dissabte, 31 d’agost de 2013

Article contra el pretés origen "alquímic" de Sant Cugat

 
La darrera edició del diari de Sant Cugat ha publicat un article d'Alba Rodríguez contra les tesis mantingudes pel periodista Sebastià D'Arbó sobre l'origen alquímic d'una peça de marbre amb forma de préssec que s'hauria obtingut per transmutació (1).
Reproduïm el contingut del qual no coneixem versió en html.


El cas del préssec “alquímic” del Monestir de Sant Cugat

Un recorregut sense sentit des de l’alquímia medieval a la paraciència que es resol amb mètode científic i raonament
Dubtava si treure de nou a la llum el tema del préssec “alquímic” de Sant Cugat. És un tema de biaix esotèric que reapareix de tant en tant, i culminà el 2011 amb un reportatge de Sebastià d’Arbó a Cuarto Milenio. Amb totes les reserves al respecte (i més...), el cert és que té un punt de foscor que convida a especular.

La troballa
El préssec va ser localitzat al Monestir arran de la restauració del 1972-1973. Segons el relat oficial, uns paletes el van trobar tapiat en una paret del claustre de dalt, en una fornícula. Fou després portat al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Aviat va moure l’interès de certs cercles pseudocientífics, i es va arribar a analitzar la peça forçant la conclusió que es tractava d’un préssec natural transmutat en pedra per via alquímica. Tal qual.

Aquesta teoria va ser el fil conductor del reportatge a Cuarto Milenio, on s’arribava a afirmar, amb el rigor impostat característic del programa, que el Monestir va ser un gran centre alquímic a l’edat mitjana. I es va debatre també si la transmutació s’hauria efectuat al segles xii-xiii, o més tard, al xviii.

L’alquímia
La pràctica de l’alquímia a l’edat mitjana buscava la transmutació dels metalls per convertir-los en or, i la creació d’un elixir que donava saviesa i immortalitat, que en la seva versió sòlida –la pedra filosofal– havia de fer possible aquesta transmutació. Aquesta pràctica estava amarada per les creences filosòfiques i religioses pròpies del seu moment. No cal dir que mai aconseguí el seu objectiu, però sí que desenvolupà coneixements i tècniques que estan a l’arrel de la química i la farmacologia. Per suposat que l’alquímia es va practicar al nostre entorn a l’edat mitjana, més com a aquesta experimentació intuïtiva de la química i la medicina que una altra cosa. I especialment per part de franciscans i dominics. Pel que fa al Monestir de Sant Cugat, no disposem avui de cap dada que permeti associar-lo a l’alquímia: ni llibres d’alquímia als inventaris de la biblioteca, cap referència a pràctiques experimentals...

La raó
Tornant al relat de la descoberta, el Sr. d’Arbó tenia una segona versió. Explicava en una visita al Monestir per filmar el reportatge que el préssec va ser localitzat al subsòl de la sala capitular, segons li van mostrar els paletes que aleshores el van cridar. Recordava baixar sota terra, a una mena de passadís amb ossos, i amb una petita fornícula al final. Si volguéssim donar crèdit a aquest segon relat, s’obriria la possibilitat suggestiva que es tractés del sepulcre-ossera construït el 1778 i que disposava de fornícula. Si bé aquesta possibilitat és quasi impossible per les dimensions i el rebliment que s’hi van registrar en l’excavació arqueològica de 1994.
A finals del segle XVIII, els monjos van reconvertir l’antiga sala capitular en la seva capella mortuòria, van construir l’ossera i van realitzar una gran cerimònia fúnebre. El monjo Benet de Moxó pronuncià un discurs en defensa de la institució monàstica enfront l’anticlericalisme del moment. El XVIII és el segle de les llums, que porta llum a la foscor a través del raciocini i posa en qüestió l’ordre establert. Moxó s’aferra a la religió, per a ell font de veritable saviesa, contra la filosofia, la saviesa basada en la raó humana. És precisament això darrer el que manca en la interpretació paracientífica del préssec.
Finalment, degut al ressò del préssec alquímic, el MAC encarregà unes anàlisis concloents que determinen que està fet amb marbre de tipus Carrara i pintat, igual que moltes altres escultures decoratives de fruites que des de temps enrere encara produeixen alguns tallers italians. Enigma resolt per si algú dubtava. Tot i així, encara queda per saber quin era el lloc exacte del préssec, i per què va ser amagat.

Alba Rodríguez, Diari de sant Cugat, 29 d'agost de 2013.



(1) Veure:

dissabte, 17 d’agost de 2013

Seguidors del vident de Picassent es reuneixen encara esperant les apariciones de la Verge

Aproximadament mig centenar de seguidors de l'autodenominat Pare Ángel van tornar a reunir-se ahir a la tarda, com cada dia 15, al Racó de les Vinyes d'Alzira (Ribera Alta) per a assistir a la suposada aparició de la Verge dels Remeis. 
L'escena, que es repeteix mensualment des dels anys 80, va seguir el guió habitual: els assistents-entre ells menors-van resar el rosari i després, a través d'un megàfon, es va emetre el "missatge" de la Verge gravat per l'Ángel Muñoz, el suposat vident que lidera aquest moviment religiós. Després d'escoltar les seves paraules, els fidels van alçar les seves rosaris, estampes i algunes ampolles d'aigua perquè la Verge les beneís. La cerimònia va concloure amb un adéu emotiu a Maria, a qui van acomiadar mirant al sol, aixecant els braços i saludant. 
Com és habitual en els darrers anys, el Pare Ángel no va acudir a la cita, a la qual cada vegada assisteixen menys persones, especialment des que Muñoz va ser jutjat per presumpta estafa, encara que va quedar absolt. Un dels seguidors consultats, vestit amb un vestit negre similar al d'un sacerdot, va reconèixer que el nombre de fidels ha baixat: "Això depèn de dates, segons com li pegui a la gent". Un veí de la zona va assegurar que "cada vegada són menys, però els que queden són acèrrims i cada dia 15 no fallen mai", assenyala.
Les apreciacions del veïnat es corresponien amb les imatges que es van poder veure al llarg de la jornada. Ja des del migdia, una desena de seguidors esperava sota un sol de justícia la cita per a la trobada amb la Mare de Déu. Segons el diari Levante , malgrat els 37 graus de temperatura, algunes feligreses d'avançada edat van pujar l'estret i costerut camí de pedres que condueix fins a la mena de capella on siposadament s'apareix la imatge de la verge; ho feien de genolls i rosari en mà.
El vident, que fa dos anys va ser absolt d'un delicte d'estafa en no demostrar les acusacions contra ell, va reunir presumptament un patrimoni proper als tres milions d'euros amb les aportacions dels seguidors.

Informació de Levante-EMV