dilluns, 2 de gener de 2012

Ovnis sobre els Països Catalans

Sembla que darrerament els ovnis que sobrevolen els Països Catalans han ocupat un espai a les revistes espanyoles d'esoterisme. Segons hem llegit a Documentat.net, del brillant, però misteriós científic Jordi Ardanuy, s'ha publicat recentment informació sobre 4 casos.
Així el 17 de setembre, a les 21.15 hores, Antoni Alemany, veí de Palma de Mallorca va capturar 18 instantànies de vuit objectes lluminosos en forma de disc que evolucionaven sobre el mar.
Per la seva banda, el  5 d’octubre els veïns de Santa Eulàlia a l’illa d’Eivissa es van veure sorpresos per un estrèpit similar al d’un tro. Alguns testimonis van afirmar que el so va coincidir amb al caiguda d’un objecte similar a una estrella fugaç, però de mida més gran que desprenia una llum intensa de color blau i que deixava una traça de fum. Alguns observador van creure que es tractava d'un ovni i el van associar amb l’illot d’Es Vedrà, on alguns creuen que hi ha una base de plats voladors, o quelcom comparable.  
 Un altre cas es va produir al Baix Empordà. Antonio P. es trobava a casa seva el 8 d’octubre, en una urbanització a uns 100 metres de Platja d’Aro, quan al voltant de les 21.15 hores va contemplar a través dels vidres de la terrassa, el vol de cinc objectes lluminosos sobre el mar, davant de la població.
L'última observació va succeir al Baix Llobregat. A les 20.50 hores del 18 d’octubre de 2011, Francisco Recio va sortir al seu balco de Viladecans, quan va contemplar una bola lluminosa totalment rodona, d’un color blanc resplendent que es dirigia cap a la meva posició a força velocitat

El suïcides dels Ovnis: de tornada a Barcelona

Labay mantenia estreta relació amb els suïcides, participava dels seus contactes i viatjava assíduament a Terrassa per veure'ls. Era la persona idònia per fer-nos una idea de com pensaven José Rodríguez i Joan Turú, però l'infortuni estava amb nosaltres. Martín José Labay va tractar de suïcidar el dia de Reis de 1988 llançant-se per el pati interior de casa des d'una altura de set pisos. La sort semblava decidida a donar-nos l'esquena.
De tornada a Barcelona, ens vam posar en contacte amb Enrique Rubio, el cronista de successos que sens dubte va publicar més sobre el cas. Ell podia posseir informació de primera mà dels familiars. No obstant això, es va negar en rodó a facilitar qualsevol dada per minúscula que fos. Què podia amagar-se darrere de tant misteri? Per què, en esmentar el nostre interès en el cas, amics com Josep Maria Cases Huguet o José Ruesga, es negaven a ajudar-nos escudant-se en la confidencialitat del cas? Intuíem que aquest silenci estava motivat per Tivissa, una misteriosa zona confrontant a Mora d'Ebre en la qual Joan Turú va estar investigant per compte del CEI (Centre d'Estudis Interplanetaris). Curiosament, el dossier de Tivissa és l'únic que ha estat robat de l'arxiu d'aquesta institució en vint anys.
José Antonio Galán es va interessar des de 1967 en la fenomenologia ovni. Membre de la RNC (Red Nacional de Corresponsals) i ADIASA, el 1972 comença a indagar sobre el "cas Terrassa" i troba importants paral•lelismes amb un altre "suïcidi": el de dos joves de 16 i 18 anys de Lleida. El seu comú denominador: el suïcidi a la via del tren i el seu interès per Tivissa. Després d'intensos anys de treball, Galán es desfà del seu arxiu i deixa definitivament la ufologia. Galán va arribar a la conclusió que José Rodríguez i Joan Turú van ser assassinats.
El difunt escriptor i pioner de la ufologia, Marius Lleget, era en aquella època un dels més grans divulgadors del tema ovni-extraterrestre. Arran del "suïcidi" dels ufòlegs de Terrassa la seva trajectòria va donar un gir de 180 graus. Quan, després de la mort d'aquests, es converteix en destinatari de dues cartes pòstumes, els seus editors l’espremen al màxim. No obstant això Lleget, en el fons poeta del cosmos, es sumeix en una profunda depressió que el porta en dues ocasions a la porta del suïcidi i a un any de reclusió en un psiquiàtric.
Abans, com dèiem, seria utilitzat com a punt de mira pels seus editors. La seva condició de ploma àgil i docta en matèria extraterrestre el situava en una posició privilegiada per enjudiciar el cas dels suïcides i el de moltes associacions d'amics de l'espai que llavors existien. Lleguet no va trigar a erigir-se en el "enemic del tema extraterrestre" per a molts ufòlegs. Quan el tema dels suïcides comença a refredar-se, el director de Lleguet, Enrique Rubio, rep un anònim que deia així:

