divendres, 4 d’octubre de 2013

Un escrit a Karma 7 de l'any 1975 de Sinesio Darnell

L'any 2011 va morir Sinesio Darnell. Barceloní d'adopció -tot i no tenir gaire simpatia cap el nostre país.- es va començar a interessar per les transcomunicacions vers l'any 1974, convertint-se en una referència a nivell català i espanyol.
Transcrivim aquí una carta enviada a la redacció de Karma 7 i publicada en el número 32 de la revista, el juliol de 1975, una de les seves primeres intervencions públiques.

Si bé és cert que les psicofonies és un fenomen totalment comprovat i molt experimentat, no és menys cert que el seu origen i naturalesa és encara una incògnita. Incògnita que divideix els parapsicòlegs en dos grans grups. Els que defensen les teories mecanicistes i els espiritualistes.
El que vinc és a aclarir i justificar és la sèrie de comentaris i teories que en diaris i emissions radiofòniques vénen divulgant, per a esglai d'uns i rialles d'altres ... i això , senyors, és el que en realitat desprestigia la Parapsicologia com a veritable ciència i camp d'estudi, que indubtablement ho és.
Ens vam llançar amb poc coneixement de causa (no jutjo, sinó opino ) a divulgar teories i principis que la major part de les vegades manquen totalment de fonaments experimentals i no són més que elucubracions. Em permeto recordar que científics de la categoria de Giuseppe Grazzini, Franz SEDL, Konstantin Raudive, Theodor Rudolh, Friedrich Jürgenson i molts d’altres, tots ells a nivell universitari i acadèmic durant anys i anys, vénen estudiant les psicofonies i han donat la seva opinió sense dogmatitzar. Opinions que són realment les que ens interessen.
Entre els comentaris i explicacions que seleccionem de manera atzarosa, destaquen fins i tot per la seva ingenuïtat i falta de maduresa científica, aquells que per exemple diuen: “La psicofonia és una emissió involuntària de l'operador que murmura paraules que després apareixen gravades com veus paranormals, o bé es tracta d'un efecte de ventrilòquia, també inconscient”. Aquestes teories, divulgades sense cap fonament experimental, s'ensorren per complet davant d'una sèrie d'experiències. 
S'han realitzat enregistraments, després d'haver aïllat acústicament el micròfon, col·locant-lo a l'interior de caixes de poliestirè expandit. Fins a tal punt va quedar aïllat el micròfon , que perquè quedés algun senyal de l'experimentador gravada, aquest havia de parlar a crits , doncs bé , en aquestes condicions les veus paranormals quedar gravades amb una gran nitidesa.
Qui tingui uns mínims coneixements de física sabrà que el so no es propaga pel buit. Crec que molts dels meus lectors, recordaran l'elemental experiència del timbre que es fa sonar a l'interior d'una campana de vidre, la qual està connectada a una bomba de buit. Dins la campana es posava en marxa el timbre i es començava a continuació a realitzar el buit. Immediatament el so començada a debilitar-se i quan la bomba havia arribat al màxim enrariment, el senyal acústic del timbre s'extingia per complet, tot i que es podia observar el martelleig sobre la campaneta. Prego als meus lectors perdonin l'exposició de tan elemental experiència ... però el cas és que, col·locant el micròfon dins d'una campana similar a l'esmentada i un cop fet el buit, s'ha procedit a l'experiència psicofònica. En aquestes condicions , els resultats obtinguts han estat positius, s'han gravat veus paranormals perfectament audibles, potser molt més clares i netes que les realitzades sense buit, doncs tot murmuri ambiental, cops o altres efectes han quedat totalment eliminats.
Amb el que s'ha exposat queda demostrat que el fenomen de les gravacions de veus paranormals no es deu ni molt menys a un efecte acústic, pel que tota al·lusió a emissió involuntària o ventrilòquia queda totalment descartada.
A nivell de les diferents universitats que estudien el fenomen de les psicofonies, prevalen dues teories fonamentals.
