dimarts, 28 de gener de 2014

Fenòmens paranormals a Tivissa


El sol surt a Tivissa a la mateixa hora que en d'altres racons de Catalunya i la seva lluminositat no sembla amagar cap misteri. Les persones que es passegen pels carrers del poble no tenen una mirada diferent, pròpia d'algú que ha vist esferes lluminoses, estranyes desaparicions o casos de teletransportació. Com a tot arreu, hi ha nens corrent entretinguts darrera d'una pilota, ocupant el pensament només amb la idea de protegir la pilota de l'equip contrari, i després dels seus somriures no semblen amagar cap por per pensar que la plaça en què juguen, la de l'Església de Sant Jaume, la mateixa des de la qual uns anys enrere algunes persones van entreveure enormes llums que voltejaven a escassos metres dels seus caps. Si forces l'oïda, no escoltes als veïns comentar l'última suposada desaparició, sinó que parlen de repetir el darrer sopar a casa dels cosins, comenten la possibilitat de recollir enguany, a diferència del passat, suficient mel de les bresques per posar-la a la venda. La terrassa del bar Gelateria Yolanda és plena de joves que xerren animadament, prenent una Coca Cola o qualsevol altre refresc que els lliuri de la calor primaveral.

 Església de Sant Jaume

La població de Tivissa es troba ancorada al Priorat tarragoní [1], a escassos divuit quilòmetres del mar, ascendint per la C-44 que, des de l'Hospitalet de l' Infant, travessa Coll de Faxes [2], un perillós tram de carretera d'on s'expliquen històries inquietants referents a un antic llogaret maleïda. Es diu que Tivissa està en ple centre d'una zona tel·lúrica que abastaria des Pratdip fins Mora d'Ebre, passant per la Serra d'Almos. 
Han passat més de vint anys des que els investigadors i curiosos del fenomen ovni deixessin de freqüentar aquests paratges que, en la dècada dels vuitanta, es van convertir en un genuí reclam turístic per als aficionats del misteri que anhelaven la recerca d'un contacte amb suposades entitats d'altres no menys suposades dimensions Es va dissipar llavors la suposada fenomenologia paranormal lligada a Tivissa? Però, malgrat el temps transcorregut, encara es recullen testimonis de insòlites vivències de persones que, sense pretendre-ho, van quedar atrapades per una experiència que els ha marcat per a la resta de les seves vides.
El principal motiu pel qual els veïns del poble no comenten ni tan sols entre ells els increïbles fets que han experimentat és la por a ser titllats de bojos. L'última vegada que alguns es van atrevir a descriure les seves vivències a cares desconegudes, es van veure ridiculitzats en un reportatge emès a Cuatro pel conegut programa "Cuarto Milenio". Els més joves, potser perquè encara no han tingut temps de veure ridiculitzats per algun mitjà o persona, són els únics que s'atreveixen a relatar tant experiències pròpies com alienes: "No puc afirmar que vaig veure un ovni com a tal, ple d'éssers vius verds amb tres ulls al front, però sí que, prop de l'Ermita de Sant Blai, tots nosaltres vam veure, amb els nostres propis ulls, enormes llums que no havien estat mai en aquell lloc, donant voltes sobre nosaltres". Una altra de les joves, narra, baixant la veu, el motiu pel qual el pare d'una amiga seva havia deixat de dir cap paraula durant dos mesos: "Va ser també a l'Ermita de Sant Blai. Vaig veure un objecte volador que a les pel·lícules de terror seria identificat com ovni, i aquest mateix dia es va desprendre a la zona una gran roca que va deixar sepultats a un grup de joves que circulaven en el seu cotxe". 

Ermita de Sant Blai

Una altra jove ens explica que, a la coneguda C-44, va veure sortir del no-res una bola de foc ataronjada, i que aquesta la va seguir a dos metres del seu cotxe durant un bon tram. Després, assegura, la bola va desaparèixer. Els més escèptics afirmen que aquestes lluminàries nocturnes bé podrien ser fruit de l'abundància de materials geològics existents en aquestes zones tel·lúriques que, en carregar-se d'energia solar, presenten la singular capacitat de produir fenòmens lluminosos a l'atmosfera. Una hipòtesi bastant factible si el comportament d'aquestes llums no semblés, de vegades, respondre a un comportament una mica més que casual.
Aparicions d'ovnis o manifestacions de poc habituals d'efectes atmosfèrics ? Carreteres on es produeixen suposats fenòmens de teletransportació o zones on circulen freqüències electromagnètiques capaces d'alterar el sentit de l'orientació dels conductors? En qualsevol cas, Tivissa sembla un paratge on els seus voltants es veuen envoltats d'una energia estranya, la vasta fenomenologia dels quals nodreix des de fa anys els quaderns de la casuística paranormal dels investigadors i aficionats d'aquestes temàtiques.

