dijous, 28 de març de 2013

Conferències sobre la història dels fenòmens paranormals a l'Instiut d'Estudis Catalans

Cicle LÍMITS DE LA CIÈNCIA. “El debat sobre els límits de la ciència i l’estudi de fenòmens paranormals”. 04/04/2013-24/04/2013. Coordinat per Annette Mülberger (CEHIC-UAB). En col·laboració amb el CEHIC-UAB. 
 
Text de presentació
Hi ha un límit en la pròpia ciència que marca una frontera entre ella i altres àmbits de coneixement o la ciència és una forma de veure la vida i el món que ho inclou tot? Encara que l’ús de dicotomies com ciència – religió o ciència – metafísica poden suggerir l’existència d’uns àmbits delimitats, es tracta d’una pregunta complexa que ha obtingut diferents respostes al llarg del temps, bàsicament en funció de la definició d’allò que s’entén per “ciència”.
En aquest cicle estudiem la manera com la pràctica del espiritisme, que es va expandir a Europa i Estats Units a partir de finals del segle 19, va suposar un repte per a la ciència. En el moment que es descartava la hipòtesi del frau, certs fenòmens que contrariaven les lleis naturals establertes necessitaven ser explicats. Ens trobem científics que organitzen, observen e intervenen en sessions espiritistes. En ocasions, alguns denuncien tal pràctica, en d’altres la recolzen. Encara que arriben a certificar la autenticitat d’alguns fenòmens paranormals, moltes vegades no segueixen la doctrina kardeciana sinó que busquen una explicació natural, més propera a la ciència. Aquests intents donen lloc al suposat descobriment de nous fenòmens físics (per exemple, descobriments de “nous” raigs) i mentals (s’atribueixen noves propietats a l’inconscient) i es crea una nova ciència psíquica, la parapsicologia o metapsíquica que intenta elaborar un “catàleg” classificador de fenòmens. Al llarg del segle 20 molts científics importants es veien involucrats en l’avaluació d’aquests fenòmens com va ser el astrònom català Josep Comas, el físic Blas Cabrera o el metge-bacteriòleg Jaume Ferran, entre molts d’altres.
Les ponències que proposem presentaran alguns casos concrets d’estudi científic de fenòmens paranormals i la història del debat que han comportat. En aquest debat intervenen diferents sectors de la societat com són els científics, la premsa i els col·lectius espiritistes.

Annette Mülberger (CEHIC-UAB) “Espiritismo y parapsicología en los siglos XIX y XX” i Andrea Graus (CEHIC-UAB) “Els prodigis de l’home encarnat”. 03/04/2013, 19:00.
Ángel González de Pablo (Univ. Complutense de Madrid) “Las estrategias de legitimación científica del hipnotismo en la España de finales del siglo XIX y comienzos del siglo XX”. 10/04 /2013, 19:00.
Nicole Edelman (Université Paris Ouest). “Voyances en Europe occidentale de la première guerre mondiale à la seconde”. 17/04/2013, 19:00
Mònica Balltondre (UAB). “La pràctica de la metapsíquica a Espanya: entre ciència i religió”. 24/04/2013, 19:00.

dilluns, 4 de març de 2013

El CAC actua contra quatre canals de TV il·legals per emetre programes d'ocultisme en horari protegit