«SABIA VOSTÈ QUE JOAN TURÚ VALLÈS VA ESTAR INVESTIGANT FINS A LA SACIETAT SOBRE LA "CONCA "DE TIVISSA A LA RECERCA DEL REFUGI ON ES CREU HABITEN" ELLS ", O S'ADAPTEN A LA NOSTRA ATMOSFERA? PER QUÈ NO INVESTIGA, "DE VERITAT"? POTSER TROBARIA COSES QUE LI INTERESSA MOLT»

Després de les nostres investigacions, van trobar seriosos indicis que el mateix Marius Lleguet havia estat l'autor de l'anònim. No obstant això, i tractant de seguir fins a les últimes conseqüències la investigació, preparem l'expedició a Tivissa el febrer d'enguany.
Convertida en "meca de la ufologia" durant els anys 70, a la Conca de Tivissa havien acudit desenes de ufòlegs espanyols pretenent trobar en alguna de les centenars de coves l'entrada a la suposada "base extraterrestre" l'existència defensaven alguns divulgadors com Juli Roca Muntañola. Nosaltres tampoc vam trobar la "base" però, per a sorpresa nostra, tres dies abans de la nostra arribada, un OVNI havia estat vist a la zona. No obstant això, no trobem cap pista que relacionés directament a Joan Turú amb Tivissa, i vam començar a intuir que aquesta podia haver estat una pista falsa preparada anys abans per desorientar possibles investigadors posteriors del "cas Terrassa".
No obstant això, no ens vam descoratjar i vam començar a seguir una altra pista relacionada amb el cas: l'afer UMMO.
Tal i com ens diria el Pare Enrique López Herrero, conegut investigador sevillà del tema UMMO en els anys 60 i 70, "Tot contactat espanyol havia d'estar relacionat amb l'assumpte UMMO", notablement divulgat en aquella època en què encara no existien a Espanya altres grups com Fraternitat Còsmica o Missió Rama.
Si a més tenim en compte que existia una total afinitat entre la filosofia de José Rodríguez i Fernando Sesma, a més de la probable amistat personal, no és de sorprendre aquesta relació. Però, per si això no fos suficient, recentment, i gràcies a l'investigador José Juan Montejo, vam localitzar un document de l'associació Eridani, receptora de la informació de UMMO, en el qual es vincula directament a Rodríguez amb els "ummites".
Això no ens sorprèn, ja que ell viatjava constantment a causa de la seva professió i estava en contacte amb multitud d'investigadors espanyols. Fins i tot havia estat relacionat amb altres fenòmens estranys com, per exemple, les aparicions del Palmar de Troia, en les que va arribar a assistir al mateix Clemente Domínguez, el "Papa" del Palmar, en algun dels seus trànsits.
No obstant això, tots aquests fets van ser ignorats per la Policia en el seu moment. Quan ens vam entrevistar amb Ángel Hernández, avui Cap de la Policia Municipal de Terrassa, i en el seu dia oficial al càrrec de la investigació del cas, ell mateix ens va confessar que la investigació havia estat relativament breu.
Unes entrevistes a familiars i interrogatoris a alguns veïns i companys de treball van dictaminar la resolució del cas "Al cap i a la fi estava molt clar que eren dos simples sonats pels OVNIs ...".
Però nosaltres no opinàvem que fossin "simples", i menys tenint en compte que la relació de José Rodríguez i Joan Turú no es remuntava a anys, ni tan sols a mesos, en contra del que tothom pogués imaginar. Joan va conèixer a aquest tot just unes setmanes abans del suïcidi de tots dos.