Elvira Carmona, Maig 2013 (terrorcatalunya.wordpress.com)

[1] Error de l'autora.
[2] De nou l'autora s'equivoca. És Fatxes.

Misteris de Barcelona


Després del gran èxit del llibreFantasmes de Barcelona, Sylvia Lagarda-Mata ens deleix amb les millors històries de Barcelona per no dormir. Assassinats, aparicions misterioses, fantasmes, bombes, misteris encara per resoldre, alguna llegenda urbana... les millors i més macabres històries de la ciutat Comtal explicades per fi al públic juvenil. Una manera de viatjar per la història negra de Barcelona. Amb il·lustracions.
Inclou els rumors dels fantasmes a l'estació de metro de Rocafort.

diumenge, 19 de gener de 2014


La ciutat francesa d'Estrasburg,acull des d'aquest mes de gener un Museu del Vudú, centrat en aquesta religió africana, que segons els seus responsables, és "únic al món ".
El museu es troba en un dipòsit d'aigua del segle XIX totalment rehabilitat i recull unes 220 peces relacionades amb el vudú, de les més de mil que ha reunit Marc Arbogast al llarg de 50 anys de viatges al Golf de Guinea. Apassionat de l'Àfrica occidental, Arbogast (Alsàcia, 1942) va començar als 21 anys a anar anualment a l'Àfrica per caçar lleons.
Allà recollia màscares i fetitxes vudús del terra, després que els africans es desprenguessin d'ells "obligats pels missioners blancs". "En un dels meus viatges vaig patir un dolor horrible en un peu. Un sacerdot vudú em va aplicar unes herbes i va realitzar un ritual. Al cap de pocs dies el dolor va desaparèixer. Jo no crec en aix, però alguna cosa hi ha ..." , recorda Arbogastenginyer, químic i expresident de l'empresa cervesera Fischer.
A part de la peculiaritat de ser un dipòsit d'aigua construït en 1878, durant un dels períodes alemanys d'Estrasburg, l'edifici del museu va ser dissenyat com una torrassa, amb escala de cargol, merlets, vidrieres i finestres, amb espais oberts de 700 metres quadrats.
El director de Programació i Activitats del Museu, l'antropòleg i etnòleg Bernard Muller, descriu les diferents plantes com un espai d'acollida polivalent, descobriment didàctic, amb un aspecte misteriós i d'ombres i, finalment, a l'última planta l'espectacle dels vestits de dansa. 



El primer que troba el visitant són les restes d'un ritual recent de vodú, amb les seves cordes i teles plenes de cera, un got i una ampolla de ginebra. Es tracta de l'únic objecte "activat" per al vudú, recorda, perquè la resta de les figures exposades estan "desactivades", és a dir, van ser sotmeses a un ritual amb herbes per llevar el seu poder.

dissabte, 18 de gener de 2014

Exposen a Mataró l´obra de la mèdium Josefa Tolrà

 Josefa Tolrà i el seu marit a la porta de la seva masia de Cabrils.

