dimarts, 2 d’abril de 2013

Fantasmes a l'Hospital del Tòrax. Frau o exageració?

Als lectors més cinèfils segur que els sonarà el nom de Can Bogunyà, sobretot als amants del gènere de terror. Aquesta antiga finca i el llac artificial que inclou formen part del Parc Audiovisual de Catalunya, on s'han fet algunes pel·lícules com Los sin nombre (1999) i Frágiles (2005) de Jaume Balagueró. Tot i estar tan sols a quatre quilòmetres de Terrassa, aquests boscos conserven una aura solitària i un aspecte melangiós. Raó més que suficient perquè apareguin en moltes de les produccions cinematogràfiques fetes a casa nostra, com Platillos volantes (2003) d'Óscar Aibar, Los ojos de Júlia (2010) de Guillem Morales, Los últimos días (2011) dels germans Pastor o El cuerpo (2012) d'Oriol Paulo. Últimament s'hi ha rodat part de Mamá (2013) dels germans Muschetti, amb producció de Guillermo del Toro. En aquest cas, el Llac Petit és el paratge habitat per la mare fantasmal que dóna nom al film.
Per si no n'hi hagués prou amb la seva pròpia fama, el Llac Petit és a menys d'un quilòmetre d'un dels enclavaments de Catalunya més visitats i coneguts pels aficionats a les aparicions fantasmals. L'Hospital del Tòrax de Terrassa era un sanatori de malalties respiratòries, que va estar en funcionament entre el 1952 i el 1997, i estava considerat com un dels establiments sanitaris amb una taxa més alta de suïcidis. S'explica que molts pacients, aïllats de la seva família i afectats de tuberculosi o de càncer de pulmó, es treien la vida deixant-se caure dels pisos més alts. Quan el van tancar, els llargs passadissos i les sales abandonades van propiciar la presència de gent que venia a fer psicofonies i sessions d'espiritisme. Alguns blogs i la premsa local van magnificar les peculiaritats d'aquesta antiga clínica, ara reconvertida en platós de cinema i sales de muntatge. 

Xavier Theros. Ara Diari 24-03-2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada