dimarts, 31 de desembre de 2013

Roy Mackal ha mort


La matinada del 13 al 14 de setembre va morir el biòleg Roy Mackal als 88 danys d’edat, professor retirat de la University of Chicago, però més conegut internacionalment per anar a la caça i captura de Nessie i del Mokele-mbembe, un suposat monstres del Congo que podria ser un tipus de dinosaure encara viu. 


El seu punt àlgid de fama va arribar a la dècada dels 80 apareixent en mitjans com People magazine, The New York Times o en el “Arthur C. Clarke’s Mysterious World” del
Discovery Channel. Entre 1965 i 1970 va ser director del Scotland’s Loch Ness Phenomena Investigation Bureau, que fou pioner en utilitzar el sonar per rastrejar la presència del presumpte monstre aquàtic del llac Ness. I estava convençut d’haver-lo vist un cop, així com d’haver patit  les esquitxades i  cops del Mokele-Mbembe.


També fou autor de llibres com A Living Dinosaur? In Search of Mokele-Mbembe, The Monsters of Loch Ness i Searching for Hidden Animals. El dia 28  el diari Chicago Sun-Times li ha publicat una necrològica d’aquest singular investigador universitari. La versió digital té data del 27.


dimarts, 17 de desembre de 2013

L’homeopatia, cura o enganyifa?

El Ministeri de Sanitat espanyol va enviar fa pocs dies un globus sonda: l’esborrany d’ordre ministerial per regularitzar milers de productes homeopàtics. La iniciativa ha encès un grup de metges, que han iniciat una campanya a les xarxes socials ja que no els consideren medicaments sinó productes inerts amb mer efecte placebo. El cert és que els productes anomenats homeopàtics es comercialitzen als llimbs legals i sembla lògic que cal posar ordre en un sector polèmic per la seva qüestionada eficàcia.

Debat a 8TV amb Gonzalo Fernández Quiroga, director del Màster en Medicina Homeopàtica de la UB i membre de l’Acadèmia Medicohomeopàtica de Barcelona; Xavier Bonfill, director del Centre Cochrane Iberoamericà i director del Servei d’Epidemiologia de l’Hospital de Sant Pau; Sergi Abanades, metge farmacòleg; i Albert Fernández, portaveu de Suïcidi Homeopàtic Col·lectiu del 2011 a Barcelona (escèptic radical). També n’ha donat la seva opinió Xavier Guix, psicòleg.

dimarts, 3 de desembre de 2013

El Minsteri de sanitat espanyol vol regular l'homeopatia

El Ministeri de Sanitat vol regular els requisits necessaris per a la comunicació dels productes homeopàtics i la seva autorització de comercialització. Segons un esborrany de l'ordre ministerial, per obtenir l'autorització aquests productes hauran de complir uns requisits, semblants als exigits als medicaments d'ús humà fabricats industrialment, com el nom, si té indicació terapèutica, les condicions de prescripció, les dades del fabricant i l'autorització en algun país de la UE.
Es considera medicament homeopàtic l'obtingut a partir de substàncies denominades soques homeopàtiques, segons un procediment de fabricació homeopàtic descrit a la Farmacopea Europea o a la Reial Farmacopea Espanyola o, si no n'hi ha, en una farmacopea utilitzada de forma oficial en un país de la UE. 
Un medicament homeopàtic podrà contenir diversos principis actius i totes les dissolucions d'un medicament formaran part de la mateixa autorització de comercialització, explica l'ordre ministerial. També indica que aquells medicaments que pretenguin continuar al mercat hauran de presentar sol·licitud de comercialització de nou registre d'acord amb el que estableix l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. L'esborrany ha de ser revisat en el marc del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, tot i que segons fonts de Sanitat encara no s'ha acordat si aquesta qüestió serà analitzada en la reunió prevista per a aquest mes de desembre. 
La notícia de l'agència EFE indica que un de cada tres espanyols ha recorregut a l'homeopatia en alguna ocasió i un 27% ho fa de forma ocasional o regular, en un país on més de 10.000 metges la integren en la seva pràctica diària, segons recull el Llibre Blanc de l'Homeopatia. A Espanya l'homeopatia va suposar l'any 2011 una facturació de seixanta milions d'euros. 

Agència EFE.

divendres, 29 de novembre de 2013

Els vidents del Magic 2013 auguren que Catalunya serà independent

Segons les prediccions del àugurs presents al Magic Internacional de Barcelona, hi haurà consulta d'autodeterminació a Catalunya i els ciutadans votaran 'sí' a la independència, però no es produirà fins el 2017 com a molt aviat. Ho diuen el tarot, les runes, la bola de vidre i els astres que han estat consultats per la Rossana, l'Iris, el Jesús Gabriel i la Maria del Mar Tort, filla de la ben estimada Mariló Casals. En una roda de prediccions celebrada aquest divendres, els quatre especialistes han coincidit que les arts endevinatòries auguren que Catalunya serà independent, encara que amb discrepàncies entre ells puix, com asseguren l'endevinació no es tracta d'una ciència. 
La més convençuda de tots ha estat la Rossana, que ha utilitzat les runes. Segons els seus pronòstics, la consulta se celebrarà a finals del 2014 o principis del 2015 i la independència s'assolirà el 2017.  En canvi, l'Iris, especialista en la bola de vidre, ha vaticinat que el referèndum es farà el 2015 i en sortirà una resposta positiva. Ara bé, la independència costarà d'arribar i dins el al 2017 no hi haurà cap oportunitat.
Una opinió similar té  l'astròleg Jesús Gabriel, amb qui fa dos anys va contactar un diputat de Convergència i Unió perquè li pronostiqués a través de la carta astral si el procés cap a l'Estat propi podia arribar a bon port. Segons els seus càlculs, el 2017 i el 2020 són dos anys marcats per canvis notables i, per tant, dos períodes en què la secessió pot ésser més probable.
Al contrari que el Gabriel, la cartomàntica la Maria del Mar Tort ha apuntat que guanyarà el sí, però com a molt amb un 56%, que no s'arribarà al 60% de vots a favor.
Sobre com serà la pregunta de la consulta, la Rossana i l'Iris han coincidit que serà independència sí o no, mentre que Maria del Mar Tort s'ha limitat a subratllar que serà clara. En canvi, el Jesús Gabriel no ho té tan clar. Podria ser que els astres no descartin  l'anomenada tercera a l'estil Duran Lleida.
Les prediccions també han estat sobre tòpics típics, com la Casa Reial espanyola, la pilota d'or, la lliga de futbol o Messi. Segons la Rossana algú de l'entorn del Madrid li ha fet un mal d'ull al crac blaugrana. I una coincidència dels 4 màntics: Messi sortirà del Barça en dos anys com a molt.

dijous, 7 de novembre de 2013

Post Morten: Rituals funeraris des del s.XIX a mitjans del XX.


Exposició a Badalona
El Museu de Badalona ha organitzat una petita exposició temporal en motiu de la Festa de Tots Sants centrada en el ritual i creences sobre la mort durant el segle XIX i primera meitat del segle XX a Badalona.
La preparació dels difunts, el seu comiat social i la vivència i percepció de la mort comportaven una sèrie de rituals i protocols que, en han canviat i que, en alguns casos, resulten ara desconeguts i, fins i tot, sorprenents.
 L’exposició mostra i explica aquests rituals mitjançant un repertori d’objectes i d’imatges que ens han llegat els nostres avantpassats i que reflecteixen com era el seu món i quina era la seva actitud davant d’un fet tan transcendent com el final de la vida.
L'ambientació acústica està molt ben aconseguida. 

Del 10 d'octubre de 2013 al 12 de gener de 2014.

Més informació: www.museudebadalona.cat

Una de les fotografies de l'exposició

Suposat vídeo d'una sirena a l'illa de Mallorca

 Imatge capturada del vídeo d'Internet

Recentment s’ha penjat a Internet un vídeo suposadament gravat des d’un vaixell a la costa de Mallorca. En un moment donat s’aprecia la imatge d’una sirena prenent el sol sobre unes roques. La sirena sembla moure’s. Llàstima que el muntatge tingui tanta mala qualitat


 Imatge amb una simple millora de contrast

dimarts, 5 de novembre de 2013

Retirades les plaques maçoniques de la Biblioteca Arús de Barcelona per una consigna política

Aspecte interior de la Biblioteca Arús. Un dels llocs més interessants i esotèrics de la ciutat de Barcelona.