Una d'elles afirma i defensa la posició que les veus que vam gravar, que contesten a les nostres preguntes i ens criden pel nostre nom, ens vénen d'una altra dimensió d'un món polidimensional, on la intel·ligència de l'home i el seu jo espiritual perdura. Meravellosa realitat que totes les religions ens prometen. És delicat i perillós el divulgar el fenomen psicofònic com si aquest fos una mena telèfon que amb tota facilitat ens permet parlar amb el Més Enllà. El pensar d'aquesta forma és aventurat i contraproduent i per altra banda poc respectuós. És cert que un gran nombre d'investigadors que han aprofundit sobre el tema, estan d'acord en què les veus ens arriben d'una altra dimensió, de vida intel·ligent a nivell espiritual. Precisament per això hem de tractar el tema amb tota cura i serietat, sense especulacions tremebundes i amb la fredor i coneixement necessaris per no caure en comentaris com el que transcric i que van ser divulgat per una de les nostres emissores , al novembre de l'any passat. Més o menys deia així: “La psicofonia no pot ser deguda a veus del Més Enllà ... ja que els que estan allà van deixar el seu cos aquí i per això no tenen laringe i és per tant impossible que articulin paraula”.'
Davant de tan saberut raonament, hom es queda atònit ... El comentarista , al qual per fortuna no conec , es va quedar tan ample, convençut de la seva sentència. Segons el meu criteri, va demostrar amb això la seva més absolut desconeixement del problema i dels principis més elementals de l'anomenada “ciència oficial “. Li aclariré a aquest senyor, que la longitud d’ona dels sons que componen tota paraula, en ser emesos per qualsevol laringe humana, queden dins dels límits receptius del timpà. Si les psicofonies poguessin ser escoltades directament, deixarien de ser psicofonies i llavors “sí '” serien un fenomen acústic i caldria una laringe. Però no ... no les sentim . La paraula emesa per ( ? ) queda registrada sobre la cinta i el fenomen, per a més confusió d'alguns, té també l'entrada a nivell de capçal gravador, ja que sense micròfon s'obtenen enregistraments de veus paranormals. 
Una altra teoria és que es tracta de paraules que floten com a memòria vibratòria, més aviat impregnació ambiental. Aquesta opinió és errònia, perquè de ser així les paraules gravades no guardarien relació amb les preguntes fetes. Infinitat de vegades hem experimentat que les respostes són intel·ligents , que ens criden pel nostre nom i que ens preconitzen fets que posteriorment s'han confirmat. Demostren amb això, repeteixo, posseir una dinàmica i intel•ligència pròpia independent, cosa que no passaria de tractar-se d'una “impregnació flotant “. Per confirmació de la seva dinàmica i selectivitat, exposaré que, experimentant amb tres o quatre persones, cadascuna d'elles amb el seu aparell d'enregistrament en el mateix lloc i, conjuntament, en unes cintes queden gravacions i en altres no, en unes queden contestades unes preguntes i en altres cintes i les restants o cap.
 Queda finalment com a teoria mecanicista, la qual defineix la psicofonia com una emissió de nostre “inconscient”. O sigui , una cosa així com una telepatia entre el nostre “jo” ocult i desconegut com emissor i la cinta magnetofònica com a receptor. Aquesta emissió del nostre inconscient, de moment no pot demostrar ni explicar-se, ja que es desconeix el mecanisme que la posa en marxa o motiva, on rau i quina és la seva naturalesa. De totes les teories cientifistes, malgrat el insondable de la mateixa, és la més sòlida.
Resumint: 
a) No pot tractar-se d' radioones , ja que la gàbia de Faraday no les atura. 
b ) No és un fenomen acústic, ja que es propaga en el buit. 
c) No es tracta d'una “impregnació ambiental”, puix que les respostes no coincidirien amb les preguntes i és en realitat tot el contrari. 
En definitiva, són dues les teories o escoles que perduren, totes les altres han cedit pels fonaments. Aquestes són : la espiritualista, que admet la vida en un altre pla desmaterialitzat, i la mecanicista amb el seu principi de l'inconscient.
Fredament, davant els resultats obtinguts després de milers i milers d'enregistraments, tant en universitats i centres de recerca, així com d'operadors privats, el platet de la balança sembla decantar-se a favor d'aquella que admet la consciència intel·ligent, a un altre nivell i desproveïda de suport físic. Per això comentava al principi la serietat i respecte que ens ha de merèixer tal fenomen.
És d'esperar que aquelles persones que tenen al seu abast els mitjans més moderns de difusió i informació, es limitin a informar, que realment és la funció per a la qual estan preparats, i no una altra. Que s'abstinguin de llançar gratuïtes opinions. Que deixin al físic que opini sobre física , al químic sobre química, al teòleg sobre teologia i al parapsicòleg sobre parapsicologia , ja que altrament oients i lectors no sabrem què fer ... si riure o plorar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada