dissabte, 26 de novembre de 2016

Conferència sobre espiritisme i feminisme



Les doctores en psicologia Mònica Balltondre i Andrea Graus impartiran una conferència titulada "La secularització de la ciutat: l’espiritisme i el feminisme" dins del cicle 'La ciutat dels prodigis científics (1888-1929)' al Museu d'Història de Barcelona. 
La sessió tindrà lloc el proper dijous dia 1 a les 18 hores a la sala Martí l'humà. 
Aquestes joves doctores han realitzar part de les seves activitats de recerca centrades en l'estudi de la història de finals del segle XIX i principis del XX dels fenòmens els paranormals. De fet les investigadores han treballat dins d'un progama d'estudi dels límits de la ciència psicològica que lidera  la doctora Annette Mülberger, en el marc del Centre d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. 

dijous, 3 de novembre de 2016

El Santet del Poblenou

 
El mes de març era La Vanguardia qui treia un article parlant del Santet del cementiri del Poble Nou. Ara ha estat el diari  El País qui ha publicat un article fent referència als miracles o fenòmens paranormals atribuïts al Santet. 
L'article que signa en castellà Alfonso L. Congostrina, ens situa al nínxol 138 del centre de l'illa 4a del departament 1 del cementiri del Poblenou que conté les restes d'en Francesc Canals i Ambrós, mort el 27 de juliol de 1899, als 22 anys.
A en Canals se'l coneix popularment com el Santet i, des de la seva mort, desenes de devots veneren la seva tomba. Li atribueixen poders sobrenaturals i la concessió de tota mena de favors relacionats amb la salut, els amors no correspostos o l'absència de fertilitat. Un culte popular que sobreviu 117 anys dels seu traspàs.
 L'historiador de Cementiris de Barcelona, ​​Adrià Terol, confessa que la vida del Santet està escassament documentada. "No se sap molt bé qui va ser i, molt menys, d'on prové aquesta devoció popular que no compta amb el beneplàcit de les autoritats eclesiàstiques", afirma.
"Es creu que era un jove molt caritatiu i amb poders guaridors", assegura. Francesc Canals va començar a treballar als 14 anys en els magatzems El Siglo, situats a la Rambla. Exercia sobre els seus companys un influx especial, era immensament bo i caritatiu i, entre altres qualitats, podia predir el futur. Segons Terol, el jove va morir de tuberculosi i va ser enterrat al cementiri de Poble Nou. L'historiador afirma que amb el decés del jove el pare de Canals, que era invident, va recuperar la visió. A més, Canals va predir l'incendi dels magatzems El Siglo diversos anys després de la seva mort, el dia de Nadal de 1932. 
Els seus companys i, segons algunes fonts, també les floristes de la Rambla, van començar a venerar la seva tomba. Ràpidament es va estendre el rumor que el mort concedia favors des del més enllà. La sepultura es va inundar de flors, espelmes i exvots fins al punt que davant la manca d'espais les ofrenes van començar a amuntegar-se en els nínxols dels voltants. El 1908 l'Ajuntament va traslladar les restes del Santet al nínxol actual. Al seu costat es van mantenir diversos nínxols buits que s'utilitzen per deixar ofrenes. A més s'han construït unes xemeneies a la part superior dels nínxols perquè no s'acumuli el fum de les desenes d'espelmes que el col·loquen.
Una senyora discretament resava aquesta setmana davant del nínxol. La làpida està protegida amb un vidre amb una obertura superior on després d'una oració introdueix un paper on ha anotat les seves peticions. El volum de quartilles supera la meitat de la tomba. "Quan s'omple m'han dit que cremen totes les peticions", assegura una altra devota. "Jo porto netejant panteons des de 1982 i conec a moltíssima gent a la qual el Santet ha fet favors", informa una habitual amb drap, fregadora en mà. "La meva filla em va donar aquesta fotografia d'una amiga seva, és la seva nena de la qual feia dos anys que els treballadors socials li havien retirat la custòdia. Vam venir, vaig resar a Santet i al cap de dues setmanes la va recuperar ", somriu una altra habitual. 
La llegenda diu que poc després d'enterrament de Canals es va esquerdar la làpida en diagonal. Es va reparar i es va tornar a trencar pel mateix lloc. Alguns asseguraven que si es mirava fixament l'esquerda es podia veure la llum del més enllà. Fins i tot que se sentia un crit celestial.Actualment, el nínxol del Santet no té cap esquerda. El presideix una fotografia del mort en blanc i negre. Al seu voltant, desenes de nens Jesús, verges, mil i una fotografies i fins i tot algun Buda. L'historiador del cementiri recorda que després de les mort de Canals van ser les classes populars i en especial algunes ètnies com la gitana les que van creure en el Santet. "Actualment vénen devots de Rússia, Itàlia, diferents països sud-americans ... de mig món per demanar favors al Santet". 
Segons la tradició, concedida la petició cal tornar a la tomba per agrair al Santet els serveis prestats.