Segons ha publicat El Triangle, s'han retirat cinc plaques de marbre que diverses institucions maçòniques havien col·locat, anys enrere, en el vestíbul que dóna accés a l'escalinata d'entrada a la biblioteca Arús, situada en el número 26 del Passeig de Sant Joan de Barcelona.
El procediment s'ha fet per requeriment del regidor Jaume Ciurana, de Convergència Democràtica de Catalunya, del qual depèn la Biblioteca Arús i que va donar ordres taxatives perquè fossin retirades. El Triangle es pregunta amb raó que, què té Jaume Ciurana contra la maçoneria.
En aquesta biblioteca s'han realitzat freqüentment conferències sobre temes maçònics i esotèrics. 

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Troben un nou peix rem a les costes de Califòrnia



 
Per segona vegada en menys d'una setmana, un peix rem (de l'ordre dels lampridiformes) ha atret als curiosos a una platja del sud de Califòrnia . El cos del peix va aparèixer divendres a la tarda en una platja de Oceanside. El diari de Sant Diego U-T ha informat que feia 4,3 metres de llarg.Encara que la troballa dels cossos d'aquests peixos d'aigües profundes a prop de la costa és força estrany, el diumenge anterior també s'havia trobat en una altra platja de Califòrnia un peix rem de 5,5 metres.Segons l'Institut del Mar de la Illa Caterina, els peixos rem poden arribar a mesurar 15 metres, el que els converteix en els peixos amb ossos més llargs del món . Es creu que les llegendes d'immenses serps marines podrien haver-se inspirat en aquesta espècie .La troballa dels dos peixos en menys de set dies ha provocat un gran enrenou a les xarxes socials, on molts usuaris han recordat un mite japonès que relaciona l'albirament de peixos rem amb terratrèmols. Tanmateix, no hi ha proves d'aquest vincle.

Informació: AP

divendres, 4 d’octubre de 2013

Campanya publicitària del Festival de de Sitges 2013 centrada en l'ombra de Satanàs

Sitges 2013 ha estrenat aquest cap de setmana la campanya multimèdia de presentació de la seva 46ª edició, que se celebrarà entre el 11 i el 20 d'octubre. La campanya realça la força del mal a través de la presència de la figura i l'esperit de Satanàs en la societat. La campanya ha estat desenvolupada, un any més, per l'agència CHINA i la productora Fish. 
El Festival de Sitges té com a fil argumental en l’actual edició el naixement del mal. El cartell evoca la mítica pel·lícula La llavor del diable (Roman Polanski, 1968) i mostra un carret en flames als peus de la coneguda imatge de la població. 
Recollint aquest esperit, la campanya dissenyada per CHINA planteja la presència de Satanàs com un subjecte permanent en la nostra societat. Sota el domini www.DiscoverSatanism.com, la campanya recull testimonis de persones de tot el món que evoquen la figura satànica des d'una òptica d'absoluta normalitat. Els actors protagonistes de les peces realcen la figura de Satanàs com un element integrat en les seves respectives vides i experiències. 
La campanya s'ha estrenat amb tres espots, que s'alternen en les diferents projeccions. Es tracta d'una acció multimèdia, que convida l'espectador a continuar informant-se sobre els casos exposats i, en aquest sentit, dirigeix a la web www.DiscoverSatanism.com en què es mostren altres casos de personatges que manifesten com Satanàs està present en les seves vides. En tots els casos, els protagonistes aborden l'ús de la figura satànica des d'una posició passiva, sense necessitat de realitzar grans proclames ni exposar situacions extremes, sinó com un fet habitual en el seu dia a dia. 
Sota l'aparença d'un web destinat a captar adeptes al satanisme, el que s'amaga realment a www.DiscoverSatanism.com és una multitud d'hipervincles que porten a dades i curiositats de La llavor del diable, oferint així una gran quantitat de contingut d'interès per als fans de la pel·lícula i deixant clar el seu caràcter d'homenatge a la inquietant obra de Polanski. A més, el web, desenvolupat per CYAN Cloud, es complementarà amb les col·laboracions de cineastes, escriptors, periodistes i altres persones de projecció pública, que reflexionaran a partir de la provocadora premissa d'assumir obertament l'existència de Satanàs entre nosaltres. La campanya es porta a terme en cinemes i TV –a més de web i xarxes socials-– i durarà fins el 18 d'octubre. 

Festival de Sitges

Un escrit a Karma 7 de l'any 1975 de Sinesio Darnell

L'any 2011 va morir Sinesio Darnell. Barceloní d'adopció -tot i no tenir gaire simpatia cap el nostre país.- es va començar a interessar per les transcomunicacions vers l'any 1974, convertint-se en una referència a nivell català i espanyol.
Transcrivim aquí una carta enviada a la redacció de Karma 7 i publicada en el número 32 de la revista, el juliol de 1975, una de les seves primeres intervencions públiques.

