dimecres, 30 de gener de 2013

L'edifici maleït del carrer Tres Forques de València


Un halo de misteris i fatalitats rodegen al peculiar edifici de huit plantes d'altura a València. Des de l’any 1968, la finca pareix tindre una atracció fatal per les caigudes mortals, els delictes de sang i els delinqüents. El número 1 del carrer Tres Forques, en temps passats el 78 del carrer Conca, ha sigut escenari de set truculents successos. Set morts en estranyes circumstàncies.
L’edifici va ser construït en 1957, l’any que van morir 81 persones per la riuada. El primer mal averany. Una placa del Ministeri d’Habitatge espanyol anuncia que l’immoble està acollit als benefici de la Llei de 15 de juliol de 1954, un element franquista que encara perdura en el temps.
En aquells anys, la vedette Gracia Imperio, batejada amb el sobrenom de l’artista dels ulls musulmans, ja havia debutat en el teatre de la Zarzuela de Madrid. Era una de les estrelles de la revista i els lluentons, una dona explosiva que es va tractar amb Antonio Machín i va triomfar a Madrid, Barcelona i València. Res feia presagiar la seua tràgica mort en un dels pisos del maleït edifici.
L’1 de novembre de 1968, un modista va descobrir els cadàvers de la coneguda vedette i el seu exxicot en la vivenda que l’artista havia llogat en el número 78 del carrer Conca. La propietària del Mogambo Club de València i de quasi totes les cases de l’edifici, Mercedes Viana, va oferir a Emilia Argüelles, el nom real de Gracia Imperio, la possibilitat d’instal•lar-se en un dels seus pisos. La vedette residiria una temporada a València perquè dues sales de festes l’havien contractat.
Però la mort i el misteri es van donar la mà aquell fatídic dia de novembre. La Policia va trobar les aixetes del gas obertes en la vivenda. Minuts abans, el modista havia cridat de forma insistent a la porta. Ningú va contestar. Portava una clau del domicili perquè havia de preparar el vestuari de l’artista. No obstant això, no va voler entrar i va cridar el porter de l’edifici perquè li acompanyara. Temia que haguera ocorregut quelcom greu. I no es va equivocar.
Tot just obrir la porta, van notar una forta olor a gas i segons després van trobar els cadàvers d’Emilia Argüelles i Vicente Alberto Artal en el llit. Suïcidi, accident o assassinat? El diari Las Provincias va informar l’endemà de la tràgica notícia amb un titular a tres columnes i lletres majúscules: «Gracia Imperio, morta per intoxicació de gas». El cas policial es va tancar sense culpables, però es va reobrir cinematogràficament l’any passat amb el rodatge d’un documental sobre les estranyes morts i els espectacles de varietats de l’època.
"El dia que va morir Gracia Imperio" és un llargmetratge que investiga els misteris que van embolicar el cas, al mateix temps que analitza la revista en el context de la societat espanyola de l’època. Emilia Argüelles va portar de cap a la censura franquista perquè acostumava a cantar mostrant els seus pits i sempre li va perseguir un cert halo de misteri, vinculat al seu èxit amb els hòmens i el seu pas per la presó per un avortament. A partir de 1962, Gracia Imperio va abaixar del teatre per a pujar a les sales de festes i espectacles de varietats. I és ací on València es cola en la vida i la mort de l’artista. Va ser la reina del Broadway valencià, és a dir, els teatres de Russafa (que han desaparegut de la trama urbanística). Fins i tot una falla la va triar per a fer el seu ninot principal. Però va ser en l’edifici maleït, en un pis llogat, on va trobar la mort junt amb Vicente Alberto Artal Such, un antic xicot d’ella que residia a València.
Temps després, un altre veí de l’edifici, el cunyat de Mercedes Viana la propietària del Mogambo Club i de 11 pisos de la finca va morir, al caure o tirar-se pel buit de l’escala. «Tenia problemes mentals», recorda Lidia Domínguez. La quarta víctima va ser un jove de 18 anys. Va morir en el seu domicili en l’octau pis després de consumir presumptament drogues quan celebrava el seu aniversari amb els seus amics. Els seus pares no estaven a casa.
El següent succés es va cobrar la vida d’una xiqueta de dos anys. La menor va caure al buit quan jugava a botar sobre un llit just al costat d’una finestra. El seu germà també es va precipitar quan intentava agafar-la, però va sobreviure a la caiguda i va ingressar en estat greu en un hospital. Una altra de les persones mortes residia en la porta 15. «Era un home molt treballador i educat», recorda Pedro Rubio, un mecànic que té dos pisos en l’immoble. «Sa mare portava uns quants dies sense poder contactar amb ell per telèfon, i quan van vindre per a veure què passava van descobrir el cadàver», afig el veí.
Un estafador del cas de la Nueva Esperanza, una immobiliària que va cobrar més de 100 milions de les antigues pessetes per vivendes que mai va entregar, també va tindre el seu domicili en el número 1 del carrer Tres Forques. Un altre delinqüent «va botar del tercer pis quan fugia de la Policia i es va trencar la cames», afirma Rubio. «Tant succés dóna un poc de mal rotllo, però no cal obsessionar-se», diu Pedro Tárraga, un taxista que viu amb la seua parella en un pis llogat.
I en la matinada de dijous 1 de març de 2012, Javier O., un dels veïns de la porta 10, va matar presumptament una prostituta i va amagar el cadàver en el traster de l’edifici. L’homicida, de 40 anys i amb antecedents policials, va ser detingut uns 10 minuts després per la Policia en el centre de la ciutat. El sospitós portava la roba tacada de sang i un ganivet quan va ser capturat en el carrer Balmes. Els crits de la víctima van despertar a diversos veïns, que van cridar la Policia o van aguaitar per l’espiera de la seua porta, com va fer Benito Grade, un inquilí del tercer pis. Eren les cinc de la matinada. Al lloc dels fets van acudir amb urgència diverses patrulles de la Policia. Els agents van descobrir el cadàver de la dona en el portal de la finca.
L’homicida va amagar el cos en un traster on els veïns guarden bicicletes i utensilis vells. «Hi havia senyals d’arrossegament i la porta del traster estava oberta», explica un inquilí de l’immoble. Un metge del Sistema d’Atenció Mèdica Mòbil d’Urgencia (SAMU) va certificar la mort de la dona i va deixar el camí lliure als investigadors i el forense.
Un equip de Policia Científica va realitzar una minuciosa inspecció en el portal de l’edifici, el cadàver i les escales, on un rastre de gotes de sang va portar als agents fins al pis on residia el detingut: la porta 10 en la quinta planta de la finca. Mentrestant, agents del Grup d’Homicidis arreplegaven els primers testimonis d’un company de pis de l’homicida i de diversos veïns que havien sentit colps i crits.
Segons la reconstrucció dels fets realitzada pel Grup d’Homicidis de la Policia, l’homicida va beure una botella de vi durant el sopar amb un company de pis. Segons pareix, Javier O. També va consumir cocaïna. Ambdós resideixen en sengles habitacions rellogades per un tercer home, que també viu en la vivenda. Un dels inquilins es va anar a treballar, l’altre se’n va anar a adormir la seua habitació i Javier O. va contractar els servicis d’una prostituta brasilera. La víctima, que no portava cap document d’identitat, va rebre una palissa mortal sobre les cinc de la matinada. Un veí va escoltar els seus crits poc abans del crim. «Vaig sentir colps i després la dona va cridar quelcom en un idioma estranger», assevera Benito Grande. Era Edilene Oliveira, de 32 anys, que intentava desfer-se del seu agressor. El jutge de guàrdia va decretar ahir l’ingrés a la presó, comunicada i sense fiança per al presumpte homicida. 

Font: Las Provincias, 4 de març de 2012

dijous, 24 de gener de 2013

La Generalitat valenciana ofereix un curs sobre aparicions i miracles de la Verge Maria

Aquest curs, que s’ofereix només en espanyol a través del Centre de Formació, Innovació i Recursos educatius (CEFIRE) d’Alacant al professorat, l’imparteix i finança el mateix bisbat de la diòcesi.
Des del 7 de febrer fins 1l 14 d’alumnes 60 alumnes, docents de l’ensenyament públic i concertat, rebran classes, d’Ángel Navas Cutanda, suposat especialista. En aquest moment la pàgina del CEFIRE indica 72 inscripcions per a 60 places.

diumenge, 13 de gener de 2013

Un nou triangle de la mort?

L’any 1976 Antoni Ribera, Creu de Sant Jordi per la seva aportació cultural va publicar el llibre Los doce triángulos de la muerte (Barcelona, editorial A.T.E.). A més del famosíssim Triangle de les Bermudes o el de les Balears del qual aquí hem parlat àmpliament, hi ha d’altres triangles de la mort os es produeixen presumptament desaparicions de vaixells i avions de difícil explicació.
Recentment sembla que s’ha afegit un nou triangle a la llista segons publiquen diversos diaris com The Guardian o La Vanguardia. Del fet se n’ha fet eco fins i tot el CEI, Centre d’Estudis Interplanetaris que no es caracteritza per la afegir-se al titular fàcil. 
Les especulacions sobre el triangle han esdevingut com a conseqüència de la desaparició el passat 4 de gener d’una avioneta a l’arxipèlag de Los Roques de Veneçuela. Segons el diari britànic The Guardian, des de mitjans dels 90 hi haurien hagut almenys 15 incidents amb avions implicats en accidents fatals i desaparicions.
El mite d'aquesta zona maleïda va començar a consolidar-se el 4 de gener de 2008, quan una altra avioneta en vol de Caracas a les illes desaparegué amb 14 persones a bord. El pilot va informar de problemes en el motor quan s’apropava a l’arxipèlag, però ja no es va saber res més. El cos del copilot es va recuperar, arrossegat pel mar, però no es van trobar les restes de l’aparell ni dels altres desapareguts.

dimarts, 8 de gener de 2013

Presumpte miracle al País Valencià

El matrimoni francès format per Louis Martin i Zélie Guerin, pares de Santa Teresa del Nen Jesús, han fet un pas més en el seu camí cap als altars. I ha estat gràcies al suposat miracle realitzat en una nena valenciana.
L'Arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro, inicià ahir el procés per estudiar el miracle del matrimoni francès beatificat el 2008 a Lisieux. A l'acte, assistiren la nina, els seus pares i també els avis i en el transcurs del mateix el pare glossà una biografia del matrimoni beatificat al qual se li atribueix el miracle.
La infanta naixé fa quatre anys de forma prematura, amb un greu problema de salut. La seva vida penjava d'un fil i el pronòstic era fatal. Entre tots els problemes que patia, el més greu era una hemorràgia ventriculocerebral de grau 4, segons l'Arquebisbat. Els metges poc podien fer per salvar el futur de la nena.
Els pares, davant la impossibilitat mèdica de poder-la guarir s’encomanaren als pares de Santa Teresa. Van elevar la seva pregària als avui beats Louis Martin i Zélie Guerin seguint la recomanació d'una comunitat de Carmelites Descalces. Es van dirigir a les religioses carmelites, d’un convent de la Diòcesi de València, a través d'internet.
Sembla que la família volia encomanar-se a Santa Teresa del Nen Jesús perquè la seva filla havia nascut el 15 d'octubre, però les religioses els hi recomanaren que era millor que es encomanessin als pares de la santa, que acabaven de ser beatificats. Així ho feren. I a partir d'aquest moment la nena es restablí suposadament sense explicació mèdica alguna i avui es troba perfectament i sense la més mínima seqüela. 
Durant l'obertura del procés canònic, es va constituir un tribunal format per sacerdots, metges i perits que serà l’encarregat de recollir la documentació, proves mèdiques i testificals per examinar i provar l'existència del miracle.
Segons el dret canònic, la confirmació que la curació de la nena valenciana es produí de manera extraordinària per la intercessió del matrimoni francès suposaria que ja s'ha produït un segon miracle que podria donar pas a la canonització dels pares Santa Teresa.
Quan hagi finalitzat el període d'estudi en la fase diocesana, el tribunal constituït a aquest efecte remetrà tota la documentació a la Santa Seu perquè hi segueixi endavant el procés. Si això arriba a produir-se, el cas seria valorat pel congrés de metges de la congregació vaticana per a les Causes dels Sants.