seva el 8 d’octubre, en una urbanització a uns 100 metres de Platja d’Aro, quan al voltant de les 21.15 hores va contemplar a través dels vidres de la terrassa, el vol de cinc objectes lluminosos sobre el mar, davant de la població.
L'última observació va succeir al Baix Llobregat. A les 20.50 hores del 18 d’octubre de 2011, Francisco Recio va sortir al seu balco de Viladecans, quan va contemplar una bola lluminosa totalment rodona, d’un color blanc resplendent que es dirigia cap a la meva posició a força velocitat

El suïcides dels Ovnis: de tornada a Barcelona

Labay mantenia estreta relació amb els suïcides, participava dels seus contactes i viatjava assíduament a Terrassa per veure'ls. Era la persona idònia per fer-nos una idea de com pensaven José Rodríguez i Joan Turú, però l'infortuni estava amb nosaltres. Martín José Labay va tractar de suïcidar el dia de Reis de 1988 llançant-se per el pati interior de casa des d'una altura de set pisos. La sort semblava decidida a donar-nos l'esquena.
De tornada a Barcelona, ens vam posar en contacte amb Enrique Rubio, el cronista de successos que sens dubte va publicar més sobre el cas. Ell podia posseir informació de primera mà dels familiars. No obstant això, es va negar en rodó a facilitar qualsevol dada per minúscula que fos. Què podia amagar-se darrere de tant misteri? Per què, en esmentar el nostre interès en el cas, amics com Josep Maria Cases Huguet o José Ruesga, es negaven a ajudar-nos escudant-se en la confidencialitat del cas? Intuíem que aquest silenci estava motivat per Tivissa, una misteriosa zona confrontant a Mora d'Ebre en la qual Joan Turú va estar investigant per compte del CEI (Centre d'Estudis Interplanetaris). Curiosament, el dossier de Tivissa és l'únic que ha estat robat de l'arxiu d'aquesta institució en vint anys.
José Antonio Galán es va interessar des de 1967 en la fenomenologia ovni. Membre de la RNC (Red Nacional de Corresponsals) i ADIASA, el 1972 comença a indagar sobre el "cas Terrassa" i troba importants paral•lelismes amb un altre "suïcidi": el de dos joves de 16 i 18 anys de Lleida. El seu comú denominador: el suïcidi a la via del tren i el seu interès per Tivissa. Després d'intensos anys de treball, Galán es desfà del seu arxiu i deixa definitivament la ufologia. Galán va arribar a la conclusió que José Rodríguez i Joan Turú van ser assassinats.
El difunt escriptor i pioner de la ufologia, Marius Lleget, era en aquella època un dels més grans divulgadors del tema ovni-extraterrestre. Arran del "suïcidi" dels ufòlegs de Terrassa la seva trajectòria va donar un gir de 180 graus. Quan, després de la mort d'aquests, es converteix en destinatari de dues cartes pòstumes, els seus editors l’espremen al màxim. No obstant això Lleget, en el fons poeta del cosmos, es sumeix en una profunda depressió que el porta en dues ocasions a la porta del suïcidi i a un any de reclusió en un psiquiàtric.
Abans, com dèiem, seria utilitzat com a punt de mira pels seus editors. La seva condició de ploma àgil i docta en matèria extraterrestre el situava en una posició privilegiada per enjudiciar el cas dels suïcides i el de moltes associacions d'amics de l'espai que llavors existien. Lleguet no va trigar a erigir-se en el "enemic del tema extraterrestre" per a molts ufòlegs. Quan el tema dels suïcides comença a refredar-se, el director de Lleguet, Enrique Rubio, rep un anònim que deia així:

«SABIA VOSTÈ QUE JOAN TURÚ VALLÈS VA ESTAR INVESTIGANT FINS A LA SACIETAT SOBRE LA "CONCA "DE TIVISSA A LA RECERCA DEL REFUGI ON ES CREU HABITEN" ELLS ", O S'ADAPTEN A LA NOSTRA ATMOSFERA? PER QUÈ NO INVESTIGA, "DE VERITAT"? POTSER TROBARIA COSES QUE LI INTERESSA MOLT»