Si bé és cert que les psicofonies és un fenomen totalment comprovat i molt experimentat, no és menys cert que el seu origen i naturalesa és encara una incògnita. Incògnita que divideix els parapsicòlegs en dos grans grups. Els que defensen les teories mecanicistes i els espiritualistes.
El que vinc és a aclarir i justificar és la sèrie de comentaris i teories que en diaris i emissions radiofòniques vénen divulgant, per a esglai d'uns i rialles d'altres ... i això , senyors, és el que en realitat desprestigia la Parapsicologia com a veritable ciència i camp d'estudi, que indubtablement ho és.
Ens vam llançar amb poc coneixement de causa (no jutjo, sinó opino ) a divulgar teories i principis que la major part de les vegades manquen totalment de fonaments experimentals i no són més que elucubracions. Em permeto recordar que científics de la categoria de Giuseppe Grazzini, Franz SEDL, Konstantin Raudive, Theodor Rudolh, Friedrich Jürgenson i molts d’altres, tots ells a nivell universitari i acadèmic durant anys i anys, vénen estudiant les psicofonies i han donat la seva opinió sense dogmatitzar. Opinions que són realment les que ens interessen.
Entre els comentaris i explicacions que seleccionem de manera atzarosa, destaquen fins i tot per la seva ingenuïtat i falta de maduresa científica, aquells que per exemple diuen: “La psicofonia és una emissió involuntària de l'operador que murmura paraules que després apareixen gravades com veus paranormals, o bé es tracta d'un efecte de ventrilòquia, també inconscient”. Aquestes teories, divulgades sense cap fonament experimental, s'ensorren per complet davant d'una sèrie d'experiències. 
S'han realitzat enregistraments, després d'haver aïllat acústicament el micròfon, col·locant-lo a l'interior de caixes de poliestirè expandit. Fins a tal punt va quedar aïllat el micròfon , que perquè quedés algun senyal de l'experimentador gravada, aquest havia de parlar a crits , doncs bé , en aquestes condicions les veus paranormals quedar gravades amb una gran nitidesa.
Qui tingui uns mínims coneixements de física sabrà que el so no es propaga pel buit. Crec que molts dels meus lectors, recordaran l'elemental experiència del timbre que es fa sonar a l'interior d'una campana de vidre, la qual està connectada a una bomba de buit. Dins la campana es posava en marxa el timbre i es començava a continuació a realitzar el buit. Immediatament el so començada a debilitar-se i quan la bomba havia arribat al màxim enrariment, el senyal acústic del timbre s'extingia per complet, tot i que es podia observar el martelleig sobre la campaneta. Prego als meus lectors perdonin l'exposició de tan elemental experiència ... però el cas és que, col·locant el micròfon dins d'una campana similar a l'esmentada i un cop fet el buit, s'ha procedit a l'experiència psicofònica. En aquestes condicions , els resultats obtinguts han estat positius, s'han gravat veus paranormals perfectament audibles, potser molt més clares i netes que les realitzades sense buit, doncs tot murmuri ambiental, cops o altres efectes han quedat totalment eliminats.
Amb el que s'ha exposat queda demostrat que el fenomen de les gravacions de veus paranormals no es deu ni molt menys a un efecte acústic, pel que tota al·lusió a emissió involuntària o ventrilòquia queda totalment descartada.
A nivell de les diferents universitats que estudien el fenomen de les psicofonies, prevalen dues teories fonamentals.
Una d'elles afirma i defensa la posició que les veus que vam gravar, que contesten a les nostres preguntes i ens criden pel nostre nom, ens vénen d'una altra dimensió d'un món polidimensional, on la intel·ligència de l'home i el seu jo espiritual perdura. Meravellosa realitat que totes les religions ens prometen. És delicat i perillós el divulgar el fenomen psicofònic com si aquest fos una mena telèfon que amb tota facilitat ens permet parlar amb el Més Enllà. El pensar d'aquesta forma és aventurat i contraproduent i per altra banda poc respectuós. És cert que un gran nombre d'investigadors que han aprofundit sobre el tema, estan d'acord en què les veus ens arriben d'una altra dimensió, de vida intel·ligent a nivell espiritual. Precisament per això hem de tractar el tema amb tota cura i serietat, sense especulacions tremebundes i amb la fredor i coneixement necessaris per no caure en comentaris com el que transcric i que van ser divulgat per una de les nostres emissores , al novembre de l'any passat. Més o menys deia així: “La psicofonia no pot ser deguda a veus del Més Enllà ... ja que els que estan allà van deixar el seu cos aquí i per això no tenen laringe i és per tant impossible que articulin paraula”.'
Davant de tan saberut raonament, hom es queda atònit ... El comentarista , al qual per fortuna no conec , es va quedar tan ample, convençut de la seva sentència. Segons el meu criteri, va demostrar amb això la seva més absolut desconeixement del problema i dels principis més elementals de l'anomenada “ciència oficial “. Li aclariré a aquest senyor, que la longitud d’ona dels sons que componen tota paraula, en ser emesos per qualsevol laringe humana, queden dins dels límits receptius del timpà. Si les psicofonies poguessin ser escoltades directament, deixarien de ser psicofonies i llavors “sí '” serien un fenomen acústic i caldria una laringe. Però no ... no les sentim . La paraula emesa per ( ? ) queda registrada sobre la cinta i el fenomen, per a més confusió d'alguns, té també l'entrada a nivell de capçal gravador, ja que sense micròfon s'obtenen enregistraments de veus paranormals. 
Una altra teoria és que es tracta de paraules que floten com a memòria vibratòria, més aviat impregnació ambiental. Aquesta opinió és errònia, perquè de ser així les paraules gravades no guardarien relació amb les preguntes fetes. Infinitat de vegades hem experimentat que les respostes són intel·ligents , que ens criden pel nostre nom i que ens preconitzen fets que posteriorment s'han confirmat. Demostren amb això, repeteixo, posseir una dinàmica i intel•ligència pròpia independent, cosa que no passaria de tractar-se d'una “impregnació flotant “. Per confirmació de la seva dinàmica i selectivitat, exposaré que, experimentant amb tres o quatre persones, cadascuna d'elles amb el seu aparell d'enregistrament en el mateix lloc i, conjuntament, en unes cintes queden gravacions i en altres no, en unes queden contestades unes preguntes i en altres cintes i les restants o cap.
 Queda finalment com a teoria mecanicista, la qual defineix la psicofonia com una emissió de nostre “inconscient”. O sigui , una cosa així com una telepatia entre el nostre “jo” ocult i desconegut com emissor i la cinta magnetofònica com a receptor. Aquesta emissió del nostre inconscient, de moment no pot demostrar ni explicar-se, ja que es desconeix el mecanisme que la posa en marxa o motiva, on rau i quina és la seva naturalesa. De totes les teories cientifistes, malgrat el insondable de la mateixa, és la més sòlida.
Resumint: 
a) No pot tractar-se d' radioones , ja que la gàbia de Faraday no les atura. 
b ) No és un fenomen acústic, ja que es propaga en el buit. 
c) No es tracta d'una “impregnació ambiental”, puix que les respostes no coincidirien amb les preguntes i és en realitat tot el contrari. 
En definitiva, són dues les teories o escoles que perduren, totes les altres han cedit pels fonaments. Aquestes són : la espiritualista, que admet la vida en un altre pla desmaterialitzat, i la mecanicista amb el seu principi de l'inconscient.
Fredament, davant els resultats obtinguts després de milers i milers d'enregistraments, tant en universitats i centres de recerca, així com d'operadors privats, el platet de la balança sembla decantar-se a favor d'aquella que admet la consciència intel·ligent, a un altre nivell i desproveïda de suport físic. Per això comentava al principi la serietat i respecte que ens ha de merèixer tal fenomen.
És d'esperar que aquelles persones que tenen al seu abast els mitjans més moderns de difusió i informació, es limitin a informar, que realment és la funció per a la qual estan preparats, i no una altra. Que s'abstinguin de llançar gratuïtes opinions. Que deixin al físic que opini sobre física , al químic sobre química, al teòleg sobre teologia i al parapsicòleg sobre parapsicologia , ja que altrament oients i lectors no sabrem què fer ... si riure o plorar.

dimecres, 2 d’octubre de 2013

Suposats fenòmens paranormals a l'antiga Mútua Igualadina

El programa  "Cuarto Milenio" del canal espanyol Cuatro va emetre en la seva darrera edició un reportatge que sota el títol 'Hospital adentro' relata experiències misterioses relacionades amb possibles fenòmens paranormals viscudes per usuaris i treballadors de l'antiga Mútua Igualadina quan aquesta estava en funcionament als anys 80. 
 El reportatge 'Hospital adentro' recull els testimonis d'infermeres, metges, pacients i usuaris de l'hospital que parlem amb rotunditat dels fenòmens que van viure a les entranyes de l'antiga Mútua igualadina: Suposades aparicions, laments provinents d'habitacions buides que es filtraven a través de l'intèrfon de les infermeres, converses amb pacients ja morts. 
El reportatge recull els testimonis de Montserrat Amargós, una usuària de l'hospital que assegura haver parlat amb un pacient que en realitat no veia ningú més que ella; o la radiòloga, Eva Garcia, a qui se li va aparèixer en tres ocasions un pacient dins la sala de radiologia, quan en realitat no hi havia ningú; Francina Hernández, qui assegura haver parlat amb una senyora pels passadissos de l'hospital dos dies després que aquesta hagués mort; o Josefa Fernández que explica haver vist persones que en realitat no hi eren durant la seva convalescència després d'una operació. 'Hospital adentro' també recull el testimoni anònim d'una infermera que assegura haver sentit veus procedents d'una habitació buida a través de l'intèrfon de la sala d'infermeres.

Anoia Diari, 1 d'0ctubre de 2013

divendres, 27 de setembre de 2013

Científics atribueixen el «miracle» de Medjugorje a una substància fluorescent

 Vista d'una estàtua de la Verge que emana llum en una casa al santuari marià de Medjugorje

Científics croats consideren que el suposat miracle de l'estàtua de la Mare de Déu que des de fa dies irradia llum en el famós santuari marià de Medjugorje es deu a un tipus de material fluorescent . 
«És evident que algú, amb el desig de muntar un espectacle, ha pintat l'estàtua de la Verge amb una substància feta a base d'aluminat d’estronci» , va declarar al diari croat Jutarnji list el químic croat Pavle Mocilac. 
El científic va dir que va arribar a tal conclusió en comparar el color de la llum que emana a les fosques l'estàtua a les fotografies que va rebre, amb el to de la llum que en les mateixes condicions emana l' aluminat d'estronci.
Més de 15.000 creients catòlics han acudit al lloc durant els darrers dies per veure el «miracle» al cèlebre santuari del sud de Bòsnia , des que dimarts passat unes peregrines italianes notessin l'«extraordinari» fenomen . 
El químic Tomislav Portada està també convençut que el fenomen té aquesta senzilla explicació, però no descarta que fos produït sense intenció, per l'ús d'algun producte de neteja. Ha insistit que el millor seria comprovar sobre el terreny què és el que veritablement està darrere de la irradiació de llum. 
El «miracle» de l'estàtua lluminosa passa en una antiga casa de la suposada «vident» Vicka Ivanovic, prop del turó en el qual el 1981 sis nens, inclosa la pròpia Ivanovic, van assegurar haver presenciat una aparició de la Verge Maria . Des de llavors el en d’altres temps pobre llogaret de Medjugorje s'ha convertit en el centre de peregrinació més important dels Balcans i atreu cada any a desenes de milers de creients de tot el món.
Per la seva banda, Vicka Ivanovic ha assegurat avui al citat diari que el "miracle " actual és només un pròleg del que vindrà. «La Senyora va dir que al lloc de la seva aparició (a Medjugorje) deixarà un senyal, durador, indestructible: 'Deixaré aquest senyal perquè veieu que vaig estar aquí, entre vosaltres'», va relatar al diari . 

