dimarts, 14 de maig de 2013

Nova sanció del CAC contra emissores il·legals que emeten programes d'ocultisme en horari protegit

El Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha acordat iniciar dos procediments sancionadors contra l'empresa Nuevas Sensaciones, SL, per emetre continguts d'ocultisme dins de la franja de protecció de menors. La societat explota sense llicència dos ràdios a Barcelona sota la marca comuna d'Astrovisión Radio. 
Es tracta de la primera actuació del CAC en relació amb un prestador de serveis de ràdio que emet sense títol habilitant des que es va aprovar la Llei 2/2012, de 22 de febrer, de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual. La iniciativa s'ha adoptat en el marc de la intensificació de les actuacions del Consell contra mitjans audiovisuals sense llicència que emeten continguts que vulneren la normativa. 
En el cas de les emissores de ràdio, es tracta de dues ràdios que emeten per les freqüències 88.0 MHz i 89.4 MHz de Barcelona, sense el títol habilitant preceptiu. 
El CAC va analitzar una mostra de 48 hores i va detectar programació amb continguts esotèrics entre les 6 i les 22 hores. Igualment, els anuncis d'autopromoció emesos per antena contenen missatges que els vinculen a l'ocultisme. Per exemple, un dels anuncis diu: «Els millors professionals en arts esotèriques estan a la teva disposició 24 hores».
Aquesta sanció s'afegeix a la dels mes de març contra 4 canals de TV i de la qual ja vam informar.

dissabte, 11 de maig de 2013

Miguel Aracil analitza en un llibre els enigmes de les catedrals catalanes

El periodista Miguel Aracil acaba de publicar 'El misterio de les catedrales catalanas' (Gómez Editor), que recorre els enigmes de les catedrals de Catalunya, amb un itinerari que n'inclou també dues del sud de França i alguns temples catòlics catalans que considera igualment importants.
En declaracions a Europa Press, ha explicat que analitza les catedrals de Barcelona, Solsona, Girona, Seu Vella i Seu Nova de Lleida, Vic, La Seu d'Urgell, Tortosa, Tarragona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa; dues a la Catalunya del Nord (Perpinyà, Elna), i la Col·legiata de Cardona, la Col·legiata Basílica de Santa Maria (La Seu) de Manresa, la basílica de la Sagrada Família, la Seu d'Ègara i l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries.
De tots els enigmes i detalls de les construccions que aborda, l'autor ha explicat que destaca "el 'mandala' de la Seu Vella de Lleida, de clara inspiració templària; les moltes representacions alquímiques de La Seu d'Urgell, i el misteri tel·lúric de Girona".
Parla, per exemple, del "Mandala o Gran Segell Circular dels mestres constructors de la Seu" de Lleida presidint el claustre prop de la porta de la nau central, com a símbol de la Gran Roda de l'Univers basada en figures geomètriques i concèntriques --vuit braços, cadascun amb vuit cares, i amb vuit petites rodes solars--.
Aquest és un dels tres temples que considera més desconeguts per la gent dels que aborda el llibre, "al costat d'Elna, caiguda en l'oblit, i la Col·legiata de Cardona, a la qual molt pocs treballs hi fan referència" quan parlen de les catedrals catalanes.
En canvi, admet que les construccions més modernes --la de Sant Feliu de Llobregat i la de Terrassa-- "pocs o cap misteri deuen guardar entre els seus murs" pel fet de ser molt recents, però les inclou en el llibre per la seva condició de catedrals; tot i que l'actual catedral de Terrassa contrasta amb el mil·lenari conjunt de la Seu d'Ègara, a la mateixa ciutat.
L'autor es fixa en els detalls de cadascun dels temples analitzats, als quals dedica capítols monogràfics i complementats amb sengles annexos com a 'quadern de bitàcola', que recomana altres monuments i llocs pròxims a cada edifici amb alguna connexió a aquest lloc sagrat.

Més que obres cristianes
Aracil pretén que el lector trobi "alguna cosa diferent del que oficialment s'explica" d'aquestes catedrals, i destaca que Catalunya no té bibliografia d'aquest tipus, mentre que França sí té monografies heterodoxes com aquesta sobre les seves catedrals i els misteris que les envolten, diu.
A més, el director de la revista  espanyola 'Enigmas', Lorenzo Fernández Bueno, recorda al pròleg el concepte d'aquests edificis segons el clàssic de Fulcanelli 'El misterio de les catedrales', pel qual aquestes construccions no han d'observar-se només com a obres dedicades al Cristianisme, sinó com a unió de creences populars i com a "conjunt perfecte al qual es pot fer referència, sense por" per aprofundir en el pensament dels avantpassats.
Miguel G.Aracil (Barcelona 1955), que ha anat visitant catedrals europees durant 35 anys, ha basat la seva carrera periodística en nombroses col·laboracions en mitjans de comunicació i ha publicat 52 llibres, part dels quals aborden fets històrics i enigmàtics relacionats amb Catalunya.

Europa Press