dilluns, 3 de setembre de 2012

Una universitat d'Espanya realitza una recerca parapsicològica en un suposat edifici encantat

Investigadors de la Universitat de la Laguna a les Illes Canàries (Espanya) i de l'Institut d'Astrofísica de Canàries han realitzat un estudi a l’anomenada Casa Lercaro, seu d'un Museu d'Història i Antropologia, per descartar definitivament la presència de fenòmens paranormals en el citat espai, ja que aquest immoble ha estat centre d'una de les llegendes urbanes més famoses de la Laguna, la de l'existència del fantasma de Caterina, una jove que segons la llegenda, obligada a casar-se, preferí llevar-se la vida tirant-se al un pou de la casa.
Durant la investigació es va fotografiar sistemàticament  les estances del palau, es van analitzar els possibles sons anòmals, es procedir a mesurar la temperatura de manera contínua a totes les habitacions i es van col·locar gravadores en diferents punts de la Casa Lercaro per captar possibles psicofonies.
Segons les conclusions de l’estudi realitzat per Carlos J. Álvarez, professor del Departament de Psicologia Cognitiva, Social i Organitzacional, la pareidòlia i el biaix expliquen bona part de les experiències paranormals.
Segons Álvarez el cervell humà, per la seva evolució biològica, presenta diverses propietats conegudes per la ciència des de fa molt temps. D'una banda, tendeix a atribuir significat a estímuls ambigus o estranys: és el que es coneix per pareidòlia i passa quan veiem una cara en un núvol, per exemple. De l'altra, tendim a trobar evidències que confirmin les nostres creences i rebutjar les proves que les contradiguin. Es tracta de l'anomenat biaix confirmatori.
Segons les conclusions del projecte no es va trobar rastre del fantasma de Caterina ni es va percebre cap fenomen que no pogués atribuir-se a causes naturals. Entre els resultats, destaquen l'absència de sons estranys i que els únics canvis de temperatura registrats van ser en aquelles zones amb corrents d'aire, com l'entrada de la famosa cuina, flanquejada per dues portes una davant de l'altra i que donen al pati.

 Casa Lercaro

A la segona planta, i a causa de la fragilitat i moviment de les velles bigues de fusta -l'edific es remunta al segle XVI, com de les pròpies vitrines, els vidres vibren, els passos d'una persona o qualsevol moviment són transmesos a diversos metres de distància, produint un fenomen perceptiu curiós, com si algú estigués caminant en un altre lloc. Les vitrines, pròximes entre si, produeixen reflexos de llums, sobretot quan s'està a les fosques o amb poca llum.
Tant les veus que van ser gravades com les percebudes van ser les de persones que passaven pels dos carrers adjacents a la casa. Tots els sons gravats i percebuts es correponien als esperats en qualsevol casa antiga, com el cruixir de les fustes o el vent colant per escletxes. Tampoc es va trobar cap presència estranya en les fotos realitzades.