Agència EFE, 26 de setembre de 2013

dissabte, 21 de setembre de 2013

Fotografien un follet en un bosc d'Osona


Imatge del suposat follet. Revista Más Allá

Una fotografia del que seria un follet o una criatura del bosc similar i que va ser captada en un camí entre Centelles i Tona (Osona) centra aquest dies l'interès dels experts en fenòmens paranormals.
La imatge va ser captada per Josep Maria Ferrer (o Joaquim Ferrer, no queda clar) i la va enviar a la secció “Ver para creer” de la revista Mas Allá. Aquesta publicació ha recorregut als serveis de Guillermo León, l’analista fotogràfic del programa de Televisió "Cuarto Milenio", que dirigeix Iker Jiménez, a Cuatro Televisió.
Segons les primeres anàlisis que s’han publicat tant a la revista com als seus perfils socials, es podria tractar d’un cas de “pareidolia” –una il·lusió òptica generada per l’entorn de la fotografia, els elements retratats i el joc de llums i ombres. Ara bé, “el nivell d’estranyesa altíssim de la fotografia” no descarta altres explicacions.


Quico Sallés. "Els experts estudien la foto d'un follet en un bosc de Centelles". Nació Digital,20 de setembre de 2013.

dissabte, 31 d’agost de 2013

Article contra el pretés origen "alquímic" de Sant Cugat

 
La darrera edició del diari de Sant Cugat ha publicat un article d'Alba Rodríguez contra les tesis mantingudes pel periodista Sebastià D'Arbó sobre l'origen alquímic d'una peça de marbre amb forma de préssec que s'hauria obtingut per transmutació (1).
Reproduïm el contingut del qual no coneixem versió en html.


El cas del préssec “alquímic” del Monestir de Sant Cugat

Un recorregut sense sentit des de l’alquímia medieval a la paraciència que es resol amb mètode científic i raonament
Dubtava si treure de nou a la llum el tema del préssec “alquímic” de Sant Cugat. És un tema de biaix esotèric que reapareix de tant en tant, i culminà el 2011 amb un reportatge de Sebastià d’Arbó a Cuarto Milenio. Amb totes les reserves al respecte (i més...), el cert és que té un punt de foscor que convida a especular.

La troballa
El préssec va ser localitzat al Monestir arran de la restauració del 1972-1973. Segons el relat oficial, uns paletes el van trobar tapiat en una paret del claustre de dalt, en una fornícula. Fou després portat al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Aviat va moure l’interès de certs cercles pseudocientífics, i es va arribar a analitzar la peça forçant la conclusió que es tractava d’un préssec natural transmutat en pedra per via alquímica. Tal qual.

Aquesta teoria va ser el fil conductor del reportatge a Cuarto Milenio, on s’arribava a afirmar, amb el rigor impostat característic del programa, que el Monestir va ser un gran centre alquímic a l’edat mitjana. I es va debatre també si la transmutació s’hauria efectuat al segles xii-xiii, o més tard, al xviii.

L’alquímia
La pràctica de l’alquímia a l’edat mitjana buscava la transmutació dels metalls per convertir-los en or, i la creació d’un elixir que donava saviesa i immortalitat, que en la seva versió sòlida –la pedra filosofal– havia de fer possible aquesta transmutació. Aquesta pràctica estava amarada per les creences filosòfiques i religioses pròpies del seu moment. No cal dir que mai aconseguí el seu objectiu, però sí que desenvolupà coneixements i tècniques que estan a l’arrel de la química i la farmacologia. Per suposat que l’alquímia es va practicar al nostre entorn a l’edat mitjana, més com a aquesta experimentació intuïtiva de la química i la medicina que una altra cosa. I especialment per part de franciscans i dominics. Pel que fa al Monestir de Sant Cugat, no disposem avui de cap dada que permeti associar-lo a l’alquímia: ni llibres d’alquímia als inventaris de la biblioteca, cap referència a pràctiques experimentals...

La raó
Tornant al relat de la descoberta, el Sr. d’Arbó tenia una segona versió. Explicava en una visita al Monestir per filmar el reportatge que el préssec va ser localitzat al subsòl de la sala capitular, segons li van mostrar els paletes que aleshores el van cridar. Recordava baixar sota terra, a una mena de passadís amb ossos, i amb una petita fornícula al final. Si volguéssim donar crèdit a aquest segon relat, s’obriria la possibilitat suggestiva que es tractés del sepulcre-ossera construït el 1778 i que disposava de fornícula. Si bé aquesta possibilitat és quasi impossible per les dimensions i el rebliment que s’hi van registrar en l’excavació arqueològica de 1994.
A finals del segle XVIII, els monjos van reconvertir l’antiga sala capitular en la seva capella mortuòria, van construir l’ossera i van realitzar una gran cerimònia fúnebre. El monjo Benet de Moxó pronuncià un discurs en defensa de la institució monàstica enfront l’anticlericalisme del moment. El XVIII és el segle de les llums, que porta llum a la foscor a través del raciocini i posa en qüestió l’ordre establert. Moxó s’aferra a la religió, per a ell font de veritable saviesa, contra la filosofia, la saviesa basada en la raó humana. És precisament això darrer el que manca en la interpretació paracientífica del préssec.
Finalment, degut al ressò del préssec alquímic, el MAC encarregà unes anàlisis concloents que determinen que està fet amb marbre de tipus Carrara i pintat, igual que moltes altres escultures decoratives de fruites que des de temps enrere encara produeixen alguns tallers italians. Enigma resolt per si algú dubtava. Tot i així, encara queda per saber quin era el lloc exacte del préssec, i per què va ser amagat.

Alba Rodríguez, Diari de sant Cugat, 29 d'agost de 2013.



(1) Veure:

dissabte, 17 d’agost de 2013

Seguidors del vident de Picassent es reuneixen encara esperant les apariciones de la Verge

Aproximadament mig centenar de seguidors de l'autodenominat Pare Ángel van tornar a reunir-se ahir a la tarda, com cada dia 15, al Racó de les Vinyes d'Alzira (Ribera Alta) per a assistir a la suposada aparició de la Verge dels Remeis. 
L'escena, que es repeteix mensualment des dels anys 80, va seguir el guió habitual: els assistents-entre ells menors-van resar el rosari i després, a través d'un megàfon, es va emetre el "missatge" de la Verge gravat per l'Ángel Muñoz, el suposat vident que lidera aquest moviment religiós. Després d'escoltar les seves paraules, els fidels van alçar les seves rosaris, estampes i algunes ampolles d'aigua perquè la Verge les beneís. La cerimònia va concloure amb un adéu emotiu a Maria, a qui van acomiadar mirant al sol, aixecant els braços i saludant. 
Com és habitual en els darrers anys, el Pare Ángel no va acudir a la cita, a la qual cada vegada assisteixen menys persones, especialment des que Muñoz va ser jutjat per presumpta estafa, encara que va quedar absolt. Un dels seguidors consultats, vestit amb un vestit negre similar al d'un sacerdot, va reconèixer que el nombre de fidels ha baixat: "Això depèn de dates, segons com li pegui a la gent". Un veí de la zona va assegurar que "cada vegada són menys, però els que queden són acèrrims i cada dia 15 no fallen mai", assenyala.
Les apreciacions del veïnat es corresponien amb les imatges que es van poder veure al llarg de la jornada. Ja des del migdia, una desena de seguidors esperava sota un sol de justícia la cita per a la trobada amb la Mare de Déu. Segons el diari Levante , malgrat els 37 graus de temperatura, algunes feligreses d'avançada edat van pujar l'estret i costerut camí de pedres que condueix fins a la mena de capella on siposadament s'apareix la imatge de la verge; ho feien de genolls i rosari en mà.
El vident, que fa dos anys va ser absolt d'un delicte d'estafa en no demostrar les acusacions contra ell, va reunir presumptament un patrimoni proper als tres milions d'euros amb les aportacions dels seguidors.

Informació de Levante-EMV

dimarts, 23 de juliol de 2013

Especulacions sobre el préssec "alquímic" de Sant Cugat en el programa "Misteris" de 8TV

En l'edició del 18 de juliol del programa Misteris del canal 8TV s'ha emès una entrevista a José Luis Espejo on es debat sobre aquesta famosa peça de marbre que segons els especialistes del Museu d'Arqueologia de Catalunya és probablement del segle XIX com ja vam informar en una entrada anterior.


diumenge, 16 de juny de 2013

Un llibre magnífic sobre el món subterrani i paranormal de Montserrat



Finalment hem pogut llegir el llibre més recent de l'investigador Jordi Ardanuy que en aquest cas signa junt amb Antoni Ardanuy Della, -probablement un parent seu- que segons el fons documental de la Biblioteca Nacional de Catalunya, deu ser un astrònom expert.
L'obra, d'acord amb el títol, se centra en discutir l'existència d'un riu subterrani a Montserrat i en les coves del Salnitre. Però en realitat va molt més enllà. És una obra de recerca documental excel·lent, perfectament acompanyada del treball de camp necessari i escrita amb un ritme i desenvolupament que de vegades et fa oblidar que estàs davant d'una monografia i et creus davant una novel·la. L'anàlisi, tot i la seva exhaustivitat i la riquesa de notes a peu de pàgina, resulta extraordinàriament entretingut. 
L'obra es remunta fins l'origen de la història del riu subterrani i estableix la genealogia que inclou als periodistes del misteri Josep Maria Armengou i Sebastià D'Arbó. Naturalment això implica que es passi revista als aspectes esotèrics i paranormals del tema.
Encara que una part de la informació ja va aparèixer fa molts anys en un llibre d'aquest mateixos autors, les dues obres no tenen res a veure, tant pel volum de dades que ara es presenten, pel tipus de respostes que es donen i per la bona qualitat literària.
En resum és un llibre imprescindible pels amants del misteri, pels enamorats de Montserrat, per a aquells que s'interessen per les fonts bibliogràfiques antigues o simplement per a qui vulgui gaudir d'un lectura de qualitat ambientada a Catalunya.

dissabte, 15 de juny de 2013

1a Mostra comarcal de remeis naturals a Tivissa

Tivissa, terra de fenòmens paranormals, organitza aquest cap de setmana una mostra de medicines paral·leles i complementàries. 
Programa

Dissabte dia 15 de juny 
10:00 instal·lació dels expositors. 
12:00 inauguració de la I Mostra, a càrrec del Sr. Albert Gómez Sorribes, delegat de Salut a les Terres de l’Ebre. 
12:30 fins les 21:00 hores, visita als expositors, terapeutes i xerrades. Hi haurà un inflable pels nens. 
12:30 Xerrada de Reflexologia Podal a càrrec d’Isidre Fontanet
Fora del horari de xerrades Aplicació gratuïta de les següents TERÀPIES: 
  • Reflexologia Podal a càrrec d’Isidre Fontanet.
  • Diagnòstic per l’Iris a càrrec de Miquel Biarnés.
  • Anàlisi Quàntic a càrrec de Miquel Biarnés. 
14:00 Paella (Tiquets a 3€ anticipadament i a 6€ mat eix dia) 
17:00 Xerrada “Del caos del Kalyiuga a la Felecidad d e la Edad Dorada” a càrrec de Luis Vallejo. 
19:00 Xerrada REMEIS NATURALS a càrrec de Miquel Biarnés 
21:00 tancament del recinte d’exposició. 

Diumenge dia 16 de juny 
10:30 fins les 21:00 hores, visita als expositors. Hi haurà un inflable pels nens. 
11:30 Xerrada CANALITZACIÓ, CLARIVIDENCIA I MEDIUM a càrrec de la Montse. 
12:30 Roda de REIKI a l’aire lliure entre Terapeutes i interessats. 
Fora del horari de xerrades Aplicació gratuïta de les següents TERÀPIES: 
  • Diagnòstic per l’Iris a càrrec de Miquel Biarnés. 
  • Anàlisis Quàntic a càrrec de Miquel Biarnés.
  • Taller xamànic a càrrec de Xevi Guitart.
  • Coach Espiritual (Reiki, Harmonització Energètica, Quiromassatge a càrrec de Matilda Pereira.
13:00 Xerrada SANACIÓ CUANTICA a càrrec de Josep Betrian. 
17:00 Xerrada GIGAHERTZ (Els tòxics a la cuina i a l menjar) a càrrec de Joan Carles López 19:00 Xerrada MEDICINA CUANTICA IRIDOLOGICA a càrrec de Sergi Griso de l’Escola ESSANA.
21:00 Tancament del recinte d’exposició.

dimarts, 14 de maig de 2013

Nova sanció del CAC contra emissores il·legals que emeten programes d'ocultisme en horari protegit

El Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha acordat iniciar dos procediments sancionadors contra l'empresa Nuevas Sensaciones, SL, per emetre continguts d'ocultisme dins de la franja de protecció de menors. La societat explota sense llicència dos ràdios a Barcelona sota la marca comuna d'Astrovisión Radio. 
Es tracta de la primera actuació del CAC en relació amb un prestador de serveis de ràdio que emet sense títol habilitant des que es va aprovar la Llei 2/2012, de 22 de febrer, de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual. La iniciativa s'ha adoptat en el marc de la intensificació de les actuacions del Consell contra mitjans audiovisuals sense llicència que emeten continguts que vulneren la normativa. 
En el cas de les emissores de ràdio, es tracta de dues ràdios que emeten per les freqüències 88.0 MHz i 89.4 MHz de Barcelona, sense el títol habilitant preceptiu. 
El CAC va analitzar una mostra de 48 hores i va detectar programació amb continguts esotèrics entre les 6 i les 22 hores. Igualment, els anuncis d'autopromoció emesos per antena contenen missatges que els vinculen a l'ocultisme. Per exemple, un dels anuncis diu: «Els millors professionals en arts esotèriques estan a la teva disposició 24 hores».
Aquesta sanció s'afegeix a la dels mes de març contra 4 canals de TV i de la qual ja vam informar.

dissabte, 11 de maig de 2013

Miguel Aracil analitza en un llibre els enigmes de les catedrals catalanes

El periodista Miguel Aracil acaba de publicar 'El misterio de les catedrales catalanas' (Gómez Editor), que recorre els enigmes de les catedrals de Catalunya, amb un itinerari que n'inclou també dues del sud de França i alguns temples catòlics catalans que considera igualment importants.
En declaracions a Europa Press, ha explicat que analitza les catedrals de Barcelona, Solsona, Girona, Seu Vella i Seu Nova de Lleida, Vic, La Seu d'Urgell, Tortosa, Tarragona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa; dues a la Catalunya del Nord (Perpinyà, Elna), i la Col·legiata de Cardona, la Col·legiata Basílica de Santa Maria (La Seu) de Manresa, la basílica de la Sagrada Família, la Seu d'Ègara i l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries.
De tots els enigmes i detalls de les construccions que aborda, l'autor ha explicat que destaca "el 'mandala' de la Seu Vella de Lleida, de clara inspiració templària; les moltes representacions alquímiques de La Seu d'Urgell, i el misteri tel·lúric de Girona".
Parla, per exemple, del "Mandala o Gran Segell Circular dels mestres constructors de la Seu" de Lleida presidint el claustre prop de la porta de la nau central, com a símbol de la Gran Roda de l'Univers basada en figures geomètriques i concèntriques --vuit braços, cadascun amb vuit cares, i amb vuit petites rodes solars--.
Aquest és un dels tres temples que considera més desconeguts per la gent dels que aborda el llibre, "al costat d'Elna, caiguda en l'oblit, i la Col·legiata de Cardona, a la qual molt pocs treballs hi fan referència" quan parlen de les catedrals catalanes.
En canvi, admet que les construccions més modernes --la de Sant Feliu de Llobregat i la de Terrassa-- "pocs o cap misteri deuen guardar entre els seus murs" pel fet de ser molt recents, però les inclou en el llibre per la seva condició de catedrals; tot i que l'actual catedral de Terrassa contrasta amb el mil·lenari conjunt de la Seu d'Ègara, a la mateixa ciutat.
L'autor es fixa en els detalls de cadascun dels temples analitzats, als quals dedica capítols monogràfics i complementats amb sengles annexos com a 'quadern de bitàcola', que recomana altres monuments i llocs pròxims a cada edifici amb alguna connexió a aquest lloc sagrat.