Referent a això, vam poder consultar a Jordi M., amic íntim de Joan Turú i company en la seva afició ufològica: "Jo vaig conèixer a José Rodríguez perquè Joan me'l va presentar 15 dies abans de morir. Ell era la segona vegada que el veia. S'havien conegut poc abans per un anunci a l’Algo ".
Això va ser confirmat per Emilio Sáchez Montero, cosí de José Rodríguez Montero i qui, de no haver existit Joan Turú, potser hauria estat el company de "viatge a Júpiter" del seu cosí. Emilio, que era psicòleg, home equilibrat i de formació racional, ens va parlar del seu parent com un home culte i d'un carisma arrasador.
"El meu cosí tenia una gran personalitat, però a més d'això portava tota la seva vida estudiant, i fins i tot desenvolupant el que vostès anomenen capacitats parapsicològics. Va practicar ioga, meditació i, encara que sembli increïble, va arribar a desenvolupar aquestes facultats. Recordo que un dia, poc abans de morir, em va presentar Joan Turú.
Ell em va explicar, visiblement emocionat, que José no podia ser una persona normal. Em va dir que l'havia vist levitar a quatre metres del terra, i coses més increïbles. Jo no el vaig veure fer res semblant, però en diverses ocasions el meu cosí em va demostrar que tenia poders de clarividència i altres. Fins i tot després de la seva mort, vaig viure una sèrie de fenòmens que no puc explicar ... ".
Altres persones van tenir oportunitat de viure experiències insòlites amb José Rodríguez, entre ells un conegut polític català, el qual ens va demanar que no féssim públic el seu nom. Per no parlar de les quatre fotografies de suposats OVNIs a Terrassa, que hem trobat vinculades amb el cas.
Tot això ha fet suposar a alguns que potser Rodríguez, conegut en el món ufològic com el "Venusià" per la seva estranya personalitat, fos en realitat el que deia, i que els seus viatges a Júpiter i els seus gairebé mil pàgines de missatges revelats per "ells "resultessin autèntics.
No obstant això, pagar amb la vida un bitllet a Júpiter ens sembla massa car per a un jove de 21 anys que estava a punt de començar una nova vida amb la que havia de ser la seva dona.
L'entrevista a desenes de veïns, familiars, ufòlegs i autoritats, els viatges a Madrid, Saragossa, Tivissa i Terrassa, així com la consulta d'arxius ufològics i policials, hemeroteques i biblioteques, ens ha servit per reconstruir la història d'aquest gran "tabú " ufològic, però no per arribar a comprendre què va poder portar a un home com José Rodríguez a triar una mort tan horrible i a induir un jove intel•ligent, com Joan Turú, a acompanyar-lo.
Tampoc a comprendre com els fervents "deixebles" de Rodríguez van poder presenciar el suïcidi i col•locar, com ens va fer deduir M. Rodellar (el funcionari de jutjat que va realitzar l'aixecament dels cadàvers), el cartell de "els extraterrestres ens criden" en els cossos acabats decapitats.
Potser tot formés part d'un experiment de control mental. Potser fossin "silenciats" per una agència d'intel•ligència estrangera, o potser han viatjat a Júpiter del braç d'algun alienígena. Però mentre ningú demostri el contrari, el suïcidi de tots dos és el resultat d'un deliri místic produït per l'excessiu amor al cosmos i als extraterrestres.
I és que, de vegades, la bella llum de les estrelles ens enlluerna tant que ens cega, impedint-nos veure el que tenim al nostre voltant i la realitat que, en definitiva, ens ha tocat viure en el nostre món. Potser abans de buscar "crosses extraterrestres" haguem aprendre a caminar per nosaltres mateixos ...

Manuel Carballall, 1988