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha acordat iniciar quatre procediments sancionadors contra l'empresa Esoditel, SL, per emetre continguts esotèrics dintre de la franja de protecció de menors, segons ha informat l'organisme en un comunicat. La societat explota sense llicència quatre canals de televisió a Barcelona sota la marca comuna de Channel VIT.
Aquesta és la primera actuació del CAC en relació amb un prestador que emet sense títol habilitant des de l'aprovació de la llei catalana, el 2012, de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual.
Els quatre canals, que emeten pel multiplex 50 de Barcelona, difonen programacions diferenciades però, en tots els casos, exclusivament centrades en l'ocultisme, durant les 24 hores del dia.
El CAC va analitzar mostres de 48 hores de cada un dels quatre programes, que van ser captades durant el mes de febrer. En tots els casos, els espais mostren el logotip Channel VIT i ofereixen sobreimpressionada la web de l'empresa, on s'indica la següent descripció: "VITChannel.com Televisió especialitzada en tarot i vidència 24 hores".
"L'estudi de les mostres va determinar que es tracta d'una oferta ininterrompuda de programes de caràcter esotèric en què una sèrie de vidents donen resposta, via telefònica, a les consultes de persones de l'audiència mitjançant tècniques diverses, com la tirada de cartes de tarot. Els programes no porten cap codi de senyalització, cosa que indica que, segons el prestador, es tracta d'un contingut 'apte per a tots els públics'", informa el CAC.
L'apartat 2 de l'article 81 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (LCA) estableix que els continguts que puguin afectar el desenvolupament físic, mental o moral dels menors només es poden difondre després de les 22 hores i abans de les 6 hores. Dins d'aquests continguts, i d'acord amb l'apartat 2 de l'article 7 de la Llei de l'Estat 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, hi ha els relacionats amb l'ocultisme i les paraciències. 
El Consell, d'acord amb el Reglament del procediment sancionador i amb l'Estatut orgànic i de funcionament del CAC, va obrir un període d'informació prèvia per tal de donar audiència al prestador de serveis, perquè, en el termini màxim de 10 dies, formulés les manifestacions que considerés oportunes. 
El període d'informació prèvia s'obre abans de l'acord d'inici de l'expedient i té la finalitat d'esbrinar les circumstàncies dels fets i els subjectes responsables.
L'incompliment del deure de protecció de la infància i la joventut que es materialitza a través de l'emissió de continguts ocultistes i esotèrics dins de l'horari protegit pot ser constitutiu d'una infracció molt greu, penalitzada en forma de multa.

divendres, 1 de març de 2013

El cas de telepatia del submarí Nautilus podria ser fals

Un dels casos més famosos d'experiments de telepatia podria ser fals. Segons un text del negativista espanyol Alfonso Gámez -reproduït en el bloc Xenologia, que actualment sembla abandonat, la URSS es va llançar a la investigació parapsicològica a conseqüència d’un reportatge publicat en la revista francesa Science et Vie el febrer de 1960. El firmava el periodista Gerard Messadié i tractava d’un experiment americà secret realitzat a bord del primer submarí nuclear, el Nautilus.
Sempre s'ha dit que durant l’estiu de 1958, mentre el submergible es trobava sota el gel del pol Nord, un tripulant -identificat com el tinent Jones- s’havia comunicat telepàticament amb una base militar de Maryland des d’on un cert Smith, estudiant de la Universitat de Duke, li havia transmès mentalment cartes a l’atzar. El tinent Jones havia encertat el 70% de les vegades quina carta havia eixit de la manoll a milers de quilòmetres.
Segons Messadié, a principis de 1957 la Rand Corporation, un grup d’experts en estratègia militar, havia recomanat a Eisenhower la telepatia com a forma de comunicació amb els submarins sota el gel. L’experiment del Nautilus demostrava més enllà de tot dubte la seva viabilitat. "Per primera vegada en la història de la ciència, s’havia obtingut la prova indiscutible de la possibilitat que els cervells humans es comuniquen a distància. L’estudi de la parapsicologia entrava finalment en la seua fase científica", explicarien poc després Louis Pauwels i Jacques Bergier a Le Matin des Magiciens (1960).
Així ho van entendre també a l’altre costat del Teló d’Acer. A l’URSS, Stalin havia prohibit en 1937 l’experimentació paranormal per considerar-la contrària als principis del materialisme, però allò ho canviava tot. "És la telepatia una nova arma secreta? Serà la percepció extrasensorial un factor decisiu en la guerra futura? Han aprés els militars americans els secrets del poder mental?", es preguntava Messadié a Science et Vie. Washington ho va desmentir, però el KGB i la intel·ligència militar soviètica es van témer el pitjor.

La 'visió remota'
Moscou es va bolcar a partir d’aquest moment en l’anomenada guerra psíquica amb l’esperança de trobar l’arma definitiva. L’URSS i EUA van mantenir fins a finals del segle passat costosos programes de busca d’armes psíquiques com la telepatia i la visió remota, la possibilitat que un espia dotat de poders extraordinaris vera el que ocorria a milers de quilòmetres de distància. Els protagonistes dels experiments eren psíquics, com Nina Kulagina i Ingo Swan. 
Dos dècades després de l’experiment del Nautilus, l’escriptor Martin Ebon preparava un llibre sobre la guerra psíquica quan va visitar a París a Gerard Messadié. El periodista francès li va dir que l’episodi telepàtic del submarí nuclear havia estat un invent de Jacques Bergier que ell s’havia engolit pel seu entusiasme juvenil. Una bola d’un dels autors de l’increïble Le Matin des Magiciens havia portat a la materialista URSS a participar en la carrera de la guerra psíquica.