Més que obres cristianes
Aracil pretén que el lector trobi "alguna cosa diferent del que oficialment s'explica" d'aquestes catedrals, i destaca que Catalunya no té bibliografia d'aquest tipus, mentre que França sí té monografies heterodoxes com aquesta sobre les seves catedrals i els misteris que les envolten, diu.
A més, el director de la revista  espanyola 'Enigmas', Lorenzo Fernández Bueno, recorda al pròleg el concepte d'aquests edificis segons el clàssic de Fulcanelli 'El misterio de les catedrales', pel qual aquestes construccions no han d'observar-se només com a obres dedicades al Cristianisme, sinó com a unió de creences populars i com a "conjunt perfecte al qual es pot fer referència, sense por" per aprofundir en el pensament dels avantpassats.
Miguel G.Aracil (Barcelona 1955), que ha anat visitant catedrals europees durant 35 anys, ha basat la seva carrera periodística en nombroses col·laboracions en mitjans de comunicació i ha publicat 52 llibres, part dels quals aborden fets històrics i enigmàtics relacionats amb Catalunya.

Europa Press

dimecres, 24 d’abril de 2013

Psicofonies a l'antic Hospital de Sant Feliu de Guixols

La Societat Fenòmens Paranormals Girona ha estat enregistrat pssicofonies a l'interior de l'antic hospital de Sant Feliu Guíxols, al Baix Empordà,  i fins i tot han captat imatges d'una monja resant.
Això és el que afirmen en un reportatge de TV Girona. 

Psicofonies a l'antic hospital de Sant Feliu de Guíxols

diumenge, 7 d’abril de 2013

Puigpunyent recorda el dia que va 'aparèixer' la Verge

Es compleixen 25 anys des que la 'germana' Antonia va dir tenir una visió a Son Nét, el que va causar un gran enrenou mediàtic

La 'germana' Antonia li va 'veure' a la Verge a la finca de Son Nét (Puigpunyent, Mallorca) el 1988 i la notícia es va difondre com la pólvora. Portades i pàgines senceres de diaris es van arribar a fer ressò d'aquest fet que va pertorbar la tranquil • la vida del municipi de la Serra de Tramuntana.
Després de 25 anys, complerts a finals del passat mes de març, cap ram jeia sota l'alzina de Son Nét a Puigpunyent. Tot indica que ningú ha tornat a tenir notícies de cap aparició mariana com la que va dir haver presenciat la 'germana' Antònia, una dona gran que no tenia res a veure amb cap ordre religiosa.
"Semblava que havíem tornat a l'Edat Mitjana", recorda l’Eufronio Fernández, propietari de la finca on s'ubica l'emblemàtic arbre. "Van venir moltes persones a peu, en cotxe i en autocars, tantes que la Guàrdia Civil va haver de intercedir ... Tot això sense incloure la reixa que ens van trencar i l'enrenou que vam haver de suportar", comenta el veí.
Tot va succeir fa un quart de segle. Havia corregut la veu que la Verge s’apareixeria el Dijous Sant a Son Nét, i el sarau es va armar. Encara que es va mantenir al marge de la qüestió, el llavors rector del municipi, el pare Antoni Garau, va explicar en el seu moment: "Aquí ha vingut una dona [...] requerida per una persona del poble i li va dir que el Dijous Sant s’apareixeria la Verge a l'alzina de Son Nét ".
Segons explica l’Eufronio, tot va ser idea d'un veí de Puigpunyent (fill de la família d'una coneguda empresa de talls i confeccions de Ciutat), que "va aprofitar l'ocasió per embolicar-la, el que li va suposar embutxacar-se uns quants milions [de pessetes] per tot el xou". Així ho corroboren també diversos veïns del municipi.
Quinze dies abans de la suposada aparició mariana, la 'germana' Antonia va arribar a Puigpunyent. Aquesta granadina, establerta a Barcelona i el rastre actual de la qual es desconeix, tenia llavors 63 anys. Durant dies, va despertar l'interès de residents i forans, creients i ateus, i així fins que el 31 de març de 1988, davant un centenar de persones, la Verge se li va aparèixer.
Ella mateixa va descriure el seu aspecte: "La Verge no porta mantell, porta pèl ros i la ratlla, onejat, molt bonic ... Un nas preciós".
La acompanyaven un centenar d'assistents, que també van tenir l'oportunitat de veure a la Mare del Senyor, perquè després de la seva visió, la 'germana' Antonia va anunciar que la Verge era visible, "però només per a aquells que la volguessin albirar". Encara que tots van mirar cap al lloc assenyalat, ningú es va atrevir a enunciar els resultats.
"Ni jo ni ningú dels meus coneguts vam veure res", explica ara una veïna de Puigpunyent que prefereix mantenir-se en l'anonimat. Per a l’Eufronio, tot va ser una presa de pèl. "Ara bé, sens dubte és un arbre extraordinari. De fet, dos anys abans que passessin aquests fets, van venir uns científics dels Estats Units per mesurar les radiacions de l'arbre i periòdicament el visiten els tècnics de l'Institut Balear de la Natura (Ibanat) , ja que és un arbre protegit ".
Diuen alguns veïns que l'arbre desprèn una aura màgica i per això se senten atrets. De fet, s'explica que hi ha gent que va a descansar i a relaxar-se  sota les seves profundes branques i diu trobar la calma.


Una alzina amb una llarga història

L'alzina és coneguda popularment com l’alzina del Molí Nou, un arbre catalogat i protegit pel Govern, a través de l'Ibanat. Fa més 17 metres d’alçària i aproximadament uns 500 anys. La seva història està molt vinculada amb el municipi. De fet, diu la llegenda que va ser sembrat pels templers i que el Comte Mal era un d'ells. Ho testificava una taula de pedra que contenia gravats que suposadament van fer els mateixos templers. "Se la va portar un veí del poble, el Tomeu el Majoral, abans que el meu pare comprés la finca", comenta l’Eufronio.

Bartomeu Font Sbert, Diario de Mallorca

dimarts, 2 d’abril de 2013

Fantasmes a l'Hospital del Tòrax. Frau o exageració?

Als lectors més cinèfils segur que els sonarà el nom de Can Bogunyà, sobretot als amants del gènere de terror. Aquesta antiga finca i el llac artificial que inclou formen part del Parc Audiovisual de Catalunya, on s'han fet algunes pel·lícules com Los sin nombre (1999) i Frágiles (2005) de Jaume Balagueró. Tot i estar tan sols a quatre quilòmetres de Terrassa, aquests boscos conserven una aura solitària i un aspecte melangiós. Raó més que suficient perquè apareguin en moltes de les produccions cinematogràfiques fetes a casa nostra, com Platillos volantes (2003) d'Óscar Aibar, Los ojos de Júlia (2010) de Guillem Morales, Los últimos días (2011) dels germans Pastor o El cuerpo (2012) d'Oriol Paulo. Últimament s'hi ha rodat part de Mamá (2013) dels germans Muschetti, amb producció de Guillermo del Toro. En aquest cas, el Llac Petit és el paratge habitat per la mare fantasmal que dóna nom al film.
Per si no n'hi hagués prou amb la seva pròpia fama, el Llac Petit és a menys d'un quilòmetre d'un dels enclavaments de Catalunya més visitats i coneguts pels aficionats a les aparicions fantasmals. L'Hospital del Tòrax de Terrassa era un sanatori de malalties respiratòries, que va estar en funcionament entre el 1952 i el 1997, i estava considerat com un dels establiments sanitaris amb una taxa més alta de suïcidis. S'explica que molts pacients, aïllats de la seva família i afectats de tuberculosi o de càncer de pulmó, es treien la vida deixant-se caure dels pisos més alts. Quan el van tancar, els llargs passadissos i les sales abandonades van propiciar la presència de gent que venia a fer psicofonies i sessions d'espiritisme. Alguns blogs i la premsa local van magnificar les peculiaritats d'aquesta antiga clínica, ara reconvertida en platós de cinema i sales de muntatge. 

Xavier Theros. Ara Diari 24-03-2013

La bèstia del llac de Can Bogunyà

Agafa fama i posa't a jeure: hi ha indrets marcats per la seva llegenda negra. Aquest és el cas del famós Llac Petit de Terrassa, un lloc que ha ultrapassat la premsa de successos per esdevenir paisatge per a les pel·lícules de por.
L'antic mas de Can Bogunyà és en una zona de parcs. Per una banda som al Parc Agroforestal de Terrassa, per l'altra al Parc Audiovisual de Catalunya. Aquí hi conviuen pacíficament preservació de la natura i cinematografia. Aquests boscos i els seus caminets són un paratge natural, on la gent del Vallès acudeix a buscar espàrrecs i bolets, a fer esport, rutes en bicicleta o senderisme. Tanmateix, desprès d'anys de presència als diaris la seva fama principal són un grapat d'històries macabres, que totes juntes acaben atorgant-li la seva personalitat.
A Can Bogunyà hi ha un embassament conegut com el Llac Petit, construït a finals del segle XIX per l'amo de la finca. Es desconeix si la seva funció havia de ser abastir d'aigua la propera ciutat de Sabadell o regar els camps de la propietat. Fos quina fos la seva utilitat, el llac artificial va esdevenir escenari de l'esbarjo popular per a aquells que buscaven un lloc on banyar-se, pescar i fruir de l'aire lliure. Però l'èxit popular que va conèixer als anys vint també significà l'inici d'una sèrie de morts misterioses que l'han convertit en un enclavament maleït. La primera víctima es remunta al juliol del 1925, quan va aparèixer ofegat un jove de 27 anys, mort mentre es remullava amb uns amics. Segons va declarar la policia, la causa de l'accident va ser l'estat de brutícia i l'espessor de les algues que havien envaït el pantà, sense descartar un suïcidi. Trenta-dos anys més tard, el setembre del 1957 trobaven un altre cadàver surant, aquesta vegada el d'un home d'uns seixanta anys vestit de pagès, a qui no es va poder identificar.
Entre les dècades del 1960 i 1970, el Llac Petit es va tornar a posar de moda com a destí de berenars i excursions familiars. Molts joves de les poblacions veïnes utilitzaven aquest indret per acampar els caps de setmana. Però ja en aquella època el paisatge va començar a degradar-se i molta gent venia a desfer-se de les seves deixalles. L'abril del 1970 hi van trobar les restes d'un lleó i de dues lleones, a qui un desconegut havia decapitat i abandonat en un abocador de brossa pròxim. Pocs anys més tard, aquestes escombraries van estar a punt d'obturar les rieres que desaiguaven al llac. L'abandonament d'aquest espai va propiciar que fos freqüentat per drogoaddictes i petits delinqüents, que a vegades enfonsaven automòbils i motocicletes robades sota les seves aigües. Va ser en aquell moment quan es va crear la mala fama de Can Bogunyà, com a lloc inhòspit i tèrbol. 


Morts violentes i misteriores

A finals dels anys vuitanta es va produir una nova troballa, aquesta vegada la d'un home mort per un tret que estava estirat al costat d'una escopeta de caça. La justícia ho va considerar com un cas de suïcidi, però l'any 1991 hi apareixia un altre cos, aquesta vegada el d'una noia de 16 anys escanyada en el camí que anava al llac. I el 1992 es localitzaven per casualitat les restes d'un jubilat que havia desaparegut del seu domicili feia tres mesos i del qual ningú va poder explicar què hi feia allà. Només un any després s'hi van trobar les despulles d'Antoni Bruch, un mosso d'esquadra de Sant Cugat del Vallès a qui algú havia robat la pistola reglamentària. Tenia la mandíbula trencada per un fort cop i un tret al cap.
Durant la dècada del 1990, el llac va ser molt freqüentat per la policia local. L'any 1994 van escorcollar aquests corriols buscant el difunt Jaume Martínez, un joier a qui dos desconeguts van matar a trets en un carrer de Terrassa per després fugir amb el cadàver en l'automòbil de la víctima. Encara hi van haver de tornar el setembre del 1999, en aquest cas per buscar les restes mortals d'un nen d'onze anys que hi havia anat d'excursió. Els seus germans van trobar-lo a faltar i van donar avís a les autoritats. Finalment, hores més tard els submarinistes van trobar el cos del menor, enfonsat al fons de l'embassament.
L'última notícia macabra relacionada amb aquest indret es va produir l'abril del 2006, quan un caminant va denunciar que hi havia un cadàver surant al llac. Una vegada el van treure de l'aigua va resultar ser el d'un home jove d'entre 35 i 40 anys, embolicat amb una lona i lligat de mans i peus. El mort presentava signes evidents d'haver estat assassinat i tenia una corda lligada a una pedra. El cos no es va poder identificar i es va afegir a la llarga llista de troballes sinistres que s'han fet en aquest lloc.
De llavors ençà han estat moltes les llegendes que s'han explicat d'aquest embassament. Si deixem de banda la premsa i ens fixem en el seguiment d'aquesta història negra a internet és fàcil adonar-se que la imaginació ha fet la seva feina. Passades tres dècades de visites estranyes -de suïcides a assassins, caçadors de fantasmes o seguidors de filosofies esotèriques-, s'ha convertit en un dels punts de la nostra geografia que concentra un índex més alt de rumors. S'hi situen aparicions tètriques, boires sinistres, canvis sobtats de temperatura o del camp magnètic. Narracions que han anat eixamplant el caràcter misteriós i macabre d'aquesta zona, més enllà dels fets que s'hi han esdevingut. Les llegendes negres ja ho tenen, això, van per lliure. Fins i tot s'explica que sota les aigües hi viu una mena de monstre del llac. Això sí, és un monstre modest i acostumat a viure en apartaments esquifits, com no podia ser d'altra manera al Llac Petit. 

Xavier Theros. Ara Diari 24-03-2013

dijous, 28 de març de 2013

Conferències sobre la història dels fenòmens paranormals a l'Instiut d'Estudis Catalans

Cicle LÍMITS DE LA CIÈNCIA. “El debat sobre els límits de la ciència i l’estudi de fenòmens paranormals”. 04/04/2013-24/04/2013. Coordinat per Annette Mülberger (CEHIC-UAB). En col·laboració amb el CEHIC-UAB. 
 
Text de presentació
Hi ha un límit en la pròpia ciència que marca una frontera entre ella i altres àmbits de coneixement o la ciència és una forma de veure la vida i el món que ho inclou tot? Encara que l’ús de dicotomies com ciència – religió o ciència – metafísica poden suggerir l’existència d’uns àmbits delimitats, es tracta d’una pregunta complexa que ha obtingut diferents respostes al llarg del temps, bàsicament en funció de la definició d’allò que s’entén per “ciència”.
En aquest cicle estudiem la manera com la pràctica del espiritisme, que es va expandir a Europa i Estats Units a partir de finals del segle 19, va suposar un repte per a la ciència. En el moment que es descartava la hipòtesi del frau, certs fenòmens que contrariaven les lleis naturals establertes necessitaven ser explicats. Ens trobem científics que organitzen, observen e intervenen en sessions espiritistes. En ocasions, alguns denuncien tal pràctica, en d’altres la recolzen. Encara que arriben a certificar la autenticitat d’alguns fenòmens paranormals, moltes vegades no segueixen la doctrina kardeciana sinó que busquen una explicació natural, més propera a la ciència. Aquests intents donen lloc al suposat descobriment de nous fenòmens físics (per exemple, descobriments de “nous” raigs) i mentals (s’atribueixen noves propietats a l’inconscient) i es crea una nova ciència psíquica, la parapsicologia o metapsíquica que intenta elaborar un “catàleg” classificador de fenòmens. Al llarg del segle 20 molts científics importants es veien involucrats en l’avaluació d’aquests fenòmens com va ser el astrònom català Josep Comas, el físic Blas Cabrera o el metge-bacteriòleg Jaume Ferran, entre molts d’altres.
Les ponències que proposem presentaran alguns casos concrets d’estudi científic de fenòmens paranormals i la història del debat que han comportat. En aquest debat intervenen diferents sectors de la societat com són els científics, la premsa i els col·lectius espiritistes.