Després de les nostres investigacions, van trobar seriosos indicis que el mateix Marius Lleguet havia estat l'autor de l'anònim. No obstant això, i tractant de seguir fins a les últimes conseqüències la investigació, preparem l'expedició a Tivissa el febrer d'enguany.
Convertida en "meca de la ufologia" durant els anys 70, a la Conca de Tivissa havien acudit desenes de ufòlegs espanyols pretenent trobar en alguna de les centenars de coves l'entrada a la suposada "base extraterrestre" l'existència defensaven alguns divulgadors com Juli Roca Muntañola. Nosaltres tampoc vam trobar la "base" però, per a sorpresa nostra, tres dies abans de la nostra arribada, un OVNI havia estat vist a la zona. No obstant això, no trobem cap pista que relacionés directament a Joan Turú amb Tivissa, i vam començar a intuir que aquesta podia haver estat una pista falsa preparada anys abans per desorientar possibles investigadors posteriors del "cas Terrassa".
No obstant això, no ens vam descoratjar i vam començar a seguir una altra pista relacionada amb el cas: l'afer UMMO.
Tal i com ens diria el Pare Enrique López Herrero, conegut investigador sevillà del tema UMMO en els anys 60 i 70, "Tot contactat espanyol havia d'estar relacionat amb l'assumpte UMMO", notablement divulgat en aquella època en què encara no existien a Espanya altres grups com Fraternitat Còsmica o Missió Rama.
Si a més tenim en compte que existia una total afinitat entre la filosofia de José Rodríguez i Fernando Sesma, a més de la probable amistat personal, no és de sorprendre aquesta relació. Però, per si això no fos suficient, recentment, i gràcies a l'investigador José Juan Montejo, vam localitzar un document de l'associació Eridani, receptora de la informació de UMMO, en el qual es vincula directament a Rodríguez amb els "ummites".
Això no ens sorprèn, ja que ell viatjava constantment a causa de la seva professió i estava en contacte amb multitud d'investigadors espanyols. Fins i tot havia estat relacionat amb altres fenòmens estranys com, per exemple, les aparicions del Palmar de Troia, en les que va arribar a assistir al mateix Clemente Domínguez, el "Papa" del Palmar, en algun dels seus trànsits.
No obstant això, tots aquests fets van ser ignorats per la Policia en el seu moment. Quan ens vam entrevistar amb Ángel Hernández, avui Cap de la Policia Municipal de Terrassa, i en el seu dia oficial al càrrec de la investigació del cas, ell mateix ens va confessar que la investigació havia estat relativament breu.
Unes entrevistes a familiars i interrogatoris a alguns veïns i companys de treball van dictaminar la resolució del cas "Al cap i a la fi estava molt clar que eren dos simples sonats pels OVNIs ...".
Però nosaltres no opinàvem que fossin "simples", i menys tenint en compte que la relació de José Rodríguez i Joan Turú no es remuntava a anys, ni tan sols a mesos, en contra del que tothom pogués imaginar. Joan va conèixer a aquest tot just unes setmanes abans del suïcidi de tots dos.
Referent a això, vam poder consultar a Jordi M., amic íntim de Joan Turú i company en la seva afició ufològica: "Jo vaig conèixer a José Rodríguez perquè Joan me'l va presentar 15 dies abans de morir. Ell era la segona vegada que el veia. S'havien conegut poc abans per un anunci a l’Algo ".
Això va ser confirmat per Emilio Sáchez Montero, cosí de José Rodríguez Montero i qui, de no haver existit Joan Turú, potser hauria estat el company de "viatge a Júpiter" del seu cosí. Emilio, que era psicòleg, home equilibrat i de formació racional, ens va parlar del seu parent com un home culte i d'un carisma arrasador.
"El meu cosí tenia una gran personalitat, però a més d'això portava tota la seva vida estudiant, i fins i tot desenvolupant el que vostès anomenen capacitats parapsicològics. Va practicar ioga, meditació i, encara que sembli increïble, va arribar a desenvolupar aquestes facultats. Recordo que un dia, poc abans de morir, em va presentar Joan Turú.
Ell em va explicar, visiblement emocionat, que José no podia ser una persona normal. Em va dir que l'havia vist levitar a quatre metres del terra, i coses més increïbles. Jo no el vaig veure fer res semblant, però en diverses ocasions el meu cosí em va demostrar que tenia poders de clarividència i altres. Fins i tot després de la seva mort, vaig viure una sèrie de fenòmens que no puc explicar ... ".
Altres persones van tenir oportunitat de viure experiències insòlites amb José Rodríguez, entre ells un conegut polític català, el qual ens va demanar que no féssim públic el seu nom. Per no parlar de les quatre fotografies de suposats OVNIs a Terrassa, que hem trobat vinculades amb el cas.
Tot això ha fet suposar a alguns que potser Rodríguez, conegut en el món ufològic com el "Venusià" per la seva estranya personalitat, fos en realitat el que deia, i que els seus viatges a Júpiter i els seus gairebé mil pàgines de missatges revelats per "ells "resultessin autèntics.
No obstant això, pagar amb la vida un bitllet a Júpiter ens sembla massa car per a un jove de 21 anys que estava a punt de començar una nova vida amb la que havia de ser la seva dona.
L'entrevista a desenes de veïns, familiars, ufòlegs i autoritats, els viatges a Madrid, Saragossa, Tivissa i Terrassa, així com la consulta d'arxius ufològics i policials, hemeroteques i biblioteques, ens ha servit per reconstruir la història d'aquest gran "tabú " ufològic, però no per arribar a comprendre què va poder portar a un home com José Rodríguez a triar una mort tan horrible i a induir un jove intel•ligent, com Joan Turú, a acompanyar-lo.
Tampoc a comprendre com els fervents "deixebles" de Rodríguez van poder presenciar el suïcidi i col•locar, com ens va fer deduir M. Rodellar (el funcionari de jutjat que va realitzar l'aixecament dels cadàvers), el cartell de "els extraterrestres ens criden" en els cossos acabats decapitats.
Potser tot formés part d'un experiment de control mental. Potser fossin "silenciats" per una agència d'intel•ligència estrangera, o potser han viatjat a Júpiter del braç d'algun alienígena. Però mentre ningú demostri el contrari, el suïcidi de tots dos és el resultat d'un deliri místic produït per l'excessiu amor al cosmos i als extraterrestres.
I és que, de vegades, la bella llum de les estrelles ens enlluerna tant que ens cega, impedint-nos veure el que tenim al nostre voltant i la realitat que, en definitiva, ens ha tocat viure en el nostre món. Potser abans de buscar "crosses extraterrestres" haguem aprendre a caminar per nosaltres mateixos ...

Manuel Carballall, 1988