Dissabte 21 de desembre s’inaugura a Can Palauet Josefa Tolrà. Dibujo fuerza fluídica” una exposició que mostra l’obra d’aquesta vident de Cabrils que quan tenia 60 anys va començar a pintar i a sorprendre pintors i poetes com Joan Brossa, Modest Cuixart i Antoni Tàpies, entre d’altres. A les sales municipals d’exposicions de Mataró es podran veure peces procedents de la col·lecció familiar i de dos museus internacionals que tenen obra a les seves col·leccions: el MACBA i el Museu Reina Sofía de Madrid.  
54 anys després de la seva mort es presenta l’exposició més complerta que mai s’ha pogut veure dels dibuixos, textos i brodats de Josefa Tolrà (Cabrils, 1880-1959), “la meravellosa dibuixant Pepeta de Cabrils”, com la va anomenar Cirici-Pellicer. Josefa Tolrà dibuixava i escrivia sense pressió estètica ni literària, només com a mediadora entre el món material i l’espiritual, i titulava molts dels dibuixos amb la signatura i l’epígraf “dibujo fuerza fluídica”.
L’exposició és una producció de la Direcció de Cultura i iniciativa d’ACM (Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani) a cura de Pilar Bonet, qui juntament amb Sandra Martínez, Dani Montlleó i Eulàlia Salvador han realitzat la recerca, investigació i documentació de l’obra exposada.   
Es mostraran dibuixos, llibretes que escrivia quan estava en trànsit mediúmnic, uns mocadors brodats i una entrevista amb Maria Tolrà, la seva neboda. L’exposició també inclou un vídeo inèdit enregistrat el febrer de 1998 en què Joan Brossa explica com va conèixer la vident i artista.

 Una de les creacions de l'artista que s'exposen. (Foto A. J.)

L’exposició està dividida en 5 apartats: “Narrar el verb” mostra els escrits i les il·lustracions de les llibretes de Tolrà, algunes de les quals han estat escannejades per poder ser consultades; “Obrir els ulls” recopila dibuixos de paisatges, llegendes, històries, mites i diferents personatges; “Teixir els fils” descobreix la faceta manual de la Josefa i s’hi mostren els brodats; “Fer el silenci” mostra els quadres amb escenes bíbliques, figures de Jesús, apòstols i madones i, finalment, l’univers mediúmnic és l’element central de “Tancar els ulls”.
L’exposició s’acompanya de diferents activitats paral·leles. Cal destacar dues visites guiades a l’exposició (8 de gener i 21 de març), així com també la presentació del catàleg el dia 21 de febrer. Aquesta publicació documentarà tot el material exposat, així com també inclourà les reflexions sobre l’artista i la seva obra des de diferents punts de vista d’11 professionals de diversos sectors (des de la psiquiatria, l’antropologia, l’espiritualitat, l’art, la iconografia, la literatura o la crítica).

dimecres, 15 de gener de 2014

El Taller d’Història de Gràcia organitza una ruta sobre alguns dels misteris esotèrics d'aquest barri


Reportatge de BTV

L'itinerari La Gràcia oculta i misteriosa, que organitza el Taller d'Història de Gràcia, fa un recorregut per diferents històries de la Vila sobre espiritistes, aparicions o fenòmens paranormals.
La masia de Can Trilla és la seu de l'orde religiós fundada per la Madre Remedios, una monja nascuda a Vic que es va aparèixer al General Franco. Segons Rubén Padilla, historiador del Taller d'Història de Gràcia "comenten que va fer una mica com de, com t'ho diria jo, com 'de avanzadilla' d'en Franco, perquè li anava comentant els plans militars dels uns i els altres, diuen que gràcies a les aparicions d'aquesta dona, Franco va poder guanyar la guerra, entre altres moltes coses." 



 Amalia Domingo Soler

El moviment espiritista de finals del segle XIX va arrelar amb força a la Vila de Gràcia gràcies a la poetessa Amalia Domingo Soler. Aquesta dona va ser mèdium i defensora dels drets de la dona. "Parlem del moviment espiritista, per exemple, que a Gràcia va ser potentíssim, podríem dir que va ser més potent a Gràcia que enlloc de Barcelona amb l'Amalia Domingo, la gran mèdium. Imagineu-vos, quan aquesta dona va morir, van anar 5.000 graciencs a la seva comitiva fúnebre." diu Rubén Padilla.
El 1935 es documenta un cas de "poltergeist" al número 43 del carrer de Francisco Giner. "No paraven els sorolls, no paraven les llums, bé manifestacions de coses molt estranyes, si era veritat o no queda clar que sí que era cert, perquè la gent ho va denunciar a la policia, altra història és que ho provocava."
La "Vampira de Barcelona", l'Enriqueta Martí, també va deixar empremta a Gràcia amb l'obertura d'un prostíbul infantil al carrer de Minerva. Aquestes són algunes de les històries que s'expliquen a l'itinerari que organitza el Taller d'Història de Gràcia. 

Font: BTV