dimarts, 22 de maig de 2012

Noves dades sobre la piràmide de Keops

 
Les investigacions de l'arquitecte català Miquel Pérez Sánchez durant més de deu anys han permès reconstruir per ordinador amb gran exactitud la piràmide de Keops. Les conclusions de la seva tesi doctoral doctoral també mostrarien que estava coronada per una esfera de més de dos metres. Fins ara s’havia proposat que la zona més elevada de la piràmide estava coberta d'or, però cap estudi havia fet referència a una bola situada a la seva zona més alta.




Pérez Sánchez, ha explicat en la presentació de l'estudi que "de l'anàlisi de la piràmide es dedueix que era una espècie d'enciclopèdia del saber del seu temps". La Gran Piràmide, l'edificació més important del Regne Antic, va ser construïda durant el regnat de Khufu (2550 a 2527 abans de l’Era moderna), segon faraó de la IV Dinastia, més conegut per Keops gràcies a Heròdot.
Va ser la primera de les anomenades 7 Meravelles del Món Antic i l'única que ha s'ha conservat dempeus, i en l'actualitat està desproveïda del seu recobriment original de blocs de pedra calcària blanca i el seu cim ha perdut 9 metres d'altura, de manera que fins ara no se'n coneixia la forma exacta, segons Miquel Pérez. L'esfera que coronava la piràmide, d’acord amb la hipòtesi de Pérez Sánchez, simbolitzava l'Ull d'Horus i tenia un diàmetre de 2,718 colzes reals (2,7 metres), la mesura aproximada del número e. 
Miquel Pérez afegeix que aquesta esfera de coronació estava, a la vegada, proporcionada amb el Sol i amb Siri, l'estrella més brillant del cel, associada a Isis. Les investigacions de l'arquitecte, han permès dibuixar el monument per ordinador amb una exactitud de 4 decimals. Això és "100 vegades superior a la precisió habitual en arquitectura". El dibuix tridimensional de la Gran Piràmide ha permès descobrir les seves mesures originals, analitzar-la i entendre el significat històric del monument. Miquel Pérez ha indicat que, a més de l'esfera de coronació, avui desapareguda, aquesta reconstrucció ha possibilitat conèixer "l'angle d'inclinació, de 51,84º; la plataforma de suport de l'esfera, de perímetre pi colzes reals; i l'altura del vèrtex piramidal, de 277.778 colzes reals, igual al quocient de dividir 1.000.000 per 3.600".

 El doctor Miquel Pérez Sánchez, en una recent entrevista a La Vanguardia

Segons l’opinió de l’arquitecte el descobriment de la forma i les mesures originals de la Gran Piràmide, i la seva reconstrucció i anàlisi, ha revelat "una arquitectura feta de pura filigrana matemàtica i geomètrica, geodèsica i astronòmica". Els egipcis que van idear aquesta piràmide tenien "coneixements científics insospitats, entre els quals s'ha de destacar l'ús del Teorema de Pitàgores dos mil•lennis abans del savi de Samos, una precisió en la definició del número pi amb 6 decimals que es va avançar 3 mil•lennis, així com el coneixement del número e i de les mesures de la Terra, el Sol i Siri que es van anticipar més de 4 mil•lennis". La dependència geodèsica de la Gran Piràmide ha estat confirmada per relacions d'escala basades en el sistema sexagesimal: el meridià terrestre pot obtenir-se com 43.200 vegades el perímetre del sòcol en contacte amb la terra; el radi polar, com 43.200 vegades l'altura total del monument, i el perímetre mitjà de la Terra, com 21.600 vegades el perímetre total del sòcol". Les dades astronòmiques aportades per Plutarc han permès situar el monument en el seu context històric: "A la Gran Piràmide, el faraó Khufu, alhora que va construir la seva tomba, va edificar un cenotafi commemoratiu del Mil•lenari del Diluvi en homenatge als seus avantpassats morts". Aquest fet explica la causa que Snefru, el pare de Khufu, fes construir tres piràmides per buscar la piràmide perfecta: "Tenia una cita amb la història i aquest fet explica l'esforç dels arquitectes de Khufu per incloure dintre de la Gran Piràmide els coneixements del passat".

Informació textual. El Periódico de Catalunya
Informació gràfica: La Vanguardia