Annette Mülberger (CEHIC-UAB) “Espiritismo y parapsicología en los siglos XIX y XX” i Andrea Graus (CEHIC-UAB) “Els prodigis de l’home encarnat”. 03/04/2013, 19:00.
Ángel González de Pablo (Univ. Complutense de Madrid) “Las estrategias de legitimación científica del hipnotismo en la España de finales del siglo XIX y comienzos del siglo XX”. 10/04 /2013, 19:00.
Nicole Edelman (Université Paris Ouest). “Voyances en Europe occidentale de la première guerre mondiale à la seconde”. 17/04/2013, 19:00
Mònica Balltondre (UAB). “La pràctica de la metapsíquica a Espanya: entre ciència i religió”. 24/04/2013, 19:00.

dilluns, 4 de març de 2013

El CAC actua contra quatre canals de TV il·legals per emetre programes d'ocultisme en horari protegit

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha acordat iniciar quatre procediments sancionadors contra l'empresa Esoditel, SL, per emetre continguts esotèrics dintre de la franja de protecció de menors, segons ha informat l'organisme en un comunicat. La societat explota sense llicència quatre canals de televisió a Barcelona sota la marca comuna de Channel VIT.
Aquesta és la primera actuació del CAC en relació amb un prestador que emet sense títol habilitant des de l'aprovació de la llei catalana, el 2012, de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual.
Els quatre canals, que emeten pel multiplex 50 de Barcelona, difonen programacions diferenciades però, en tots els casos, exclusivament centrades en l'ocultisme, durant les 24 hores del dia.
El CAC va analitzar mostres de 48 hores de cada un dels quatre programes, que van ser captades durant el mes de febrer. En tots els casos, els espais mostren el logotip Channel VIT i ofereixen sobreimpressionada la web de l'empresa, on s'indica la següent descripció: "VITChannel.com Televisió especialitzada en tarot i vidència 24 hores".
"L'estudi de les mostres va determinar que es tracta d'una oferta ininterrompuda de programes de caràcter esotèric en què una sèrie de vidents donen resposta, via telefònica, a les consultes de persones de l'audiència mitjançant tècniques diverses, com la tirada de cartes de tarot. Els programes no porten cap codi de senyalització, cosa que indica que, segons el prestador, es tracta d'un contingut 'apte per a tots els públics'", informa el CAC.
L'apartat 2 de l'article 81 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (LCA) estableix que els continguts que puguin afectar el desenvolupament físic, mental o moral dels menors només es poden difondre després de les 22 hores i abans de les 6 hores. Dins d'aquests continguts, i d'acord amb l'apartat 2 de l'article 7 de la Llei de l'Estat 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, hi ha els relacionats amb l'ocultisme i les paraciències. 
El Consell, d'acord amb el Reglament del procediment sancionador i amb l'Estatut orgànic i de funcionament del CAC, va obrir un període d'informació prèvia per tal de donar audiència al prestador de serveis, perquè, en el termini màxim de 10 dies, formulés les manifestacions que considerés oportunes. 
El període d'informació prèvia s'obre abans de l'acord d'inici de l'expedient i té la finalitat d'esbrinar les circumstàncies dels fets i els subjectes responsables.
L'incompliment del deure de protecció de la infància i la joventut que es materialitza a través de l'emissió de continguts ocultistes i esotèrics dins de l'horari protegit pot ser constitutiu d'una infracció molt greu, penalitzada en forma de multa.

divendres, 1 de març de 2013

El cas de telepatia del submarí Nautilus podria ser fals

Un dels casos més famosos d'experiments de telepatia podria ser fals. Segons un text del negativista espanyol Alfonso Gámez -reproduït en el bloc Xenologia, que actualment sembla abandonat, la URSS es va llançar a la investigació parapsicològica a conseqüència d’un reportatge publicat en la revista francesa Science et Vie el febrer de 1960. El firmava el periodista Gerard Messadié i tractava d’un experiment americà secret realitzat a bord del primer submarí nuclear, el Nautilus.
Sempre s'ha dit que durant l’estiu de 1958, mentre el submergible es trobava sota el gel del pol Nord, un tripulant -identificat com el tinent Jones- s’havia comunicat telepàticament amb una base militar de Maryland des d’on un cert Smith, estudiant de la Universitat de Duke, li havia transmès mentalment cartes a l’atzar. El tinent Jones havia encertat el 70% de les vegades quina carta havia eixit de la manoll a milers de quilòmetres.
Segons Messadié, a principis de 1957 la Rand Corporation, un grup d’experts en estratègia militar, havia recomanat a Eisenhower la telepatia com a forma de comunicació amb els submarins sota el gel. L’experiment del Nautilus demostrava més enllà de tot dubte la seva viabilitat. "Per primera vegada en la història de la ciència, s’havia obtingut la prova indiscutible de la possibilitat que els cervells humans es comuniquen a distància. L’estudi de la parapsicologia entrava finalment en la seua fase científica", explicarien poc després Louis Pauwels i Jacques Bergier a Le Matin des Magiciens (1960).
Així ho van entendre també a l’altre costat del Teló d’Acer. A l’URSS, Stalin havia prohibit en 1937 l’experimentació paranormal per considerar-la contrària als principis del materialisme, però allò ho canviava tot. "És la telepatia una nova arma secreta? Serà la percepció extrasensorial un factor decisiu en la guerra futura? Han aprés els militars americans els secrets del poder mental?", es preguntava Messadié a Science et Vie. Washington ho va desmentir, però el KGB i la intel·ligència militar soviètica es van témer el pitjor.

La 'visió remota'
Moscou es va bolcar a partir d’aquest moment en l’anomenada guerra psíquica amb l’esperança de trobar l’arma definitiva. L’URSS i EUA van mantenir fins a finals del segle passat costosos programes de busca d’armes psíquiques com la telepatia i la visió remota, la possibilitat que un espia dotat de poders extraordinaris vera el que ocorria a milers de quilòmetres de distància. Els protagonistes dels experiments eren psíquics, com Nina Kulagina i Ingo Swan. 
Dos dècades després de l’experiment del Nautilus, l’escriptor Martin Ebon preparava un llibre sobre la guerra psíquica quan va visitar a París a Gerard Messadié. El periodista francès li va dir que l’episodi telepàtic del submarí nuclear havia estat un invent de Jacques Bergier que ell s’havia engolit pel seu entusiasme juvenil. Una bola d’un dels autors de l’increïble Le Matin des Magiciens havia portat a la materialista URSS a participar en la carrera de la guerra psíquica.

dijous, 28 de febrer de 2013

Investiguen fenòmens paranormals a una casa de Garrigàs


http://fotos01.diaridegirona.cat/2013/02/27/318x200/XGR018AE002202119.jpg.jpg

Una casa modernista situada a la població d'Arenys, que pertany a Garrigàs (Alt Empordà) i que va ser propietat de la ballarina del segle passat Àurea de Sarrà (1889-1974) ha estat objecte de recerques per part del grup Societat Fenòmens Paranormals Girona (SFPG) després d'obtenir relats sobre sons estranys, planys, i visions de figures fantasmal d'una dona a la planta superior de l'immoble.
La propietat és una casa modernista i un castell que van pertànyer a la ballarina i on visqué amb el seu marit. A la part posterior de la casa hi ha la tomba d'Àurea i la seva germana Emília, amb una descripció que diu "Domus Àurea". El castell data del segle XI.
La investigació es va centrar a la torre modernista. Segons un membre de la Fundació, es va centrar a la casa on "suposadament han vist la figura d'una persona". Després de recopilar informació van fer una visita al lloc amb una sensitiva que hauria contactat amb una noia vestida d'època amb faccions que coincidiren amb la suposada forma que es veu a la finestra. La tasca va durar onze hores i es van recollir algunes psicofonies algunes veus i sons. 

Font: Diari de Girona